El ministre noruec d'Afers Europeus: “el 27-S és notícia arreu d'Europa i també a Noruega"
Foto de Vilaweb.
Defensa que les organitzacions internacionals tenen "maneres de resoldre" l'adhesió d'un nou estat independent
Oslo (ACN).- El ministre d'Afers Europeus de Noruega, Vidar
Helgesen, està "convençut" que la política espanyola té "processos
democràtics i procediments que permetran tractar" la situació a
Catalunya. En una entrevista a l'ACN, Helgesen admet que Noruega està
"observant" Catalunya i avisa que "com en el cas d'Escòcia" no vol
comentar "sobre els temes que hi ha en joc". Amb tot, Helgesen reconeix
que és "impossible tenir resposta" sobre què passaria amb la
participació d'un nou estat a l'ONU o l'OTAN. "Qualsevol situació de
fragmentació seria exigent per a les organitzacions internacionals, però
hi ha procediments per tractar aquests temes quan i si sorgeixen",
assegura.
"Per descomptat que estem observant, però com en el cas d'Escòcia no
comentem sobre el que està en joc", assegura Helgesen, que a més de
Ministre d'Afers de l'Espai Econòmic Europeu i la UE és el cap de
gabinet de la primera ministra de Noruega, Erna Solberg. El polític
noruec remarca que el 27-S a Catalunya "és notícia arreu d'Europa i
també a Noruega" però prefereix no donar respostes definitives sobres
les conseqüències internacionals d'una hipotètica independència.
Noruega, un país amb una gran reputació internacional com a mediador de
conflictes, adverteix però que no pot implicar-se en la situació
catalana si ningú li demana. "La línia base de qualsevol mediació és que
les dues parts o més involucrades en un problema l'acceptin, i mentre
aquest no sigui el cas, no hi ha cap raó perquè un tercer tingui
aspiracions d'aquest tipus", assegura Helgesen.
"Confio que a
la política espanyola teniu els processos democràtics i procediments que
permetran tractar aquest tema", afegeix el ministre. Helgesen, però,
rebutja precisar quins haurien de ser aquests "processos democràtics i
procediments" si Espanya rebutja el referèndum. "La gràcia de la
democràcia nacional és que li correspon als del país en qüestió parlar i
resoldre els temes, i no els toca als de fora tenir una opinió sobre el
camí que tenen per endavant", indica.
Preguntat sobre si
Noruega estaria disposada a assessorar una de les dues parts si truqués a
la seva porta, Helgesen es manté diplomàtic, remarcant que "una de les
regles d'or de la política és no respondre mai preguntes hipotètiques".
En cas de declaració d'independència de Catalunya, Noruega decidiria la
seva reacció d'acord amb el context global. "Seguiríem les normes
internacionals i el que passés", diu el cap de gabinet de la primera
ministra noruega.
L'adhesió a les organitzacions internacionals
Noruega no forma part de la Unió Europea perquè en dos referèndums, el
1972 i el 1994, els ciutadans hi van votar en contra. Tot i això, el
ministre Helgesen remarca que participen "profundament en la integració
europea". "No estic segur que Noruega sigui massa diferent d'altres
països europeus", explica el responsable de les relacions amb l'EE i la
UE, afegint que "tres quartes parts de la legislació europea s'importen
sense gairebé cap canvi", el que permet a Oslo tenir gairebé les
mateixes normes "pel que fa al mercat únic, que els estats membres de la
UE". A més, els noruecs participen del sistema de lliure circulació de
persones, Schengen, del que en canvi no és part un estat membre de la UE
com el Regne Unit, per exemple. "També participem en altres programes
com l'Erasmus o Horitzó 2020", diu Helgesen. "En termes pràctics, estem
profundament integrats, però el que ens falta, és clar, és el dret a
vot", diu el ministre noruec.
Sense cadira al Consell Europeu,
però aplicant la immensa majoria de la legislació europea, és així com
podria quedar Catalunya en una primera etapa si declara la
independència? Helgesen ni confirma ni desmenteix. "No m'agradaria
respondre preguntes hipotètiques, també em pregunten els britànics què
passaria en cas de 'Brexit'", diu el ministre. "És impossible tenir una
resposta sobre tots aquests temes fins que no tens una nova situació",
remarca.
La seguretat i l'OTAN
Amb tot, Noruega, un
dels països fundadors de l'OTAN, i d'on és el seu actual secretari
general, Jens Stoltenberg, admet que la comunitat internacional
intentaria evitar forats negres al mig d'Europa. "Qualsevol situació de
fragmentació seria exigent per a les organitzacions internacionals, no
només per a l'OTAN, sinó també per a l'ONU", diu Vidar Helgesen
preguntat sobre les conseqüències de la independència en matèria de
defensa i seguretat. "Assumeixo que qualsevol país a Europa, nou o
antic, voldria garantir el màxim de seguretat possible", precisa. "Hi ha
procediments per tractar aquests temes, quan i si sorgeixen", afegeix.
En el cas de l'adhesió a la Unió Europea, Helgesen es remet als
comentaris de l'expresident de la Comissió, José Manuel Durao Barroso,
sobre Escòcia. "Va dir molt clarament que Escòcia no seria
automàticament membre de la UE si se separés del Regne Unit", recorda.
Amb tot, indica que "Barroso sentia que se l'havia malinterpretat quan
parlava d'expulsió", i que "és simplement normal" que si un país
experimenta un procés d'autodeterminació "només una part mantingui els
privilegis del país que s'ha trencat" de forma automàtica.
"Quan els Balcans van separar-se, Sèrbia va heretar el seient de
Iugoslàvia a l'ONU però els altres països van demanar l'adhesió i van
ser acceptats com a membres", explica Helgesen. "Per això dic que hi ha
procediments per això, però només un país mantindrà els privilegis" de
forma automàtica, reitera. "Iugoslàvia és un cas important a estudiar" i
"instructiu" pel que fa a "la llei i els procediments internacionals"
tot i que no és comparable amb Catalunya ni Escòcia perquè llavors es
tractava d'un "conflicte", afegeix. Amb tot, el cas demostra que "la
comunitat internacional té precedents en els que es pot basar", conclou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada