📜 A la mort de Bertran II, comte de Provença, que només tenia una filla, Cecília, fou succeït per la seva germana, Gerberga (1093).
La comtessa estava casada amb Gerbert, comte de Gavaldà, amb qui tingué 3 filles: Dolça, Estefania i Sibil·la.
L'any 1111 Gerbert fou assassinat per una facció de nobles provençals que se li oposaven.
Gerberga feu casar llavors l'hereva, Dolça, amb Ramon Berenguer III de Barcelona; l'enllaç se celebrà el 3 de febrer de 1112.
S'unien dos llinatges que tenien com a enemic comú Bernat Ató IV, vescomte de Carcassona, Besiers, Nimes, Albi i Agde, i aliat del comte de Tolosa, l'altre gran poder que rivalitzava amb Barcelona sobre Occitània.
Bernat Ató, casat amb Cecília, la filla de Bertran II de Provença, no reconeixia la successió en Dolça i reivindicava drets dinàstics sobre el comtat.
A més, anys enrere, aprofitant l'assassinat del "Cap d'Estopes" (1082), havia ocupat Carcassona, venuda per la seva mare als comtes de Barcelona.
Per l'enllaç amb Dolça, Ramon Berenguer III rebé els comtats de Provença i Gavaldà i les senyories de Millau i Carladès sota condició que passessin a llurs fills comuns. Així es veié reforçat davant Bernat Ató i el comte de Tolosa.
Tot i que la majoria de senyors provençals reconegueren Ramon Berenguer III com a comte consort de Provença, Pons, senyor del castell de Fos, se li oposà, de manera que hagué d'assetjar-lo i sotmetre'l per les armes (1115).
L'expulsió de Bernat Ató pels habitants de Carcassona amb l'ajuda dels catalans (1121) derivà en una guerra oberta entre Ramon Berenguer III i Alfons Jordà, comte de Tolosa.
El conflicte, del que en tenim poques notícies, acabà amb un acord pel qual el comte de Barcelona fou reconegut sobirà de Provença a canvi de cedir al comte de Tolosa una part del comtat, que constituí el "marquesat de Provença" (1125).
L'any 1131, a la mort de Ramon Berenguer III "el Gran", els comtats catalans de Barcelona, Girona, Osona, Besalú i Cerdanya passaren al primogènit, Ramon Berenguer IV.
El comtat de Provença quedà pel segon fill, Berenguer Ramon, iniciador d'una dinastia de comtes provençals d'origen català que mantingué estrets lligams amb el Casal de Barcelona.
La comtessa estava casada amb Gerbert, comte de Gavaldà, amb qui tingué 3 filles: Dolça, Estefania i Sibil·la.
L'any 1111 Gerbert fou assassinat per una facció de nobles provençals que se li oposaven.
Gerberga feu casar llavors l'hereva, Dolça, amb Ramon Berenguer III de Barcelona; l'enllaç se celebrà el 3 de febrer de 1112.
S'unien dos llinatges que tenien com a enemic comú Bernat Ató IV, vescomte de Carcassona, Besiers, Nimes, Albi i Agde, i aliat del comte de Tolosa, l'altre gran poder que rivalitzava amb Barcelona sobre Occitània.
Bernat Ató, casat amb Cecília, la filla de Bertran II de Provença, no reconeixia la successió en Dolça i reivindicava drets dinàstics sobre el comtat.
A més, anys enrere, aprofitant l'assassinat del "Cap d'Estopes" (1082), havia ocupat Carcassona, venuda per la seva mare als comtes de Barcelona.
Per l'enllaç amb Dolça, Ramon Berenguer III rebé els comtats de Provença i Gavaldà i les senyories de Millau i Carladès sota condició que passessin a llurs fills comuns. Així es veié reforçat davant Bernat Ató i el comte de Tolosa.
Tot i que la majoria de senyors provençals reconegueren Ramon Berenguer III com a comte consort de Provença, Pons, senyor del castell de Fos, se li oposà, de manera que hagué d'assetjar-lo i sotmetre'l per les armes (1115).
L'expulsió de Bernat Ató pels habitants de Carcassona amb l'ajuda dels catalans (1121) derivà en una guerra oberta entre Ramon Berenguer III i Alfons Jordà, comte de Tolosa.
El conflicte, del que en tenim poques notícies, acabà amb un acord pel qual el comte de Barcelona fou reconegut sobirà de Provença a canvi de cedir al comte de Tolosa una part del comtat, que constituí el "marquesat de Provença" (1125).
L'any 1131, a la mort de Ramon Berenguer III "el Gran", els comtats catalans de Barcelona, Girona, Osona, Besalú i Cerdanya passaren al primogènit, Ramon Berenguer IV.
El comtat de Provença quedà pel segon fill, Berenguer Ramon, iniciador d'una dinastia de comtes provençals d'origen català que mantingué estrets lligams amb el Casal de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada