18 de desembre del 2022

Papa Francisco: cuatro errores graves a evitar en medios de comunicación

 
 
 
En el diálogo con el periodista español, el Papa Francisco alertó sobre cuatro pecados o desviaciones en las que pueden caer los hombres de prensa y los medios de comunicación:


(TRANSCRIPCIÓN DEL VIDEO):
 
1- La desinformación. Doy la noticia pero doy la mitad nomás. La otra mitad no la doy. Eso va contra el derecho que tiene uno a estar informado. Informás la mitad, informás mal. Esa es una de las desviaciones que ustedes tienen que cuidar de no caer.

2- La calumnia.
 


 
 
 “Primero, la desinformación. Doy la noticia pero doy solo la mitad, la otra mitad no la doy. Eso va contra el derecho que tiene uno que recibe noticias a estar informado. Le informas la mitad, le informas mal. Esa es una de las desviaciones que ustedes tienen que cuidarse de no caer en ella”.

 

El segundo pecado, dijo, es “la calumnia, calumniar gente. Hay medios de comunicación que calumnian sin ningún problema. ‘¿De dónde sacó eso usted? Lo vi en la televisión, lo leí en el diario’. El medio de comunicación tiene tanto poder frente a las masas, la gente, que puede calumniar impunemente. Además, ¿quién le va a hacer juicio? Nadie”, señaló.

 

“Tercero: la difamación, que es más sutil todavía, porque toda persona tiene derecho a la reputación. Y si vos hace 20 años pegaste un resbalón en la vida, hiciste una macana, pagaste la cuenta, pagaste la pena. Sos ahora una persona libre y sin mancha. No te pueden sacar en los medios de comunicación una historia que está superada, bien pagada ya y resarcida. La difamación: te traen una mancha de antes y te la tiran ahora”, agregó.

 

El Papa apuntó que el cuarto pecado es “la coprofilia”, que consiste en “el amor a la cosa sucia”, a los escándalos. “Hay medios que viven de publicitar escándalos, sean o no verdaderos o sean la mitad verdaderos o no, pero viven de eso”, reprochó.

 

 

 

 ---

17 de desembre del 2022

Clara Ponsatí denuncia al Parlament EU el tractament rebut pels ciutadans catalans a les institucions europees ( no el fan oficial, l'ignoren i no es tradueix als plens ni a cap document oficial: no existeix) (vídeo, 4 min)


 
 Agraïm des d'aquest petit racó, que na Clara Ponsatí  sigui  'políticament incorrecte' i comuniqui a domicili a les institucions europees, que no estem d'acord amb seu pasotisme: no volem ser ignorats, els catalans existim!
 
 

 Vídeo de l'intervencio de Clara Ponsatí al plenari del Parlament Europeu.
 
Alguns comentaris al vídeo:
 
 





 

 
 
 Aquesta és la versió comentada i divulgada per OCTUVRE:
 
 Gràcies per la força amb que parles Clara Ponsatí.
 
 
 
 
 
 _
 

Carles Capdevila nos sugiere educar usando 5 sentidos, con sentido del humor

 


 

...Sentido común, 
sentido del ridículo, 
sentido de responsabilidad, sentido moral (educar a nuestros hijos en valores), y
sentido del humor. 
Una explicación que es una delicia.


>>  https://fb.watch/ht6Z4z_jWs/ (vídeo 11 min)

 


 


__

Catalunya pren embranzida per figurar a la indústria mundial de semiconductors

 

El sector es posiciona i atrau importants inversions en el disseny de xips, amb 86 empreses i 4.400 treballadors
 
 
Catalunya pren embranzida per figurar a la indústria mundial de semiconductors

 
 
Maria Teresa Coca - Foto: ACN
BARCELONA. Divendres, 16 de desembre de 2022. 
 

L’ecosistema de la indústria de semiconductors a Catalunya està prenent posicions per ser un dels actors principals del sector a Europa, i ho fa principalment en l’etapa inicial de la cadena de valor: el disseny dels xips. Una activitat que inclou les especificacions funcionals de l’usuari (allò que el xip ha de fer), la descripció del comportament del xip, els circuits i les interconnexions, i finalment, el disseny físic del circuit. Es tracta d’una àrea molt intensa en coneixement i que té un fort efecte en la generació de propietat intel·lectual.

 

En aquest segment, mundialment liderat per les corporacions nord-americanes, angleses i taiwaneses, Catalunya pot convertir-se en un pool industrial per al conjunt d’Europa i d’atracció per a noves inversions. En aquest sentit, l’agència Acció, del Departament d’Empresa i Treball, està treballant en 22 projectes d'inversió estrangera, que si es materialitzen suposarien una inversió de més de 1.600 milions d'euros i la creació de 1.800 llocs de treball, en dos o tres anys.

 

Aquests projectes estarien posicionats en l’àmbit del disseny i completarien els que s’han anunciat en els últims mesos de Cisco, per a un centre de disseny de semiconductors d’última generació, el primer que tindrà a tot Europa i del qual encara no se n’ha concretat la inversió; Monolitic Power Systems (MPS), amb una inversió de 12 milions d’euros i la creació de 150 llocs de treball pel seu principal centre de recerca i desenvolupament (R+D) a Europa; o Intel, que obrirà un laboratori de disseny de microxips en el Barcelona Supercomputing Center (BSC) amb una inversió de 200 milions en els pròxims deu anys, que comportarà 200 milions més per part de l’Administració catalana.

 

Són projectes que d’alta competència tecnològica que, alhora, poden exercir de tractors d’un sector en creixement a Catalunya. Segons les dades d’Acció, actualment, hi ha 86 empreses, amb 4.400 llocs de treball, i una facturació conjunta de 160 milions d’euros.  A aquestes se sumen 18 entitats de recerca (entre 12 centres tecnològics amb activitats d’R+D en aquest àmbit, 6 universitats que ofereixen formació específica i diverses associacions empresarials vinculades entorn de la indústria dels semiconductors). Respecte al teixit empresarial, el 81% de les empreses són petites i mitjanes i d’aquestes un 8% start-ups. Un terç del total (37%) factura més de 10 milions d’euros anuals.

 

Per fer valdre l’ecosistema existent, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va mantenir aquest divendres una trobada amb els seus principals exponents. El president va destacar els actius de Catalunya en aquest àmbit industrial i impulsar-lo en un moment clau per l'aposta ferma que està fent tant la Unió Europea, amb una inversió de 43.000 milions d'euros fins al 2030, com el govern espanyol, que ha llançat un ambiciós PERTE dotat amb 12.250 milions. Cal dir que projectes com els de Cisco i Intel opten als recursos del PERTE.
 
 
"Tenim la seguretat que podem fer un salt endavant per a la indústria catalana perquè tenim grans infraestructures i institucions de recerca, un ecosistema sòlid i diversificat i eines públiques per seguir creixent", va dir Pere Aragonès, durant la trobada celebrada al Palau de la Generalitat amb representants de mig centenar d'empreses i agents d'aquest ecosistema.
 
Des del Govern es defensa que el potencial de Catalunya per atraure inversió del sector descansa sobre quatre potes: la realitat "industrialment més sòlida" que la resta de l'Estat, l'ecosistema digital i tecnològic madur, la presència d'infraestructures científiques com el BSC o l'ICFO i la capacitat de generar talent especialitzat amb 6 universitats que ofereixen formació vinculada al sector. S’argumenta també que cap empresa pot executar tota la cadena de valor dels semiconductors d’extrem a extrem, cosa que provoca que les companyies, fins i tot les grans corporacions internacionals, estiguin molt especialitzades en un dels segments de la seva fabricació. Un exemple és la inversió que farà Ideaded, a Viladecans, per 12 milions d'euros i que li permetrà disposar de la sala blanca de semiconductors privada més gran del sud d’Europa, amb una superfície de 500 metres quadrats.
 
 
La Generalitat també treballa per atraure una planta de microxips ha de rebre una inversió pública de 9.350 milions d'euros, una inversió que el Govern treballa perquè vingui a Catalunya. Està en marxa una iniciativa de les Cambres de Comerç de Catalunya, anomenada FabCat, per participar de forma activa per aconseguir que vingui al territori alguna de les fàbriques de semiconductors que s’han de construir a la Unió Europea, arran de l’aposta European Chips Act.
 
 
A escala global, s’espera que la indústria mundial dels semiconductors superi els 600.000 milions de dòlars aquest any, amb un augment del 25% respecte del volum de 2021. El creixement està impulsat per la convergència tecnològica de la connectivitat i la intel·ligència artificial, que serà el nucli de les activitats de desenvolupament de productes. Al voltant del 70% del creixement l’impulsaran tres indústries: la mobilitat, la computació i emmagatzematge de dades, i les comunicacions de desplegament del 5G.
 
 
En aquest vessant, cal remarcar que a Europa la principal demanda prové de l’automoció (37%) i de la indústria 4.0 (25%); mentre que mundialment tira més les comunicacions (33%) i la computació (29%).
 
 
 
 
 
___

La Sagrada Família culmina i il.lumina dues torres més












 

Supressió sedició 11- Ingerències del Tribunal Constitucional al Congrés. La mateixa ingerència que va fer al 2018 al Parlament de Catalunya, però aquesta darrera no els escandalitzava.

 
Edifici del Tribunal Constitucional


 


 


 

PIULADA DE CRIS GALLIFANTES AL RESPECTE: 
 

 

 


__

Supressió sedició 10 - Judicialitzar el Congrés, com al Parlament

 

El Tribunal Constitucional

 
 

 El Congreso de los Diputados

 

 

ELPUNTAVUI  -  OPINIÓ - 16 desembre 2022

 

El Congrés dels Diputats ha aprovat els canvis al Codi Penal que inclouen la derogació del delicte de sedició i la rebaixa del de malversació, juntament amb la renovació del poder judicial. El Tribunal Constitucional (TC) va acabar ajornant la decisió sobre la demanda cautelar d’impedir el ple, presentada pel PP, i també per Vox, enmig d’una gran crisi d’estat pel fet que el màxim òrgan judicial semblava disposat a impedir un debat i l’aprovació de lleis –potestat del poder legislatiu– i fixar-ne els límits abans que s’hi pronunciessin els diputats. L’ajornament del ple del TC, primer unes hores i després fins dilluns, va facilitar l’aprovació inicial al Congrés i guanya temps per si consideren que cal aturar la tramitació quan es voti al Senat. La judicialització de la política i del govern de l’Estat i l’ofensiva del bloc polític i judicial de la dreta, disposada a aturar les reformes a qualsevol preu, va crispar ahir l’esquerra estatal. No hi van faltar acusacions de cop d’estat, tot i que no és la primera vegada que el TC impedeix debats o iniciatives legislatives en alguna cambra de l’Estat, arran de la reforma del 2015, que atorga competències executives a les seves decisions.
 
 
 
Parlament de Catalunya

 
El Parlament de Catalunya ha estat víctima d’aquesta ingerència els últims anys. Aquesta situació, que va provocar la queixa de la classe política estatal ahir, la van viure els diputats catalans el 2017 amb les lleis de desconnexió, el 2018 impedint la investidura de Puigdemont, les meses del Parlament que han estat advertides i jutjades per haver permès debats sobre la monarquia o l’autodeterminació... El moviment independentista recorda a socialistes i comuns que ara comencen a patir a les pròpies carns el que aplaudien quan s’usava el Parlament com a banc de proves. Un tast de la repressió judicial, aquest cop per part d’un TC caducat i que ha ajornat la seva materialització, ha estat suficient per reivindicar més respecte per la divisió de poders. Els que justificaven retallar la llibertat del Parlament ara s’exclamen quan s’amenaça la del Congrés, quan, en democràcia plena, cap cambra que representi la sobirania popular hauria de tenir limitada la seva capacitat.
 
 
 
 
__