Urkullu s'alinea amb Puigdemont i desmunta la Conferència de Presidents
José Antich. Barcelona. Dimarts, 13 de desembre de 2016
En plena ofensiva política i mediàtica del Govern espanyol, el PP, el
PSOE, C's, les seves respectives organitzacions polítiques a Catalunya,
però també dels 'comuns', per boca, almenys, del seu màxim representant
a Madrid, Xavier Domènech, per pressionar a Carles Puigdemont perquè
anés a la Conferència de Presidents autonòmics convocada per Mariano
Rajoy el proper mes de gener, al president del Govern espanyol se li ha
desmuntat la cimera. I ha estat per on menys s'esperava: el lehendakari
basc, Iñigo Urkullu. Per una vegada, el titular de l'Executiu de Vitòria
ha sortit de la zona de confort en la qual es mou la política oficial
basca i s'ha alineat amb el seu homònim català. No és, ni de bon tros,
un alineament amb el seu full de ruta independentista però la plantofada
a la Moncloa és important.
La campanya contra Puigdemont perd força, i la política, que sol
estar plena de paradoxes, ens n'ofereix una de ben curiosa. El moderat
Urkullu, posat com a model permanentment des de Madrid davant
Puigdemont, que governa Euskadi amb els socialistes bascos i que sap que
pot comptar amb els diputats del PP, manté la mateixa actitud que el
Govern català de Junts pel Sí al qual donen suport els diputats de la
CUP. A l'hemeroteca recent s'hi troben, per exemple, unes declaracions
de Domènech assegurant que l'absència de Puigdemont era una
irresponsabilitat amb el país. A partir d'aquí, la llista de crítiques
és interminable entre els polítics unionistes.
La raó que addueix Urkullu per a la seva absència és, en síntesi, que
ha arribat el moment de prioritzar la negociació bilateral atesa la
singularitat basca. En part, la mateixa de Puigdemont: les reunions de
totes les autonomies serveixen de ben poc, almenys, per a Catalunya. En
aquests moments ja és irrellevant el desenvolupament de la Conferència
de Presidents, ja que la reunió, si es manté, neix ferida de mort,
perquè únicament hi acudiran presidents del PP i del PSOE. Serà
interessant de veure com encaixa el govern espanyol aquest contratemps
perquè creia haver trobat un filó amb l'anunciada absència de Puigdemont
per acorralar-lo i presentar-lo com un intransigent. L'Operació Diàleg
va en part d'això: de crear estats d'ànim per revertir la imatge de
quietisme del govern espanyol i enfocar cap a la inflexibilitat de
l'independentisme català.
La primera, els ha sortit malament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada