2 de gener del 2018

“The Times”diu a Rajoy que si vol que el 21D tingui sentit Puigdemont ha de poder tornar a Catalunya sense problemes, editorial del 6.nov.2017

 
 
“The Times”

“Els presoners de Rajoy” és el contundent editorial del diari “The Times” d’ahir. El rotatiu britànic critica la Unió Europea pel seu -diu textualment- “vergonyós silenci”, i Puigdemont pels seus procediments poc democràtics i per la seva incapacitat per explicar com Catalunya podria sobreviure com a estat independent.

Però, sobretot, el diari carrega contra el govern espanyol per tirar-se pedres a la pròpia teulada amb els seus actes.

“El govern espanyol ha de guanyar arguments per combatre la crisi a Catalunya però s’ha disparat al peu.”

Advertència a Rajoy

“The Times” adverteix Rajoy que no se’n sortirà mentre la seva determinació segueixi sent fer presos polítics els dirigents independentistes i li demana que reconegui que tot plegat és un problema polític que s’ha de resoldre des de la política:

“No se’n sortirà mentre les autoritats estiguin determinades a fer presoners polítics els líders de la independència. Si no reconeix que un problema polític s’ha de resoldre amb mitjans polítics, Madrid està agreujant la confrontació.”

El diari opina que el president Puigdemont hauria de poder tornar a Catalunya sense tenir problemes si Madrid vol que les eleccions del 21 de desembre tinguin sentit:

“Si les eleccions del 21 de desembre han de tenir sentit, Puigdemont ha de poder tornar a Catalunya sense problemes. Madrid hauria de mobilitzar els catalans favorables a la unió cantant les virtuts de la identitat espanyola i no pas tocant el tambor de l’ordre constitucional.”

Segons informa TV3, acaba aconsellant que, després de les eleccions, els independentistes es conformin amb un acord que no parli d’independència, i Rajoy deixi de governar a l’estil de Putin:

“Els separatistes haurien de reduir les seves expectatives i acceptar un acord que no sigui la independència i Rajoy hauria de deixar de governar a l’estil de Vladímir Putin.”

http://www.cataladigital.cat/2017/11/08/the-timesdiu-a-rajoy-que-si-vol-que-el-21d-tingui-sentit-puigdemont-ha-de-poder-tornar-a-catalunya-sense-problemes/

Pallín: "Impedir la investidura de Puigdemont seria incompatible amb la Constitució"



El Nacional  -  Foto: HispanTV
Barcelona. Dissabte, 30 de desembre de 2017


José Antonio Martín Pallín (A Coruña, 1936) no es talla. Aquest magistrat emèrit del Tribunal Suprem i Premi Nacional de Drets Humans el 2006, considera que "una manera racional d'afrontar el problema [de la investidura de Carles Puigdemont] seria portar-lo davant el jutge i que allà [es decideixi] posar-lo en llibertat". El contrari "seria incompatible amb l'estat de dret, la separació de poders i la Constitució."

En una entrevista al diari madrileny El Mundo, Martín Pallín considera també "rocambolesc" i "anòmal" que Puigdemont "prengui possessió i després torni a la presó". I insisteix: "O se soluciona per la via política, constitucional i de diàleg, o no hi ha solució".

"Si converteixen la detenció en un espectacle internacional, el conflicte s'agreujaria sense necessitat. Aquest principi d'autoritat seria una altra mostra més de les restes del franquisme, incompatibles amb una democràcia solvent," explica.

Sense aparences de delicte

El magistrat emèrit, un dels millors juristes de la seva generació, rebutja les qualificacions del fiscal, acceptades per l'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem. "És una equivocació total perquè no hi ha aparences de delictes de rebel·lió, ni de sedició, ni tan sols de malversació...", i que "per a la presó preventiva no hi concorre cap dels requisits". Aquestes cautelars, la presó incondicional, "són excessives", afirma taxatiu.

El seu raonament és que "el principi general és la llibertat. Quin perill social presenta un polític com [Puigdemont]?". Per això no entén l'actuació de la justícia contra el Govern i la Mesa del Parlament. "És com si calgués abjurar de les idees per no molestar. 


Té regust inquisitorial"

En aquest sentit, Pallín explica que "els independentistes no van enganyar ningú. Van avisar de les seves intencions des del 2015 i així ho reconeix el Constitucional. Que es gastin diners en unes urnes pot agradar més o menys, però ho van advertir prèviament i no sembla delicte. Tampoc no ho és que se subvencioni la Fundació Francisco Franco, encara que si jo fos polític eliminaria les subvencions públiques que rep. Per això, quan parlem de conspiració hem de ser més cauts".

Per al magistrat emèrit, "el conflicte jurídic, polític i constitucional" havia de cloure's amb l'anul·lació pel Constitucional de les sessions del Parlament. "Algú haurà d'explicar algun dia què va passar; i donar la cara per les sancions penals imposades als exmembres del Govern", prossegueix, en al·lusió a l'Audiència Nacional, el Suprem i el mateix govern espanyol.

Incapacitat de diàleg

Pallín és ponderat en les crítiques. Insisteix en el seu patriotisme i adverteix que no tolerarà que ningú el titlli "d'antiespanyol" per no plegar-se a l'estat de coses present. Políticament, aposta pel federalisme, i concedeix que ja no està tan segur que s'hagi de celebrar ara mateix un referèndum d'autodeterminació.

El "constitucionalisme" del govern espanyol i dels tres partits que s'atribueixen aquest qualificatiu "els anomenaria jíbaroconstitucionalistes, perquè només toquen un article de la Constitució, el segon [La indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible]. Els grans valors de la Constitució (justícia, pluralisme, llibertat, la dignitat de la persona, el respecte i altres) no els interessen. Així que si tens reticències a l'article 2, però creus en els altres, t'expulsen de la Constitució".

Adverteix també que "la major part de l'opinió pública, començant pels mitjans més seriosos d'Europa i els polítics dels governs estrangers, democràtics i moderns, no entenen la incapacitat de diàleg per part del govern central. És una dada evident".

Les eleccions del 21-D, agrega, "es van celebrar en circumstàncies anòmales [...] sota una espècie d'estat d'excepció derivat de l'article 155, amb candidats a la presó sense base legal. Convido qualsevol observador polític que trobi una situació similar en algun dels països que conformen el nucli dur que va consolidar la UE. Si els jutges no reflexionen sobre els valors de la participació política i la llibertat, potser ens trobem amb una altra nova anomalia que sorprendria tot el nostre entorn polític".

https://www.elnacional.cat/ca/politica/investidura-puigdemont-pallin_225453_102.html

31 de desembre del 2017

Entre la fullaca: La llengua dels menorquins

 


divendres, 29 de desembre de 2017
El nou relat sobre l’origen de la llengua del menorquins, difosa per algunes entitats i persones poc avesades a l’estudi lingüístic i històric de la nostra illa -o bé del conjunt de les Illes Balears- té molt d’intuïció gratuïta i molt més d’animadversió cap a la regió o zona geogràfica de procedència. La llengua dels menorquins és la catalana, encara que el nom no agradi als que mostren fòbies reiterades cap a tot allò que deriva de Catalunya i del terme català. Tampoc és qüestió, ara i aquí, de debatre el nom de la nostra llengua, el que sí cal deixar clar que és el mateix idioma, s’anomeni com s’anomeni, i va ser introduït pels conqueridors i posteriors pobladors, vinguts majoritàriament de l’Empordà i el Rosselló.


  He llegit (i no poques vegades) textos com aquest:


“es menorquí és una llengua que té es seus orígens en es segle XII i XIII, fruit de sa fusió entre es romanç autòcton que parlaven es mossàrabs menorquins amb es romanç o llatí vulgar que parlaven es nouvinguts cristians des diferents territoris de sa Corona d'Aragó. (...) A Menorca, sa llengua autòctona no va desaparèixer sinó que es va fusionar amb sa des nouvinguts, que no eren d'un únic territori sinó de diversos (Mallorca, comtats catalans, comtats occitans, Aragó, Itàlia, etc)”.


   
 Aquests arguments per voler confondre la gent sobre qüestions històriques i lingüístiques són de poca consistència i prioritzen la intenció política per sobre del rigor acadèmic. Qualsevol, amb un mínim d’interès per saber sobre aquests temes, pot descobrir que la manipulació es fa evident en aquest tipus de relat, si bé s’ha d’entendre que alguns passatges de la història poden tenir lleugeres interpretacions que, tanmateix, no afecten al nucli de la qüestió, prou consensuada per la comunitat acadèmica nacional i internacional.

Llegir tot l'article a:

http://bepjoan.blogspot.com.es/2017/12/la-llengua-dels-menorquins.html?m=1

28 de desembre del 2017

Resum de la història de Catalunya, vídeo amb bons mapes i ben documentat (19 min)

"Gas a fons", per Vicent Partal (Proposta de full de ruta pel proper govern)

(Recomanat, Cuca de Llum)



La victòria de l’independentisme el 21-D és èpica i ha deixat ben tocat l’espanyolisme. La pírrica victòria en escons de Ciutadans no fa ombra a l’abast i la potència del triomf del bloc republicà, enfortit fins a uns nivells desconeguts. Els 2.078.000 vots de Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP són un salt endavant molt important, sobretot tenint en compte les condicions de repressió i les irregularitats de tota mena en què s’ha disputat aquesta campanya. Tots aquells que deien que amb més participació hi hauria menys independentisme ara han de callar perquè no ha estat així. Tots aquells que afirmaven que l’independentisme es nodria d’un pensament màgic i que no aguantaria el contrast amb la realitat ara han hagut de callar també. Tots aquells que afirmaven que la població castigaria el que ells consideraven fracàs en la proclamació de la república han hagut de tancar la boca. La força i la determinació del poble de Catalunya s’ha posat a prova aquest 21 de desembre i la prova ha estat superada amb nota.

Però, com sempre passa en les eleccions, després de les primeres hores d’estupor la potent maquinària mediàtica i discursiva de l’espanyolisme s’ha engegat. I ho ha fet —ja és gros, això— amb una crida a la concòrdia. Ara resulta que l’independentisme guanya la campanya més difícil, després d’un colp d’estat, amb els dirigents a l’exili o a la presó, amb repressió i censura, amb amenaces judicials i agressions al carrer, i aquesta victòria no ha de conduir a la independència sinó a restaurar la concòrdia amb Espanya. Amb l’Espanya que ha fet el colp d’estat, que ha ficat els dirigents independentistes a la presó o els ha enviats a l’exili, la que ha reprimit i censurat, la que ha omplert el país d’amenaces judicials, ahir contra un altre grup de professors, la que ha permès i tolerat les constants agressions ultres al carrer. Quin cinisme més gran.

Ens diuen, ells!, que ara toca restaurar l’autonomia perduda i assegurar la convivència, com si no fossen ells qui amenacen la convivència. A cada manifestació que fan, per exemple. I ens diuen que sobretot ara hem d’anar a poc a poc. Tant a poc a poc com siga possible. Fins i tot arriben a presentar-nos el discurs del rei d’Espanya com una crida a l’entesa, quan només va ser una reafirmació en l’’a por ellos’, la mostra indiscutible, per cert, de la seua incapacitat política. Si Felipe VI volia concòrdia que hagués començat demanant perdó als ferits i atacats el primer d’octubre. El gest li hauria donat una mica de la credibilitat que ara no té.

L’independentisme ha donat una lliçó a Espanya i a Europa de dignitat, de tensió democràtica, de resistència pacífica, de valor democràtic i d’organització. La pregunta, però, és si encertarà ara el camí a seguir després d’una victòria tan gran. O si caurà en la trampa de la recuperació de les institucions i el camí lent.

El parèntesi nadalenc era merescut i calia respectar-lo. Tothom mereixia aquests dies una mica de desconnexió. Tanmateix, avui cal començar a presentar les qüestions importants i començar a demanar respostes. I la més important de totes és saber com pensen administrar els partits polítics independentistes la victòria del 21-D i on ens volen portar a tots aquests votants que no vàrem fallar, que vàrem saber estar al nostre lloc.

Jo veig amb molta preocupació la tensió entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Des de la nit electoral cada aparició pública dels dos partits ha anat acompanyada de retrets que em costen molt d’entendre, retrets que arriben sobretot de part d’ERC. Seria molt difícil d’explicar que després d’haver resistit el colp d’estat a les urnes l’independentisme fos incapaç de respondre adequadament als passadissos del parlament. I per tant espere que les negociacions per a formar govern no acaben originant un disgust intolerable a la gent que va defensar els col·legis i aguantar les bastonades sense pensar ni un sol segon de quin partit era la persona que tenia al costat. Junts per Catalunya té una responsabilitat molt especial a aconseguir-ho, perquè ha guanyat dins el camp independentista i li correspon d’emprendre les negociacions. I espere que ho faça conscient que ara toca restituir el govern del 27-S amb totes les conseqüències, fins i tot si no són agradables per al projecte de partit. A més, la posició adoptada per la CUP durant la campanya d’oferir-se a formar part del govern crec que hauria de tenir una resposta positiva dels altres dos partits del bloc republicà.

Una volta format el govern arribarà el moment de decidir què es fa. I ací és on, en realitat, està tot en joc. Hi ha qui parla de recuperar l’autogovern autonòmic i deixar la construcció de la República per a més endavant però a mi això em semblaria l’error més gran. Algú es pensa de veritat que aturarem la repressió i es restaurarà el funcionament dels departaments si ens dediquem a fer això? La causa general contra l’independentisme ja s’ha activat i no l’aturarà un govern d’independentistes pro-autonomia. Al contrari: dedicar-nos a defensar cada competència dins el marc autonòmic espanyol només ens portarà a la paràlisi, al bucle permanent i a deixar passar els anys i les oportunitats.

A parer meu, el nou govern ha de tenir com a prioritat la denúncia internacional de la repressió espanyola i la construcció de la República proclamada el 27 d’octubre. Amb gests mesurats i que es puguen sostenir, però contundents i clars. I això es pot fer precisament perquè ja hem derrotat una vegada el 155. Si allò que ells anomenaven ‘el botó nuclear’ no els ha servit, de què caram hem de tenir por nosaltres ara?

Des del 20 de setembre Catalunya ha posat Espanya contra la paret en vuit ocasions. Aquell dia mateix aturant el colp d’estat, el primer d’octubre votant i guanyant malgrat la repressió, el 3 d’octubre i el 8 de novembre demostrant la capacitat de controlar el territori, l’11 de novembre a Barcelona i el 7 de desembre a Brussel·les, omplint els carrers. I el 21 de desembre guanyant les eleccions més difícils de totes, les més complicades. Ha estat una batalla excepcional, digna de la més gran admiració. Una batalla que s’ha guanyat en nom de la República i per la il·lusió que crea la República, no en nom d’una autonomia que ja ni ens val ni volem.

Espanya no aturarà la repressió, això ho sabem tots. No hi haurà ni un sol gest de distensió ni acceptarà de fer política, de negociar res. L’únic recurs, doncs, que li quedarà és invocar una vegada i una altra el 155 i, si s’atreveix, destituir el govern, novament, dissoldre el parlament novament, portar-lo a judici novament, ocupar l’autonomia novament. Però resulta que això ja ho hem provat i n’hem eixit victoriosos. I per aquesta raó ara ells s’ho pensaran dues vegades i  els serà molt més difícil d’obtenir de manera ràpida i fàcil les complicitats espanyoles i europees que els van permetre de trinxar l’autonomia i la democràcia. Per tant, ara no és el moment de suavitzar la marxa, sinó de pitjar l’accelerador i posar gas a fons. Que, a diferència del que va passar a l’octubre, ara ja hem comprovat que la seua recepta màgica no funciona i per tant no hi ha cap motiu per a tenir-los por.



Mil anys de constitucionalisme català


Entrada copiada de la blog  https://jmarfany.blogspot.com

Des del segle IX fins ben bé el XV, el sistema polític, econòmic i social que va dominar Europa va ser el feudalisme.


El rei, per la gràcia de Déu manava de manera absolutista sobre el seu reialme. El millor exemple és la dita castellana “Ley es lo que manda el rey”. La població, coneguts com a súbdits no tenia cap altre representant a la cort que els defensés dels abusos feudalistes i impositius. La “justícia” restava en mans dels senyors feudals, autèntics senyors de la guerra. 
 

A diferència de Castella i de molts altres regnes, a Catalunya el règim imperant era el pactisme. Predomina el costum sobre la fórmula legal escrita “Tracte és tracte” i “Tractes rompen lleis”



Per primer cop a Europa el rei legisla d’acord amb els estaments representats a les Corts. Les legislacions que es promulguen s’anomenen Constitucions de Catalunya, normes promulgades pels comtes de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes. 



Les constitucions es diferenciaven dels «capítols de cort» i «actes de cort» pel fet d'aparèixer com a iniciativa del comte, sotmesa a l'aprovació dels braços en les Corts, fet sense precedents a Europa. Tenien preeminència sobre les altres normes legals i només podien ser revocades en les corts generals del Principat. Les constitucions podien modificar fins i tot els Usatges i els privilegis, encara que fossin irrevocables. Com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials. Des del segle XIII el rei és un component més de les Corts junt amb els anomenats tres braços de corts: l'eclesiàstic, el militar o noble i el reial o de les viles (els síndics).



Les primeres constitucions catalanes són les de Les Corts de Barcelona del 1283. Les últimes van ser promulgades per Les Corts de 1702.



Les Constitucions catalanes van anar evolucionant amb els anys fins arribar a ser més avançades que moltes de  les lleis de l’Europa del segle XIX. A principis del segle XVIII disposaven ja de molts dels mecanismes d’un text jurídic modern, com ara limitacions i separacions de poder o la previsió de la seva pròpia reforma.
 
__

Florentino Pérez cobra els diners del Castor del 2018 malgrat la sentència del Tribunal Constitucional espanyol



El govern espanyol paga noranta-sis milions d'euros per la plataforma Castor 

 

27.12.2017 
El govern espanyol continua indemnitzant Florentino Pérez per la construcció de la plataforma de gas Castor, malgrat la sentència del Tribunal Constitucional espanyol de la setmana passada, que anul·lava la indemnització de 1.350 milions que havia rebut a conseqüència de la paralització de les obres de construcció.

En total, aquest 2018 el govern espanyol li abonarà 96.382.954 euros: 80.664.725 euros es pagaran als titulars amb dret de cobrament amb càrrec al sistema gasista i 15.718.229 euros pel manteniment de l’empresa Enagás Transporte. Així consta en una publicació del BOE relativa a una ordre del govern espanyol de pagament dels peatges i cànons associats a l’accés de tercers a les instal·lacions gasistes i a la retribució de les activitats regulades per a l’any 2018. El decret llei 13/2014 fa referència al sistema gasista i correspon al Castor.



A més, a l’annex segon, hi consta l’anualitat corresponent al dèficit acumulat fins el 2014 de l’empresa Escal UGS, amb una participació d’un 66% de la companyia ACS, de Florentino Pérez.



https://www.vilaweb.cat/noticies/florentino-perez-cobra-els-diners-del-castor-de-2018-malgrat-la-sentencia-del-tribunal-constitucional-espanyol/



.........

(Per fi!!!!   Hi ha algú que demana dimissions!. Cuca de Llum)

Compromís demana la dimissió de Rajoy per la compensació econòmica de la plataforma Castor

El portaveu de la coalició al senat espanyol diu que Rajoy és 'responsable polític per adoptar indecents mesures per afavorir la inversió multimilionària fallida del Castor'

25.12.2017
Els senadors de Compromís Carles Mulet i Jordi Navarrete han exigit la dimissió del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, per signar el Reial decret llei, del 3 d’octubre de 2014, que adoptava mesures urgents per al sector gasista i, en concret amb el ‘fallit projecte energètic Castor, ara considerat nul després de la sentència del constitucional’.

Al respecte, el portaveu de Compromís al senat espanyol, Carles Mulet, ha assenyalat que Rajoy és ‘responsable polític per adoptar indecents mesures per afavorir la inversió multimilionària fallida del Castor, mal concebuda i executada, premiant de manera exprés a les concessionàries que van executar de manera poc diligent un cop de pilota com és aquest magatzem submarí inservible ‘.

Mulet ha constatat que ‘en qualsevol país civilitzat’ el president hagués dimitit per uns fets així ‘sense que ningú l’hi demanés, i encara que siga de forma simbòlica l’hi demanem, ja que sabem que no prendrà una decisió així’.

LLegir-ho tot a: https://www.vilaweb.cat/noticies/compromis-demana-la-dimissio-de-rajoy-per-abonar-una-compensacio-economica-per-la-plataforma-castor/