1 d’octubre del 2013

En resposta al professor Granell (per Vicenç Aparicio)

(L’admirat Vicenç Aparicio ha tingut l’amabilitat de fer aquest text de resposta a l’entrevista al professor Granell publicada a El País i li he demanat permís per penjar-la en aquest blog: podeu compartir-la tant com vulgueu, citant l’autor, que és ell, no jo.  (http://jordigraupera.cat)




En resposta al professor Granell.


En l’entrevista que es publica a El País el professor Granell fa diverses afirmacions sobre una eventual independència de Catalunya que, per la seva contundència, difícilment passen desapercebudes al lector.

Catalunya i la Unió Europea.

És difícil saber què succeirà amb la Unió Europea si Catalunya esdevé un estat independent perquè no hi ha cap precedent d’una secessió d’un territori d’un estat membre que formi part de la Unió.


La Convenció de Viena, de 1978, sobre successió d’estat en matèria de tractats només s’aplica en defecte d’allò que prevegi la pròpia organització, en aquest cas, la Unió Europea. I aquí, cada organització internacional té els seus propis criteris. Per exemple, per formar part de les Nacions Unides cal sol·licitar-ne l’accés, si bé hi ha hagut una excepció, quan Síria es va escindir de la República Àrab Unida l’any 1961, de la qual formava part amb Egipte. Aleshores va ser admesa automàticament a les Nacions Unides. Altres organitzacions internacionals accepten l’admissió directa si es compleixen certes condicions (com el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional), i d’altres no posen cap mena de condicions per l’admissió directa (com la Unió Postal Internacional i l’Organització Internacional de l’Energia Atòmica). Les solucions son, doncs, diverses i depenen de cada organització internacional.


Davant el silenci dels tractats, una tesi que podríem anomenar contractualista, i que sembla que és la que manté la Comissió de la UE quan s’ha pronunciat sobre aquesta qüestió, sosté que, en tant que Catalunya esdevindria un nou estat que no seria part en els tractats comunitaris, hauria de sol·licitar la seva admissió. Aquesta és la tesi que també sosté el professor Granell.


Ara bé, en aquest cas cal advertir que l’expulsió automàtica de la Unió Europea només tindria lloc un cop Catalunya fos reconeguda com a estat independent; altrament, és a dir si la resta d’estats membres segueixen reconeixent la sobirania espanyola sobre el territori i la població de Catalunya, no podria donar-se aquesta “expulsió”. És més, per tal que Espanya pogués expulsar de la Unió Europea una Catalunya que no ha estat reconeguda com a estat independent per la resta d’estats, hauria de modificar els tractats per excloure el territori de Catalunya de la seva aplicació, cosa que requereix la unanimitat dels estats membres. Així doncs, fins i tot seguint la doctrina que sembla mantenir la Comissió Europea, el no reconeixement de Catalunya com a estat i la seva expulsió de la Unió Europea son realitats incompatibles.


Tampoc seria necessari endegar un procés d’adhesió que es perllongués en el temps. En la mesura que una Catalunya independent compliria tots els criteris de Copenhagen, mitjançant una decisió en el si del Consell Europeu (reunió dels caps d’Estat i de govern dels estats membres), que hauria de ser unànime, adoptada el mateix dia d’efectes de la independència, es podria acordar l’adhesió de Catalunya a la Unió Europea.


Altres autors defensen una tesi, que podríem anomenar institucionalista, segons la qual amb la secessió d’una part d’un estat membre es produeix una ampliació interna de la Unió Europea, de manera que, en cas d’independència, Catalunya romandria dins de la Unió Europea, si bé s’hauria d’iniciar una negociació amb la resta dels estats membres per modificar els tractats en els seus aspectes institucionals. La idea de fons és que la Unió Europea és més que una organització internacional; es tracta d’una confederació o federació d’estats, amb disposicions que no només s’apliquen als estats membres, sinó que també son d’aplicació directa als particulars.


En termes similars, en un dictamen del professor Roland Vaubel, entén que la solució que resulta compatible amb les finalitats d’integració de la Unió Europea, és l’aplicació de l’article 34 de la Convenció de Viena, segons el qual ambdós estats, tan Espanya com Catalunya seguirien essent membres de la Unió Europea.


Enmig d’aquestes, s’han plantejat altres opcions, que també son compatibles amb els tractats, com la que es formula en el dictamen del professor Graham Avery per encàrrec del Parlament Britànic. Segons aquesta proposta, es produiria una situació transitòria en la qual el Regne Unit mantindria la sobirania nominal sobre Escòcia, mentre Escòcia negociaria amb la resta d’estats membres la reforma dels tractats i, un cop aquesta tingués lloc, es produiria la independència formal d’Escòcia.


Així doncs, no hi ha obstacles jurídics que impedeixin que Catalunya romangui dins la Unió Europea en cas d’independència. En darrer terme, dependrà de la voluntat política dels autors.


En qualsevol cas, també és bo recordar-ho, una Catalunya independent podria accedir al mercat comú fins i tot si no fos membre de la Unió Europea. En aquest sentit, Catalunya podria signar amb la Unió Europea un tractat comercial bilateral, que, d’acord amb el que es preveu als articles 207 i 218 TFUE, no requereix la unanimitat de vots en el Consell de la UE per la seva aprovació, sinó la majoria qualificada. No hi ha obstacle jurídic per tal que aquest tractat comercial abasti les 4 llibertats comunitàries: la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i treballadors.


Catalunya i l’euro.
Poc puc afegir a allò que ja ha escrit el professor Jordi Galí. Una Catalunya independent pot adoptar l’euro com a moneda pròpia, i les entitats financeres que operen a Catalunya podrien accedir a la liquiditat del Banc Central Europeu a través de les seves sucursals obertes en estats de l’Eurozona, ja que, d’acord amb la documentació general sobre els instruments i els procediments de política monetària de l’Eurosistema, publicada pel BCE, complirien amb els requeriments per ser “entitats de contrapartida”; en concret, estar subjectes al sistema de reserves mínimes, ser solvents i complir amb els requisits establerts pel BCE.


També podria encunyar monedes d’euro pròpies, i les entitats financeres que operen a Catalunya accedir directament a la liquiditat del BCE (sense haver-ho de fer a través de les seves sucursals), si Catalunya signa un acord monetari amb la Unió Europea, com els que aquesta té ja signats amb Mònaco, San Marino, El Vaticà i Andorra.


Diu el professor Granell que si Catalunya abandonés l’euro i tingués moneda pròpia “estaríamos condenados a la devaluación”. No s’entén aquesta conclusió quan Catalunya és una economia netament exportadora. En el següent gràfic, amb dades extretes de l’INE i de la base de dades trimestral del comerç interregional de béns C-interreg, es veu, en dades anuals, l’evolució de la balança comercial exterior de Catalunya i d’Espanya, en proporció al PIB.



A diferència d’Espanya, Catalunya és una economia exportadora neta i, davant una sortida de l’euro, no es veu per què hauria de devaluar si amb el tipus de canvi actual ja és competitiva.

Catalunya i els deutes del regne d’Espanya.
Diu el professor Granell: “[N]o se puede decir, como hace algún ilustre colega, que la deuda es del Reino de España y que nos desentenderíamos. Entrar en el mundo sin reconocer las deudas como parte de España y las propias es incorporarse con muy mal pie en el sistema internacional. Si se entrara en esa dinámica no sé si podríamos subir pensiones o luchar contra la crisis como nos prometen”.


Cal partir de la premissa que si una Catalunya independent no és reconeguda com a estat per Espanya, tampoc pot succeir el regne d’Espanya en la seva posició deutora. Per tal que pugui haver-hi successió en els deutes cal un acord entre l’estat predecessor i l’estat secessionat, i d’aquest acord, que és un autèntic tractat internacional, només en poden ser part els subjectes de dret internacional, això és, estats o organitzacions internacionals. En defecte d’acord, no és que Catalunya es desentengui dels deutes d’Espanya, sinó que l’únic obligat per aquests deutes enfront els seus creditors és el regne d’Espanya.


Nota addicional:

La Convenció de Viena, de 1983, sobre successió d’estats en matèria de béns, arxius i deutes de l’estat, que està cridada a regular aquesta qüestió, no ha entrat en vigor perquè no ha estat ratificada pel suficient nombre d’estats. En tot cas, convé destacar que no és d’aplicació a tots els deutes, sinó a aquells que estan contrets amb subjectes de dret internacional (no amb particulars). El principi pel qual opta l’esmentada convenció (que, insistim, no està en vigor), és que els deutes de l’estat predecessor passen a l’estat successor en una proporció equitativa, tenint en compte els béns, drets i interessos que passen a l’estat successor en relació amb el deute de l’estat. Així doncs, el criteri de repartiment no seria ni el PIB (19%) ni la població (16%), sinó la proporció de béns, drets i interessos que passen a Catalunya. Els béns que passarien a Catalunya serien els béns immobles (edificis, infraestructures) ubicats al territori de Catalunya, els béns mobles vinculats a aquests, i els béns mobles i immobles situats fora de Catalunya “en una proporció equitativa”. Assumint que només passarien a Catalunya els béns situats a Catalunya, el criteri de repartiment que millor s’adequaria a la Convenció de Viena del 1983 seria el percentatge d’inversions executades a Catalunya en els últims anys.

F. Granell i A. Pont cara a cara, tots dos han presentat els arguments a favor i en contra del procés d’independència català.



Francesc Granell a l'esquerra, Albert Pont a la dreta, foto de RAC1.

El catedràtic d’economia de la UB, Francesc Granell, i el president del Centre Català de Negocis, Albert Pont, han coincidit en la “viabilitat econòmica d’una Catalunya independent”. Durant un cara a cara, els dos han presentat els arguments a favor i en contra del procés d’independència català. Mentre que Pont considera que “Catalunya ha d’assumir algun risc durant la transició”, Granell adverteix que, precisament “el problema per Catalunya serà els costos de transició”.


Albert Pont, el president del Centre Català de Negocis, ha dit que:

- “Espanya és un model econòmic que està pràcticament en fallida, que no funciona, i que es basa en el culte a la desmesura.”
- “Espanya ha de reformar el model de les autonomies. No funciona, perquè la necessària competència entre territoris no és justa quan l’estat afavoreix uns territoris sobre d’altres.”
- “La comunitat de Madrid és un ministeri més.”
- “No hi ha cap dubte de la viabilitat econòmica de Catalunya a llarg termini. Les multinacionals no posen en dubte la viabilitat, sinó sobre què passarà amb Espanya.”
- “Catalunya ha d’assumir algun risc durant el període de transició. Però els costos no només els ha d’assumir Catalunya, també els països de l’entorn.”
- “Els 3 últims anys Catalunya ha tingut dèficit pel que fa a les prestacions, però a Castella i Lleó 16 dels últims 20 anys ha tingut dèficit. Una gestió òptima dels recursos permetrà accedir al finançament internacional.”
- “Catalunya no tindrà aranzels pel fet de sortir o quedar-se a Espanya. El concepte de frontera ha desaparegut.”
- “Espanya té una influència nul•la a les Nacions Unides.”
- “Les inversions estrangeres a Catalunya, les exportacions i el turisme han continuat després de l’11 de setembre. I això, tot i que la comunitat internacional sap que Catalunya ha començat un procés de secessió.”
- “Ara el risc no és sortir d’Espanya, és quedar-se. A la llarga s’haurà d’acabar pagant uns deutes que l’estat ha assumit i que no ajuden al desenvolupament de Catalunya.”
- “S’ha de buscar una solució política per reduir al màxim el temps de transició.”
- “A Catalunya hem fet totes les revolucions industrials possibles i tenim unes estructures i unes institucions democràtiques. Per tant, comparar arbitràriament el procés de Catalunya amb altres processos fallits no té sentit.”
- “Hem d’arribar a un acord amb l’estat espanyol pel repartiment de bens i deutes. Hem d’arribar a un acord polític que no perjudiqui a ningú.”
- “Qui defensa Espanya com a mercat defensa un tipus de mercat de caràcter proteccionista i tancat.”
- “El mercat espanyol és important i necessari, però el món és molt més gran.”


Francesc Granell, catedràtic d’organització econòmica internacional de la Universitat de Barcelona i director general honorari de la Comissió Europea, ha dit que:

- “Els pressupostos espanyols demostren que el govern no creu en l’estat de les autonomies.”
- “El pressupost, a banda de les injustícies territorials, el govern és incapaç de reformar l’administració per reduir el dèficit públic.”
- “Una Catalunya independent seria econòmicament viable a llarg termini. El problema són els costos de transició que implicaria la creació d’un estat propi.”
- “Té raó Maria Dolores de Cospedal quan afirma que Catalunya ara no podria pagar les pensions. Però és una raó transitòria.”
- “És millor està sota el paraigües d’una economia que és la sisena de les Nacions Unides, que no pas estar tots sols.”
- “Catalunya no suscitarà cap mena d’interès perquè ens admetin als organismes internacionals. No confiem en les aliances internacionals perquè hi ha més interessos amb Espanya que amb Catalunya.”
- “No tenim grans multinacionals ni grans forces econòmiques que impulsin els governs a moure fitxa a favor de Catalunya.”
- “El boicot de l’estat es pot fer efecfiu en diverses inversions, però el que és important és la dinàmica de l’economia. I ara s’està creant molta incertesa.”
- “Trigarem moltíssims anys a tornar a la normalitat a Catalunya. Quanta més incertesa creem més trigarem a recuperar la inversió privada.”
- “No es coneix el percentatge exacte de caiguda del PIB català que suposaria la independència.”
- “Ara, Catalunya està relativament bé. Si no hem de millorar clarament, millor que no toquem les coses de tal com estan.”
- “Si l’estat espanyol decidís que Catalunya fos independent no hi hauria cap inconvenient perquè formés part de les institucions europees o de les Nacions Unides. Els costos poden venir de les represàlies.”


30 de setembre del 2013

Més imatges de la manifestació d'ahir a Balears contra el decret educatiu de Bauzà, i en suport a la vaga indefinida dels docents





fotos enviades per manifestants de Palma









Es dia d'avui ha estat un dia històric, emocionant, espectacular, inoblidable...
Estic orgullosa d'haver-hi participat, de ser-hi, de cridar-hi, d'emocionar-m'hi...

Estic orgullosa des meu poble, de sa meva gent, de sa meva terra...

I, sobretot, AVUI em sent orgullosa de ser qui som, de sa meva professió, de sa meva feina, de ser MESTRA... Mai com avui havia sentit tan dignificada aquesta vocació...

Gràcies mestres!

Gràcies famílies!

Gràcies poble!

Gràcies Mallorca!

Gràcies Illes!
Gràcies a tothom!!!


Manifest que s'ha llegit en finalitzar sa manifestació...
 

Enhorabona als mestres i professors, als alumnes i a les famílies! Hem tenyit de verd els centres docents, els carrers i les places, i hem cridat ben fort contra les pitjors polítiques en matèria educativa que es recorden en democràcia!
 
Gràcies als vaguistes. El seu esforç és un exemple per a tota la societat.
Gràcies a les famílies i als infants i joves, que s'hi han compromès.
Gràcies a totes les persones i col·lectius de les Illes Balears, i de fora, que han donat suport a la lluita.
La gent de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa, de Formentera, la majoria, la silenciosa i la cridanera, tots, més junts que mai, som aquí per defensar a ultrança l'educació de les retallades, de la purga ideològica, dels atacs a la llengua catalana. 
Som aquí per defensar una educació de qualitat i amb coherència pedagògica.
Però també per defensar els nostres drets socials i individuals. Perquè no només està en perill l'educació. La llista és llarga, llarguíssima...
-Des de la conselleria d'educació s'han obert expedients disciplinaris a tres directors, per unes instruccions suspeses pel Tribunal Superior de Justícia.
-El govern Bauzá ataca sense pietat tots els serveis públics: l'educació, la sanitat, l'atenció a la dependència, els serveis socials, l'administració pública, els serveis d'extinció d'incendis, etcètera. 
-El govern Bauzá atropella totes les institucions de les Illes Balears: no acata les decisions del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, amenaça el Consell Consultiu amb l'eliminació o menysprea la mà estesa del rector de la Universitat. 
-Bauzá i els seus acòlits usen els mitjans públics de ràdio i televisió per manipular la informació i atacar els qui no són de la seva corda.
-Bauzá i els seus insulten, coaccionen i, sobretot, menteixen. Des del primer moment han intentat deslegitimar aquesta vaga amb una guerra bruta impresentable. 
-El diputat Antoni Camps ha anunciat l'elaboració de llistes negres dels vaguistes i n'Ana Aguiló amenaça els pares amb la retirada de la custòdia dels fills. 
-S'han produït retencions arbitràries d'estudiants per part de la policia, amb insults, vexacions i agressions.
-S'ha prohibit la lliure circulació a persones amb camiseta verda.
-S'han depurat inspectors.
-Han redactat la llei de símbols i el decret de convivència, propis dels règims totalitaris.
-Preparen una normativa per controlar el contingut dels llibres de text.
La tropa d'opinadors del PP acusa els docents de tenir els infants com a ostatges. Aquí els únics segrestadors que hi ha són ells, que tenen segrestada la voluntat de tot un poble amb la coartada d'una majoria absoluta que obtingueren gràcies a prometre una sortida de la crisi. Ja basta senyor Bauzá! Rectifiquin o se'n vagin! 
-Llevin immediatament els expedients als tres directors de Menorca.
-Retirin el TIL.
-Respectin la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, la cultura i la història.
-Tornin enrere les retallades.
-Recuperin el professorat de suport.
-Baixin les ràtios d'alumnes per aula.
-Dotin els ajuts als menjadors, al transport escolar, als llibres de text i les beques.
-Posin recursos als programes d'ensenyament en anglès que han tengut èxit.
-Escoltin els professionals de la Universitat.
-Substitueixin els professors de baixa.
-Respectin el dret fonamental de participació dels pares i mares a les escoles.
-No insultin, coaccionin, ataquin o menyspreïn.
-No tudin els doblers en autopistes i atenguin les més de 12.000 famílies de les Illes que viuen sota el llindar de la pobresa.
En són capaços? Sí o no? Perquè si no estan disposats a respectar i a escoltar el poble que diuen que representen, ens tendran davant, com una paret seca, pedra a pedra, infranquejable. Ni la tomaran ni la botaran.
Avui, companyes i companys, amics i amigues, ha estat un gran dia, un dia de lluita social, un dia més en aquesta lluita que no cessarem fins que aconseguim que el govern faci marxa enrere en el despropòsit de voler destruir el poble que hauria de governar.
I demà tota la societat s'ha de sumar a la lluita. Hi estau tots cridats!
Coratge i endavant!

29 de setembre del 2013

La marea verda en suport a la vaga indefinida dels mestres contra el decret de trilingüisme de Bauzá supera totes les previsions

Manifestació massiva contra el Decret del Trilinguisme del govern Bauzà (PP), que en la pràctica vol dir suprimir la inmersió linguística. Es parla de 50.000 persones. Palma de Mallorca, avui 29.09.2013


 Manifestació massiva contra el Decret del Trilinguisme del govern Bauzà (PP), avui 29.09.2013, Palma de Mallorca

Éxito sin precedentes en las manifestaciones de la marea verde educativa en Palma (100.000 personas), Menorca (10.000) e Ibiza (10.000).(El País)


La manifestació de Palma en defensa de la vaga indefinida de docents i contra el decret del trilingüisme del govern de Bauzá ha començat a caminar a les 17.55 d'aquest diumenge, cinc minuts abans del que estava previst per por de la massificació. A aquesta hora, la plaça Espanya estava plena de gom a gom i impregnada del color verd característic de les samarretes que identifiquen les persones contràries al final del model d'immersió lingüística que suposa el polèmic decret del govern del PP a les Illes.
Sindicats, docents, pares i mares d'alumnes formen part d'una espectacular mobilització, una veritable marea 
verda, que els organitzadors ja havien augurat com la més gran de la història de les Illes. Només a Palma s'hi esperaven 50.000 persones. Els recomptes per intentar obtenir un nombre aproximat d'assistents ja han començat, tot i que les imatges parlen per si soles i mostren com desenes de milers de persones vestides de verd ocupen la plaça Espanya de Palma i els carrers dels voltants. Segons els testimonis, la marea verda ha superat a aquestes hores totes les previsions.

 Manifestació a Palma de Mallorca avui 29.09.2013, de persones contràries al final del model d'immersió lingüística

 
 Manifestació a Palma de Mallorca avui 29.09.2013, de persones contràries al final del model d'immersió lingüística

Manifestació a Palma de Mallorca avui 29.09.2013, de persones contràries al final del model d'immersió lingüística

Manifestació a Palma de Mallorca avui 29.09.2013, foto Miquel Pastor, que diu:        
"Sense cap dubte la manifestació més gran de la història de Mallorca. I un crit unànim: "Bauzà dimissió" està clar que no és digne del poble que goberna."



Poca estona després de començar la manifestació de Palma també ha començat la de Maó, que igualment ha tenyit de verd els carrers del centre de la capital de Menorca. Aproximadament a la mateixa hora, centenars de manifestants començaven a caminar pel mateix motiu a Eivissa.


Manifestació  de  suport a  Maó, Menorca


A la capital de Mallorca, la manifestació s'ha posat en marxa per completar el recorregut previst, des de la plaça Espanya fins a plaça de la Reina en un trajecte de prop de tres quilòmetres, mentre centenars de manifestants han continuat arribant al punt d'inici des de molts indrets, entre ells, els centenars que s'hi han desplaçat en els dos-cents autocars procedents d'altres localitats.

La iniciativa té lloc després que la Conselleria d'Educació i els sindicats STEI, CCOO i l'Assemblea de Docents no hagin arribat a un acord sobre l'aplicació del decret del trilingüisme, el TIL, després de diversos dies de negociació i en el marc d'una vaga indefinida de docents que ja fa deu dies que dura.
Però no només és la societat civil balear la que ha sortit als carrers. També a la capital catalana s'ha fet una concentració de suport als docents illencs, que no afluixen. Centenars de representants de la comunitat educativa, dels sindicats i dels partits polítics s'han aplegat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per rebutjar el model trilingüe del govern Bauzá.


Manifestació  de  suport  a la de  Palma de Mallorca,  a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.  29.09.2013

Dilluns, nova reunió
Demà dilluns, una nova oportunitat. Govern i sindicats es tornaran a reunir per intentar desbloquejar la situació. De moment, però, els mestres poden continuar la vaga gràcies, en part, a iniciatives com la "caixa de resistència", que ha recollit més de 200.000 euros.
La protesta es pot seguir a les xarxes socials amb l'etiqueta #29sTotsSomDocents i #TotsSomDocents.

http://www.324.cat/noticia/2180093/societat/La-marea-verda-en-suport-a-la-vaga-indefinida-dels-mestres-contra-el-decret-de-trilingusime-de-Bauza-supera-totes-les-previsions

28 de setembre del 2013

Guia per a assistir a la manifestació de la revolta dels mestres de les Illes

 
«Quin és el recorregut de la manifestació?
La manifestació parteix de Plaça d’Espanya cap a les avingudes,  i va fent Passeig Mallorca, Jaume III, Plaça de ses Tortugues (Joan Carles I), Es Born, per acabar a Plaça de la Reina. El recorregut té uns 2’8 km.

A quina hora comença i a quina hora acaba?
A les 18:00h. Es preveu que els primers manifestants arribaran a Plaça de la Reina devers les 19:30h. Serà quan es llegirà el manifest. En la manifestació del 25M, encara arribaven manifestants dues hores després dels primers.

Quanta gent hi haurà?
Hi haurà més de 50.000 persones. Com ho sabem?. El darrer precedent el de manifestació per la llengua del 25 de març de l’any passat, organitzada per l’OCB, va aplegar més de 50.000 persones. Aquesta serà una manifestació més ample, amb més sectors, que clama no només per la llengua, sinó també per altres reivindicacions. Com a mostres de la multitud de suports que ha aplegat la protesta, dir que a la part forana ja no hi ha autocars disponibles per desplaçar-se a Palma (en dos dies se’n llogaren més de 100) i que s’han venut ja dotzenes de milers de camisetes verdes de la Plataforma Crida. Els mitjans de comunicació fa dues setmanes que quasi no parlen de res més.


 
Anunci de gran manifestació a Palma de Mallorca el 29 setembre, en contra de la política educativa de Bauzà.
'La samarreta groga va simbolitzar la revolta pel futur; la samarreta verda és ara la batalla pel present'


A  PALMA  de  MALLORCA:

DIUMENGE 29 de SETEMBRE a les  18 H.
GRAN MANIFESTACIÓ en CONTRA de la POLÍTICA EDUCATIVA del  GOVERN BAUZÀ.

FEIS-HO CÓRRER, HEM D'ACONSEGUIR UNA PARTICIPACIÓ MASSIVA.
el FUTUR  dels  NOSTRES FILLS ESTÀ EN JOC!
NO FALTIS!

Editorial de Vicent Partal: http://www.vilaweb.cat/editorial/4144855/samarreta-verda.html
 
DEMANA: Com que més avall el compte de la caixa de resistència no es veu, els vos posam aquí. És ben necessari que tots facem vaga, que tots ajudem, endavant:

0081-0268-24-0001564159

'Com és possible que no siguem capaços de posar fi al domini de la casta oligàrquica que governa Espanya en benefici seu des de fa més de 300 anys?'

Jaume Barberà a la conferència inagural de la Catosfera. Foto Vilaweb



El director de 'Singulars' i el director de Roca Salvatella, Marc Cortés, protagonitzen la conferència inaugural de la Catosfera


'"Com és possible que no siguem capaços de posar fi al domini de la casta oligàrquica que governa Espanya en benefici seu des de fa més de 300 anys?'", s'ha preguntat el periodista Jaume Barberà en la conferència inaugural de la Catosfera de Granollers. Barberà ha afegit que, davant d'aquesta 'precarietat', els catalans 'han iniciat un nou camí per fer un país basat en l'ètica i amb una democràcia de més qualitat'. Aquesta primera ponència ha estat protagonitzada pel director de 'Singulars' i pel director de Roca Salvatella, Marc Cortés, qui ha destacat la 'lliçó' que està donant la societat civil catalana en el món digital.

'"Els catalans tenim una il·lusió, i ara hem iniciat un camí que no és d'odi ni és 'anti"'' ."Mentre hi ha voluntat, el somni continua i potser aquest somni s'acabarà fent realitat". Són algunes de les idees pronunciades pel periodista Jaume Barberà en la conferència inaugural de la Catosfera, titulada 'De Catalunya a Silicon Valley'.

El periodista ha culpat la 'casta oligàrquica' que governa l'estat espanyol de la fuga de cervells que està patint el país. 'Governen Espanya des de fa 300 anys en benefici seu i en detriment de tots els ciutadans espanyols', ha assegurat. 'Es van saltar la Il·lustració i van frenar la revolució industrial', ha recordat amb vehemència. 'El meu fill ha hagut de marxar a la força perquè el seu país no li ha pogut oferir feina', ha assenyalat.

En aquesta línia, ha alertat que 'ara la petita i mitjana empresa ha de tancar perquè les entitats bancàries no donen crèdit, quan són aquestes empreses les que creen la riquesa del país'.

Aquesta primera ponència ha estat protagonitzada pel director de Singulars i pel director de Roca Salvatella, Marc Cortés.

Cortés, per la seva banda, ha assegurat que 'la societat civil catalana està donant una lliçó de com lluitar des del món digital contra un estat que se segueix movent en analògic'. En aquest sentit, ha posat exemples d'èxit a la xarxa com 'Verkami', 'The Catalan Project' o el col·lectiu Emma.




Hem recomanat molt  a la Cuca de Llum el llibre-entrevista de Jaume Barberà: "S'ha acabat el bròquil" Edicions B. Barcelona. 2013, un dels llibres d'opinió sobre l'actualitat catalana, espanyola i mundial amb més documentació aportada a cada tema què hem trobat. Tenim una resenya penjada a la portada de la blog.

Un llibre curt (126 pàg.), fàcil de llegir, molt documentat, reflexionat i condensat. 

Al primer bloc exposa i comenta d'informacions econòmiques d'Espanya, però primer la seva ètica sobre el periodisme (de pàg.13 a 26). "El periodisme és compromís" (pàg. 21-22). Es demana "Què és això de la neutralitat? Pots ser neutral, com deia l'historiador social i activista nord-americà Howard Zinn, <<viatjant en un tren en marxa que es dirigeix cap a un precipici?>> (pàg. 21). "La meva forma de ser, i ho dic amb una expressió que m'agrada, és que no tinc la paraula llogada" (pàg.23)

Dades i opinions econòmiques molt molt documentades: compara IRPF a Espanya i a EU; salari mínim; porcentatge del impostos ciutadans espanyols sobre els seus ingressos i % dels beneficis de les empreses de l'Ibex35. Tarifes de la llum, dèficit tarifari. "El 21% del PIB d'Espanya que s'ha entregat en ajudes als bancs" (pàg.21).

Exposa molt clarament el seu parer sobre el veritable problema de fons d'Espanya: "la casta oligàrquica", "la casta que s'ha apropiat de l'Estat", que altres també anomenen "la casta extractiva", o també "l'oligarquia de l'altiplà"; "Espanya ha modificat les estructures econòmiques però no pas les relacions de poder que son les que permeten i promouen les injustícies, l'empobriment" (pàg.103), "Els  que manen formen un sindicat d'interessos. S'han apropiat de l'Estat, porten segles fent·ho" (pàg.27)

Al quart bloc de temes exposa les manipulacions, perversions, intoxicacions, enganys a l'opinió pública per part d'aquesta "casta, aquest Madrid-Centre de Poder" (pàg. 27). "Reflexió del llenguatge...afavoreix la dissolució de conceptes" (pàg.85) ; "S'ens ha ocupat el llenguatge", "amb l'ocupació del llenguatge es pretén evitar que es pensi" (pàg.87) ; "i ells continuen mentint" (pàg. 128);  "la indefensió apresa" (pàg.94-95) (seguirem resumint en els propers dies, perdoni el lector, ...demana molt temps. Cuca de Llum)