8 de setembre del 2026

1714: El penultim asalt a les muralles va ser el 12 d'agost, repelit. Els hi va caldre esperar un altre mes, fins la lluna plena de setembre el dia 11 per entrar a la ciutat

«Batalla al baluard de Santa Clara», de Jacques Rigaud, reflectint la batalla de l'Onze de Setembre. 
Foto: Wikipedia.
 

⚔️ 12 d’agost de 1714: la matinada que Barcelona va aturar Berwick

A trenc d’alba del 12 d’agost de 1714, el duc de Berwick va llançar el primer gran assalt contra les muralles de Barcelona. Els borbònics van arribar a ocupar parcialment els baluards del Portal Nou i de Santa Clara, però els defensors els van expulsar després d’un combat ferotge.

Barcelona, matinada del 12 d’agost de 1714. Davant de la muralla oriental de la ciutat, les columnes d’assalt francoespanyoles esperen dins les trinxeres. Durant setmanes, els canons borbònics han castigat els baluards del Portal Nou i de Santa Clara. La torre de Sant Joan està molt malmesa i, entre les dues fortificacions, s’obre la gran Bretxa Reial.

El duc de Berwick considera que ha arribat el moment. El seu pla és ocupar els dos baluards, domin
ar els extrems de la bretxa i introduir-hi després el gruix de la infanteria. Si l’operació funciona, les tropes borbòniques podran entrar a Barcelona i provocar l’enfonsament de tota la defensa.

L’explosió que obre l’assalt

Al trenc de l’alba, una explosió enorme sacseja el Portal Nou. Els minadors borbònics han fet detonar una càrrega excavada sota l’angle del baluard. Terra, fusta i fragments de muralla salten pels aires.

Abans que la pols s’hagi dipositat, els granaders es llancen cap a la bretxa. Pugen entre les runes amb les baionetes calades, mentre les tropes situades a les trinxeres cobreixen l’avanç.

Al capdamunt els esperen les companyies de sastres i gerrers de la Coronela. No són tropes regulars. La Coronela és la milícia gremial de Barcelona: una força organitzada pels menestrals per defensar les muralles de la ciutat.

 

Encara desorientats per l’explosió, els defensors obren foc a curta distància. Els assaltants continuen pujant i aconsegueixen ocupar parcialment el baluard. Les companyies de la Coronela es repleguen ordenadament, contenint l’avanç mentre esperen reforços.
Durant uns instants, el Portal Nou sembla perdut.
El contraatac recupera el Portal Nou

Antoni de Villarroel envia tropes regulars al sector. Arriben soldats dels regiments del Roser i de Santa Eulàlia, acompanyats per dues companyies de miquelets.

No hi ha espai per formar grans línies de batalla. Es combat entre munts de runa, parapets destrossats i fragments de muralla. Els defensors carreguen a la baioneta al llarg del baluard, mentre el foc procedent de les fortificacions veïnes castiga els flancs dels atacants.

Després d’una lluita molt dura, els granaders borbònics cedeixen terreny. El contraatac recupera el Portal Nou i impedeix que les tropes de Berwick penetrin cap a l’interior de Barcelona.

Però Berwick ha desencadenat simultàniament un segon infern a Santa Clara.


La lluita pel baluard de Santa Clara
 
El baluard de Santa Clara està tan malmès que la seva façana exterior s’ha convertit en una rampa de terra, pedra i runa. Per aquell pendent pugen noves columnes de granaders.

Al capdamunt resisteixen les companyies de cotoners, espasers i estudiants de Lleis de la Coronela. Els primers assaltants arriben fins a l’interior del baluard i obliguen una part dels defensors a replegar-se darrere les barricades.

La batalla es converteix en una successió de descàrregues, càrregues a la baioneta i combats a molt poca distància. Els borbònics ocupen una part de la posició, però no aconsegueixen consolidar-la. Cada vegada que intenten avançar, reben foc des dels parapets, des de la gola del baluard i des de les defenses veïnes.

Enmig del combat mor Marià Bassons, catedràtic de Dret i capità de la Companyia d’Estudiants de Lleis. Els seus homes no abandonen la posició. Es reagrupen entre el fum i carreguen amb les baionetes calades.
 
Els estudiants topen frontalment amb els granaders i els empenyen cap al pendent de runes. La seva actuació es converteix en un dels episodis més recordats de l’assalt.

Un fracàs molt costós per a Berwick
 
Després d’hores de combat, els defensors recuperen el control de Santa Clara. Jordi de la Bastida, comandant del baluard, queda greument ferit i mor poc després. Els assaltants supervivents acaben retirant-se cap a les trinxeres.

Davant dels dos baluards queden armes abandonades, equipament dispers i un gran nombre de morts i ferits.

Els recomptes tradicionals parlen de 78 defensors morts i 118 ferits. Per al bàndol borbònic, algunes relacions de l’època calculen unes 900 baixes entre morts i ferits. 

Berwick ha patit un fracàs greu i costós. Els atacants disposaven d’una superioritat aclaparadora, havien destrossat una part important de les defenses i havien arribat a ocupar parcialment els dos baluards. Tot i això, no han aconseguit obrir-se pas cap a l’interior de Barcelona.

Berwick prepara un segon assalt
 
La victòria defensiva no resol res. Les muralles continuen obertes, les unitats barcelonines han patit baixes que difícilment poden reemplaçar i els borbònics encara disposen de milers de soldats de refresc.

Mentre els defensors retiren els ferits i reparen desesperadament les barricades, Berwick prepara un segon atac. Barcelona havia guanyat el primer assalt.

Però el combat més terrible per Santa Clara encara havia d’arribar.

 

(Aquest post ha rebut 32 visites