17 de febrer del 2022

El jutge manté Ada Colau com a imputada per prevaricació i malversació






L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, no s’escaparà de declarar davant el jutge el proper 4 de març, un cop el Jutjat d’Instrucció número 21 de Barcelona ha rebutjat el recurs presentat per la defensa de Colau en contra de l'admissió a tràmit de la querella per la qual ha de declarar com a investigada —antigament, imputada— pels suposats delictes de prevaricació, frau en la contractació, malversació de diners públics, tràfic d'influències i negociacions prohibides arran d’una querella presentada per l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica. Segons ha puntualitzat l'Ajuntament de Barcelona, el jutge ha admès a tràmit la querella i, per tant, es confirma la citació.

El TJUE avala de castigar econòmicament a Polònia i Hongria per no respectar l’estat de dret

 



Arran d'un recurs de Varsòvia i Budapest, el Tribunal de Luxemburg ha avalat el mecanisme que vincula els fons europeus al respecte a l'estat de dret
 

 

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha avalat el mecanisme que vincula els fons europeus al respecte a l’estat de dret. Després d’intentar blocar les ajudes per la covid-19 i el pressupost comunitari, Hongria i Polònia van aixecar el vet amb un acord que incloïa el compromís de la Comissió Europea de no activar cap procés contra cap país fins que el TJUE es pronunciés sobre el mecanisme i s’establís una guia interna sobre com aplicar-lo. A principis de 2021, Budapest i Varsòvia van presentar un recurs davant l’alt tribunal amb seu a Luxemburg, que finalment ha desestimat la seva queixa.

 Brussel·les estava a l’expectativa d’aquesta decisió judicial per decidir si talla o no els fons a Polònia, amb qui manté una dura pugna per les interferències del govern ultraconservador del partit Llei i Justícia en la judicatura.

 La Comissió Europea reclama a l’executiu de Mateusz Morawiecki que derogui la seva polèmica reforma judicial, especialment la creació d’una cambra disciplinària dels jutges al Tribunal Suprem. Aquest cas ha acabat al TJUE, però Varsòvia ha donat senyals de tancar la cambra davant l’amenaça d’una multa multimilionària.

 
En paral·lel, la Comissió va obrir al desembre un procés d’infracció contra Polònia per 
dues sentències del seu Tribunal Constitucional que neguen la primacia del dret europeu. Un altre xoc que també podria arribar als tribunals i pel qual el Parlament Europeu va exigir a la comissió que activés el mecanisme de condicionalitat sense esperar a Luxemburg.
 
Brussel·les ha alertat el govern de Viktor Orbán, ja que Hongria, igual que Polònia, té obert un procediment sancionador per vulneracions de l’estat de dret. En el cas de Budapest, preocupa sobretot la corrupció i el tracte a les minories, en particular als refugiats i al col·lectiu LGTBIQ+.

 

 _____


S’ha acabat això de parar la mà i arrencar a córrer

El TJUE ha fet un pas més, especialment important, a l'hora de limitar les violacions de drets als estats membres de la Unió Europa

 

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre ahir una sentència històrica, que avala que la Comissió puga castigar Polònia i Hongria per no haver respectat l’estat de dret. Embrancats en una intensa batalla política i jurídica amb la Comissió i el Consell, aquests dos estats s’havien adreçat al tribunal per demanar-li si és lícit de condicionar els ajuts europeus a decisions polítiques preses per Brussel·les. I la resposta ha estat que sí.
 
Que sí, a més, amb una precisió quirúrgica. El tribunal desmunta d’un en un els arguments de Polònia i Hongria sense caure en cap de les trampes, algunes de molt bones, que li paraven. Especialment una de relacionada amb el respecte als límits de les competències atribuïdes a la Unió i als estats, però també una altra que relacionava sancions i inseguretat jurídica, car els denunciants afirmaven que “estat de dret” és un concepte vague.
 

No deixa de ser paradoxal que Hongria i Polònia argumenten sobre la base de la inseguretat jurídica, però en qualsevol cas la resposta els ha deixats ben servits. Segons aquests dos estats, la Comissió no defineix què s’entén per estat de dret ni en quins principis recolza i, per tant, aplicar sancions a partir d’això crea inseguretat jurídica, per una hipotètica arbitrarietat. Tanmateix, contra aquest artifici lingüístic el tribunal respon amb contundència: els estats saben perfectament què és un estat de dret i no cal explicar-ho com si fóssem en una guarderia.


En definitiva, amb aquesta sentència s’acaba –o s’estableixen les bases perquè s’acabe– la pràctica de parar la mà i, una volta aconseguits els diners, arrencar a córrer. Aquesta és una pràctica molt evident en el cas polonès i hongarès, però també ben acreditada en el cas espanyol. Tant, que Espanya aquesta setmana ha rebut un altre avís per no haver transportat a temps a la legislació pròpia la directiva de protecció dels alertadors de corrupció. Amb aquest, Espanya ja té 106 procediments oberts per infraccions de la normativa comunitària. És, de fet, l’estat que en té més.

Un detall final especialment interessant. El tribunal esquiva el parany sobre els límits de les competències atribuïdes a la Unió i als estats, tot remarcant que Brussel·les pot sancionar els estats perquè sí que té competència per a identificar les situacions concretes de violació de l’estat de dret que poden afectar una execució correcta del pressupost, a partir del moment que aquesta execució es posa en mans del govern de l’estat. I això, vist dels Països Catalans estant, on hem identificat perfectament la relació entre la nostra condició de minoria nacional i les decisions econòmicament arbitràries de l’estat espanyol, podria ser, si algú s’hi dedicàs, una autèntica mina. 
 
 
 
___

"Fronteres", nou llibre de Vicent Partal, director de Vilaweb

  


 
El conseller Lluís Puig ha asistit a la presentació del llibre de 
V. Partal

 
Vicent Partal escriu:  Ahir va arribar a les llibreries el meu nou llibre, "Fronteres", i avui en faré la primera presentació. Serà a Andorra la Vella, a la llibreria la Trenca, a les 19.00. Evidentment, començar les presentacions precisament a Andorra no és una decisió casual. Vull marcar així els límits del país, predicar amb l’exemple contra el centralisme barceloní, reconèixer que la frontera andorrana amb el sud és la més antiga del món encara en vigència i, sobretot, recordar que les fronteres estatals, les administratives, no són les més vitals i sovint tampoc les més importants: Andorra de cap manera no és l’estranger per a mi. Si el voleu comprar a la Botiga de VilaWeb i que us l’enviem a casa, el trobareu en aquesta pàgina.
 
 
 
 
_____

16 de febrer del 2022

De 93.000 a 131.000, els sous dels nous càrrecs nomenats pel PSC, ERC i Junts al Parlament per a les direccions del CAC, la Sindicatura de Comptes i l'autoritat catalana de Protecció de Dades, i el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca)

 

 




El parlament ha triat avui les direccions del CAC, la Sindicatura de Comptes i l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades

 

Avui el ple del Parlament de Catalunya ha aprovat la renovació de les direccions del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), la Sindicatura de Comptes i l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Es tracta d’un repartiment a tres bandes entre el PSC, ERC i Junts, que respectivament han proposat els noms dels nous càrrecs i han acordat la renovació dels tres òrgans. Els sous que percebien els seus antecessors estan publicats i es poden consultar en obert.
 
En el cas dels nous consellers del CAC, Rosa Maria Molló, Miquel Miralles, Laura Pinyol i Enric Casas, tindran un sou brut anual de 114.802,74 euros. Per la seva banda, el president, que serà l’ex-director del Punt/Avui Xavier Xirgo, percebrà 118.509,97 euros bruts anuals.
 
Ferran Roquer, Llum Rodríguez, Josep Viñas, Manel Rodríguez, Maria Àngels Cabasés i Anna Tarrach, han estat escollits com a síndics de la Sindicatura de Comptes. Ingressaran 120.192,24 euros anuals. Però qui rep la retribució més alta és el síndic major, Miquel Salazar, que té un complement de representativitat de 917,49€ mensuals. Per tant, rebrà 131.202,12 euros a l’any. A més, tres dels síndics formen part de la Comissió de Govern i tenen un complement mensual de 388,83 euros.
 
Meritxell Borràs, una vegada ha complert la sentència per inhabilitació que li va imposar el Tribunal Suprem espanyol, serà la nova directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i tindrà un sou de 93.905,40 euros bruts anuals.
 
La cambra també ha designat Tania Adam i Jaume Ayats com a membres del ple del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca), a proposta del president Pere Aragonès. Les retribucions són lleugerament inferiors, 24.176 euros anuals, perquè es tracten de càrrecs amb dedicació a temps parcial.
 

Alacant, PP i Vox demanen per 3er cop que Alacant-capital s'autodeclari zona castellana

 


La notícia ha passat sense pena ni glòria amb aquests mitjans de comunicació distrets en altres coses. A Alacant, una de les zones més erosionades i difícils on encara es parla català, Vox ha ensenyat el pla final que tenen dissenyat contra la nostra llengua i contra la nostra cultura, la solució final. La formació d’extrema dreta comparteix, amb PP i Ciutadans, aquesta obsessió per exterminar-nos com a cultura o per obligar els catalanoparlants a marxar de casa nostra. Volen esborrar-nos del territori on vivim ininterrompudament des de l’Edat Mitjana. Així Vox, amb el suport del PP i l’abstenció de Ciutadans, un cop constatat que la ciutat d’Alacant ja està sòlidament castellanitzada, han demanat a l’Ajuntament que s’autoexclogui del territori català, dels Països Catalans-Valencians, i que a tots els efectes legals sigui considerada una zona castellanoparlant. Com Oriola, el Racó d’Ademús o Requena. Que la capital d’una de les tres províncies valencianes passi a considerar el valencià-català com a llengua estrangera.
 
 La proposta no ha prosperat però és la tercera vegada que ho intenten. N’hi haurà una quarta, no en tinguin cap dubte que hi tornaran. Vox i PP —que acabaran convencent o devorant Ciutadans, que s’ha abstingut de moment— exigeixen que, a partir d’ara, els alumnes no estiguin “sotmesos” a l’obligació d’aprendre valencià, perquè saben que l’inexistent dret a la ignorància dels castellano-parlants els convertirà a tots en colonitzadors tan simpàtics com efectius. Només cal veure com es comporta el personal al País Valencià o a la Catalunya Vella, quan en un grup de catalanoparlants apareix una nova persona castellanoparlant, sempre, sempre, tothom canvia de llengua perquè aquesta persona entengui tot el que s’hi diu. Quan aquesta persona apareix s’ha acabat viure en català. Perquè diuen que aprendre valencià-català és “sectari” i “totalitari” i, en canvi, parlar espanyol és el millor que et pot passar a la vida. La proposta té l’adhesió entusiasta de l’alcalde del PP, Luis Barcala i del perillosíssim president de la Diputació d’Alacant, Carlos Manzón, el nou home fort del PP valencià. L’home que vol ser president de la Generalitat Valenciana i que, des de fa pocs dies, compta amb el català Daniel Sirera, com a assessor principal i cap de gabinet.

 

 Sí que és cert que a Alacant el català-valencià està sota mínims i que la castellanització pot semblar definitiva per als que no en tenen ni idea de sociolingüística i es freguen les mans. Però el mateix podem dir del meu poble, Gavà, on sentir català és pintoresc i exòtic, o Santa Coloma de Gramenet o Cornellà o Ciutat de Mallorca o, si ens hi posem, Barcelona mateix, el gran monstre. Diuen els lingüistes que en determinats territoris la desaparició de catalanoparlants és tan alarmant i tan dura, i només des de fa escassament deu o vint anys, que la recuperació del català pot esdevenir o molt difícil o directament impossible. Per aquest camí que planteja Vox d’Alacant, l’espanyolisme pot perseguir la llengua i la cultura catalanes simplement perquè estem passant un mal moment. I poden reclamar que Barcelona i la seva àrea d’influència, València i Palma siguin considerades territoris externs a la cultura catalana, com ho és ara la Vall d’Aran.

13 de febrer del 2022

El President Puigdemont recorda la repressió, la d'ara i la d'abans: "Fins i tot estava prohibit posar noms en català"



 12.02 2022 - El Nacional
 
El president Carles Puigdemont ha viatjat aquest dissabte a Flandes per "reivindicar la independència de Catalunya i denunciar la repressió espanyola". Així ho ha anat relatant el director de l'Oficina del president a l'exili, Josep Lluís Alauy, en una sèrie de tuits. Puigdemont ha participat en una xerrada de solidaritat organitzada pel principal partit sobiranista flamenc N-VA sota el títol 'Cafè amb Carles Puigdemont' a la frontera lingüística amb el francès. Durant la seva intervenció ha recordat la "llarga" tradició repressiva de l'Estat cap a la cultura i la societat catalana, passant sobretot per la persecució de la llengua pròpia, i com s'ha conduït el procés independentista fins al dia d'avui. D'altra banda, el president també ha volgut fer valdre el Consell de la República com a eina per avançar l'autodeterminació de Catalunya i les oportunitats que es presenten en les "noves formes de democràcia digital".
 
 
Solidaritat

Tal com ha explicat Alay a Twitter, el president s'ha desplaçat avui fins al carrer dels Presos Polítics del municipi de Ronse (Flandes Oriental) per assistir a l'acte-'cafè' del N-VA. En la invitació a l'esdeveniment, els flamencs s'han mostrat "emocionats, perquè no vindrà algú altre que Carles Puigdemont". "La lluita catalana per l'autodeterminació no mereix ni l'exili ni una dècada entre reixes. Cap demòcrata hauria d'acceptar la condemna europea de Puigdemont", han reivindicat. En l'inici de la seva intervenció, Puigdemont ha recordat els orígens d'aquesta lluita: "La situació que hem viscut des del 2017 no és més que la darrera en una llarga línea d'intents per part d'Espanya de reprimir el desig de Catalunya, fent servir la força com el seu únic argument", ha denunciat. És aquí on el president ha incidit en el fet que aquesta violència cap al poble català s'ha manifestat, sobretot, en intentar oprimir la llengua i la cultura pròpies: "Al llarg de 40 anys, durant el franquisme, va ser il·legal, fins i tot, posar els noms dels nostres fills en llengua catalana", ha piulat Alay, cintant Puigdemont. 

 

TUIT alay 2

 
El futur
Un cop establerta la realitat del conflicte amb l'Estat, el president ha posat la mirada en el futur i l'avenç del procés. En aquest sentit, ha destacat el paper del Consell per la República, que aviat triarà el seu president, i les oportunitats que s'obren malgrat l'exili gràcies a la institució: "El Consell per la República està experimentat amb noves formes de democràcia digital per empoderar els ciutadans, facilitar l'accés de tothom a les institucions i assegurar la transparència. Aquest és un nou paradigma que volem posar a prova per a la futura República catalana", ha assegurat. Un cop acabat el cafè, Puigdemont ha conclòs la seva intervenció amb energia: "Seguirem lluitant ara i sempre per fer de Catalunya una nació lliure i independent".
 
 
 
__

Èxit de #MeridianaResisteix en el torcebraç del dret a la manifestació




 

Èxit de #MeridianaResisteix en el torcebraç del dret a la manifestació

 

12.02.2022  -  Bcn. - llibertat.cat

La convocatòria de #MeridianaResisteix ha guanyat el torcebraç tot i les d'unitats de la BRIMO i ARRO que han ocupat la cruïlla de la Meridiana amb Fabra i Puig per impedir el tall i manifestació que s'hi celebra des de l'octubre de 2019
 
 ...........

 

VÍDEOS] Una multitud desafia el govern català concentrant-se a la Meridiana


Interior vol que a partir d'avui els manifestants es concentrin a la placeta de davant de l'estació de Renfe de Sant Andreu Arenal

 
 

Una gran concentració de manifestants han desafiat aquest vespre el govern català i han tallat la Meridiana de Barcelona, el primer dia en què Interior deixava d’autoritzar el tall. És una de les poques protestes que ha persistit de manera continuada d’ençà de la sentència del Tribunal Suprem espanyol que va condemnar els presos polítics. Un dispositiu policíac, ha intentat d’impedir que els concentrats romanguessin en aquest tram de la concentració i s’han produït moments de tensió. Interior vol que es traslladin a la placeta de davant l’estació de Renfe de Sant Andreu Arenal, però que no tallin la circulació. A la convocatòria, també hi ha participat la presidenta del parlament, Laura Borràs.

Durant gairebé dues hores, els assistents han recitat proclames i càntics, s’han llegit uns parlaments de caràcter reivindicatiu i s’han lluït diverses pancartes on es podien llegir missatges com ‘Meridiana Resisteix’, ‘Independència’ o d’altres com ‘Són els nostres els que ens ajuden a mantenir-nos colonitzats’. Finalment, aquesta s’ha desconvocat passats dos quarts de deu del vespre, amb la voluntat de repetir-la demà, tot i no estar autoritzada en aquesta ubicació.

Arran d’aquesta decisió del Departament d’Interior, l’ANC ha decidit de convocar el tall de la Meridiana, que es fa a l’encreuament amb el passeig de Fabra i Puig. La mobilització s’afegeix a la concentració d’aquest migdia davant el parlament per l’aniversari de les eleccions en què l’independentisme va arribar al 52% del vot i la manca de resposta a la repressió que ha causat la inhabilitació del diputat Pau Juvillà.
Les xarxes socials s’han omplert de vídeos i imatges de ciutadans que han assistit a la convocatòria.
 ......
 
Comunicat del Consell en suport a Meridiana Resisteix
 Des del Consell per la República volem mostrar suport oficialment i pública al moviment de protesta ciutadana “Meridiana Resisteix”.

Davant la repressió continuada contra l’independentisme per part de l’estat espanyol, no podem fer altra cosa que protestar des dels carrers i les institucions perquè no hi ha res pitjor que normalitzar la repressió.

El poble de Catalunya, fart de viure en una democràcia defectuosa com l’espanyola, té dret a lluitar per una Catalunya lliure, sobirana, justa i republicana, on els drets fonamentals, com el dret a la llibertat d’expressió i manifestació siguin respectats sense més limitacions que aquelles que s’estableixen en la defensa dels drets humans.

La protesta de Meridiana resisteix representa els valors democràtics i de lluita en defensa dels drets civils i polítics als que el Consell per la República dona suport des de la institució republicana.

Davant la protesta pacífica per reivindicar el primer d’octubre, recordar la lluita per la independència i denunciar les sentències contra l’independentisme, els manifestants han rebut amenaces, agressions i contraconvocatòries per part de grups de l’extrema dreta que són del tot inacceptables.

Per aquests motius, donem ple suport a la manifestació del moviment “Meridiana Resisteix”, tot reclamant al Govern de la Generalitat de Catalunya que rectifiqui davant les últimes decisions i continuï garantint l’exercici a reunió i manifestació a la via pública, sempre en les condicions i horaris comunicats.

Alhora, animem a tots els ciutadans de Catalunya a fer costat a les convocatòries que des d’aquest moviment civil en defensa de les llibertats del poble de Catalunya es convoquin.

Davant les amenaces i la repressió cal desbordar-los democràticament.

 
 
__