-
Política La llengua reactiva els joves per la Diada: «Vull poder parlar en català a la universitat» Lluís Girona Boffi | Paula Rovira Moreno
-
Política La reivindicació de l'estat propi torna al centre de Barcelona: les millors fotos de la Diada
-
-
Política La manifestació de la Diada a Barcelona aplega 100.000 persones segons l'ANC i 45.000 segons la Guàrdia Urbana Pau Espí Solé
Una de les vies que va fer servir l'Estat per tenallar els dirigents del procés va ser la pressió judicial a través del Tribunal de Comptes. És on s'hi va dirimir, en essència, les despeses que havien tingut a veure amb l'acció exterior de la Generalitat, ja en temps d'Artur Mas al Palau de la Generalitat, i havien arribat a afectar pràcticament un centenar d'alts càrrecs. Un total de 35 van ser enviats a judici, i encara estaven pendents de si se'ls aplicava l'amnistia. Segons ha avançat aquest dijous el programa El matí de Catalunya Ràdio, ja poden respirar tranquils: el Tribunal de Comptes ha decidit que entren dins la norma i que, per tant, decauran les causes pendents que encara tenien a l'organisme.
La decisió arriba pràcticament dos mesos després de l'aval europeu a la llei d'amnistia. En aquell moment, però, el tribunal va descartar aplicar-la immediatament, tot i que la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a les qüestions prejudicials que havia plantejat el Tribunal de Comptes era molt clara. Es referia a les despeses pel referèndum i la promoció exterior del procés, que la Fiscalia xifra entre tres i cinc milions d'euros. L'organ dubtava si podien afectar els interessos financers europeus, però el TJUE ho nega. En la causa hi ha una trentena d'exalts càrrecs dels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont, com Oriol Junqueras, Francesc Homs, Toni Comín i Lluís Puig.
"Aquest nou pas confirma la solidesa de l’estratègia seguida per aconseguir l’amnistia i evidencia que la llei s’ha de complir sencera i sense més dilacions", ha indicat ERC en un comunicat. És per això que ERC exigeix que la norma s'apliqui de manera immediata a totes les causes obertes. "Especialment, als membres del Govern de l'1-O que continuen sense ser amnistiats pel Suprem. Seguim també pendents de la resolució de les causes encara obertes, com la del TSJC contra Josep Maria Jové i Lluís Salvadó per l’organització del referèndum, la de l’Audiència de Barcelona contra Marta Rovira per desobediència, i la de l’Audiència Nacional contra els CDR", destaca el comunicat.
La causa del Tribunal de Comptes ha compromès econòmicament la vida de bona part dels encausats, que en altres procediments oberts ja havien hagut d'abonar fiances milionàries vinculades al procés. El Govern va posar en marxa un sistema d'aval per valor de deu milions d'euros, liderat per Jaume Giró, que en aquell moment era conseller d'Economia. Les dificultats per trobar entitats financeres que atenguessin la petició d'aval va obligar a activar una via alternativa, que també es va negociar discretament amb el PSC. Era l'any 2021 quan el Tribunal de Comptes va exigir la fiança milionària, i el mecanisme públic permetia accedir fins a deu milions d'euros per atendre les fiances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada