6 d’abril del 2022

Túnel de la pl. de les Glòries: Ada Colau y el PSC recomiendan no utilizarlo de 7 a 9:30h, después de 7 años de obras, surrealista



Deia l’estimat Oriol Bohigas que un dels errors més importants del pla Cerdà era la plaça de les Glòries, perquè tres avingudes de la ciutat confluint en el mateix sistema de circulació modern no funcionen.

O sigui que admetem que la plaça és un trencaclosques, passem per alt que el penúltim disseny, el tambor del 92, només va durar 20 anys, i oblidem que l’actual remodelació ha trigat set anys a acabar-se, però el que ja no sembla admissible és l’avís que ha fet l’Ajuntament de Barcelona, que preveu que l’obertura del túnel en sentit entrada a la ciutat provocarà “un increment de les retencions” durant l’hora punta els dies feiners. De debò? Acabades les obres, ¿hi haurà més retencions? Aviam, no s’entén si vol dir que aquestes retencions seran temporals per la falta de costum dels conductors als nous itineraris o si seran estructurals perquè dels tres carrils que entraran a Barcelona, regulats amb un semàfor, un serà per al transport públic, l’altre haurà de girar per Padilla i només un podrà continuar per la Gran Via, però això és de rècord.

¿Ens estan dient que hem estat set anys d’obres i gastant milions d’euros per acabar circulant pitjor que abans? Si les retencions són estructurals, deu ser la primera vegada que se circularà pitjor després d’acabades unes grans obres del que s’ha circulat mentre han durat les obres. Perquè si es tracta de dissuadir d’agafar el cotxe per entrar a Barcelona, el mètode resulta caríssim. Esperem explicacions dels responsables.

 

 

 


Una buena parte de los ciudadanos de Barcelona se han encontrado este lunes con un tremendo colapso de tráfico al ir a trabajar.
 
Era el primer día laborable donde se podía pasar por el túnel de Glorias, una obra que se ha tardado en acabar aproxima-damente unos diez años, y ante su puesta de largo el consistorio de Ada Colau y el PSC ha recomendado a los ciudadanos que no lo usen, tal y como leen.
 
El gobierno de Barcelona pidió que no se utilizará entre las 7:00 y las 9:30 horas, justo la hora donde los ciudadanos acuden a sus puestos de trabajo, surrealista. El caos circulatorio ha sido tremendo, y la indignación entre los barceloneses ha sido muy importante.
 
El ex jugador del Espanyol Moisés Hurtado ha explicado de forma muy concisa la nueva chapuza de Ada Colau. A través de sus redes sociales ha afirmado que «han tardado en hacer un túnel más de diez años -no quiero saber lo que nos ha costado a los barceloneses- por el que, una vez acabado, recomiendan no pasar en horas puntas. No es fake«.



3 d’abril del 2022

La protesta contra la reforma de la inmersió aplega milers de persones a Barcelona

 


 


 

Aquesta horabaixa ha començat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona la manifestació en suport de l’educació en català i en contra de la modificació de la llei de política lingüística pactada pel govern de la Generalitat de Catalunya. La mobilització, que ha començat a les 18.00, ha sortit de la plaça de Sant Jaume, davant el Palau de la Generalitat, i s’ha dirigit fins al Parlament de Catalunya. La intenció era d’anar fins al parlament per fer-hi sentir la veu en defensa de l’escola en català.

 


Aquestes dues manifestacions s’emmarquen dins la nova jornada de manifestacions per la defensa del català. Amb el lema “Prou! Tenim dret a viure en català”, la plataforma Enllaçats per la Llengua, que agrupa entitats socials, culturals i sindicals de tot el país, ha escollit el 2 d’abril per a mobilitzar-se perquè va ser la data en què Lluís XIV va prohibir l’ús de la llengua a Catalunya Nord l’any 1700. Els manifestants han pronunciat proclames en contra del govern –com ara “Esquerra i Junts per Cat, la paciència s’ha acabat”– i el conseller González-Cambray, de qui n’han demanat la dimissió. Els manifestants també han cantat himnes a favor de la llengua, com ara “ahir, avui i demà, l’escola en català.”
 

 Es tracta de la tercera mobilització d’avui d’Enllaçats per la Llengua, que aquest matí ha convocat una protesta a la plaça del Tub de Palma i una protesta al Tribunal Superior de Justícia de València per a reivindicar l’educació en català, en una nova mobilització de país per la llengua.
 
 

 
 
 
 
 
 
 
---

Aflora cruament la guerra oberta contra el catalá, en motiu de la sentència del TSJC fent obligatòri un 25% del temps de docència en castellà. Afloren les deficiències no corregides ni públicament acceptades, les retallades no revertides i moltes més reclamacions: els professors d'institut estan fent moltes vagues i tenen raó.



 

 

 El català i l'ensenyament a Catalunya: Enric Canela ens deixa aquest missatge a Facebook:

 

 

Hem conquerit el Turó de l’Home
El món de l’educació està revoltat. Es barregen moltes coses. Les més evidents són les que tenen a veure amb els recursos i les retallades de fa més deu anys encara no revertides i la incomoditat amb la que el professionals de l’educació ho viuen, una programació dels recursos desastrosa a causa de substitucions i interinatges de darrera hora que impedeixen una bona programació, un plantejament de currículums poc adequat, i una desconnexió absoluta entre el departament, els representants sindicals i els centres. A més, cal sumar el tema de la llengua i els tribunals que comentaré a banda.

No pretenc fer una anàlisi del sistema educatiu català, no en sabria. Soc crític, això sí. Crec que fa molts anys que va perdre el nord i que està en un pendent que ens porta a l’abisme. Jo no discutiré de si cal treballar per competències, si cal o no la memòria, etc., per a mi és un debat estèril i ho faria malament. Jo em guio pels indicadors més elementals. Els indicadors no són els mètodes, són els resultats. Una vegada, parlant d’indicadors, em va dir una persona: si vols saber si el nen s’engreixa, no comptis els biberons ni els mil·lilitres de llet que ingereix, el peses. És una evidència, però les coses van per aquí. Encara veus rànquings d’escoles que mesuren pels aparells d’aire condicionat que tenen (no em refereixo a Catalunya).

 
En el món de l’educació fa molts anys que se’ns vol fer viure en una ficció. Per eliminar el fracàs escolar és fa una cosa molt senzilla, que es titulin encara que suspenguin. Brillant. L’altra solució, més implantada a tot el sistema inclosa la universitat és: com que venen mal preparats, baixem el nivell. Des del primer govern de Felipe González, amb el Pla Maraval, que s’està baixant el nivell. Ja queda poc per baixar. El sistema d’enrasar i posar-ho tot al nivell més baix no funciona. Només serveix per crear un país d’incompetents. Els millors es fastigueixen i res no va bé. Es vol un sistema més just, però la realitat és que l’escola concertada, tot i haver baixat de nivell amb els anys, no pateix tant d’aquests mals. Les diferències socials per educacions desiguals s’incrementen. No ho diguem gaire alt no sigui que algun responsable d’educació tingui una idea i proposi baixar el nivell de la concertada.
 
 
De tot es treuen estadístiques per fer-nos contents. Aquest any han aprovat tants més que... No diuen que només han preguntat si els cogombres són insectes. Un percentatge apreciable no sabia què és un cogombre. Feu la prova.

 
Amb la llengua catalana passa exactament igual. Estem en una ficció. Durant la meva llarga carrera he corregit milers de documents redactats per estudiants dels darrers cursos universitaris. Redacten millor i fan menys faltes d’ortografia els que escriuen en espanyol. Només cal escoltar els locutors de ràdio o els presentadors de televisió. La seva feina es basa en la llengua i l’han de dominar. Han de ser un model. No ho són.

Tant discutir sobre el 25% i amb certesa, sabem que s’imparteix molt més del 25% en espanyol de mitjana a Catalunya. Si això li sumem que un munt només parla a català les hores de classe i que quan traspassen la porta de l’aula ja canvien... Ben bé no sé que és llengua vehicular a Catalunya. Seria bo que fos llengua d’ús.
 
 
Jo comprenc que els directors de centre no vulguin tenir problemes judicials, puc entendre que els responsables polítics tampoc. Hi ha una diferència, però, un responsable de centre no té l’obligació de complir un programa polític. Un conseller sí.
Hi ha una dita que diu: si no vols pols no vagis a l’era. En el moment actual complir els programes electorals independentistes vol dir problemes judicials. Si no vols enfrontar-te amb decisions injustes, plega. Ningú hauria de criticar que algú renunciï per no voler afrontar problemes judicials i espoli d’algun tribunal inquisidor.
Poc abans del referèndum, alguns consellers van dimitir, no van voler assumir la ruïna, com va dir un d’ells al que tinc un gran respecte.

El que no admeto és el que tan bé retrata Clara Posatí en el seu llibre "Molts i ningú". Referint-se a la no investidura de Carles Puigdemont a causa de l’actuació de Roger Torrent i referint-se a ell diu: “Només em va caldre sentir com defensava que no podíem permetre que ningú més anés a la presó. Això només és un argument per rendir-se. Si el risc d’anar a la presó ens frena, no farem mai res. I ja està. S’acabava de comprar un abric i estava encantat d’haver-se conegut i trobar-se tan guapo.”

La Clara Ponsatí és mordaç i dura. El comentari que fa, s’apliqui a qui s’apliqui, és cert. Cal ser conscient que des d’aquest escrit o ds de qualsevol xarxa podem ser molt valents, però l’acció política, la responsabilitat s’individualitza i és molt diferent.

La meva crítica és que no és pot posar en un programa el que no s’està disposat a fer i que tothom té dret a empipar-se pels incompliments o per l’engany. Jo diria que tothom sap on som. No perdem temps en bajanades. Si l’opció governamental és renunciar, no cal seguir enganyant la gent. Per recuperar l’estació meteorològica del Turó de l’Home no ens cal invertir en taules de diàleg ni comissions bilaterals.

El pacte que ens volen vendre amb la reforma de la llei de Política Lingüística fa fàstic.
 
 
 
 (Celebro que més ciutadans se sumin al -diguem-ne-, "mètode Ponsatí",  que consisteix en avaluar i dir les coses com son, tal com raja. Ho sé, és difícil viure en un país ocupat, però és molt sa  saber verbalitzar la situació tal i com es presenta. Sinó vivim dins una ficció i en la podríem creure de debó. Aigua "Clara". Cuca de Llum.)
 __
 

1 d’abril del 2022

Xerrada de Vicent Partal a Molins de Rei: "El procés d'independència, on som?" 17 oct 2021

 


https://youtu.be/2w4b27JdXac

 


 Xerrada:

1- Breu resum històric del desvetllament de l'independentisme 

2-  Avui (donc la data en què està celebrar la conferència de V. Partal), hem sapigut que la Comissió  Europea havia preparat un document en que proposava fer d'àrbrit entre Catalunya i Espanya; va ser enviada una persona des de Madrid, i va lograr que aquest document no fossi publicat.

3- Hagués estar possible ser independents si haguèssim resistit la violència de l'Estat espanyol.

 

31 de març del 2022

El Síndic de Greuges demana de rectificar la reforma de la llei de política lingüística

 


El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha enviat al Parlament de Catalunya tres esmenes a la modificació de la llei de política lingüística a partir de les conclusions de l’informe Drets i usos lingüístics dels infants i adolescents a Catalunya presentat la setmana passada. Al text, al qual ha tingut accés VilaWeb, proposa tres modificacions al redactat presentat: dues supressions de text i un afegitó. La més determinant és l’eliminació de la frase que, a l’apartat 1 de l’article 21, afegeix que el castellà també és emprat en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre, d’acord amb els criteris establerts a l’apartat 3 de l’article.




El Síndic recorda que a l’apartat 3 ja consta que el castellà és llengua d’ús en l’ensenyament i que la seva presència quedarà recollida en els projectes educatius de cada centre. En canvi, diu, pot ser un problema mantenir la frase perquè sembla atorgar als centres la capacitat de fixar la presència de les llengües des dels projectes lingüístics. I diu: “Si l’objectiu és reforçar que el Departament d’Educació defineixi realment el model lingüístic escolar i en sigui garant, atès l’efecte esmentat, aquest text es podria eliminar.” En canvi, si l’objectiu és que aquesta capacitat sigui dels centres, cal tenir present que l’informe lliurat la setmana passada mostrava com de relacionada està la presència de les llengües en l’ensenyament segons el context sociolingüístic de cada centre. “En entorns amb un baix ús social del català i en centres amb elevada complexitat, hi ha menys presència del català com a llengua vehicular en l’ensenyament, i viceversa”, diu.


En conseqüència, Ribó apunta: “Aquesta tendència dels centres a reproduir i adaptar-se a la realitat sociolingüística de l’entorn, que debilita el potencial compensador de l’escola en l’ús social de les llengües oficials, es pot veure consolidada pel redactat de la Proposició de modificació de la llei de política lingüística.” Des d’aquest punt de vista, diu, el text que proposa suprimir provocaria l’afebliment de la protecció del català.

 

En tercer lloc, el Síndic de Greuges diu que si l’objectiu és atorgar als centres la capacitat de fixar la presència de les llengües oficials amb els projectes lingüístics, però sota la supervisió del Departament d’Educació, tampoc no és gaire viable. “Cal tenir present les dificultats que pot tenir la Inspecció per condicionar les decisions preses pels centres en la definició dels seus projectes educatius i lingüístics”, diu.

En definitiva, conclou que la supressió del text protegeix més la presència del català com a centre de gravetat del sistema educatiu, atès el caràcter de llengua pròpia i socialment minoritzada.


Demana que el Departament hagi de compensar les mancances dels projectes lingüístics
 
El Síndic de Greuges també demana de suprimir l’adjectiu “adequada” quan parla de la presència que han de tenir les llengües oficials en els currículums i ens els projectes educatius de centre.
 

 

“Parlar de ‘presència adequada’ sense especificar què s’entén per adequada és un concepte jurídic indeterminat que obre la porta a múltiples possibles interpretacions (per part de les famílies, dels centres i, si escau, dels tribunals)”, diu. Aquesta falta de claredat, afegeix, pot ser contraproduent en un àmbit com el de la llengua, on des dels darrers anys hi ha conflictes judicials.
 
 
A més, també proposa d’afegir la següent frase a l’apartat 3 de l’article 21: “L’administració pot impulsar l’adopció per part dels centres de mesures necessàries per compensar les mancances en els usos lingüístics de les llengües oficials minoritzades.”

 

 

 

Recorda com l’informe presentat mostra que l’aula és l’únic àmbit d’interacció social dels alumnes en el qual el català és la llengua d’ús principal, especialment en els territoris més densament poblats i on la presència del castellà fora de l’escola és predominant. A més, assenyala que determinar la vehicularitat fonamentalment en funció de la competència lingüística de l’alumnat pot no protegir necessàriament la presència del català perquè, d’una banda, els centres amb baixa competència en català també acostumen a tenir baixa competència en castellà –encara que menys–, ja que la competència lingüística està molt relacionada amb factors de caràcter socioeconòmic i sociocultural dels alumnes. “Aquesta relació entre resultats en les proves de competència i composició social del centre pot justificar un ús vehicular en l’ensenyament tant del català com també del castellà, i pot no servir necessàriament per incrementar la presència del català on aquesta sigui menor.”
 

D’altra banda, exposa que no és fàcil acreditar centre per centre la relació directa entre increment de vehicularitat a l’ensenyament d’una determinada llengua i millora de la competència lingüística de l’alumnat. D’acord amb aquestes consideracions, proposa que la modificació de la llei de política lingüística reforci la relació entre la vehicularitat i l’ús social de la llengua, però també que no es confiï tot el model lingüístic a aquesta relació i també es condicioni a l’ús social de les llengües oficials.
 
 
“Si bé l’articulat de la proposició de modificació de la llei de política lingüística preveu que la determinació de la presència de les llengües oficials en l’ensenyament tindrà en compte la situació sociolingüística, aquest articulat no preveu que l’abast d’aquesta determinació tingui en compte els usos socials fora del centre”, diu el Síndic de Greuges.




___

Argumentos por los que Juan Carlos de Borbón crea una crisis en la que salta por los aires el sistema del 78.



 


Para oir los argumentos jurídicos, clicad en el link (video 2 min):

 

 
 
 
 Este es el último problema surgido con el emérito, a fecha 31.03.2022. Hay muchos más...

 
La justícia britànica manté el judici contra Juan Carlos I


Continua el procediment judicial per assetjament, difamació i vigilància il·legal a Corinna Larsen
 
 El jutge britànic Matthew Nicklin ha desestimat la petició de Juan Carlos I, ex-rei espanyol, d’aturar el judici per assetjament, difamació i vigilància il·legal a Corinna Larsen. El seu advocat al Regne Unit, Daniel Betlehem, havia demanat de recórrer contra la decisió de la setmana passada de denegar-li la immunitat com a rei, però li ho han denegat. El jutge ja va argumentar que la immunitat personal d’un cap d’estat només és disponible de manera limitada mentre és en el càrrec i, a més, va criticar els arguments aportats: “Segons l’acusat, si ara entrés a una joieria a Hatton Garden i robés un anell de diamants, no s’hauria d’enfrontar a cap procediment civil o penal en aquesta jurisdicció.”

Ara el jutge insisteix que el judici ha de continuar endavant i fixa la nova vista judicial l’1 de juliol. Fins llavors, la defensa de Juan Carlos I tindrà una nova oportunitat de mirar d’impedir-ho presentant un recurs al Tribunal d’Apel·lació, com ja ha dit que farà.

Corinna Larsen acusa Juan Carlos I de causar-li depressió i d’allunyar-la dels fills, els amics i els socis de negoci assetjant-la durant gairebé deu anys

 
(Per llegir tota la notícia, cliqueu:)
 
 
 
 
 __