Carta a 8U53 (i a Felip VI), per Antoni Vives

Carta a 8U53 (i a Felip VI)
 

Benvolgut 8U53, no sé com et dius, ni sé d’on ets. No sé si tens muller, si tens company, si tens fills, pares, germans. No sé en quin entorn has crescut, ni viscut. De tu en sé molt poques coses, però molt profundes: se el color dels teus ulls, d’un marró tendre, de borró d’alzina: ens vam mirar als ulls una bona estona. A mi se’m va fer molt llarga. I a tu? No ho semblava. Somreies i m’insultaves en veu baixa, com abans havies fet amb la meva filla, quan l’arrossegaves per terra, enganxant-la pels cabells. El teu somriure deu ser el mateix que fas servir per besar el front de la teva mare, els llavis del teu company. De tu en conec la força que desplegues quan deixes caure la porra damunt del cos d’una persona indefensa. M’hovas fer un munt de vegades. Ho vas fer bé, amb precisió: tinc l’esquena, les natges, el braç ple d’hematomes, una ferida oberta a l’omòplat. Em vas esgarrapar amb alguna cosa punxeguda a la mà, quan mirava de protegir-me. Ho vas fer bé, gaudint de la feina. M’ho vas dir, recordes? Et vaig preguntar si t’agradava pegar gent indefensa i em vas dir que a nosaltres ens ho faries una i mil vegades. Darrera teu, un oficial de la teva unitat com aquell a qui vam demanar que ens mostrés l’ordre judicial i ens va dir que sí, que ara ens l’ensenyava, però va donar l’ordre que ens estossinéssiu, aquell oficial valent, darrera teu, ens reptava, també somrient, perquè l’anéssim a trobar. Mentre tant la meva dona, a qui també vau fer mal, recollia de terra la meva filla: havia perdut les ulleres, l’havíeu agafat pel nas, li havíeu dit puta, zorra... la meva filla té vint anys, juga a bàsket, fa voluntariat, estudia relacions internacionals. I la teva filla, com és, què fa? 

Vau fer bé la vostra feina. Us agrada. Vau entrar a l’escola Dolors Monserdà i vau sortir-ne amb tres urnes. Us abraçàveu. Alguns dels policies ens ensenyaven el dit del mig. Feien molt bé la seva feina. D’altres, molt professionalment, encara tenien temps d’atonyinar algunes persones més, per protegir la convivència, s’entén. Mentre tant, tu em miraves, i jo et mirava. Em vaig acostar encara més a tu. Gairebé nas contra nas. Vas tornar a desenfundar la porra. Molt lentament et vas enrotllar la nansa al canell i em vas dir, atrás. Aleshores us van donar l’ordre de retirada. Vas deixar de somriure. Vaig sentir per tu un menyspreu profundíssim, ho admeto. I em sap greu. M’havies fet mal. Havies fet mal a la meva família. Als meus amics. A la gent que com nosaltres feia cua en una vorera de Barcelona, davant d’una escola. T’imagines que això t`hagués passat a tu? 

Però ara comprenc més coses, 8U53 i t’he de fer justícia: vaig escoltar el missatge del rei Felip. Ell, com tu, té la mirada profunda, freda. D’ell en coneixem la vida pública, i una mica de la privada. Sabem que ha estat educat en els cercles de l’elit madrilenya. Sabem que té una sòlida formació militar. Sabem que li agrada fer esport. Que té dona i filles. Que ha tingut problemes greus a casa. De tant en tant ve a Catalunya, i fa l’esforç de parlar en català (quan parla en anglès ho fa sense esforç). El rei va ser desgraciadament injust amb els que vam anar a votar per decidir el nostre futur, i va obrir la porta a aplicar l’article 155 de la Constitució. El rei té por, i es va amagar darrera vostre, com l’oficial que ens reptava. Ell, que a través del seu malaguanyat pare encarna la Transició democràtica, l’altre dia en va representar el podriment definitiu: posar-se la Constitució a la boca quan s’han tancat webs, s’ha violat correu, s’ha prohibit el dret de reunió; quan l’ordre d’un interventor general ha bloquejat a la pràctica l’autonomia financera, quan s’han incomplert de manera reiterada els articles addicionals de l’Estatut sobre inversions a Catalunya, quan els poders de l’Estat han fet lectures de l’Estatut explícitament més restrictives que la que fan als estatuts d’altres autonomies; quan s’ha declarat inconstitucional la immersió lingüística, pilar, ella sí, del nostre model de convivència, és infame. El teu odi cap a mi, cap a tots nosaltres, 8U53, ve de dalt. Per això et perdono. Et manipulen. M’ho ha fet entendre Alfonso Guerra parlant dels catalans. Des del col·legi, fins a l’escola de policia; des dels teus oficials fins al mateix rei Felip: tots t’empenyen a l’odi. Tant que al final acabes arrossegant pels cabells la meva filla i dónes la volta al món mostrant la mena d’Espanya a la que el rei ens vol lligats. Et planyo i et perdono 8U53. El dia que vulguis, et convido a dinar. Salut!

Ara ens toca a nosaltres, catalans, mesurar bé cada pas. Estem guanyant. Només cal llegir el que diu el món. Que la imprudència no ens faci traïdors.

Antoni Vives

http://www.directe.cat/noticia/652576/la-contundent-i-emotiva-carta-d-un-pare-al-policia-espanyol-que-el-va-agredir

Xavier Sala i Martín: 'Tenim una bala a la recambra. Només una'

Entrevista a l'economista i autor del llibre 'És l'hora dels adéus?' · Parla de la desobediència al TC, de què ha de fer Catalunya per ser un país modern i competitiu i dels seus orígens independentistes

(Divendres  05.09.2014 - republico a la Cuca de Llum el 5.oct.2017,  continúa tenint més actualitat que mai. Cuca de Llum)

L'economista Xavier Sala i Martín diu que sempre ha estat independentista. I que ell no s'ha mogut, però que ha passat de ser a l'extrem al centre polític. I afegeix: 'Quan gent com Màrius Carol o Duran i Lleida diuen que som extremistes s'equivoquen de ple. Els extremistes són ells.' Sala i Martín ha escrit un llibre sobre la independència, 'És l'hora dels adéus?' (Rosa dels Vents, 2014), on tracta de qüestions econòmiques, però també de model de país, d'educació, de sistema judicial, de democràcia... En aquesta entrevista hem parlat dels vots i la sang com a fórmula per a crear noves fronteres; de Rosa Parks, Jefferson i la desobediència; de la teoria de jocs i la inconsistència temporal d'Espanya; de Felip II i dels camins rals; dels abusos de poder; de Suïssa i Portugal...

—Afirmeu que en el futur votar per modificar les fronteres serà normal. Us veig molt optimista, tenint en compte com va el món.
—No sé si sóc optimista o no. Suposo que la gent que, en el seu dia, pensava que les dones acabarien votant també devia ser optimista. I els qui pensaven que divorciar-se algun dia seria normal sense haver de portar la creu la resta de la vida, també eren considerats optimistes. A mi em sembla una bogeria que les fronteres no es puguin votar. Ho trobo tan forassenyat i retrògrad que penso que la tendència natural de l'home serà acabar fent les coses bé. Encara que durant segles hàgim fet les coses malament, el seny s'acabarà imposant.

—Però sempre hi haurà resistència dels estats...
—Hi ha una tendència a construir estats més petits, perquè els problemes grans ja no els poden arreglar els estats nació del segle XIX. Espanya és massa petita per a arreglar problemes grans --la defensa, la contaminació, el canvi climàtic, el terrorisme...-- i ha de cercar aliances amb uns altres estats; i Espanya és massa gran per a adreçar els problemes petits. Per tant, la tendència natural serà que cada vegada hi haurà més països petits. De fet, és una tendència que ja s'imposa des del segle XVIII. Això em fa pensar que les persones trobarem la manera d'acompanyar aquesta tendència de manera pacífica i democràtica.

 
—Al principi del llibre exposeu el cas de Rosa Parks i el moviment dels drets civils nord-americà. Quina lliçó ens aporta aquest episodi als catalans?
—La clau d'aquell episodi no és Rosa Parks, sinó tots els negres que callen, se la miren sorpresos i es pregunten què fa aquesta senyora protestant contra la cosa més normal del món. Per ells, era normal la segregació. Trobaven normal que la constitució del país més democràtic del món, la primera gran democràcia, legitimés que els negres seguessin a la part de darrere de l'autobús i trobaven normal que permetés l'esclavitud al segle XVIII. Això, mirat des de la perspectiva del 2014, ho trobem una bogeria completa. Però aleshores els negres mateix ho trobaven normal.

—És sorprenent, oi?
—Com és que tots aquells senyors negres que hi havia a l'autobús amb Rosa Park no van fer res? Sí que és sorprenent. Ells pensaven que s'havia tornat boja. És un exemple d'un cas històric d'allò que es troba normal en un moment determinat i, cinquanta anys després, tothom troba extravagant. Avui tothom troba normal que Sèrbia i Croàcia decideixin les fronteres amb matances sanguinàries i d'aquí a cinquanta anys ho trobarem arcaic i primitiu. D'ací a cinquanta anys mirarem enrere i direm 'que bèsties que érem de decidir les fronteres a hòsties'.

—Què pesa més en la resistència d'Espanya a deixar-nos votar, els perjudicis econòmics per a ells en cas que ens independitzem o el sentiment de propietat envers Catalunya?
—Diria que pesen molt totes dues coses. Les explico en el llibre. Per una banda hi ha el Monago alertant que si ens n'anem perden setze mil milions --en un reconeixement claríssim del dèficit fiscal--; i, per una altra, també hi ha l'anècdota d'un sopar a Valladolid, on un empresari em va dir que, si volíem marxar, marxéssim, però que el territori era seu. N'hi ha que es pensen que són propietaris no tan sols de Catalunya sinó també dels catalans. Que ells han de decidir sobre nosaltres perquè 'tots som Espanya'. Jo crec que hi ha tots dos factors: el càlcul econòmic i el sentit de propietat.

—Jefferson deia que si una llei és injusta, l'home no tan sols té dret de desobeir-la, sinó que hi està obligat. Penseu que caldrà desobeir la previsible suspensió del Tribunal Constitucional de la convocatòria del 9-N?
—No ho sé. En algun moment caldrà desobeir. Però no ho podrem fer gaires vegades. Podrem desobeir un cop, el dia que proclamem la independència. La independència és totalment il·legal en el marc jurídic espanyol. El dia que marxem violarem la seva llei. Afortunadament, al cap de vint-i-quatre hores hi haurà una nova constitució, unes altres lleis i el govern espanyol no hi podrà fer res.

—És l'exemple del pare i el fill, que poseu al llibre...
—Sí, exacte. El fill diu al pare que se'n va de casa precisament per anar a una altra casa: 'Les normes de casa teva no s'aplicaran a la casa on vaig.' A la casa nova hi haurà una nova constitució. Ara bé, mentre no haguem marxat, les normes que s'apliquen són les espanyoles. Haurem de desobeir una vegada. No crec que convingui fer-ho més d'una vegada. Si desobeïm abans de declarar la independència, els donarem arguments per a eliminar l'autonomia, empresonar el president, suspendre el Parlament de Catalunya... i sense tot això no hi haurà manera de declarar la independència. Per tant, cal tenir molt clar quan convé desobeir la llei. Penso que tenim una bala a la recambra. Només una.

—Al llibre parleu de la inconsistència temporal (teoria de jocs). De debò penseu que l'estat espanyol canviarà d'actitud per evitar mals majors quan ja ho vegi tot perdut?
—Sí. El dia que pensi que ja és irreversible. Tornant a l'exemple del pare i el fill, la inconsistència temporal és fàcil de comprovar. Abans de veure que el seu fill marxarà tant sí com no, la seva estratègia òptima és una. I quan ja se n'ha adonat, és una altra. Primer l'amenaça per veure si el fill decideix de quedar-se. Li explica les greus conseqüències de la fugida. Després, quan ja ha vist que és inevitable, el pare mira de prendre el mínim mal possible. La feina dels catalans és fer-ho inevitable. Si ells veuen que és inevitable, podran fer dues coses: continuar les amenaces i voler-nos fer fora de l'espai sideral --cosa que tindria efectes molt negatius per a ells-- o canviar d'estratègia i mirar de salvar alguns mobles.
 

—A banda el deute, quins serien els efectes més negatius per a ells si no canvien d'estratègia?
—El deute és molt important. També són molt importants les relacions comercials. Sempre ens diuen que hi perdrem perquè venem molt a Espanya. Però Espanya a qui ven? Ven a Catalunya i ven al món passant per Catalunya per transportar les mercaderies. Com s'ho faran per comerciar amb Europa sense passar per Catalunya? Hauran de tenir en compte que a les altres galàxies no s'apliquen les lleis europees. Si som expulsats a l'espai, farem unes lleis que diran que els agents dels controls de les fronteres són molt lents. I es faran unes cues interminables com les que es fan a Gibraltar. Els camions de tomàquets que vinguin de Múrcia tardaran trenta-vuit hores perquè els nostres agents aniran a poc a poc...

 —Els farem la guitza si ens hi posen entrebancs?
—És que quan es va per l'hiperespai, es va molt lent. A l'hiperespai, per l'autopista tan sols hi podran anar els cotxes; els camions aniran per les carreteres. Si no canvien d'actitud, nosaltres els podrem putejar. Si miren bé el mapa de la península, veuran que han de passar per aquí. Si ells posen fronteres perquè no puguem vendre, ells n'hauran de passar dues: una per a entrar a Catalunya i una altra per a sortir-ne. Si volen jugar a putejar, putegem-nos. Però que sàpiguen el preu que pagaran perquè no vendran ni un fotut tomàquet. A més, la Unió Europea també tindrà problemes de reputació, perquè haurà de justificar per què va deixar entrar Sèrbia --un país que ha comès crims contra la humanitat en el seu procés d'independència-- i per què ha deixat fora Catalunya, que ha aconseguit la independència democràticament.
 
—La declaració d'independència nord-americana apel·la a 'una llarga sèrie d'abusos i usurpacions que demostra el designi de sotmetre el poble a un despotisme absolut'. També hi podrem apel·lar?
—Sí. Una bona part de les coses que veiem darrerament són abusos i usurpacions. Per exemple, la compareixença d'aquesta setmana de Montoro sobre l'afer Pujol amenaçant i tractant-nos a tots els catalans de criminals... i dient que s'utilitzen els aparells de l'estat per perseguir aquell que sigui independentista... Això què és? Montoro va reconèixer que sabien que la família Pujol tenia diners a l'estranger des del 2000 i no han fet res fins que no s'ha declarat independentista. Aquest no és un estat que pretengui la justícia. És un estat que castiga la dissidència.

—Això és un abús de poder.
—Diguem-ne injustícia, usurpació, abús o com vulguem. Però és escandalós que ens diguin que ens poden perseguir amb els aparells de l'estat si els dóna la gana perquè no estem d'acord amb ells. Una altra usurpació és el tractament fiscal que tenim. No pot ser que els catalans siguem els més rics abans de la distribució i després quedem a la novena posició. Això no sé com en voleu dir, però injustícia fiscal és l'expressió més lleugera i suau que se m'acut. També podem parlar del procés constant de recentralització. Al final no ho vaig posar al llibre, però tinc una llista dels centenars de lleis i decrets aprovats des del 2008 que erosionen sistemàticament l'autogovern. I això ho fan divendres rere divendres. No sé si Jefferson en diria usurpació o com en diria. Però hem de recordar que el procés d'independència dels Estats Units va començar per un problema fiscal: l'impost del te.

—Com ara nosaltres...
—Com pot ser que nosaltres paguem una muntanya d'impostos i la Generalitat no tingui accés als mercats financers? No és que la Generalitat tingui un deute extraordinari. Un 30% del PIB no és un gran deute. La raó per la qual els mercats no presten diners a la Generalitat és perquè tenim un sistema financer que no dóna cap confiança. Veuen que paguem molts impostos però que no tenim el control d'aquests diners. I, lògicament, desconfien de la nostra capacitat de tornar el crèdit. Aquesta situació és un insult a tots els catalans que paguen impostos.
 
—Quin és el cost més important de quedar-se a Espanya?
—N'hi ha un que és la mare de tots. Que no podem decidir. El nostre principal problema és que som minoria a l'estat espanyol. Som el 16% de la població. I les seves preferències són diferents de les nostres. Tenen uns interessos que no casen amb els nostres. Volen tenir l'Espanya radial que va néixer amb Felip II. Des dels camins rals fins a la gestió d'Aena, passant per les carreteres, els trens, les autopistes, l'AVE... tot és radial. Tot ha de passar per Madrid. En el seu sistema, sempre manen ells. Mentre siguem part d'Espanya, mai no podrem decidir. Si no ens agrada, ens fotem. I no és un problema de ser millors o pitjors. Jo mai no dic que ells siguin dolents. Això ha de quedar clar. Tenen unes preferències i uns interessos diferents dels nostres. No són dolents; són diferents. És una qüestió que no té solució. Bé, l'única solució és marxar d'Espanya.
 
—Imagineu-vos que teniu un indecís davant. I tan sols li podeu donar una raó segons la qual la independència beneficiarà Catalunya. Quina li doneu?
—És molt clar. A partir d'ara, si som independents, podrem decidir. És un benefici que no és la panacea. És una oportunitat per fer les coses d'una manera diferent. Però decidir ens converteix en un país normal. Com tots els països normals, podem fer les coses més bé o més malament. Si fem les coses bé, acabarem essent com Suïssa, que és el país més ric del món. És un país que té les mateixes dimensions que Catalunya: quaranta mil quilòmetres quadrats i sis milions d'habitants. El més competitiu del món té la mateixa mida que nosaltres. Però un altre país amb una mida similar és Portugal. I és un desastre.

—I què vol dir això?
—Que a l'hora de decidir com a país normal votarem. I tindrem unes corts normals amb un govern normal i uns partits normals. Depenent de què votem acabarem com Portugal o com Suïssa. No podem saber com serà Catalunya. No en tinc ni idea. L'avantatge de ser independents serà no tenir un govern que sistemàticament ens vagi en contra. En la mesura que aquest era el gran problema, la independència fa que sigui la gran solució. El poder de decidir i, si cal, d'equivocar-se.
 
—Però, a banda els partits que votem, hi ha qüestions estructurals que deuen ser decisives per a acabar com Suïssa o com Portugal.
—Sí. Hi ha una bona colla d'elements que fan que un país sigui modern i competitiu o que sigui un desastre. El sistema educatiu, el sistema judicial, el sistema fiscal, l'actitud de la gent en la feina, la manera com s'elegeixen els polítics... Bàsicament és la idea dels institucionalistes econòmics, Daron Acemoglu i James A. Robinson, que diuen que els països que funcionen són els que premien la gent que s'esforça. Un empresari que fa les coses ben fetes ha de tenir premi. No l'ha de tenir el que té accés a la tribuna del Bernabeu. L'ha de tenir l'estudiant que treu bons resultats. L'innovador ha de tenir premi. Els països que afavoreixen que la gent que s'esforça tingui premi són els que acaben bé.

—No és el nostre cas.
—Ara mateix això no passa a Catalunya. Aquesta promesa, que si s'esforcen tindran èxit, ara no la podem fer als nostres fills. Els estudiants que s'han esforçat i han obtingut matrícules tota la vida no tenen feina. Aquest és un exemple de país que no premia la gent que fa la feina ben feta. El veritable fracàs escolar no són els nens que no acaben el curs. El fracàs són els que acaben i no troben feina.
 
—Quan parleu d'Europa al llibre, concloeu que la hipòtesi realista és la de la continuïtat a la UE. Però afegiu que hem de ser com Suïssa. Voleu dir que ens anirà millor a l'EFTA que no a la UE?
—No. Vull dir que l'escenari suficient és ser com Suïssa. D'Europa, ens n'interessa la lliure circulació de mercaderies, de capital i de persones. Si a més podem tenir un comissari català, endavant. Però això és irrellevant. Si fóssim com Suïssa, que forma part de l'Aliança de Lliure Comerç Europeu (EFTA, en anglès) i de l'Espai Econòmic Europeu, ja en tindríem prou. Aquesta opció no necessita l'acceptació unànime dels estats membres de la UE. I obre l'espai a la negociació. Espanya podrà dir als seus que no han cedit i ens han vetat a la UE i nosaltres tindrem el que volem: la lliure circulació a Europa. L'estatus de Suïssa podria ser la solució en un escenari de negociació. No dic que sigui millor que estar a la UE.
 
—Sou independentista de tota la vida o us n'heu fet els últims anys?
—Sempre he estat independentista. Si reviseu l'hemeroteca de TV3, l'any 97 o 98 vaig participar en una sèrie de debats amb l'Ernest Lluch, en el programa del Jaume Barberà, 'Paral·lel 33'. En aquell moment, jo parlava del dèficit fiscal i li deia a l'Ernest Lluch això mateix que diem ara. I ell em deia que jo era un racista i un antiespanyol i no sé quins insults més. Què ha passat aquests quinze anys o setze? Que jo era un independentista, però era a l'extrem. Era un paio extravagant que portava americanes rares i que era boig. Però el terra s'ha mogut completament i ara sóc jo qui és al centre.

—L'independentisme és el centre?
—Des del punt de vista estatístic, el centre polític és allà on hi ha la màxima concentració de vots. Avui, el centre polític és la independència. Quan gent com Màrius Carol o Duran i Lleida diuen que som extremistes s'equivoquen de ple. Els extremistes són ells. El centre s'ha mogut i ells s'han quedat allà on eren i ara són a l'extrem. Si ho busques, a la meva web hi trobaràs articles dels anys noranta parlant dels beneficis de la independència. Aleshores no els llegia ningú. Espero que ara el llibre aquest el llegeixi molta més gent.
https://www.vilaweb.cat/noticia/4209437/20140905/xavier-sala-martin-tenim-bala-recambra-nomes.html

3.10.2017 - El referèndum de l'1-Oct a la premsa internacional. Els observadors internacionals conclouen que la repressió policial no va ser democràtica

Els observadors internacionals que van seguir la jornada del referèndum, han conclòs de forma preliminar que la repressió policial que es va veure diumenge "no té lloc en democràcies consolidades". "Els observadors internacionals condemnem amb tota rotunditat la violència que ha provocat ferides en centenars de persones i que han reflectit els mitjans de comunicació. L'ús de la força que ha desplegat la policia espanyola no té lloc en democràcies consolidades".

Al seu entendre, es van vulnerar drets fonamentals de llibertat d'expressió, de reunió i d'associació. "Aquestes accions inclouen el tancament de webs, la incautació de materials, el control de les finances catalanes, situar la força policial catalana sota la coordinació del Ministeri de l'Interior, el desplegament extra de forces policials, l'ús del Tribunal Constitucional per imposar accions, i múltiples procediments per sedició", han apuntat.  

Els observadors destaquen a més "la feina duta a terme pels membres de les meses, i la determinació de la ciutadania per votar", tenint en compte les dures circumstàncies que es van produir.

http://www.elnacional.cat/ca/politica/observadors-internacionals-repressio-policial-no-democratica_198180_102.html

Catalonia October 1st, 2017 - video BBC "Police violently tackle voters" - "La policía ataca violentamente a los votantes"

Police violently tackle voters (La policía ataca violentamente a los votantes)

 

(Captura de pantalla del vídeo de la BBC, un vídeo per altra banda ja conegut i molt vist a Catalunya. La BBC ofereix aquesta i d'altres imatges de diversos atacs a ciutadans votant el 1er d'Octobre)

Spanish police are filmed violently tackling voters as they try to prevent a banned vote in Catalonia, Spain. (La policía española es filmada atacando violentamente a los votantes mientras tratan de impedir una votación prohibida en Cataluña, España. Google translator)

 1 October 2017  -  From the section  Europe 

>  http://www.bbc.com/news/av/world-europe-41463955/catalonia-referendum-violence-as-police-block-voting-

> http://www.bbc.com/news/av/world-europe-41459692/catalonia-video-shows-violence-as-police-tackle-voters

Entrevista Alfons Durán Pich, 2012. Capacitat de síntesi, de visió global, actual 3 anys més tard. En català. (vídeo, 26 min)

Entrevista del 2012. (vídeo 26 min)

Què passarà el dia D?  l'endemà de l'independència.

>>  Quan es segrega una empresa es segreguen els actius i els pasius.  Catalunya té uns fonaments macroeconòmics molts bons. El consum intern de Catalunya és el 30%  del que produeix, 30% va a la resta d'Espanya i 30% a la resta del mon, això és molt equilibrat. 

Al pais hi ha una cultura de la feina ben feta. No hi ha problemes el dia D!

>>  Fíxat què ha passat en el món els últims anys. A Europa es posa molt de manifest. De fet hi ha un doble moviment:

  

Hi ha una força centrífuga és lo que s'en va fora (la política monetaria que la porta el Banc Central Europeu;  les forces armades que estan sota el govern de l'OTAN)

  

 Hi ha una força centrípeta: els governs locals agafen un protagonisme, nosaltres recuperem la Generalitat amb moltes limitacions.

 Per tant hi ha una zona intermitja, la zona del'estat espanyol, com és els governs centrals que van perdent sobirania. En un moment de crisi econòmica i va per llarg, què passa?  No sols han perdut la sobirania monetària  sino que aviat perdran la sobirania pressupuestària, els pressupostos els faran a Bruseles. I en altres aspectes de la política econòmica, sobretot amb la fiscal.  Fins ara feien els impostos que els hi semblava i això també ho farà Bruseles.

El món que es prefigura a mig plaç és un món de paisos com el nostre: petits, sòlids, que s'expliquen a ells mateixos  en termes econòmics. Perquè això és lo fonamental: "pessetes pessetes i lo demés son punyetes", com deia aquell catedràtic.

Si la independència de Catalunya és la panacea..., ... per què  no som independents ja?  Per què no hem convençut a les persones? ..., ara a la campanya electoral ens diuen que amb el dèficit fiscal d'un dia sol dia podriem fer un hospital, que amb un mes no hauriem de fer retallades a la sanitat..., per què no ho hem fet?

Jo crec que no ho hem fet  primer, perquè, no oblidis, -tu ets molt jove-, que venim d'un procés dictatorial terrible, agresiu. Que no sols va significar el triomf del feixisme en el seu moment, sino que a més va ser realment una guerra contra Catalunya i el seu pensament, això a vegades els llibres de història no reflexen propiament aquest tema. 

Aleshores quan acaba  això  comença la Transició espanyola, i es negocien uns pactes.  En aquell moment hi ha molt soroll  de sabres, es a dir, els militars pinten molt, i la gent està acollonida, i els nostres polítics s'espanten, s'espanten i negocien malament. El mateix President Pujol ha reconegut ultimament que es va equivocat amb la seva política del peix al cove. Ell va pensar com van pensar més enradera en Cambó i també va pensar en Pasqual Maragall que podrien una mica, reeducar els espanyols. I han fracassat. Es a dir no s'han modernitzat en aquest sentit propiament dit. Jo sempre dic que Madrid ha passat de la cabra a internet. I de la cabra a internet hi ha molt espai, massa espai.  

Aleshores aquest l'intent "d'anem a convèrce'ls de fer un estat federal", ha fracassat, però no ara sino al llarg del temps. Aleshores la classe política no ha tingut empenta. Ara ara comencen, -no a donar·sen compte perquè per part de certs economistes s'ha parlat sempre i s'ha posat sobre la taula-.  Però parlo de la classe política, parlo dels   professionals, no han tingut el coratge de liderar el projecte. Han cregut constament que els convencerien i a aquesta gent no hi ha forma de convencer´ls. El famós encaix amb Espanya és impossible.

Lo qual no vol dir què el dia D no pugui anar a Osca a esquiar. Però hi haurà una frontera. Els tributs que paguem nosaltres ens els quedarem, i  gestionarem nosaltres els nostres quartos. I ells els seus. Si ells volen fer AVEs que no son rendibles i aeroports on no hi ha avions..., és el seu problema.

I li puc dir, però, que la Generalitat de Catalunya  ha fet aeroport de Lleida i tampoc no hi ha avions?

Si, m'ho pots dir i tens raó. Desgraciadament el govern de la Generalitat de Catalunya en els últims set anys ha estat en mans d'una gent  bastant incompetent. Que a ademés no responen a l'esperit que estic expressant. Es a dir que jo parlo de partits catalans.

Desgraciadament aqui hi va haver,  per part sobretot d'un partit català i d'un altre més petit i que és mig català, que dic jo. La idea d' "anem a fer una esquerra catalanista", i desgraciadament aquesta idea ha fracassat. No t'oblidis que aquesta esquerra catalanista va fer President a un senyor -molt respectable com ho és tothom-, que és  el Sr. Montilla, que des del meu punt de vista no té el nivell suficient per ser President de la Generalitat de Catalunya.

Ja que estem entrant en política i que em parla de l'incompetència del govern tripartit  la reflexió seria, la Catalunya independent seria millor que la que tenim el dia d'avui, seria segons qui governi Catalunya, o no? (min 10 de l'entrevista)

  Sempre hem de pensar que en una situació en què  el poble es manifesta majoritariament . El poble tindra la saviesa d'escollir els partits més adequats per gestionar la cosa pública.

Aquest partit existeix o no?

Sembla que Convergència té ganes de fer·ho, jo crec que podem tirar endavant.      Els Catalans som massa assenyats. Hem de ser més valents, hem de tenir més coratge. Hem d'aprofitar una oportunitat històrica extraordinària com és la crisi mundial.

La crisi mundial és de tal calibre que poden sorgir nous projectes.... És com quan es fa un brain storming.   Ara és un moment ideal.  (min. 10)

...(seguirà la transcripció)

https://www.youtube.com/watch?v=Utq4Q3YhXg0

1.oct.2017 - De Catalunya al món: Així retrata Reuters l'actuació policial per l'1-O

L'operació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil arreu del país per aturar el referèndum de l'1 d'octubre dona la volta al mon. Alguns dels reponsables d'ensenyar l'actuació policial són els fotògrafs de l'agència de notícies Reuters. Fotògrafs com Enrique Calvo, Juan Medina, Albert Gea i Susana Vera estan retratant el que està passant a molts llocs del país. L'agència també envia imatges de les xarxes socials.

Us les ensenyem tal com les poden veure tots els nostres companys periodistes d'arreu del món:

La policia esbotza la porta al col·legi de Sant Julià de Ramis, on havia de votar Puigdemont (Juan Medina)

http://www.ccma.cat/324/de-catalunya-al-mon-aixi-retrata-reuters-lactuacio-policial-per-l1-o/noticia/2812101/

30.setembre. 2017 - Noves recomanacions de les entitats per mantenir oberts els col·legis electorals i votar l'1-O

Criden la gent a dormir avui als centres i, en cas de no poder-hi anar, concentrar-s'hi a les cinc de la matinada

ARA Barcelona Actualitzada el 30.09.2017   17:54

L'ANC i Òmnium estan donant les darreres recomanacions de mobilització de la ciutadania per "garantir" l'obertura dels col·legis electorals. Aquest dissabte, a les 17.00, les dues entitats han enviat missatges oficials per cridar la ciutadania a anar a fer activitats i dormir aquesta nit als punts de votació, i en cas de no poder-hi anar, concentrar-s'hi a partir de les 05.00 d'aquest diumenge. 

Aquestes són les recomanacions de l'ANC i Òmnium a menys de 24 hores de l'1-O:  

. Les entitats criden la gent a mobilitzar-se a partir d'aquest dissabte a la tarda: "Organitzar actes i activitats lúdiques a les escoles i, si es pot, quedar-s'hi a dormir".

. En cas que la gent no s'hi pugui quedar a dormir, la convoquen a la matinada, en teoria abans que arribin els cossos policials als punts de votació: "És imprescindible que tothom sigui al seu col·legi a les cinc de la matinada".

. Demanen a la ciutadania "acudir al col·legi electoral que tinguin assignat".

. Descarten habilitar altres llocs de votació que no siguin el col·legi electoral: "No s'organitzaran en cap cas punts de votació fora dels llocs habilitats".

. Si el col·legi electoral està tancat aquest diumenge a la matinada, les entitats demanen que "tothom s'hi concentri a la porta fins que es pugui obrir". 

. Les entitats demanen actuar des de la "resistència pacífica" en cas de presència policial i "garantir ser gent de totes les edats".

. Una altra de les consignes també és "netejar" els punts de votació de qualsevol pancarta o símbol polític, ja que han de ser "neutrals". "Aneu a votar sense cap bandera distintiva del 'sí' o del 'no'", asseguren les entitats en les instruccions oficials. 

. Un cop arribi la comitiva electoral, nomenada pel Govern, aquesta comitiva s'encarregarà de constituir el col·legi. "A les nou del matí començarà el referèndum i s'haurà de garantir que durant tota la jornada sempre hi ha gent al col·legi per defensar-lo pacíficament", diuen les entitats en les instruccions. "Quedeu-vos als centres per garantir que tothom pugui votar durant tot el dia", asseguren en una altra consigna. 

http://www.ara.cat/politica/Aquestes-instruccions-entitats-mantenir-collegis_0_1879012305.html