19 de gener del 2018

"¡¡Están horrorizados!!" por Iñaki Anasagasti



¡¡Están horrorizados!!
 
Miércoles 17 de enero de 2018

La elección de la Mesa del Parlament catalán, vista en directo, tiene de los nervios a la españolidad. Que el hermano de Pascual Maragall, presidente de edad de la sesión, no haya utilizado el castellano para nada, que los escaños de los encarcelados y exiliados hayan estado cubiertos por el símbolo amarillo, que el independentismo presida el Parlament catalán tras creer que las elecciones lo iban a cambiar todo, que hayan terminado con Els Segadors cantado por todos menos por Ciudadanos, que la antigua presidente Forcadell le haya entregado al nuevo president Roger Torrent la carta del último president en el exilio, les confunde y les irrita porque nunca han entendido nada y además, no quieren entender nada. Y no saben qué hacer más que apelar a la fuerza.

Y es que se parte de la base de que España es Madrid y que es además castellana y que eso de las naciones, idiomas cooficiales y personalidad e identidad propia solo debe llegar al nivel de los “coros y danzas” del franquismo y que lo demás es un mal sueño y una mala broma porque a “estos se les ha dado demasiado y lo que quieren es romper España”.

Nunca han asumido un estado plurinacional, ni plurilingüe y nunca han olvidado nada ni aprendido nada. Y así les va. No saben qué hacer y solo el 155 es su bote salvavidas para creer que se puede arreglar una situación límite que para ellos ha llegado demasiado lejos.

No es de recibo que, aun estando en la cárcel preventivamente, se les impida votar a tres elegidos democráticamente, ni lo es que los cinco de Bruselas, en el punto de mira de la justicia española, no puedan votar. Es una demasía, es una prevaricación, es un sinsentido, es algo tóxico para la convivencia.

Hoy le he escuchado a uno de estos profetas del desastre madrileños abogar por eliminar las competencias de las autonomías en educación, interior, sanidad y hacienda, mientras le vemos a Rivera y Arrimadas hacer toda la demagogia hispana más cutre para tratar de parar este torrente catalán que no lo harán ni con una espada, ni con gritos.

El tema vasco y el catalán, no son problemas judiciales, sino políticos. No quisieron abordar en serio en 1979 y toda realidad que se ignora, prepara su venganza, y es lo que se está viviendo en un Madrid que sigue incrédulo sin saber como actuar ni como salir. A eso se le añade un PP con cuatro escaños.

Tila, reflexión, acercarse a la realidad, salir de Madrid, estudiar historia, tener buena voluntad, no aferrarse a realidades franquistas y una pizca de sentido del humor les vendrá bien para ir superando esa imagen, que se les ha atragantado de Madrid, de Maragall proclamando a un independentista joven de ERC president de un Parlamento que creían en sus manos, y escuchar los aplausos cuando se nombraban a los parlamentarios ausentes.

Demasiado para el Cid Campeador.

IÑAKI  ANASAGASTI

19.gener.2018 - "La dictadura, el secreto y la razón de Estado", por Ramon Cotarelo. Actualización de las cacicadas políticas del gobierno Rajoy.



Puigdemont es el legítimo presidente de la Generalitat y, cuando, tras la ronda de consultas con los grupos, el presidente del Parlament legalmente constituido proponga un candidato, será el exiliado en Bruselas. Desde el punto de vista de los indepes se trata de una reposición, ya que el hoy candidato a la investidura no ha dejado nunca de ser el presidente legítimo. Desde el del B155 es una investidura nueva porque Puigdemont hoy es el expresidente de la Generalitat. El
asunto es interesante, pero ocioso porque el gobierno pretende, según dice, impedir la investidura de Puigdemont por el método que sea. No va por el cargo; va por el hombre; por el hombre como símbolo de un pueblo. Es una cacería.


Para no aburrir con los sobrados títulos a la investidura de Puigdemont remito al lector a un espléndido artículo de Antoni Bassas que explica ese asunto y otros de este jaez maravillosamente.


Así, ¿qué razones aduce el gobierno para impedir la investidura de Puigdemont? Decía El País el otro día que el MHP "desafía la ley". Pero eso es falso porque no hay ninguna ley que prohíba a Puigdemont ser investido telemáticamente. Ya vimos que el diario llama "ley" al capricho personal de M. Rajoy a través de su interpretación del artículo 155. En España la ley es la voluntad omnímoda de M. Rajoy que se jacta de destituir gobiernos democráticamente elegidos (sic) y de cerrar parlamentos como prueba de la solidez del Estado de derecho español, una democracia fuerte, capaz de defenderse como se demuestra encarcelando primero a unos políticos pacíficos y buscando luego el modo de achacarles algún delito.


Eso es el esperpento y no la investidura telemática de Puigdemont.


La voluntad de M. Rajoy es la ley en España. Añade el susodicho dos atributos de esa ley/voluntad para que se vea su fidelidad a la doctrina de la voluntad/ley: a) es igual para todos; b) hay que cumplirla. Ambas falsas. El propio M. Rajoy y su ministra de Defensa, más conocida como anticipollino, enviaron un contingente militar a Letonia saltándose la ley que obliga a una autorización previa del Congreso. Y no es la primera vez. Está claro: no todos tienen que cumplir la ley y, además no es igual para todos pues con el mismo gobierno no reza. Esto se llama dictadura.



La dictadura ama el secreto. Por eso se ocultó el envío de tropas y se ocultó también que el coste de esta operación fue de 63 millones de euros. Igual que el coste de ese vergonzoso desastre de los piolines  costó 87 millones de euros, cosa de la que acabamos de enterarnos porque el gobierno declaró secreto el monto del coste. No hay dinero para la seguridad social, ni las pensiones, ni el desempleo, ni los dependientes, ni las escuelas, pero sí para dilapidar en secreto cientos de millones en operaciones estúpidas y/o desastrosas. Y también para seguir mangando cargando al contribuyente los miles de millones del pelotazo pepero de las radiales de Madrid para volver a privatizarlas.


No me digan que esto no es una burla sangrante, aunque sigue sin llegar al ultraje a la decencia que supone que Junqueras esté en prisión y Urdangarin en libertad.


Porque todo es secreto en la dictadura. Toda la corrupción de la dictadura ha sido y es secreta. Cifuentes no quería entregar los papeles del Canal, al otro se le perdían los expedientes incriminatorios, la Operación Cataluña, top secret estilo Mortadelo y Filemón. Todo secreto.


Del secreto se ha contagiado la judicatura. El magistrado Llarena ha abierto pieza separada en la causa contra el independentismo y la ha declarado secreta por quince días. La justicia democrática es pública. Solo por razones excepcionales y claramente motivados pueden admitirse procedimientos secretos. Puede que las partes, a las que se ha comunicado la decisión, se den por satisfechas con la explicación, si la hay; pero el público tiene también derecho a conocer por qué motivo (por genérico que sea) se abre una pieza separada secreta. ¿O es que, así como la ley en España es la voluntad de M. Rajoy, la justicia es la voluntad del juez Llarena? Los tiempos de la "justicia" secreta, los de las lettres de cachet, pasaron a la historia aunque quizá no en España. 


La histórica rivalidad entre el Tribunal Supremo y el Constitucional se nota en que este último, apuntado a la moda del secreto dictatorial, ha suspendido la comisión de investigación de la Generalitat sobre las cargas policiales del 1º de octubre. Es decir, declara secretas las cargas. Si la gente quiere informarse de lo que pasó puede visionar los
cientos de vídeos sobre la violencia policial e ilustrarse con las glosas de los ministros, según los cuales, las fotos eran fakes (Dastis, de Exteriores), no demostraban que hubiera heridos de verdad (Catalá, de Justicia) y probaban que los violentos habían sido los manifestantes atacando a la policía (Zoido, de Interior).


Es un muro de desvergüenza y necedad.


Y tanta dictadura, incompetencia, secreto (con expolio), ¿a qué viene? A la última razón de Estado, Cataluña, en cuyo nombre, para cuyo fin, todo medio es bueno, como enseña la doctrina jesuita.  Y todo es todo.


Por eso, porque hemos llegado hasta aquí en el destrozo provocado por esta manga de incompetentes corruptos y nacionalcatólicos, es urgente  la vuelta a la normalidad institucional: retirada del 155, restablecimiento del gobierno legítimo de la Generalitat y dimisión de un presidente de un gobierno que ha sido una verdadera plaga para el Estado.


Y de la izquierda española mejor es no hablar.
https://cotarelo.blogspot.com.es/2018/01/la-dictadura-el-secreto-y-la-razon-de.html?m=1 


(Cuca de Llum se complace en republicar los artículos del Prof. Cotarelo por la integridad personal que supone no  contemporizar ni vender su pluma al establisment, o sea a la oligarquía reinante. Valora su acertada visión política, su hábil pluma y su jugoso castellano para describirla.  Pero lamenta las críticas que Cotarelo hace en este artículo a los jesuitas, y el empleo del término "nacionalcatólicos": ahí tiene el profesor como una especie de fijación en contra de la Iglesia y todo lo que se relacione con ella, y en este punto consideramos injusta, claramente desmesurada su opinión.)

17 de gener del 2018

El què, el qui, el com i el quan de la investidura de Puigdemont a distància



La mesa del parlament té l'última paraula sobre com s'interpreta el reglament de la cambra 


14.01.2018
Dimecres, el Parlament de Catalunya elegirà la nova mesa de la cambra. L’independentisme s’hi assegurarà la majoria –quatre a tres– després del pacte al qual van arribar Junts per Catalunya (JxCat) i Esquerra Republicana. Per una altra banda, la CUP va dir que no posaria impediments a la composició de la mesa i dissabte va obrir la porta a formar-ne part. La inauguració de la legislatura pitjarà el botó del cronòmetre cap a la sessió d’investidura de Carles Puigdemont, que serà el 30 o 31 de gener.

Una de les fórmules que ha proposat JxCat és la investidura telemàtica, per la qual Puigdemont presentaria el programa de govern per videoconferència. Els partits unionistes han criticat durament aquesta opció i han demanat informes als lletrats del parlament sobre aquesta fórmula, que probablement desaconsellaran. No obstant això, la decisió final és política i correspon al president del parlament i de la mesa.

Les recomanacions i els informes dels lletrats tenen per objectiu l’assessorament dels membres de la mesa, segons l’article 10 dels estatuts del règim i el govern interiors del Parlament de Catalunya. En conseqüència, l’opinió dels lletrats és important, però no definitiva ni vinculant. L’altra opció que estudien els partits independentistes és que un diputat llegeixi el discurs de Puigdemont. Ni el reglament ni la llei de Presidència de la Generalitat no estableixen el procediment, tot i l’anormalitat que el candidat no sigui present a la cambra per sol·licitar la confiança dels diputats. De fet, aquest és un dels arguments dels lletrats de la cambra; un altre argument és que l’essència del parlamentarisme és el debat i que la no presència de Puigdemont pot vulnerar el dret de les minories.

L’exemple del paper clau que té la mesa quan cal interpretar el reglament –una funció que li correspon– més recent és el del ple del 6 i 7 de setembre, quan Junts pel Sí i la CUP van demanar que s’inclogués a l’ordre del dia el debat i la votació de la llei del referèndum i la llei de transitorietat. En aquella ocasió, els lletrats van recomanar a la mesa que no acceptés la petició de JxSí i la CUP d’alterar l’ordre del dia. A més, les forces unionistes van utilitzar el filibusterisme per a endarrerir-ho al màxim possible i crear un ambient de tensió que va desembocar en l’abandonament dels escons en el moment de la votació de les dues normes. No obstant això, les lleis van ser debatudes i aprovades.

Junts per Catalunya ha insistit aquests últimes dies que la investidura de Puigdemont serà possible i que la decisió és a les mans de la mesa del parlament. Ara, això despertarà una nova onada d’atacs i desqualificacions dels partits unionistes i dels mitjans de comunicació més contraris a l’independentisme que volen evitar de totes passades la investidura de Puigdemont i pot tornar a posar els nous membres de la mesa en el punt de mira de la justícia espanyola només de començar la legislatura.

16 de gener del 2018

Clam per la llibertat dels presos el dia que fa tres mesos que Sànchez i Cuixart són a Soto del Real

Capçalera de la manifestació a Barcelona. Imatge: ARA


Milers de persones es manifesten a Barcelona i a diverses ciutats catalanes aquest vespre

Image: ANC
Sota el lema 'Som gent de pau', els manifestants han tornat a cridar càntics com 'llibertat presos polítics', 'som República' o 'Puigdemont, el nostre president'. Entre els manifestants, s'hi han pogut veure dirigents del Junts per Catalunya com Jordi Turull, Eduard Pujol o Aurora Madaula, però també d'ERC, com Ruben Wagensberg o Alfred Bosch, de la CUP, com Mireia Boya, Maria Sirvent i Albert Botran, que s'han situat a l'inici de la marxa, però també l'exlíder de Podem, Albano Dante Fachin i el membre de Procés Constituent, Arcadi Oliveras.

Image: ANC


"No han comès cap delicte"
Les entitats sobiranistes han fet públic un manifest en el qual han tornat a subratllar que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart no han comès "cap delicte" i que són "injustament" empresonats des de fa 92 dies per l'Audiència Nacional, "un tribunal que no tenia competència per fer-ho". De fet, l'ANC i Òmnium han tornat a criticar l'actitud del govern espanyol, a qui li han recriminat que actuï com una "dictadura" perquè asseguren que "jutgen i priven de llibertat" per fer manifestacions "pacífiques", un dret que consideren "bàsic en qualsevol democràcia". Amb tot, les entitats sobiranistes han esperonat a la ciutadania a sortir al carrer tantes vegades com faci falta per "denunciar aquesta injustícia" i exigir "la llibertat dels presos polítics".

En l'acte, també hi ha participat una dels impulsors de Procés Constituent Arcadi Oliveras que ha volgut posar en valor l'actitud de Sànchez i Cuixart durant tot el Procés. En aquest sentit, l'activista els ha agraït el seu "sacrifici" i els ha demanat mantenir "perseverança i coherència per les accions no violentes, però amb desobediència sempre que calgui". Oliveras defensa que la via desobedient és l'única possible per avançar perquè considera que els pobles "han avançat quan han trencat els motlles establerts". 


Image: ANC


Tres mesos a Soto de Real
El lema de la concentració és una resposta a la decisió que va prendre ara fa tres mesos la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela, de mantenir els Jordis en presó preventiva. Els considera promotors de les concentracions davant la seu de la Conselleria d’Economia durant l’escorcoll de la Guàrdia Civil el passat 20 de setembre, i per tant el va acusar de sedició. Aquell mateix dia van començar les protestes per reclamar la llibertat de Sànchez i Cuixart: amb cassolades que se sentien des dels balcons de moltes cases i concentracions a les places.

Després, les mostres de suport s’han anat succeint. També després que el passat 4 de desembre, el magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, decidís mantenir a la presó els dos líders independentistes, just abans de l’inici de la campanya electoral del 21 de desembre. El jutge del Tribunal Suprem que instrueix la causa tampoc va deixar a l’expresident de l’ANC que sortís de Soto del Real per fer campanya -Sànchez era el número dos de la candidatura de Junts per Catalunya-, i ara tant Sànchez com Joaquim Forn i Jordi Cuixart estan pendents que Llarena resolgui la petició de llibertat que van fer els tres empresonats fa uns dies i que els va portar a declarar la setmana passada al Tribunal Suprem.

ERC proposa Roger Torrent com a nou president del Parlament.

Captura de pantalla d'un vídeo de l'ANC


#ACNinforma -Amb 38 anys, seria el diputat més jove que ha ocupat el càrrec des de la reinstauració de la democràcia. 

 

Empresaris alemanys que estan a Catalunya demanen a Rajoy que s'obri a acceptar una investidura de Puigdemont a distància


L'entitat demana "diàleg" al govern espanyol i que accepti els resultats del 21-D

ARA Barcelona
Empresaris alemanys que estan a Catalunya demanen al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, "diàleg" amb Carles Puigdemont per desencallar la situació actual. El president de l'entitat Cercle de Directius de Parla Alemanya (KDF, en alemany), Albert Peters, demana a Rajoy que accepti els resultats de les eleccions del 21 de desembre i que s'obri a acceptar una investidura de Carles Puigdemont a distància.

"Qualsevol investidura democràtica és benvinguda", ha dit Peters en declaracions a TV3. L'entitat compta amb uns 250 empresaris alemanys que estan establerts a Catalunya i que reclamen solucions perquè consideren que les seves inversions estan aturades. "En aquest conflicte cal arribar a una col·laboració" i obrir les portes a una "solució", ha assegurat Peters. 

De totes maneres, els empresaris alemanys descarten totalment qualsevol solució que passi per la via unilateral, però fan una crida a buscar solucions dialogades entre el govern català i l'espanyol, per tal que l'economia no se'n ressenti.

Empresaris alemanys demanen a Rajoy que s'obri a acceptar una investidura de Puigdemont a distància.
https://t.co/YZ56eKmNZT via @ARApolitica

El documental de l'1-O de TV3 s'emetrà al Parlament Europeu. Serà el dia 1 de febrer en una jornada sobre Catalunya


 Serà el dia 1 de febrer en una jornada sobre Catalunya

 13.01.2018  

El recorregut de l'impactant i emotiu documental de la televisió pública catalana sobre el referèndum de l'1 d'octubre, produït per Mediapro i que es va emetre amb èxit absolut d'audiència dimarts passat, també es projectarà a Brussel·les el dia 1 de febrer subtitulat en anglès. Serà al Parlament Europeu amb unes jornades sobre Catalunya. Així ho ha explicat Josep Maria Terricabras en un vídeo difós a les xarxes.