Un 11 d'octubre de 1652 Barcelona capitula davant els terços hispànics comandats per Joan Josep d'Àustria després d'un llarg setge de 15 mesos agreujat per una terrible epidèmia de pesta. L'endemà, mentre molts barcelonins -famolencs- surten al pla a buscar provisions, els soldats francesos que han participat en la defensa de la ciutat se’n retiren.
En saber-se que ha caigut Barcelona nombroses poblacions catalanes juren obediència al rei Felip IV, el sobirà contra qui havia esclatat 12 anys enrere el Corpus de Sang i la revolució dels Segadors. Tot i així, la guerra que enfronta la monarquia hispànica i França continua, i els francesos mantenen algunes posicions estratègiques a la meitat nord del Principat.
En aquest context, amb el conflicte encara obert, Joan Josep d'Àustria opta per apaivagar la situació a Catalunya concedint un perdó general si bé n'exclou a Josep de Margarit, el gran comandant de les forces catalanes, de qui s'havia posat preu pel seu cap en ser considerar l'ànima de la resistència.
També confirma les constitucions catalanes anteriors a 1640 però com a una "gràcia" concedida per la magnanimitat del rei, purga la llista de persones que poden sortir insaculats per a càrrecs de la Diputació del General i mana confiscar els béns d'aquells a qui es considera traïdors, dels quals molts ja es troben a l'exili. Entre aquests, Margarit, que ha aconseguit escapar de Barcelona i refugiar-se a Perpinyà, des d'on sosté la lluita contra els terços hispànics al costat dels francesos.
Arran d'aquesta derrota, Catalunya -que havia quedat sota protecció francesa després que la Junta de Braços instaurés la república el gener de 1641- torna a mans la monarquia hispànica. Tot i així, el conflicte entre Felip IV i Lluís XIV de França s'allarga i les negociacions de pau no es tanquen fins el 1659, quan el Principat de Catalunya sofreix la partició del seu territori, quedant el Rosselló i mitja Cerdanya en poder francès.
🎨 "Vista general del setge de Barcelona per les tropes de Joan Josep d'Àustria" (Pandolfo Reschi. Galeria Corsini, Florència)
· · · · ·
Si us agrada, compartiu-ho i seguiu l'Esguard Històric
> enllaç al blog: http://esguardhistoric.blogspot.com
En saber-se que ha caigut Barcelona nombroses poblacions catalanes juren obediència al rei Felip IV, el sobirà contra qui havia esclatat 12 anys enrere el Corpus de Sang i la revolució dels Segadors. Tot i així, la guerra que enfronta la monarquia hispànica i França continua, i els francesos mantenen algunes posicions estratègiques a la meitat nord del Principat.
En aquest context, amb el conflicte encara obert, Joan Josep d'Àustria opta per apaivagar la situació a Catalunya concedint un perdó general si bé n'exclou a Josep de Margarit, el gran comandant de les forces catalanes, de qui s'havia posat preu pel seu cap en ser considerar l'ànima de la resistència.
També confirma les constitucions catalanes anteriors a 1640 però com a una "gràcia" concedida per la magnanimitat del rei, purga la llista de persones que poden sortir insaculats per a càrrecs de la Diputació del General i mana confiscar els béns d'aquells a qui es considera traïdors, dels quals molts ja es troben a l'exili. Entre aquests, Margarit, que ha aconseguit escapar de Barcelona i refugiar-se a Perpinyà, des d'on sosté la lluita contra els terços hispànics al costat dels francesos.
Arran d'aquesta derrota, Catalunya -que havia quedat sota protecció francesa després que la Junta de Braços instaurés la república el gener de 1641- torna a mans la monarquia hispànica. Tot i així, el conflicte entre Felip IV i Lluís XIV de França s'allarga i les negociacions de pau no es tanquen fins el 1659, quan el Principat de Catalunya sofreix la partició del seu territori, quedant el Rosselló i mitja Cerdanya en poder francès.
🎨 "Vista general del setge de Barcelona per les tropes de Joan Josep d'Àustria" (Pandolfo Reschi. Galeria Corsini, Florència)
· · · · ·
Si us agrada, compartiu-ho i seguiu l'Esguard Històric
> enllaç al blog: http://esguardhistoric.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada