La notícia ha passat sense pena ni glòria amb aquests mitjans de comunicació distrets en altres coses. A Alacant, una de les zones més erosionades i difícils on encara es parla català, Vox ha
ensenyat el pla final que tenen dissenyat contra la nostra llengua i
contra la nostra cultura, la solució final. La formació d’extrema dreta
comparteix, amb PP i Ciutadans, aquesta obsessió per
exterminar-nos com a cultura o per obligar els catalanoparlants a marxar
de casa nostra. Volen esborrar-nos del territori on vivim
ininterrompudament des de l’Edat Mitjana. Així Vox, amb el suport del PP
i l’abstenció de Ciutadans, un cop constatat que la ciutat d’Alacant ja
està sòlidament castellanitzada, han demanat a l’Ajuntament que
s’autoexclogui del territori català, dels Països Catalans-Valencians, i
que a tots els efectes legals sigui considerada una zona
castellanoparlant. Com Oriola, el Racó d’Ademús o Requena. Que la
capital d’una de les tres províncies valencianes passi a considerar el
valencià-català com a llengua estrangera.
La proposta no ha prosperat però és la tercera vegada que ho
intenten. N’hi haurà una quarta, no en tinguin cap dubte que hi
tornaran. Vox i PP —que acabaran convencent o devorant Ciutadans, que
s’ha abstingut de moment— exigeixen que, a partir d’ara, els alumnes no
estiguin “sotmesos” a l’obligació d’aprendre valencià, perquè saben que
l’inexistent dret a la ignorància dels castellano-parlants els convertirà
a tots en colonitzadors tan simpàtics com efectius. Només cal veure com
es comporta el personal al País Valencià o a la Catalunya Vella, quan
en un grup de catalanoparlants apareix una nova persona
castellanoparlant, sempre, sempre, tothom canvia de llengua perquè
aquesta persona entengui tot el que s’hi diu. Quan aquesta persona
apareix s’ha acabat viure en català. Perquè diuen que aprendre
valencià-català és “sectari” i “totalitari” i, en canvi, parlar espanyol
és el millor que et pot passar a la vida. La proposta té l’adhesió
entusiasta de l’alcalde del PP, Luis Barcala i del perillosíssim
president de la Diputació d’Alacant, Carlos Manzón, el nou home fort del
PP valencià. L’home que vol ser president de la Generalitat Valenciana i
que, des de fa pocs dies, compta amb el català Daniel Sirera, com a
assessor principal i cap de gabinet.
Sí que és cert que a Alacant el català-valencià està sota mínims i
que la castellanització pot semblar definitiva per als que no en tenen
ni idea de sociolingüística i es freguen les mans. Però el mateix podem
dir del meu poble, Gavà, on sentir català és pintoresc i exòtic, o Santa
Coloma de Gramenet o Cornellà o Ciutat de Mallorca o, si ens hi posem,
Barcelona mateix, el gran monstre. Diuen els lingüistes que en
determinats territoris la desaparició de catalanoparlants és tan
alarmant i tan dura, i només des de fa escassament deu o vint anys, que
la recuperació del català pot esdevenir o molt difícil o directament
impossible. Per aquest camí que planteja Vox d’Alacant, l’espanyolisme
pot perseguir la llengua i la cultura catalanes simplement perquè estem
passant un mal moment. I poden reclamar que Barcelona i la seva àrea
d’influència, València i Palma siguin considerades territoris externs a
la cultura catalana, com ho és ara la Vall d’Aran.
