27 de febrer del 2024
Mani de pagesos a Bruxelles perquè els volen i els han arruinat. Mètode molt pertinent amb sucs orgànics.
Captures d'un vídeo (1min) penjat a Facebook per Marc Vidal:
JA DIUEN ELS PAGESOS QUE EL QUE ELLS VOLEN ÉS GUANYAR-SE LA VIDA, NO VOLEN SUBVENCIONS.
JA S'HA DEMOSTRAT QUE LA COMISSIÓ EU DONA SUBVENCIONS PER TENIR-TE CALLAT, DEPENDENT I PER TANT, MANIPULABLE.
_
24 de febrer del 2024
Un temporal cau damunt García-Castellón: guerra oberta al cor de l'estat
L’endemà de la victòria electoral del PP a les eleccions gallegues es va obrir novament la pàgina de l’amnistia, amb la llei encallada al congrés espanyol. I qui més clar ha tingut com fer-ho és el PSOE, que de seguida ha demanat una pròrroga de dues setmanes per a mirar d’arribar a un acord amb Junts sobre l’aspecte més espinós, la referència al terrorisme com a exclusió de l’amnistia. Però els socialistes, molt tocats pel desastre electoral de diumenge passat, han desplegat una ofensiva mediàtica de desgast del jutge instructor de la causa del Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, per a desacreditar-ne la investigació per terrorisme i per a qüestionar la seva feina com a jutge. Al PSOE li interessa desgastar la causa, desacreditar-la, per mirar de convèncer Junts que no pot dur enlloc i que l’actual text de la llei d’amnistia no significa cap risc per als investigats, perquè tots, incloent-hi Carles Puigdemont, se’n beneficiaran.
El cas és que ha començat una nova fase en aquesta guerra entre el poder executiu i el judicial en relació amb el procés i que té implicacions sobre la governabilitat de l’estat i la continuïtat de la legislatura. Hi ha una guerra entre el govern espanyol i la cúpula judicial; una altra entre jutges i fiscals; i una altra entre fiscals, amb l’obertura d’un nou front internacional, el de Suïssa. Perquè fou a propòsit d’una (altra) resposta del govern suís a García-Castellón contrària a col·laborar en la investigació per terrorisme del Tsunami que va començar aquesta ofensiva del PSOE, que ha jugat de manera evident amb els temps de publicació d’una informació essencial en l’actual fase d’instrucció de la causa del Tsunami.
El cas és que ha començat una nova fase en aquesta guerra entre el poder executiu i el judicial en relació amb el procés i que té implicacions sobre la governabilitat de l’estat i la continuïtat de la legislatura. Hi ha una guerra entre el govern espanyol i la cúpula judicial; una altra entre jutges i fiscals; i una altra entre fiscals, amb l’obertura d’un nou front internacional, el de Suïssa. Perquè fou a propòsit d’una (altra) resposta del govern suís a García-Castellón contrària a col·laborar en la investigació per terrorisme del Tsunami que va començar aquesta ofensiva del PSOE, que ha jugat de manera evident amb els temps de publicació d’una informació essencial en l’actual fase d’instrucció de la causa del Tsunami.
Dos mesos en un calaix del ministeri
El Ministeri de Justícia espanyol va rebre el 29 de desembre la resposta de l’Oficina Federal de Justícia del govern suís a la comissió rogatòria d’assistència judicial que els va enviar García-Castellón el 21 de novembre demanant informació sobre un compte bancari des d’on sospita que es va finançar el Tsunami Democràtic i sobre el domicili en aquest país de la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Suïssa s’hi va negar, tot recordant al jutge que ja feia quatre anys els havien demanat col·laboració i que els l’havien denegada perquè no entenien que els fets poguessin ser qualificats de terrorisme; i va qüestionar la necessitat de proporcionar informació relativa a Rovira si no hi havia res que la pogués vincular als incidents relacionats amb les protestes del Tsunami. I encara més, el govern suís li demanava quines implicacions tindria la llei d’amnistia sobre Rovira i la resta d’investigats.
Tota una plantofada que el PSOE es va desar. Perquè el Ministeri de Justícia, com a destinatari de la comunicació procedent de les autoritats governamentals suïsses, no la va traslladar immediatament a l’autoritat judicial espanyola, sinó que es va esperar gairebé dos mesos a fer-ho, el 20 de febrer, dos dies després de les eleccions gallegues. Però abans d’arribar al jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència espanyola, aquesta informació incendiària per a la causa de García-Castellón es va filtrar a El País i la Cadena SER, que la van esbombar convenientment. Tot plegat va desfermar la ira del jutge, que va respondre a Suïssa l’endemà mateix, amb un to indissimuladament molest i sarcàstic, i va anunciar que obria una peça separada i secreta per a determinar quins funcionaris eren els responsables d’un possible delicte de revelació de secrets per la filtració d’aquesta informació remesa al ministeri.
Però l’ofensiva contra García-Castellón ha continuat per part d’El País i la SER, que ahir van publicar sengles informacions que qüestionaven la investigació del Tsunami amb dades que no eren pas noves: un informe del SEM que qüestiona de dalt a baix la tesi del jutge segons la qual la protesta del Tsunami a l’aeroport va causar la mort del turista francès que hi va tenir un atac de cor aquell mateix dia, i els errors del jutge en els terminis de pròrroga de la instrucció –alertats fa setmanes per Gonzalo Boye– que haurien d’anul·lar la causa. Tot plegat, acompanyat de la viralització d’un fragment de la conferència que García-Castellón va fer la tardor passada a Astúries, amb la presència ultres, en què es vantava d’haver mentit el 2002 a les autoritats franceses sobre el lloc on es trobava el cors Yvan Colonna per pressionar-les per signar un conveni bilateral per a afavorir les devolucions en calent de detinguts per terrorisme.
Una campanya que arriba just quan la número dos de la fiscalia general de l’estat, Maria Ángel Sánchez-Conde, ha signat l’informe que fixa la posició definitiva del ministeri fiscal sobre la petició al Tribunal Suprem de García-Castellón perquè assumeixi la investigació per terrorisme contra Carles Puigdemont (com a eurodiputat) i Ruben Wagensberg (com a diputat al parlament) i la resta d’investigats. Un informe que no tan sols tomba els arguments del jutge per a imputar-los tots dos per terrorisme, sinó que els ridiculitza, de tan elementals com presenta els arguments contraris. “El magistrat instructor es limita a fer conjectures sense cap mena de base fàctica”, acaba reblant Sánchez-Conde.
Un episodi més de la guerra de fiscals que hi ha oberta fa setmanes a propòsit d’aquesta causa, i al qual el jutge es va avançar de manera sorprenent el dia anterior a la presentació d’aquest informe de la tinent fiscal. Perquè en una providència insòlita va demanar una còpia de l’informe que havien signat aquell mateix dia la majoria dels fiscals del Tribunal Suprem que sostenien la posició contrària, la d’investigar Puigdemont per terrorisme. Per més que la gran majoria dels fiscals del Suprem ho defensi, no és la posició definitiva de la fiscalia, que queda fixada per l’informe de la tinenta fiscal, en aquest cas contrari a les tesis del jutge. Però García-Castellón no va voler esperar a tenir l’informe definitiu sinó que va demanar el dels fiscals rebels per a remetre’l a Suïssa com a resposta a la seva negativa a col·laborar.
Ara, la decisió que compta és la que acabi prenent la sala segona del Tribunal Suprem, és a dir, els jutges de la sala penal que dirigeix Manuel Marchena. Ja tenen designat un magistrat ponent, Juan Ramón Berdugo, un dels magistrats del tribunal que va condemnar els dirigents del procés per sedició i malversació. Berdugo pot tenir en compte l’informe definitiu de la tinenta fiscal, que li serà remès, però no és vinculant. I l’ambient a la plaça de les Saleses de Madrid fa pensar que, com García-Castellón, tindrà més en compte el parer dels fiscals rebels del Suprem.
La guerra entre els poders de l’estat s’agreuja, i els episodis de més tensió encara han de venir. Però hi ha una cosa que, d’ençà de la setmana passada, queda prou clara: el cap de l’estat espanyol, Felipe VI, és al costat dels jutges contraris a l’amnistia. Una vegada més.
El Ministeri de Justícia espanyol va rebre el 29 de desembre la resposta de l’Oficina Federal de Justícia del govern suís a la comissió rogatòria d’assistència judicial que els va enviar García-Castellón el 21 de novembre demanant informació sobre un compte bancari des d’on sospita que es va finançar el Tsunami Democràtic i sobre el domicili en aquest país de la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Suïssa s’hi va negar, tot recordant al jutge que ja feia quatre anys els havien demanat col·laboració i que els l’havien denegada perquè no entenien que els fets poguessin ser qualificats de terrorisme; i va qüestionar la necessitat de proporcionar informació relativa a Rovira si no hi havia res que la pogués vincular als incidents relacionats amb les protestes del Tsunami. I encara més, el govern suís li demanava quines implicacions tindria la llei d’amnistia sobre Rovira i la resta d’investigats.
Tota una plantofada que el PSOE es va desar. Perquè el Ministeri de Justícia, com a destinatari de la comunicació procedent de les autoritats governamentals suïsses, no la va traslladar immediatament a l’autoritat judicial espanyola, sinó que es va esperar gairebé dos mesos a fer-ho, el 20 de febrer, dos dies després de les eleccions gallegues. Però abans d’arribar al jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència espanyola, aquesta informació incendiària per a la causa de García-Castellón es va filtrar a El País i la Cadena SER, que la van esbombar convenientment. Tot plegat va desfermar la ira del jutge, que va respondre a Suïssa l’endemà mateix, amb un to indissimuladament molest i sarcàstic, i va anunciar que obria una peça separada i secreta per a determinar quins funcionaris eren els responsables d’un possible delicte de revelació de secrets per la filtració d’aquesta informació remesa al ministeri.
Però l’ofensiva contra García-Castellón ha continuat per part d’El País i la SER, que ahir van publicar sengles informacions que qüestionaven la investigació del Tsunami amb dades que no eren pas noves: un informe del SEM que qüestiona de dalt a baix la tesi del jutge segons la qual la protesta del Tsunami a l’aeroport va causar la mort del turista francès que hi va tenir un atac de cor aquell mateix dia, i els errors del jutge en els terminis de pròrroga de la instrucció –alertats fa setmanes per Gonzalo Boye– que haurien d’anul·lar la causa. Tot plegat, acompanyat de la viralització d’un fragment de la conferència que García-Castellón va fer la tardor passada a Astúries, amb la presència ultres, en què es vantava d’haver mentit el 2002 a les autoritats franceses sobre el lloc on es trobava el cors Yvan Colonna per pressionar-les per signar un conveni bilateral per a afavorir les devolucions en calent de detinguts per terrorisme.
Una campanya que arriba just quan la número dos de la fiscalia general de l’estat, Maria Ángel Sánchez-Conde, ha signat l’informe que fixa la posició definitiva del ministeri fiscal sobre la petició al Tribunal Suprem de García-Castellón perquè assumeixi la investigació per terrorisme contra Carles Puigdemont (com a eurodiputat) i Ruben Wagensberg (com a diputat al parlament) i la resta d’investigats. Un informe que no tan sols tomba els arguments del jutge per a imputar-los tots dos per terrorisme, sinó que els ridiculitza, de tan elementals com presenta els arguments contraris. “El magistrat instructor es limita a fer conjectures sense cap mena de base fàctica”, acaba reblant Sánchez-Conde.
Un episodi més de la guerra de fiscals que hi ha oberta fa setmanes a propòsit d’aquesta causa, i al qual el jutge es va avançar de manera sorprenent el dia anterior a la presentació d’aquest informe de la tinent fiscal. Perquè en una providència insòlita va demanar una còpia de l’informe que havien signat aquell mateix dia la majoria dels fiscals del Tribunal Suprem que sostenien la posició contrària, la d’investigar Puigdemont per terrorisme. Per més que la gran majoria dels fiscals del Suprem ho defensi, no és la posició definitiva de la fiscalia, que queda fixada per l’informe de la tinenta fiscal, en aquest cas contrari a les tesis del jutge. Però García-Castellón no va voler esperar a tenir l’informe definitiu sinó que va demanar el dels fiscals rebels per a remetre’l a Suïssa com a resposta a la seva negativa a col·laborar.
Ara, la decisió que compta és la que acabi prenent la sala segona del Tribunal Suprem, és a dir, els jutges de la sala penal que dirigeix Manuel Marchena. Ja tenen designat un magistrat ponent, Juan Ramón Berdugo, un dels magistrats del tribunal que va condemnar els dirigents del procés per sedició i malversació. Berdugo pot tenir en compte l’informe definitiu de la tinenta fiscal, que li serà remès, però no és vinculant. I l’ambient a la plaça de les Saleses de Madrid fa pensar que, com García-Castellón, tindrà més en compte el parer dels fiscals rebels del Suprem.
La guerra entre els poders de l’estat s’agreuja, i els episodis de més tensió encara han de venir. Però hi ha una cosa que, d’ençà de la setmana passada, queda prou clara: el cap de l’estat espanyol, Felipe VI, és al costat dels jutges contraris a l’amnistia. Una vegada més.
https://www.vilaweb.cat/noticies/temporal-garcia-castellon-tsunami-guerra-oberta-al-cor-de-estat/
_
__
21 de febrer del 2024
Nos venderan seguridad por privacidad. El euro tradicional lo puedes convertir en efectivo totalmente anónimo, y con el euro digital nunca lo podras hacer. Nadie habla de ello!
"...Dejaremos de tener privacidad económica". Marc Vidal.
20 de febrer del 2024
2021, Recaptació sobre impostos cedits als governs regionals per comunitats autònomes
Recaptació sobre impostos cedits als governs regionals per comunitats autònomes , dades oficials del 2021 de la AEAT , els catalans paguem el 26% de tota la recaptació espanyola , quasi el doble que Andalusia amb menys població o que Madrid amb menys PIB i poca mes població pic.twitter.com/ydMH6VBFJV
— ((( David Romà ))) (@DavidGR1714) February 17, 2024
19 de febrer del 2024
16 de febrer del 2024
Troben mort a la presó Aleksei Navalni, el principal dirigent opositor rus
- L’opositor principal de Vladímir Putin s’ha mort en una colònia penal a Sibèria, on va ser traslladat en secret
- La parella de Navalni, a Putin: “Pagaràs pel que has fet al meu marit”
Vilaweb - 16.02.2024
L’opositor rus Aleksei Navalni s’ha mort en una colònia penal de Sibèria, segons que han anunciat les autoritats penitenciàries russes, que detallen que la defunció ha estat després d’una passejada, en què ha expressat malestar i s’ha desmaiat. Tanmateix, la seva advocada, Kira Iàrmix, diu que encara no ha rebut cap confirmació de la mort. Navalni, de quaranta-set anys, era el principal dirigent opositor al règim de Vladímir Putin.
El desembre passat, després de tres setmanes il·localitzable, l’equip legal de Navalni el va trobar en una presó de la ciutat de Kharp, a la regió de Iamàlia, a més de mil quilòmetres al nord-est de Moscou. La família de l’opositor havia denunciat moltes vegades les males condicions del seu empresonament. Navalni complia una pena de dinou anys per extremisme.
A final de la primera dècada del 2000, l’opositor va començar a destacar pel seu discurs anticorrupció, però també fortament nacionalista. Entre el 2011 i el 2012 va organitzar protestes i manifestacions per a denunciar la corrupció i el frau electoral de Putin i el seu cercle més pròxim.
Però el gran salt el va fer el 2013, quan es va presentar a les eleccions per a ser batlle de Moscou, en què, malgrat les denúncies d’irregularitats, va aconseguir el 27% dels vots. A partir d’aleshores, Navalni va aprofitar la notorietat per continuar fent campanya contra el règim i els seus excessos, com ara quan va destapar que Putin tenia un palau a la mar Negra.
La notorietat va anar acompanyada de la persecució i repressió judicial. El 2014 va ser condemnat per malversació, però va ser alliberat l’endemà de fer-se pública la sentència. Posteriorment, els tribunals van fer aflorar més causes. El 2016, Navalni va presentar la candidatura a les eleccions presidencials del 2018, però la junta electoral el va apartar de la cursa arran dels seus problemes legals.
Intoxicació i exili
L’agost del 2020, va ser hospitalitzat a Omsk en estat molt greu després de ser enverinat amb un agent nerviós anomenat Novitxok, tot i que els metges russos ho van negar. Poc després va ser evacuat a Berlín per rebre atenció mèdica contra l’enverinament. Un mes després li van donar l’alta.
L’opositor va acusar Putin i el Servei Federal de Seguretat de l’enverinament. No obstant això, el gener del 2021 va decidir de tornar a Rússia, on va ser detingut i empresonat tan bon punt va trepitjar l’aeroport de Moscou. Les autoritats russes el van acusar d’haver vulnerat les condicions de la llibertat vigilada arran de la condemna per frau del 2014.
Valtònyc, en el primer acte a Catalunya després de l’exili: “No som independents per culpa dels polítics”
Fotografia: Albert Salamé
Vilaweb - 14.02.2024 - Josep Casulleras Nualart
Plena de gom a gom, la sala Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès ha rebut amb una ovació Josep Miquel Arenas, conegut per Valtònyc, en el primer gran acte a Catalunya d’ençà que tornà d’un exili de gairebé sis anys. Ha estat aquest vespre, en una conversa amb Txell Partal, periodista de VilaWeb, en què també ha respost a les preguntes dels subscriptors.
Però l’acte comença enmig d’un silenci escrupolós. A la pantalla s’hi reprodueix el vídeo del retorn de Valtònyc als Països Catalans. Els records l’amaren. “Ara que ho he vist, toc més de peus a terra. En aquell moment era molt difícil de processar el que passava”, assegura. Recorda què era la primera cosa que volia fer en arribar a casa. “Veure la meva família, veure la serra de Tramuntana. Però no ho tenia pensat detall a detall, perquè és impossible”, diu. L’exili, explica, no tan sols l’ha afectat a ell, sinó també la seva família. “Si una cosa té la repressió és que no només és física, també és psicològica. Això també ho ha patit molt la meva família, des de la meva germana fins a la meva mare, que va morir i desgraciadament no va poder veure’m tornar a casa”, diu.
Quant a l’exili i el retorn, explica: “L’exili l’entenia com una manera de fer política, i em vaig adonar que l’únic que feia era sobreviure. Vaig dir: ‘Vull fer política, i no en puc fer tot sol.’ Estava molt desgastat personalment, no podia més. No trobava la manera de treure’n rèdit, de l’exili”, explica. “Record quan vaig dir a l’ANC que acceptaria d’anar a presó. Em van dir: ‘Vols que fem una manifestació davant els jutjats?’ Òmnium em va dir: ‘Farem cartells amb tu’, i el Consell per la República em va dir que en faria un tweet. El 2018 veia que podia fer política des de l’exili, ara ja no.”
Arenas s’adreça a la sala amb confiança i un to irònic que arrenca somriures esporàdics, però no pot evitar d’emocionar-se quan rememora alguns dels moments més durs de l’exili. Que li ha fet canviar d’idees, demana un subscriptor?. “Sí, però per empitjorar-les. Que sigui amic de Puigdemont o de Lluís Puig no significa que m’estimi més els polítics. He estat molt en contacte amb la política, i puc dir que l’odiï: no hi entraré mai. Si no som independents, és per culpa dels polítics”, assegura.
En relació amb això, reivindica els centenars de persones anònimes que li han donat un cop de mà durant aquests anys. “Si digués que m’he sentit acompanyat mentiria, però si digués que ningú no m’ha ajudat faltaria al respecte a molta gent”, assegura. “Si una cosa té bona Catalunya és la solidaritat de la gent”, afegeix. “La meva caixa de resistència va permetre pagar els advocats que van fer derogar la llei d’injúries a la corona a Bèlgica i van fer de Bèlgica un lloc millor. Hem de deixar les qüestions personals de banda: la solidaritat és la millor arma que tenim, i és el que ha fet anar el país endavant des de la guerra civil”, diu.
Fotografia: Albert Salamé
Valtònyc també se centra les figures de Carles Puigdemont i Lluís Puig, que considera centrals en el seu exili. “Tots dos han fet de pare, però han estat tipus de pares diferents. Puigdemont és el pare que et cuida des de la distància, que et dóna llibres. En Lluís Puig era un pare més proper”, diu.
Però no tothom –assegura– ha estat tan solidari amb ell. Ha trobat a faltar l’ajuda d’algú, en el seu exili? “A mi sempre m’ha agradat més pensar en els que no esperava i van aparèixer. Però els músics, sobretot els més reivindicatius, els he trobat a faltar”, diu. I apunta, en concret, contra Pablo Iglesias, qui li encarregà la cançó que l’acabà duent a l’exili: “Ell em va ficar en aquest embolic, i en sis anys no em va dir res”, lamenta. I explica que, fa poc, l’entorn d’Iglesias s’hi va posar en contacte per temptejar si volia que en demanessin l’indult. “Em va semblar estrany, i després vaig veure que Sumar també el volia demanar. Ell només volia avançar-s’hi”, diu.
Com l’ha viscut, aquest silenci? Arenas esbufega. “La solidaritat no la pots demanar. S’és solidari o no se n’és”, diu. “Pots ser solidari amb moltes coses que són lluny, però amb les que hi ha més a prop és més difícil.” I afegeix, en al·lusió al cas de Pablo Hasel: “I a sobre, l’esquerra espanyola ens fa servir com a consigna per a reivindicar les seves lluites. Som un tweet, som consignes buides que no van enlloc”, lamenta.
En relació amb el cas de Hasel, retreu una manca de solidaritat, també, dels polítics catalans. “Ara potser perdré algun amic. No entenc per què en Pablo Hasel no és tractat com un pres polític si ho és clarament. Si a en Jordi Cuixart li haguessin fet fer una colonoscòpia emmanillat, hauríem cremat el país”, assevera. “En Pere Aragonès té temps d’anar a Xile i reivindicar la figura de Víctor Jara, però per a Pablo Hasel no en té”, afegeix. “L’únic músic empresonat a Europa per les seves cançons és a Catalunya. A la Generalitat li hauria de caure la cara de vergonya”, recorda.
Valtònyc fa poc ha aparegut al documentari No callarem amb Hasel i Àlex Elegio. “TV3 no l’ha volgut difondre al 30 minuts, perquè diu que no compleix els criteris de pluralitat. Si la nostra televisió no ho emet qui ho emetrà? Canal Sur?”, rebla.
L’acte acaba amb una pregunta sobre l’amnistia: què en pensa, de la llei? Fixa la vista a terra i esbufega uns quants segons. “És injust que opini sobre l’amnistia perquè té implicacions emocionals en gent que estimo: vull que tornin, però també sé que l’amnistia és una merda amb patates”, diu. I afegeix: “Però sí que crec que ha d’incloure tothom. Si no, és només un caprici del PSOE i d’Esquerra.”
“No m’agrada on ens han portat: hem adoptat el seu discurs. Abans lluitàvem per l’amnistia, ara lluitem per si som terroristes o no. Diuen que Pere Aragonès és el líder dels CDR. I què passa si ho és?”, es pregunta. “Vull l’amnistia, sí, però no vull que n’amnistiïn només quatre. Si ens donen una amnistia, que sigui per a apropar-nos a l’objectiu de la independència, no per a allunyar-nos-en. Si a Puigdemont li donen una amnistia, serà perquè digui que ell no ho tornarà a fer. I això, ell, no ho farà, de manera que ja veurem què passarà“, acaba dient.
NOTÍCIES RELACIONADES:
_
Un complot de dotze fiscals per a llançar el Tsunami contra Puigdemont. Volen que el cas sigui jutjat al Suprem enlloc de tornar al TSJC.
El document que
enllesteixen els fiscals rebels (12 de 15) és el primer moviment per a desencadenar
la fase definitiva de la repressió contra el Tsunami Democràtic
12.02.2024 - Vilaweb
La dotzena de fiscals del Tribunal Suprem espanyol que van fer una
rebel·lió insòlita contra el criteri de la fiscalia general de l’estat
perquè consideren que el Tsunami Democràtic fou terrorisme es comencen a
moure. Encapçalats pel fiscal de la penal, Fidel Cadena, lliuraran a la tinenta fiscal del tribunal, María Ángeles Sánchez Conde,
un informe en què detallaran els arguments amb què van imposar el seu
criteri i la seva majoria àmplia –dotze fiscals de quinze– en una reunió
la setmana passada. Fou una reunió tensa en què es discutia la petició
del jutge Manuel García-Castellón perquè el Suprem assumís la causa per terrorisme i investigués Carles Puigdemont.
Ara la tinenta fiscal Sánchez Conde, mà dreta del fiscal general de
l’estat, ha d’elaborar l’informe definitiu sobre la posició que ha de
tenir-hi la fiscalia, i els rebels volen fer-li tota la pressió
possible. Però, encara que Sánchez Conde no els fes cabal, saben que ja
han guanyat, que la maniobra mediàtica i política que han fet servirà
als jutges del Suprem per a prendre la decisió d’assumir la causa.
L’objectiu és de validar i consolidar l’ofensiva de García-Castellón
per mirar d’impedir l’amnistia de Puigdemont i engegar una nova
persecució judicial per terrorisme contra l’independentisme català. I
per això tant el jutge com aquests fiscals volen que el Suprem se’n faci
càrrec. Tant la condició d’eurodiputat de Puigdemont com la de diputat
al Parlament de Catalunya de Ruben Wagensberg
impedeixen que l’Audiència espanyola continuï la investigació contra
ells. De fet, tant el TJUE –en la sentència del 31 de gener de 2023– com
l’estatut d’autonomia estableixen que el Suprem tampoc no seria el
tribunal competent per a investigar-los, però el Suprem tira pel dret,
com va fer amb la causa contra el procés.
Ara com ara, són els fiscals del Suprem que s’arrengleren amb García-Castellón, que com més va més clar es veu que no és un jutge que faci una croada tot sol de manera que algú o altre, més tard o més d’hora, li acabi parant els peus. Hom ho podria pensar en veient l’enfrontament amb el fiscal de l’Audiència espanyola Miguel Ángel Carballo, que discrepa obertament tant del fet que les mobilitzacions del Tsunami es puguin qualificar de terrorisme com del fet que Puigdemont hi tingués res a veure. Per la feblesa dels indicis que presenta García-Castellón en la seva exposició raonada per a traslladar la causa al Suprem (uns indicis, d’una altra banda, que no impedeixen al fiscal de qualificar de desordres públics agreujats les protestes contra la sentència de final del 2019).
Abans no s’hi pronunciï el Suprem, en una resolució que tindrà per ponent Juan Ramón Berdugo, un dels jutges del procés, la fiscalia ha de dir-hi la seva. La fiscalia del Suprem. L’encarregat de fixar posició fou el fiscal Álvaro Redondo, que –en consonància amb el criteri del fiscal Carballo, de l’Audiència espanyola– va dir que no hi havia prou indicis per a perseguir Puigdemont i que aquelles protestes no es podien qualificar de terrorisme. I tan bon punt es va fer pública la seva posició, els fiscals favorables a encausar Puigdemont van ordir una estratègia mediàtica de desqualificació de Redondo i de legitimació de la posició contrària, amb la col·laboració d’alguns mitjans espanyols, sobretot El Mundo.
Van esbombar que Redondo havia elaborat un primer esborrany en què deia que veia motiu per a assumir la investigació per terrorisme contra Puigdemont, però que uns dies més tard havia canviat de parer, després d’haver parlat amb el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz. Era un document de treball que havia fet arribar al seu cap, Fidel Cadena, que havia traslladat també als seus companys Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno. Són els fiscals que van acusar per rebel·lió els dirigents independentistes en el judici contra el procés.
La filtració va encendre els ànims en la reunió de dimarts passat i va comprometre la posició del ponent, Álvaro Redondo. La majoria contra ell era aclaparadora i, a més de Cadena, Zaragoza, Madrigal i Moreno, es van adherir a la petició perquè el Suprem assumís la causa Consuelo Fidalgo, Manuel Dolz, Juan Carlos López Coig, María Ángeles Garrido, José Martínez Jiménez, Salvador Viada, Olga Sánchez, Justino Zapatero i José Antonio Cerro. Tan sols Manuel Martínez i l’altre fiscal en cap de la sala penal del Suprem, Joaquín Sánchez-Covisa, van donar suport a la posició d’Álvaro Redondo d’enviar la causa a Catalunya per desordres públics.
Com que hi ha dos fiscals en cap amb punts de vista oposats, serà la tinenta fiscal Sánchez Conde qui prendrà la decisió final. Però la majoria de dotze fiscals de quinze avalant García-Castellón tindrà molt pes, sigui quin sigui l’informe final que s’acabi enviant als magistrats de la sala penal, que no és en cap cas vinculant. Els jutges prendran la decisió amb el rerefons d’aquesta guerra, amb la pressió dels dotze jutges i amb un relat mediàtic i polític que els Cadena, Zaragoza i companyia han aconseguit d’imposar, és a dir, que el govern espanyol, mitjançant el primer fiscal general de l’estat de la història no aprovat pel CGPJ, hi ha volgut interferir, provant d’allunyar Puigdemont d’una causa per terrorisme sobrevinguda que li podria complicar l’amnistia.
El document que enllesteixen els fiscals rebels és el primer moviment per a desencadenar la fase definitiva de la repressió contra el Tsunami, perquè el Suprem finalment assumeixi la causa i prengui totes les decisions que consideri necessàries contra els dotze (o més) investigats.
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-complot-dels-dotze-fiscals-per-a-llancar-el-tsunami-contra-puigdemont/PER A SABER-NE MÉS:
(La llei ha deixat
ara per ara uns buits legals que podrien ser manipulats pels jutges per
ampliar els investigats per terrorisme i traïció)
_
13 de febrer del 2024
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Puigdemont li complica la vida Feijóo amb el «Tot se sabrà»'
Una font de Junts em deia avui: “La votació del PP al Parlament Europeu li va complicar la vida a Puigdemont. Ara Puigdemont l'hi ha complicat a Feijóo. Acció, reacció”. Feijóo ha volgut neutralitzar els efectes del “Se sabrà tot” però s’ha fet un gol en pròpia porta.
L'estil positiu d'Elon Musk per encarregar tasques als col.laboradors
Estil positiu, i no impositiu per encarregar tasques als col.laboradors. Tot allò que sigui impulsar de manera positiva, té el meu suport; demana autocontrol del qui encarrega, però els efectes són genials.
Objectiu: acostar al gran públic els clàssics en català. Amb un annexe de recursos culturals de franc, a l'abast de tothom
Girona, ¿I si una de les sortides de la carrera
de filologia catalana, més enllà de dedicar-se a fer classes, fos la
locució d’audiollibres en català? És el projecte que té entre mans la
Universitat de Girona (UdG), que ha trobat en el filó obert per l’auge dels podcasts
i els audiollibres una manera més amena d’acostar al gran públic els
clàssics medievals de la literatura catalana. Amb diversos alumnes, i
amb el suport de l’Aula de Teatre de la UdG, l’Institut de Llengua i
Cultura Catalanes ha impulsat el projecte Tres audiollibres en català,
que vol ser el germen d’un projecte més ambiciós que posi veu a
clàssics de la literatura catalana que vagin més enllà de la medieval.
La idea va sorgir arran de la campanya Donants de Veu,
impulsada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) el 2021. Llavors
el repte era gravar 100 audiolectures d’obres de la literatura catalana
en 100 dies. Però el medievalista Xavier Renedo va pensar que un dels
problemes era la formació. “En el passat la lectura es feia en veu alta,
i això es fa molt evident en la literatura medieval. És ara que estem
acostumats a llegir en silenci”, explica a l’ARA el professor titular de
filologia de la UdG.
Amb
la intenció de recuperar la dimensió oral de la literatura medieval, la
més “autèntica”, es va impulsar el projecte que de moment s’ha traduït
en la producció de diferents podcasts de tres llibres. Es tracta de Viatge al Purgatori de Sant Patrici, de Ramon de Perellós; la Crònica de Ramon Muntaner, en concret els episodis de la conquesta de Sicília, i Tres contes meravellosos del segle XIV editats per Lola Badia.
Ara
bé, perquè els audiollibres siguin propers, el que s’ha locutat són
actualitzacions al català modern. Es vol així que siguin més fàcils
d’entendre. “Si una cosa té la literatura catalana medieval és que és
molt divertida”, assenyala Renedo, que és el traductor al català modern
del Viatge al Purgatori..., així com de la Crònica de
Muntaner, juntament amb Josep Antoni Aguilar. Un dels problemes per a
aquest tipus de projecte són justament els drets d’autor, per això de
moment s’han centrat en obres medievals. La intenció també és difondre
els capítols amorosos, amb referències sexuals, del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell pensant en els alumnes de batxillerat.
El
projecte compta amb el suport de la Diputació de Girona, el departament
de Cultura de la Generalitat i el ministeri de Ciència, Innovació i
Universitats. Els primers pòdcasts els va difondre la revista Núvol
i estan penjats a Spotify. Tenen la veu de l’alumne Albert Martínez, la
professora Glòria Ribugent i la direcció dramàtica de Mercè Mas, de
l’Aula de Teatre de la UdG, que ha format els alumnes en dicció. “Pensem
també que aquesta pot ser una via de professionalització”, conclou
Renedo.
Tres llibres adaptats als nostres temps
'Viatge al Purgatori de Sant Patrici', de Ramon de Perellós.
Una
de les petites joies de la literatura catalana sobre el viatge que va
fer un cavaller a Irlanda al segle XIV. Es tracta del cavaller i
diplomàtic Ramon de Perellós, vescomte de Perellós i Roda, senyor de la
baronia de Ceret, que un bon dia decideix partir d'Avinyó per anar al
purgatori de Sant Patrici, en terres d'Irlanda, per veure amb els seus
propis ulls allò que li havien explicat. Es tracta d'un viatge documentat, no pas una invenció cavalleresca.
(Trobareu el postcast dels audiollibres al obrir l'article en general)
La 'Crònica' de Ramon Muntaner
El primer podcast publicat és un conte de Nadal ambientat en la Menorca del segle XIII. La Crònica de Muntaner és una de les grans obres historiogràfiques
de la literatura catalana. S'han seleccionat també passatges de la
conquesta de Sicília per part del rei Pere el Gran, comte de Barcelona i
rei d'Aragó, entre els anys 1276 i 1282. En la lectura al català modern
es nota que eren textos adaptats per llegir en veu alta a la Cort.
'Tres contes meravellosos del segle XIV'
Editats
per la medievalista Lola Badia i publicats a l'editorial Quaderns Crema
el 2003, es tracta de tres contes fantàstics amb personatges com el rei
Artur, animals meravellosos o viatges extraordinaris a països remots i
exòtics.
CLIQUEU:
MES:
(entrada en construcció, seguirem)
(Ha rebut 25 visites)
__
12 de febrer del 2024
Miquel Riera: “Els pagesos tenim problemes que ens afecten molt i que van molt lligats a l’actuació de Mercabarna”
- Aquest pagès horticultor de l’Alt Maresme explica les reivindicacions més concretes que tenen a les comarques del Maresme, el Vallès Occidental i Oriental i el Baix Llobregat
Hem parlat amb el pagès Miquel Riera de com s’ha organitzat la marxa lenta al Maresme i dels problemes que tenen més concretament en aquesta zona. Uns problemes concrets, que també tenen al Vallès Oriental i Occidental i al Baix Llobregat. Problemes que amb una actitud més amatent de Mercabarna s’hi podria fer front. Ell s’està a Palafolls i ve de família pagesa. El seu pare és l’històric dirigent d’Unió de Pagesos Pep Riera.
Miquel Riera ens explica: “Aquestes mobilitzacions d’avui han sorgit de grups de WhatsApp i, en aquest sentit, els sindicats han quedat una mica descol·locats. Perquè les dues manifestacions oficials eren el 13 de febrer a Catalunya i el 21 a Madrid. Per això ens hem hagut de ressituar. Diumenge havíem preparat un escrit i ahir, que ens vam tornar a reunir en assemblea, el vam refer i vam decidir quina acció faríem avui.”
—El manifest que heu escrit, quins problemes recull? . —Hi ha temes que ens engloben a tots, com l’excés de paperassa, massa burocràcia, el llibre digital, el problema de la manca de relleu generacional, el problema del mal ús de l’aigua, que sempre ens toca a nosaltres pagar per les restriccions d’aigua… Però la pagesia d’aquí també tenim dos problemes molt concrets, que ens afecten d’una manera greu i que van molt lligats a l’actuació de Mercabarna, el mercat central. Són dos temes que afecten sobretot els pagesos que fem horta al Maresme, però també al Vallès Oriental i Occidental i al Baix Llobregat.
—A quins temes propis us referiu?
—Un és el de la venda fraudulenta dels excedents d’hortícoles d’alguns països europeus, que s’haurien de destruir en els seus països d’origen, tal com marca la seva política interior, però no ho fan. Hi ha algun espavilat que els importa de manera fraudulenta i ens fa trinxar els preus. Això normalment passa a l’estiu, que és quan ells tenen més producció i nosaltres tenim la nostra.
—Un és el de la venda fraudulenta dels excedents d’hortícoles d’alguns països europeus, que s’haurien de destruir en els seus països d’origen, tal com marca la seva política interior, però no ho fan. Hi ha algun espavilat que els importa de manera fraudulenta i ens fa trinxar els preus. Això normalment passa a l’estiu, que és quan ells tenen més producció i nosaltres tenim la nostra.
—De quins països parlem?
—Holanda, França, Alemanya, el centre d’Europa. Exigim a la direcció de Mercabarna que ho vigili, que vetlli perquè això no passi. Anys enrere ho feien, però aquest... (seguirem)
__
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)