Rafael de Casanova
Moià, 1660 - Sant Boi de Llobregat, 1743
Fill d'una família benestant de pagesos, doctor en Dret per la Universitat de Barcelona. El 1706 va ser elegit conseller tercer, i el 1713-1714 va arribar a ser Conseller en Cap de Barcelona, el màxim càrrec de la ciutat, just quan Catalunya s'havia aixecat contra Felip V en la Guerra de Successió.
Fill d'una família benestant de pagesos, doctor en Dret per la Universitat de Barcelona. El 1706 va ser elegit conseller tercer, i el 1713-1714 va arribar a ser Conseller en Cap de Barcelona, el màxim càrrec de la ciutat, just quan Catalunya s'havia aixecat contra Felip V en la Guerra de Successió.
És el símbol de la resistència de l'11 de setembre de 1714. Ferit defensant la bandera de Santa Eulàlia al baluard de Sant Pere, la seva figura va esdevenir el gran mite patriòtic català.
Al novembre de 1713, amb Barcelona ja assetjada per les tropes borbòniques, és elegit conseller en cap. Encara que ell era més partidari de negociar per evitar més sofriment, quan va veure que Felip V no donaria cap garantia per a les Constitucions catalanes, va assumir la defensa fins al final.
Juntament amb el general Antonio de Villarroel, comandant de la plaça, organitza la Coronela — les milícies gremials de la ciutat — per defensar les muralles.
L'11 de setembre de 1714, a l'assalt final del duc de Berwick, Casanova fa el gest que ha quedat a la història: agafa la bandera de Santa Eulàlia, la bandera sagrada de Barcelona que només es treia quan la ciutat estava en perill extrem, i puja a la muralla del Portal Nou per animar els defensors. Allà és on cau ferit de gravetat, al baluard de Sant Pere.
Després de la capitulació, per salvar la vida es fa passar per mort. Li confisquen tots els béns. No és fins al 1719 que pot tornar a la vida pública i recuperar part del seu patrimoni. Es retira i mor a Sant Boi de Llobregat el 1743.
Amb el Decret de Nova Planta de 1716, Felip V aboleix totes les institucions catalanes, i és al segle XIX i XX, amb la Renaixença, quan la figura de Casanova es recupera com a símbol de la lluita per les llibertats del Principat.
El 16 de gener de 1716 Felip V signa el Decret de Nova Planta del Principat de Catalunya:
Què aboleix:
Les Constitucions catalanes, tot el nostre dret propi.
El Consell de Cent, el govern municipal de Barcelona on Casanova havia estat Conseller en Cap.
La Generalitat i la Diputació del General.
L'ús del català a l'administració i la justícia.
El sistema d'insaculació, el sorteig amb què s'elegien els consellers com Casanova.
Les vegueries i s'imposen els corregiments.
El Consell de Cent, el govern municipal de Barcelona on Casanova havia estat Conseller en Cap.
La Generalitat i la Diputació del General.
L'ús del català a l'administració i la justícia.
El sistema d'insaculació, el sorteig amb què s'elegien els consellers com Casanova.
Les vegueries i s'imposen els corregiments.
Què imposa:
Un model centralista i absolutista castellà. Catalunya deixa de ser un Principat amb lleis pròpies i passa a ser una província més.
Un Capità General i una Reial Audiència nomenats pel rei manen a tot.
Els càrrecs ja no els trien els ciutadans, els nomena el rei.
Nou impost duríssim: el cadastre.
El castellà com a única llengua oficial.
Un model centralista i absolutista castellà. Catalunya deixa de ser un Principat amb lleis pròpies i passa a ser una província més.
Un Capità General i una Reial Audiència nomenats pel rei manen a tot.
Els càrrecs ja no els trien els ciutadans, els nomena el rei.
Nou impost duríssim: el cadastre.
El castellà com a única llengua oficial.
Per això, al segle XIX, quan arriba la Renaixença, es recupera la figura de Casanova. No era només l'home ferit amb la bandera de Santa Eulàlia a la muralla, era l'últim representant legítim de les institucions que la Nova Planta havia esborrat.
D'aquí ve que cada 11 de setembre es faci l'ofrena floral al seu monument de la Ronda de Sant Pere de Barcelona. És el símbol de les llibertats perdudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada