
https://www.instagram.com/reel/DMkQCvLRfwr/?igsh=a3RoMTB6NmFldXZj
Entitats com ara Hablamos Español, Convivencia Cívica i Izquierdas por la lengua fa anys que alimenten l'espantall d'imposar el castellà com a llengua oficial del país
Vilaweb - Text : Arnau Lleonart i Fernàndez - 17.08.2025
Aquests darrers anys, en paral·lel a la nova legislació andorrana per a promoure i protegir el català, diferents grupuscles espanyo-listes han insinuat un possible desplegament a Andorra per a pressionar a favor de l’oficialitat del castellà. El 2023, el president de Convivencia Cívica Catalana, Ángel Escribano, va dir que constituirien una branca andorrana de l’associació per “defensar els drets dels castellanoparlants d’aquell país”, tot i que mai no se’n va saber res més. Una altra facció, Izquierda por la lengua, fa temps que fa campanya en contra de la legislació andorrana pel català i pressiona per l’oficialitat del català, i ara s’hi ha afegit Hablamos Español, activa a Catalunya, el País Valencià i les Illes.
¿Cuando van a declarar también oficial el español en Andorra? Va siendo hora. #HablamosEspañol
"Un residente hispanoamericano recibe esta respuesta tras exigir al Común de Andorra ser atendido en español: “La lengua oficial de Andorra es el catalán”. https://t.co/MfI5nlwbec
— Hablamos Español (@HablamosE) August 10, 2025
NOTÍCIES RELACIONADES:
>>> L’oficialitat del català a la UE s’encalla amb els tractats i el precedent del 2005
>>> Mobilització històrica a Catalunya Nord en favor de l’oficialitat del català a Europa
Al mateix temps que aquesta vintena llarga de localitats, l’han aprovada per unanimitat dues comunitats de municipis, Rosselló-Conflent i Pirineus-Cerdanya, uns òrgans que apleguen batlles i tinents de batlle, i que representen entre quaranta municipis i cinquanta; i a final d’agost l’entitat demanarà a més comunitats que facin la mateixa. Una bona part d’aquests ajuntaments que van votar a favor encara no ho han portat als respectius plens, i tenint en compte que ha tirat endavant sense oposició, tot fa preveure que encara hi haurà més adhesions. El suport col·lectiu ja representa, segons els promotors, “una posició a favor de la moció d’una cinquantena de municipis” dels cent noranta-vuit de Catalunya Nord.
La iniciativa culminarà a la cinquena Trobada Sense Fronteres de Municipis Catalans, prevista per a final d’octubre, quan els Angelets de la Terra faran públic un balanç de la campanya i també es faran conferències de premsa a Perpinyà i Barcelona amb presència de càrrecs electes, mitjans i personalitats del món de la cultura.
MÉS NOTÍCIES DE LLADRES MULTI-REINCIDENTS:
AQUI UN ALTRE EXEMPLE. QUAN FARAN UNA LLEI EFECTIVA??? I EXPULSIONS EN MASA???


>>> https://youtu.be/lkffNaElfrw?si=2wNu_nLwefxRyPW-
(inicialment publicat al juny 2025)
L'obra nova està MOLT castigada fiscalment. Veieu un altre de les causes de la manca d'habitatge:
INFORMACIÓN RELACIONADA CON LA CONSTRUCCIÓN DE VIVIENDA, enormes tasas a pagar por construir obra nueva, un ejemplo muy gráfico:
>>> https://www.facebook.com/share/v/1asJYPyJPa/
OTRO VÍDEO SOBRE LOS COSTES DE CONSTRUCCIÓN:
>>> 27.06.2025 - Canal 'Los Magnates del Ladrillo' - ¿Por qué una casa de 140.000€ acaba costando casi 190.000€? -
Sabías que una vivienda de 140.000 € puede terminar costándote casi 190.000 €? Entre impuestos, licencias, notaría, registros, IRPF del promotor, Seguridad Social y un sinfín de costes ocultos, el Estado se lleva más dinero que nadie… sin poner ni un ladrillo. En este vídeo te explico con números reales cómo funciona el timo legal del ladrillo en España y por qué comprar una casa es una de las operaciones más fiscalmente castigadas del sistema.
https://youtu.be/3pRF7k4LZ0U?si=a9shaFFVQ0YKHMv9
(Esta entrada ya tiene 136 visitas)
Prada torna a ser l'epicentre polític de l'estiu amb la inauguració d'una nova edició de la Universitat Catalana d'Estiu
És agost i, per tant, toca una nova edició de la Universitat Catalana d’Estiu, l’UCE, que enguany celebra la seva 57a edició. Serà al clàssic Liceu Renouvier, l’institut de Prada, la capital del Conflent, a la Catalunya Nord i comença la seva activitat aquest diumenge a les dotze del migdia. Un escenari ja plenament recuperat des de l’any passat després que la pandèmia i unes obres llargues com un dia sense pa obliguessin a reestructurar un esdeveniment que centralitza acadèmia i política en ple estiu, des d’una òptica de Països Catalans.
Enguany, l’UCE ha confirmat la presència dels presidents Carles Puigdemont (19 d’agost) i Quim Torra (22 d’agost), del president del Parlament, Josep Rull (21 d’agost),del president d’ERC Oriol Junqueras (18 d’agost). Una edició que obrirà la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, amb una conferència inaugural que obrirà les classes, les xerrades, els cursos i les activitats entre el 17 i el 23 d’agost.
A més del contingut polític, també hi participarà un dels protagonistes de les darreres polèmiques viscudes al Principat arran de la visita del monarca espanyol, Felip de Borbó, al monestir de Montserrat. Així, un dels actes centrals tindrà com a protagonista l’abat de Montserrat i prior de Cuixà Manel Gasch. Per descomptat, que l’UCE tampoc oblida els homenatges als prohoms de la cultura, l’art, la ciència i la política catalana. Aquest any es retrà homenatges a Salvador Espriu i Josep M. Llompart. Un dels que tampoc faltarà a la cita és el president d’Òmnium, Xavier Antich.
L’UCE no esquivarà cap de les qüestions actuals que han marcat l’agenda política i mediàtica del darrer any. Niubó inaugura l’edició amb dues polèmiques marcades, com el caos de les destinacions o bé la imminent sentència del Tribunal Constitucional sobre el decret del 25% del castellà a les aules de Catalunya. També serà interessant la xerrada del president a l’exili i líder de Junts, Carles Puigdemont, on fonts del seu entorn asseguren que desenvoluparà un “possible full de ruta” després del fiasco mediàtic del seu míting a finals de juliol a Prats de Motlló (el Vallespir) aprofitant el dia del partit.
Una de les veus interessants d’escoltar serà la d’Oriol Junqueras, que ja va participar en una classe magistral d’història, amb el catedràtic Carles Santacana, a l’edició de l’any passat. Junqueras farà de professor al curs d’Història, una de les joies de la corona de l’UCE conjuntament amb el curs de Dret, Economia, Medicina o Biologia. Si Junqueras fa com l’any passat, caldrà un expert en jeroglífics per poder descobrir un titular polític. Però enguany, l’equip de premsa de la Universitat no perd l’esperança perquè ha consolidat la plaça de president d’ERC i es pot donar per acabat el llarguíssim procés congressual dels republicans. A més, Josep Rull podrà explicar el que programa de treball del Parlament de cara la reforma del reglament de la cambra catalana que ja ha començat a bastir.
Un dels actes centrals serà el dedicat al municipalisme. Un debat que comptarà amb Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga, Vallès Oriental, i presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Jaume Oliveras, alcalde del Masnou, Maresme, Nicolau Garcia, batlle d’Elna, Rosselló), Miquel Oliver (batlle de Manacor, Mallorca) i Sergi Ferrús, alcalde de Pedreguer, Marina Alta.
Una de les qüestions també més punyents de l’actualitat sociopolítica és el cas de Sixena i les pintures murals. El cinc de setembre, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) haurà de registrar l’escrit presentant el cronograma d’un virtual retorn de les obres exposades. Junst quinze abans, l’UCE debatrà amb Mireia Freixa, catedràtica emèrita del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i membre de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, Carmen Berlabé, exconservadora del Museu de Lleida, l’advocat Josep Cruanyes, i moderat pel periodista d’El Món, Quico Sallés.
Un altre dels aspectes sucosos de l’UCE d’enguany serà la classe magistral sobre la figura conceptual del Grup Objectivament Identificable, GOI. El terme patentat pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) arran de les qüestions prejudicials presentades pel cas de Lluís Puig. La classe magistral, prevista el 22 d’agost, tindrà com a protagonista, el president Quim Torra, l’advocat Gonzalo Boye i el magistrat del Jutjat Civil 1 de Barcelona, Guillem Soler. Tots tres detallaran l’abast jurídic i polític del concepte.
L’UCE enceta una nova edició mantenint l’ADN del seu naixement, és a dir, com una “universitat lliure” on per participar-hi només “calen les ganes d’aprendre i de relacionar-se amb altres persones vingudes d’arreu dels Països Catalans”. Hi ha cursos acadèmics de nivell universitari, cursos de formació cultural -d’iniciació a la llengua catalana i a l’occitana, de coneixement dels Països Catalans i, específicament, de Catalunya Nord- jornades, tallers, debats, actes commemoratius, homenatges, excursions, espectacles de teatre i música i cinema.
Il•lustració Guillem H. Pongiluppi; recreació de la carta del marquès del Poal relatant la batalla.
L'agost de 1714 Barcelona duia més d’un any de setge, el baluard de Santa Clara estava destrossat, la població passava gana i la resistència començava a defallir davant els furibunds embats dels borbònics i els constants bombardejos sobre la ciutat.
Assabentat que la situació era crítica, el marquès del Poal, Antoni Desvalls i de Vergós, general de l'exèrcit exterior de Catalunya, baixà en una acció desesperada des de la seva base d'operacions a la fortalesa de Cardona per socórrer Barcelona.
L'acompanyaven uns 3900 soldats, bona part de les tropes amb les que fins llavors havia estat fustigant la rereguarda enemiga per donar aire a Barcelona.
Esperaven que un canvi d'última hora en la política internacional fes tornar els aliats al costat dels catalans, salvant la ciutat i les llibertats del país.
Els borbònics tenien uns 40.000 homes al cordó de setge i uns 40.000 més repartits arreu de Catalunya per garantir les vies de subministrament, cobrir la rereguarda dels sitiadors i mantenir sotmesa la població rebel.
El marquès del Poal comptava amb fusellers catalans, homes convençuts, tiradors experimentats i coneixedors del territori, mentre que els soldats borbònics, tot i l'aclaparadora superioritat numèrica de què gaudien, eren castellans i francesos en terra hostil i desconeguda.
Els catalans avançaren cap a Barcelona per la muntanya, amb discreció i evitant els camins i planes on la cavalleria enemiga els podia derrotar fàcilment.
El 13 d'agost l'expedició fou interceptada per un exèrcit enemic d'uns 4000 homes al lloc de Talamanca.
Els catalans, aprofitant el terreny irregular de la vall que s'obre sota la població, dispararen contra els borbònics causant-los més de 600 baixes segons Desvalls.
L'endemà, impotents, els borbònics es retiraren apressadament cap a Terrassa perdent homes, cavalls i armes perseguits pel marquès del Poal.
La victòria de Talamanca infongué esperança a la resistència austriacista però encara quedava allò més difícil: travessar les espesses línies enemigues i arribar a Barcelona per auxiliar-la abans que fos massa tard.
Publicat a Esguard Històric a Facebook, el 13 d'agost 2025.
(Amb la lluna plena d'agost del 1714 els borbònics van llençar el penúltim gran atac, aquest va ser repelit. L'atac de la lluna plena de setembre va ser el que els va permetre entrar a la ciutat i fer-la capitular. Cuca de Llum)