14.06.2021
Benvolgut Oriol, darrerament has dit i has escrit coses sobre les quals
voldria fer-te algunes consideracions. Abans, però, deixa’m dir-te que
no només em sap molt de greu la captivitat que pateixes, sinó que són
molts els articles que porto escrits denunciant la violació dels drets humans que suposa l’empresonament o l’exili que patiu tu i la resta de membres del govern
de Catalunya, així com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, per part de
l’Estat espanyol. Fa esfereir que en el si de la Unió Europea hi hagi un
Estat que té exiliats i presoners polítics per haver comès el crim de posar les urnes al servei de la ciutadania.
Però no és un miratge. Aquest Estat violador dels drets humans existeix
i es diu Estat espanyol, i les lleis amb què justifica el vostre
empresonament o exili són totalitàries i contraries al dret
internacional.
Dit això, o precisament per això, no em va agradar gens la humiliació vergonyosa que li vas fer a Marcela Topor, muller del president Puigdemont,
el 18 de gener de 2019, quan us va visitar a la presó. Ella venia a
veure-us, però tu no la vas voler rebre. Increïble! T’ho imagines a
l’inrevés? Vull dir, t’imagines el president Puigdemont empresonat humiliant la teva dona?
Jo no, i tu tampoc. Hi ha coses que van amb la mena de persona que
s’és, saps? Tampoc no em van agradar les declaracions que vas fer
intentant menysprear i desprestigiar el president Puigdemont i la resta d’exiliats
en el sentit que allò que seria de valents és sotmetre’s al martirologi
de la presó, i de covards, no voler sotmetre’s a la justícia franquista
espanyola i exiliar-se en un Estat democràtic d’Europa. No ho deies
així, és clar. Seria massa fort i et falta valor. Ho deies de manera més
sibil·lina, menyspreant fins i tot Meritxell Serret, del teu partit,
que també s’havia exiliat. No deu ser amb l’ajuda de Pedro
Sánchez, per tal que el discurs del teu partit no grinyoli, que ella ha
tornat de l’exili sense haver estat detinguda, oi que no?
Quines coses que passen, tu. Queda Marta Rovira, és veritat. Però ella,
per a Espanya, és una independentista bona, perquè marca distàncies amb
el president Puigdemont i Waterloo, on hi ha els independentistes
dolents. En altres paraules, no fa nosa. Com tampoc no la fa Anna
Gabriel.
Junts i la CUP són, des del punt de vista espanyol (i també del de les veus mediàtiques d’ERC), els “radicals”, els “arrauxats”, els “eixelebrats”.
Esquerra, ves per on, és el seny. Ho diuen fins i tot PP i Ciudadanos. A
qui se li acut, defensar la unilateralitat tenint a l’altra banda un
Estat que és el gran referent de la democràcia al món, un Estat que
utilitza la paraula i no la porra amb la dissidència, un Estat que
dialoga amb els dissidents en comptes d’exiliar-los, empresonar-los o
perseguir-los, un Estat que no té cap inconvenient a amnistiar els
represaliats pel Procés i a reconèixer el dret d’autodeterminació de
Catalunya. D’un Estat així, només poden venir coses bones i la
unilateralitat seria un afront que no es mereix. Per això Esquerra Republicana, és el partit suposadament antagònic més ben valorat pel Gobierno de España,
perquè, com a nou pujolisme, diu que la independència “ara no toca” i
que el que toca és la famosa Taula de Diàleg que ha de marcar un retorn a
la vella política autonomista de Peix al Cove, de la qual, no en
tinguem cap dubte, en sortirà la llibertat de Catalunya. Només és
qüestió de fer bondat, de ser submisos i de fer-nos fotos amb els poders fàctics espanyols com les que es fa Pere Aragonès.
N’hi ha prou d’escoltar els elogis que surten de la boca de Pedro
Sánchez, Carmen Calvo, Miquel Iceta, Salvador Illa, Teresa Cunillera o
Eva Granados, carcellers tots ells amb 155 claus, així com de Foment i
del Cercle d’Economia. Digue’m qui t’estima i et diré qui ets. Sembla
mentida, tanta por que els feia ERC anys enrere i resulta que ara ha
esdevingut el seu millor aliat per exigir-nos obediència, desactivar
l’independentisme i omplir de joia i felicitat el cor dels catalans, en
general, fent-los veure els immensos beneficis de l’autonomia, la dependència i la captivitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada