18 d’agost del 2025

Andorra no fa cabal de la pressió espanyolista per a fer oficial el castellà

 


Entitats com ara Hablamos Español, Convivencia Cívica i Izquierdas por la lengua fa anys que alimenten l'espantall d'imposar el castellà com a llengua oficial del país

 
 

Vilaweb - Text : Arnau Lleonart i Fernàndez - 17.08.2025

Aquests darrers anys, en paral·lel a la nova legislació andorrana per a promoure i protegir el català, diferents grupuscles espanyo-listes han insinuat un possible desplegament a Andorra per a pressionar a favor de l’oficialitat del castellà. El 2023, el president de Convivencia Cívica Catalana, Ángel Escribano, va dir que constituirien una branca andorrana de l’associació per “defensar els drets dels castellanoparlants d’aquell país”, tot i que mai no se’n va saber res més. Una altra facció, Izquierda por la lengua, fa temps que fa campanya en contra de la legislació andorrana pel català i pressiona per l’oficialitat del català, i ara s’hi ha afegit Hablamos Español, activa a Catalunya, el País Valencià i les Illes.

 

NOTÍCIES RELACIONADES: 

>>>  L’oficialitat del català a la UE s’encalla amb els tractats i el precedent del 2005

>>>  Mobilització històrica a Catalunya Nord en favor de l’oficialitat del català a Europa

Mobilització històrica a Catalunya Nord en favor de l’oficialitat del català a Europa



  • Els Angelets de la Terra impulsen una campanya entre els ajuntaments per reclamar l'oficialitat de la llengua i en preparen una altra per reforçar-ne la presència a l'ensenyament
  •  
  •  L’oficialitat del català a Europa fa mesos que resta paralitzada al Consell de la Unió Europea, amb la reticència d’uns quants estats, inclòs el francès, de donar-li aquest estatus a una llengua que no és oficial a escala estatal, a excepció, és clar, d’Andorra, que no forma part de les institucions europees.
  • Ara desenes de localitats de Catalunya Nord s’han mobilitzat i han aprovat una moció a favor de l’oficialitat del català. Aquesta iniciativa ha estat impulsada pel col·lectiu Angelets de la Terra, que va fer arribar la moció als ajuntaments el 18 de juny. “Avui dia tenim vint-i-cinc municipis que han votat en el ple municipal”, explica Ramon Faura, coordinador de l’entitat. “Tres d’aquests no han votat a la unanimitat, és a dir, n’hi ha vint-i-dos que han votat a la unanimitat, però els que no ho han fet, en dos d’aquests hi va haver dues abstencions i només un va tenir un vot en contra.”

        Clairà #CatalunyaNord compromesa amb el català a Europa. +Info: https://t.co/W3He53ZTWk pic.twitter.com/iPUY8jsRS9
        — Angelets de la Terra #CatalunyaNord (@AngeletsTerra) July 16, 2025


  • La moció recorda que el català és parlat per més de deu milions de persones a Europa, que ja és oficial a Andorra i cooficial en territoris de l’estat espanyol, i que es troba reconegut i protegit per la Carta Europea de les Llengües Regiona
    ls o Minoritàries. El text també recorda que s’ha presentat formalment la sol·licitud a la UE, per part del govern espanyol, i que el reconeixement “reforçaria la diversitat cultural europea, així com la dignitat dels parlants de català”.

    Al mateix temps que aquesta vintena llarga de localitats, l’han aprovada per unanimitat dues comunitats de municipis, Rosselló-Conflent i Pirineus-Cerdanya, uns òrgans que apleguen batlles i tinents de batlle, i que representen entre quaranta municipis i cinquanta; i a final d’agost l’entitat demanarà a més comunitats que facin la mateixa. Una bona part d’aquests ajuntaments que van votar a favor encara no ho han portat als respectius plens, i tenint en compte que ha tirat endavant sense oposició, tot fa preveure que encara hi haurà més adhesions. El suport col·lectiu ja representa, segons els promotors, “una posició a favor de la moció d’una cinquantena de municipis” dels cent noranta-vuit de Catalunya Nord.

    La iniciativa culminarà a la cinquena Trobada Sense Fronteres de Municipis Catalans, prevista per a final d’octubre, quan els Angelets de la Terra faran públic un balanç de la campanya i també es faran conferències de premsa a Perpinyà i Barcelona amb presència de càrrecs electes, mitjans i personalitats del món de la cultura.

>>> https://www.vilaweb.cat/noticies/mobilitzacio-ajuntaments-nord-catalans-oficialitat-catala-europa/?fbclid=IwQ0xDSwMPA6FjbGNrAw8DkmV4dG4DYWVtAjExAAEeZaKAcAefBfDWa-oD1EANHEcP6K245l8DJm_e1M5dTIekWluTmFDoUN03P7U_aem_I2F7aGUIi_e1LTdMmDiLHQ

L'alcalde de Figueres, en peu de guerra contra els multireincidents


 

MÉS  NOTÍCIES  DE  LLADRES  MULTI-REINCIDENTS:

AQUI  UN  ALTRE EXEMPLE. QUAN  FARAN UNA  LLEI  EFECTIVA???    I  EXPULSIONS  EN  MASA???


 
 
(Aquest post ha rebut 41 visites) 

Habitatge: "Los costes regulatorios en la contrucción" Juan R. Rallo, Madrid Economic Forum, 7-8 junio 2025


>>>  https://youtu.be/lkffNaElfrw?si=2wNu_nLwefxRyPW-

(inicialment publicat al juny 2025)

L'obra nova està MOLT castigada fiscalment. Veieu un altre de les causes de la manca d'habitatge: 

 

INFORMACIÓN  RELACIONADA  CON LA CONSTRUCCIÓN DE  VIVIENDA, enormes tasas a pagar por construir obra nueva, un ejemplo muy gráfico:

>>>    https://www.facebook.com/share/v/1asJYPyJPa/

 

 

OTRO  VÍDEO  SOBRE  LOS COSTES  DE  CONSTRUCCIÓN:

>>>  27.06.2025 - Canal  'Los Magnates del Ladrillo'  - ¿Por qué una casa de 140.000€ acaba costando casi 190.000€? -

 Sabías que una vivienda de 140.000 € puede terminar costándote casi 190.000 €? Entre impuestos, licencias, notaría, registros, IRPF del promotor, Seguridad Social y un sinfín de costes ocultos, el Estado se lleva más dinero que nadie… sin poner ni un ladrillo. En este vídeo te explico con números reales cómo funciona el timo legal del ladrillo en España y por qué comprar una casa es una de las operaciones más fiscalmente castigadas del sistema.

 https://youtu.be/3pRF7k4LZ0U?si=a9shaFFVQ0YKHMv9

 

(Esta entrada ya tiene 136 visitas)

16 d’agost del 2025

Universitat Catalana d'Estiu 2025, programa

 


Temes estrella: Municipalisme, GOI [Grup Objectivament Identificable]  i… Sixena, també

 

És agost i, per tant, toca una nova edició de la Universitat Catalana d’Estiu, l’UCE, que enguany celebra la seva 57a edició. Serà al clàssic Liceu Renouvier, l’institut de Prada, la capital del Conflent, a la Catalunya Nord i comença la seva activitat aquest diumenge a les dotze del migdia. Un escenari ja plenament recuperat des de l’any passat després que la pandèmia i unes obres llargues com un dia sense pa obliguessin a reestructurar un esdeveniment que centralitza acadèmia i política en ple estiu, des d’una òptica de Països Catalans.

Enguany, l’UCE ha confirmat la presència dels presidents Carles Puigdemont (19 d’agost) i Quim Torra (22 d’agost), del president del Parlament, Josep Rull (21 d’agost),del president d’ERC Oriol Junqueras (18 d’agost). Una edició que obrirà la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, amb una conferència inaugural que obrirà les classes, les xerrades, els cursos i les activitats entre el 17 i el 23 d’agost.

A més del contingut polític, també hi participarà un dels protagonistes de les darreres polèmiques viscudes al Principat arran de la visita del monarca espanyol, Felip de Borbó, al monestir de Montserrat. Així, un dels actes centrals tindrà com a protagonista l’abat de Montserrat i prior de Cuixà Manel Gasch. Per descomptat, que l’UCE tampoc oblida els homenatges als prohoms de la cultura, l’art, la ciència i la política catalana. Aquest any es retrà homenatges a Salvador Espriu i Josep M. Llompart. Un dels que tampoc faltarà a la cita és el president d’Òmnium, Xavier Antich.

 

Un any d’intensitat política

L’UCE no esquivarà cap de les qüestions actuals que han marcat l’agenda política i mediàtica del darrer any. Niubó inaugura l’edició amb dues polèmiques marcades, com el caos de les destinacions o bé la imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre el decret del 25% del castellà a les aules de Catalunya. També serà interessant la xerrada del president a l’exili i líder de Junts, Carles Puigdemont, on fonts del seu entorn asseguren que desenvoluparà un “possible full de ruta” després del fiasco mediàtic del seu míting a finals de juliol a Prats de Motlló (el Vallespir) aprofitant el dia del partit.

 

Una de les veus interessants d’escoltar serà la d’Oriol Junqueras, que ja va participar en una classe magistral d’història, amb el catedràtic Carles Santacana, a l’edició de l’any passat. Junqueras farà de professor al curs d’Història, una de les joies de la corona de l’UCE conjuntament amb el curs de Dret, Economia, Medicina o Biologia. Si Junqueras fa com l’any passat, caldrà un expert en jeroglífics per poder descobrir un titular polític. Però enguany, l’equip de premsa de la Universitat no perd l’esperança perquè ha consolidat la plaça de president d’ERC i es pot donar per acabat el llarguíssim procés congressual dels republicans. A més, Josep Rull podrà explicar el que programa de treball del Parlament de cara la reforma del reglament de la cambra catalana que ja ha començat a bastir.

 

Un dels actes centrals serà el dedicat al municipalisme. Un debat que comptarà amb Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga, Vallès Oriental, i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Jaume Oliveras, alcalde del Masnou, Maresme, Nicolau Garcia, batlle d’Elna, Rosselló), Miquel Oliver (batlle de Manacor, Mallorca) i Sergi Ferrús, alcalde de Pedreguer, Marina Alta.

 

Una de les qüestions també més punyents de l’actualitat sociopolítica és el cas de Sixena i les pintures murals. El cinc de setembre, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) haurà de registrar l’escrit presentant el cronograma d’un virtual retorn de les obres exposades. Junst quinze abans, l’UCE debatrà amb Mireia Freixa, catedràtica emèrita del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i membre de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Carmen Berlabé, exconservadora del Museu de Lleida, l’advocat Josep Cruanyes, i moderat pel periodista d’El Món, Quico Sallés.

 

Un altre dels aspectes sucosos de l’UCE d’enguany serà la classe magistral sobre la figura conceptual del Grup Objectivament Identificable, GOI. El terme patentat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) arran de les qüestions prejudicials presentades pel cas de Lluís Puig. La classe magistral, prevista el 22 d’agost, tindrà com a protagonista, el president Quim Torra, l’advocat Gonzalo Boye i el magistrat del Jutjat Civil 1 de Barcelona, Guillem Soler. Tots tres detallaran l’abast jurídic i polític del concepte.

 

“Universitat Lliure”

L’UCE enceta una nova edició mantenint l’ADN del seu naixement, és a dir, com una “universitat lliure” on per participar-hi només “calen les ganes d’aprendre i de relacionar-se amb altres persones vingudes d’arreu dels Països Catalans”. Hi ha cursos acadèmics de nivell universitari, cursos de formació cultural -d’iniciació a la llengua catalana i a l’occitana, de coneixement dels Països Catalans i, específicament, de Catalunya Nord- jornades, tallers, debats, actes commemoratius, homenatges, excursions, espectacles de teatre i música i cinema.

L’activitat diària a l’UCE comença de 9 a 12 del migdia amb els cursos i els seminaris i continua de 12 a 1 del migdia amb els actes públics que configuren els homenatges i conferèn-cies. Després de dinar, de 3 a 5 del capvespre, s’organitzen de 5 a 7 als debats i taules rodones. A més hi ha presentacions de llibres i altres actes agrupats al Fòrum Obert. Cada vespre hi ha espectacles.
 

13 d’agost del 2025

La Batalla de Talamanca, el 13 d'agost del 1714, els del castell de Cardona en intent d'auxililar la Barcelona assetjada des de feia un any.

Il•lustració Guillem H. Pongiluppi; recreació de la carta del marquès del Poal relatant la batalla.
 


L'agost de 1714 Barcelona duia més d’un any de setge, el baluard de Santa Clara estava destrossat, la població passava gana i la resistència començava a defallir davant els furibunds embats dels borbònics i els constants bombardejos sobre la ciutat.

Assabentat que la situació era crítica, el marquès del Poal, Antoni Desvalls i de Vergós, general de l'exèrcit exterior de Catalunya, baixà en una acció desesperada des de la seva base d'operacions a la fortalesa de Cardona per socórrer Barcelona.

L'acompanyaven uns 3900 soldats, bona part de les tropes amb les que fins llavors havia estat fustigant la rereguarda enemiga per donar aire a Barcelona.

Esperaven que un canvi d'última hora en la política internacional fes tornar els aliats al costat dels catalans, salvant la ciutat i les llibertats del país.

Els borbònics tenien uns 40.000 homes al cordó de setge i uns 40.000 més repartits arreu de Catalunya per garantir les vies de subministrament, cobrir la rereguarda dels sitiadors i mantenir sotmesa la població rebel.

El marquès del Poal comptava amb fusellers catalans, homes convençuts, tiradors experimentats i coneixedors del territori, mentre que els soldats borbònics, tot i l'aclaparadora superioritat numèrica de què gaudien, eren castellans i francesos en terra hostil i desconeguda.

Els catalans avançaren cap a Barcelona per la muntanya, amb discreció i evitant els camins i planes on la cavalleria enemiga els podia derrotar fàcilment.

El 13 d'agost l'expedició fou interceptada per un exèrcit enemic d'uns 4000 homes al lloc de Talamanca.


Els catalans, aprofitant el terreny irregular de la vall que s'obre sota la població, dispararen contra els borbònics causant-los més de 600 baixes segons Desvalls.

L'endemà, impotents, els borbònics es retiraren apressadament cap a Terrassa perdent homes, cavalls i armes perseguits pel marquès del Poal.

La victòria de Talamanca infongué esperança a la resistència austriacista però encara quedava allò més difícil: travessar les espesses línies enemigues i arribar a Barcelona per auxiliar-la abans que fos massa tard.


Publicat a Esguard Històric a Facebook, el 13 d'agost 2025.

 

(Amb la lluna plena d'agost del 1714 els borbònics van llençar el penúltim gran atac, aquest va ser repelit.  L'atac de la lluna plena de setembre va ser el que els va permetre entrar a la ciutat i fer-la capitular. Cuca de Llum)