25 de desembre del 2017

25.12.2017 - Un altre mite destrossat: el vot independentista creix sobretot al Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès



El 2015, un mes abans de les eleccions, El Mundo publicava un article d’anàlisi on explicava que la baixa participació en les eleccions al Parlament de Catalunya beneficiava els partits sobiranistes.  Fins i tot, el candidat del PP, Xavier García Albiol, deia: ‘Amb un 72% o un 73% de participació global, als independentistes se’ls hi desmunta el xiringuito i se’ls acaba la broma.’ També recollien un informe de Societat Civil Catalana que mantenia que les possibilitats de majoria absoluta per als independentistes ‘serien mínimes amb un 75% o un 80%’ de la participació.

La teoria ja es va veure superada el 2015, quan, amb una participació del 77,55% a Catalunya, es va mantenir la majoria absoluta. Malgrat això, en aquestes eleccions del 21-D l’unionisme ha repetit el mateix missatge, insistint que la mobilització de la ‘majoria silenciosa’, principalment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), pel simple fet de concentrar-hi una gran part de la població amb orígens a la resta de l’estat, comportaria un vot massiu a les formacions partidàries del 155 i, per tant, la fi del procés independentista. Amb un 82% de participació, però, tampoc no ha estat així. Ni de bon tros.



L’abstenció també suma independentistes
L’aplicació de l’article 155, amb més de 200 acomiadaments a l’administració catalana
, la detenció i persecució del govern català i les decisions partidistes de la Junta Electoral no han servit per a vèncer ni desmobilitzar l’independentisme, sinó que ha fet que s’hagi superat en 100.000 vots el resultat de fa dos anys, i que hagi obtingut més vots, fins i tot, que l’1 d’octubre.

Absolutament en totes les comarques de Catalunya han crescut els votants independentistes i, fins i tot, en set comarques l’independentisme ha ampliat l’avantatge i han guanyat més vots que Ciutadans, PP i PSC. El vot unionista ha augmentat, però trobem que els abstencionistes no eren només d’aquest perfil, sinó que un 38% d’aquests nous votants ho han fet per ERC, CUP o JxCat.

També trobem que, en set comarques, el creixement del vot independentista ha estat superior al creixement que han tingut Ciutadans, PSC i PP. Per tant, s’ha ampliat la diferència entre els dos blocs. Són l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Segrià –destaca Lleida ciutat, on s’ha superat per primera vegada el 50% del vot independentista–, l’Urgell,  el Moianès i, especialment, les Terres de l’Ebre: al Baix Ebre, el 80% de nous votants són independentistes, un 74% al Montsià i un 66% a la Ribera d’Ebre.

La capacitat –no tan sols de retenir els votants de la gran mobilització del 2015, sinó d’incrementar-los arreu– explica per què s’ha mantingut la majoria. Les enquestes apuntaven que JxCat, ERC i CUP podien perdre fins a tres escons a Barcelona i un o dos escons tant a Lleida com a Tarragona i a Girona. Finalment, només ha baixat un escó a Barcelona i Tarragona, i s’ha mantingut a Girona i Lleida, demarcació on les forces de la República han augmentat el percentatge de vot.

També hi ha hagut creixement allà on hi ha més població. Justament a l’AMB, que havia de servir d’ariet contra l’independentisme, és on s’ha aconseguit la majoria de nous votants independentistes, aquells que han permès de mantenir la majoria absoluta.

L’independentisme metropolità
En les nou comarques
on ha estat primera força Ciutadans, s’han guanyat 66.612 votants independentistes més que el 2015, més de la meitat dels nous vots aconseguits en total per les forces independentistes. Concretament al Barcelonès, al Baix Llobregat i al Vallès hi ha 52.613 nous vots.


Entrades relacionades amb les eleccions al Parlament de l'1 octubre 2017: