25 de juliol del 2025

Balears: Nou revés de les famílies al govern de Prohens (anti-mallorquí): un 80,5% tria el català com a primera llengua a l’escola. La xifra augmenta respecte del curs passat, quan la van triar un 78,5%

 


 
Vilaweb - 25.07.2025

El 80,52% de les famílies amb infants que comencen els estudis a 4t d’Educació Infantil en centres sostinguts amb fons públics han triat el català com a llengua de primer ensenyament, mentre que el 19,48% han optat pel castellà. Són xifres que ha donat a conèixer avui el govern i que mostren la resposta contundent, un any més, als atacs a la llengua en educació. 

A Menorca, el 91,56% de les famílies han optat pel català, mentre que a Mallorca ha estat el 82,72%. A Eivissa i Formentera és on hi ha les xifres més baixes: un 60,34% han triat català. 

 L’any passat, el percentatge de famílies que van escollir el català va ser del 78,5%. 

 L’Obra Cultural Balear ha celebrat la resposta de les famílies: “Una vegada més, malgrat els obstacles i les campanyes del govern per satisfer els seus socis d’extrema dreta. Una gran notícia!” De fet, el nombre de persones que han escollit el català ha augmentat amb relació al curs passat, el primer que es podria triar castellà com a primera llengua d’ensenyament, tot i que el govern hagi facilitat el procés administratiu per formalitzar la matrícula de manera completament telemàtica, tal com reclamava també l’extrema dreta, a més de les campanyes informatives que s’han dut a terme els darrers mesos.

A aquesta notícia, s’hi afegeix la forta resposta que van tenir els centres de les Illes respecte del pla de segregació lingüística: per al curs vinent, només se n’hi han adherit dinou –i tots concertats–, prop d’un 5% de la totalitat dels centres de les Illes.

El curs passat va acabar també amb 171 centres adherits contra “el pacte de la vergonya” de PP i Vox que ataca el català que, entre més mesures, inclou la vehicularitat del castellà en l’educació.

https://www.vilaweb.cat/noticies/families-primera-llengua-ensenyament-catala-illes/?fbclid=IwZXh0bgNhZW0CMTEAAR4Bzh9ofd4tFojIsEJ98_AmlAGyEC7O4zwGfdF_rc66uXVBYgqob1g9MiyrzQ_aem_70egQKjoG1A3HyHMuvVIHA

 

Puigdemont, un altre agost amb l’ordre de detenció vigent.

 


  • El TC no té pressa a resoldre la petició de mesures cautelaríssimes de Puigdemont i de Comín per a l'aixecament de les ordres de detenció
  •  
    Vilaweb - Josep Nualart Casulleras - 21.07.2025 -

    Ara fa un any que el president Carles Puigdemont és diputat al Parlament de Catalunya, però fins ara el Tribunal Constitucional espanyol no revisarà l’incompliment de la llei d’amnistia en el seu cas per part del Tribunal Suprem. Un any després. I el TC, que presideix Cándido Conde-Pumpido, tampoc no sembla que tingui pressa a resoldre la situació personal de Puigdemont, que la setmana passada va presentar, conjuntament amb Toni Comín, el recurs d’empara contra la no-aplicació de l’amnistia, acompanyat d’una petició d’aixecament imminent de l’ordre de detenció. D’això, se’n diu una petició de mesura cautelaríssima, és a dir, que mentre el TC no resol el fons del recurs d’empara per la vulneració de drets fonamentals, pot ordenar provisionalment l’aixecament de l’ordre de detenció si, abans d’haver examinat el cas, ja veu que el dany causat a aquesta persona pot ser irreparable. 
     
    Però no sembla que el Constitucional ho vegi així. Ara com ara, deixa la decisió sobre la petició de la cautelaríssima fora de l’ordre del dia del ple del tribunal de demà, el darrer abans de les vacances d’estiu. Demà només tractaran d’un aspecte tècnic sobre els recursos d’empara dels tres exiliats a qui el Suprem no vol aplicar l’amnistia, Puigdemont, Comín i Lluís Puig: l’assignació de la causa al plenari i la designació dels magistrats ponents corresponents. Segons que han fet córrer avui fonts del....
     
     
     
    MÉS INFO SOBRE AQUESTA QÜESTIÓ: 
     

24 de juliol del 2025

Hacienda: Un bufete de abogados presenta un informe de 40 pags sobre el sistema tributario español, denunciando que los funcionarios reciben incentivos por cada expediente abierto, tanto si Hacienda lo gana, como si no.

"El impuesto carterista español". El informe se llama: "Hacienda vs. la gente. Un informe inicial sobre la ley Beckham española". Este informe fue publicado, entre otros, por el Financial Times.


El jefe del bufete de abogados se llama Robert Amsterdam. 

"El sistema de incentivos para inspectores de Hacienda"

 

Este despacho esta preparando un 2o informe que saldrá en septiembre con detalles de los procedimientos de la Hacienda española.

>>> https://youtube.com/shorts/_D_Wrs9Gefw?si=ooS7MSOc8aKIBIMN

 

OTRAS INFORMACIONES SOBRE IMPUESTOS:

>>  Vídeo corto que explica el proceso con Hacienda, cuando ésta te reclama:

https://youtube.com/shorts/RZs7KP8-tnw?si=elZ9cYT_Iao3TP5M 

 

>> Un bufete de abogados inglés denuncia al Ministerio de Hacienda español ante la OCDE

 

>>  Los impuestos que graban la construcción de obra nueva, no es un caso con Hacienda directamente, sino con los abusos en otro tema con impuestos:

Habitatge: "Los costes regulatorios en la contrucción" Juan R. Rallo,  Madrid Economic Forum, 7-8 junio 2025
 

Corredor Mediterrani


 

Tramo 1

Frontera francesa - Tarragona

SITUACIÓN ACTUAL

  • Castellbisbal-Tarragona: tercer carril en obras.
  • La Sagrera: estación en obras. 
  • En obras conexiones del polígono de Seat y Castellbisbal-Martorell.

 

(No tenim dades sobre l'acabament de cada una d'aquestes obres)

 

COMPROMISOS DEL MINISTERIO La Llagosta: terminal en obras. 

  • Castellbisbal-Tarragona: conexión con tercer carril (aplazado a 2025)
  •  Roda de Berà: adaptación de gálibo del túnel en 2025. 

 

EL TRAZADO QUE EXIGIMOS:

  • Doble plataforma en ancho internacional hasta la frontera para evitar problemas de capacidad en un tramo con tanta circulación.  

Els sous del President i alts càrrecs de la Generalitat sumen 21 milions d'€. Però això no és tot: són part d'un total de 500 alts càrrecs... ens costen 50 milions d'€ anuals!!!


Salvador Illa: 140.000€/any. Com els altres exPresidents com Artur Mas, Pere Aragonés,  Quim Torra, Carles Puigdemont i José Montilla.

Consellers: 124.000€, son 16 consellers

Altres 217 alts càrrecs: entre 96.000 i 124.000€/any  (entre ells el 'Delegat de la Generalitat al Senegal'[??]), el Director General del Diàleg Social, el Director General de l'Alumnat...Tots aquests sous d'alts càrrecs ens costen 21,5 milions d'€.

Altres 140  alts càrrecs, que cobren entre 72.000 i 88.0000€/any

Alts càrrecs d'entitats del sector públic que no depenen directament de la Generalitat, com Director de Ferrocarrils de la Generalitat  Presidenta de la Corporació Catalana de Mitjans audiovisueals,l Director de TV3, el Director de Catalunya Ràdio, de Turisme  de Loteries de Catalunya, del Centre d'Estudis d'Opinió...

 Resum: tenim 500 persones... que ens costen 50 milions d'€ anuals

 

>>>  https://www.facebook.com/share/r/1M5Wc5oGxp/

21 de juliol del 2025

Economía Catalunya -Espanya, una síntesi



El gran problema d'Espanya amb Catalunya, és que la immensa majoria de comunitats autònomes són deficitàries en quant a generació de riquesa, i en comptes de posar-se les piles i revertir aquesta situació, prefereixen viure de l'almoina de Catalunya i deixar de costat la dignitat..., i he dit Catalunya perquè Madrid no produeix una merda..., Madrid fa trucs de màgia comptable per a fer veure que és una comunitat rica però la realitat és que administra la riquesa dels altres, es queda el millor tros i reparteix la resta..., perquè no som ximples..., tenen una cosa anomenada "capitalitat" que fa que en la seva comptabilitat computi com a ingressos de rendiment propi el seu patrimoni adquirit via impostos d'altres comunitats autònomes, per ser la capital "de tots els espanyols" i que per això la poden "gaudir tots".


L'autèntica realitat d'Espanya, és que el que ells anomenen com a "solidaritat inter-territorial" és en realitat "almoines pagades a la força" per Catalunya, Valéncia, Balears i en molta menor mesura Aragó, és a dir..., l'antiga Corona Catalanoaragonesa, i és que al final la Imperial Castilla (Espanya) és i continua sent alló de sempre..., un territori pirata i paràsit que basa la seva vida i funcionament en la suor dels de sempre i que per a obtenir el seu benefici no dubte a utilitzar la força, que quan no és en forma de lleis imposades és la força pura i dura com quan en el Referèndum de l'1 d'Octubre de 2017 van deixar ben clar..., que collons s'hauran cregut aquests catalans per a voler separar-se d'Espanya i gaudir del fruit del seu treball?..., nooo ens ho han de donar a nosaltres o els molem a pals..., i això és Espanya senyors..., que qualsevol ciutadà espanyol intel·ligent i decent, sap que el que acabo de descriure és la pura realitat al detall.


Voleu continuar sent pidolaires indignes que viuen de Catalunya o preferiu ser dignes i guanyar-vos la vida amb el cap ben alt?..., us llanço la pregunta espanyols, però per desgràcia ja se la resposta, la mateixa que des de fa 311 anys...

Jordi San Nicolás Villalonga

18 de juliol del 2025

Els quatre departaments en què França va dividir Catalunya quan l'annexionà durant l'invasió napoleònica

MAPA. La Catalunya dels BONAPARTE, inicis s. XIX. 
 
 
MODEL DE BASE PER ENTENDRE LES VEGADES QUE L' ESTAT FRANCÈS ES VA VOLER QUEDAR AMB CATALUNYA. 
 

CAL TENIR PRESENT EL SEGÜENT:
CATALUNYA NEIX AMB L' EXTENSIÓ DE CARLEMANY PIRINEU ENLLÀ. Carlemany , 785 d.c. entra als voltants del Pirineu de Perpinyà a Barcelona. Forma els Comtats  CAROLINGIS que aviat seran els comtats catalans (Topònim documentat al 1.100)  . CARLEMANY, DE LA FAMÍLIA DELS FRANCS, SERÀ DECLARAT EMPERADOR AL 800. 
DONCS:
1R COP AMB EL QUE SERÀ FRANÇA:
 
1. IMPERI CAROLINGI.  El comtat de Cerdanya i el de Girona cedeixen la seva sobirania a l'imperi carolingi perquè els ayudi en la defensa contra els musulmans. Era el 785.  L'any 801
Carlemany envia el seu fill Pipí el Breu i conquesten Barcelona dels alarbs. Des d'aleshores fins la centúria del 1200 la frontera amb Al Andalus queda en el riu Llobregat i el seu afluent el Cardener: 400 anys!!
 
 
2. AL 1258 EL REI DE FRANÇA RENUNCIA ELS COMTATS CATALANS COM A PROPIS. AMB EL TRACTAT DE CORBEIL:  el 1258 Jaume I aconsegueix la independència: (el reconeixement legal, el real feia molts anys que no el tenien!) enfront dels Francs, fent canvis. França 'renuncia' als comtats per sota del Rosselló, i Catalunya accepta no extendre's per sobre del Rosselló, excepte la ciutat de Montpeller. Tots dos reconeixen les fronteres ja existens en aquell moment.
 
3. DURANT LA GUERRA DELS SEGADORS, s. XVII, 1640-59.  PAU CLARIS (PRESIDENT DE LA GENERALITAT) ofereix a França que Catalunya sigui una República dins de França. Durant un temps, poc,  Catalunya és una República dins de França.  
 
4.ELS BONAPARTE. Mapa d'inicis del s. XIX.  Espanya era un regne diferent governat pel germà de Napoleó. I Catalunya, aleshores la 2a potència industrial d'Europa, queda annexionada a França i dividida en quatre departaments segons aquest plano. Es van permetre diaris bilingües català-francés durant aquests quatre anys.