>> https://youtu.be/tTI_XjSx3VA?si=GS9KXj7f52AKO1nx&t=8
NOTÍCIES POSTERIORS A AQUESTA FINS EL 27 DE GENER 2024:
>> (21.12.2023) L’Agència de Seguretat Aèria Europea deixa García-Castellón sense munició contra el Tsunami Democràtic
>> (23.12.2023) La periodista Ana Vera denuncia al juez García-Castellón
>> ( ) Teresa Ribera cuestiona al juez García-Castellón por la causa contra Puigdemont por terrorismo |RTVE
El resultat electoral de les eleccions al Congrés del 23 de juliol van deixar la clau de la governabilitat d’Espanya a l’independentisme. Tant ERC com Junts han fixat com a clau de volta de la negociació per renovar el socialista Pedro Sánchez com a president del govern espanyol l’amnistia i l’autodeterminació. L’amnistia, però, ha agafat un aire protagonista en l’inici de les converses entre el PSOE, Sumar, Junts i ERC. Una possibilitat que ha provocat un encès debat polític, mediàtic i jurídic sobre la constitucionalitat d’una mesura d’aquestes característiques. Ara bé, experts consultats per El Món asseguren que hi ha una raó indiscutible per la qual és plenament constitucional una norma d’aquestes característiques. En concret, és que la vigència de la llei d’amnistia del 1977, dictada durant el franquisme, avala i garanteix que una nova llei d’amnistia és plenament constitucional.
Divendres 14 d’octubre de 1977. Falten cinc minuts per a un quart d’una del migdia. El diari de sessions del Congrés, encara en format de Corts Constituents, inclou en el seu sumari la proposició de llei d’amnistia. Una norma que seria indispensable per iniciar el que es coneixeria com a Transició espanyola, que va portar a la Constitució espanyola de 1978, a la qual l’espanyolisme es refereix, com una lletania, com a la “Constitución que nos dimos entre todos”. La llei d’amnistia, prèvia a la Constitució, que és del desembre del 1978, és la darrera gran llei d’aquestes característiques que ha aprovat l’Estat espanyol. Cap institució de poder en discuteix, a hores d’ara, la seva validesa, vigor o legitimitat, tot i que és anterior al règim constitucional.
Precisament per aquest motiu, és l’exemple clamorós i “de sentit comú” que acredita que una llei d’amnistia com la que proposa l’independentisme al PSOE i Sumar és perfectament factible dins la Constitució de 1978. “La llei 46/1977 d’amnistia és anterior a la Constitució, però en cap moment ha estat posada en dubte la seva constitucionalitat, ni tan sols en aplicació de la disposició derogatòria tercera de la carta magna, que deixa ben clar que queden derogades les disposicions s’oposin al que ha establert aquesta constitució”, puntualitza Vilajosana. “Si el text porta vigent més de quaranta anys i encara hi ha gent que no se la pot jutjar perquè està protegida per aquesta llei, vol dir que continua vigent en l’ordenament jurídic i, per tant, que la Constitució permet l’existència d’una llei d’amnistia”, afegeix. “És la prova del nou”, remarca. “L’argument que la llei del 77 és anterior a la Constitució és fal·laç”, sentencia Vilajosana, “perquè si aquesta fos la qüestió hauria perdut tota la vigència i estaria expulsada de l’ordenament jurídic, i en canvi es continua aplicant”.
Mientras el mundo dirige la mirada a cualquier burro volando, nuestros dirigentes avanzan a paso firme en el despliegue de las herramientas necesarias para que la opinión publicada y pública sean lo mismo y que si por un casual no lo son, censurarla. (texto de Marc Vidal)
>> https://youtu.be/hIbxpLuPYWw?si=SiizvB0VPUBFfYlR
