10 d’abril del 2022

Els tres forats negres de les infraestructures catalanes: Rodalies, el corredor mediterrani i l'aeroport del Prat

 


Abel Degà • 10 d’abril del 2022
 
Són demandes que s’arrosseguen des de fa molts anys. Històries que sembla que no s’acabaran mai. I són ben conegudes pels catalans, pels diversos Governs de la Generalitat, i pels diversos governs espanyols que n’han tancat sempre la porta. Catalunya vol, des de fa anys, que Rodalies passi a ser gestionat per la Generalitat, que l’aeroport del Prat s’ampliï i es gestioni des de Barcelona i que el corredor mediterrani sigui, d’una vegada per totes, una realitat. El cas és que, sobretot pel que fa al corredor mediterrani, no és només una demanda històrica catalana, sinó també europea. L’aeroport del Prat, per la seva part, està saturat. Tot i tenir pràcticament el mateix tràfic anual que l’aeroport de Madrid, Barajas té cinc terminals i Barcelona només en té dues. I, similar a l’aeroport, també es reclamen més inversions per a Rodalies, així com el seu traspàs complet.

Hi ha ens que han treballat i pressionat perquè tots aquests aspectes siguin una realitat. És el cas de Ferrmed, una associació internacional liderada des de Catalunya que té com a objectiu principal impulsar un gran eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir el sud amb el nord d’Europa. El seu president, Joan Amorós, atén ElNacional.cat per parlar sobre la qüestió del corredor mediterrani, però també té a dir la seva sobre Rodalies i l’aeroport del Prat. El mateix passa amb Alicia Casart, directora d’infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona. La corporació també ha deixat ben clar que Catalunya ha de comptar amb majors inversions al seu territori per potenciar les seves infraestructures, i en assolir les competències per poder-les gestionar de manera independent. 
 

Corredor mediterrani
El corredor mediterrani és molt important. Es tracta d’una infraestructura que, si encara no és una realitat, és degut al centralisme madrileny de l’Estat espanyol. Ho demana fins i tot la Unió Europea. Es tracta d’un corredor ferroviari pensat per a traslladar mercaderies i persones, i que tindria un impacte clau tant en l’economia catalana com en l’espanyola i europea. És un eix que ha de connectar França amb Barcelona, Tarragona, Castelló, València, Alacant, Múrcia, Almeria i Algecires; passant pels ports i carreteres més importants d’aquests territoris. És una infraestructura clau, perquè tots aquests territoris que ha de connectar aquesta infraestructura representen el 47% de la població de l’Estat espanyol, el seu 46% de PIB i el 60% de les exportacions de l’Estat cap a Europa. És una infraestructura de consens, perquè les empreses i els governs d’aquests territoris també ho demanen. 

“I cal tenir en compte que en aquest corredor l’important són les mercaderies, no els passatgers”, assegura en aquest diari Alicia Casart. La directora d’infraestructures de la Cambra de Comerç destaca que Catalunya és el territori líder de l’Estat espanyol pel que fa a les exportacions, i que fer realitat aquest corredor és imprescindible perquè el país “és ja avui dia un node de distribució insular i europeu”. “És el hub intermodal més gran del sud d’Europa”, afegeix. El cas és que fins ara l’Estat espanyol no⁹més ha construït uns trams d’aquest corredor, i n’ha prioritzat els que tenen connexió més directa amb Madrid. Perquè el corredor mediterrani sigui una realitat, cal que tots aquests territoris estiguin connectats amb la via d’amplada europea. No obstant, Casart diu que amb el govern socialista de Pedro Sánchez, s’han dut a terme alguns gestos que la fan pensar que “el got està mig ple, i no mig buit”. No tothom opina el mateix.

“A Ferrmed no hem trobat mai cap diferència entre el PP i el PSOE”, diu Joan Amorós. Assegura que la pitjor conseqüència de no tenir un bon corredor mediterrani a la península Ibèrica “fa que Catalunya perdi competitivitat”, ja que aquest corredor faria disminuir els costos logístics dels productes. I, a més, de la mateixa manera que Casart, assenyala que el corredor mediterrani tindria efectes beneficiosos en el medi ambient, cosa que també lliga amb els objectius de la Unió Europea, que té la intenció de treure-li cada cop més protagonisme als camions.
 
 
Rodalies
Catalunya arrossega un dèficit en inversions enorme, i Rodalies funciona molt malament. Això es deu, segons la Cambra de Comerç, a un problema de fons: “La manca d’un marc de finançament adequat del dèficit d’explotació dels serveis de Rodalies ha impedit el tancament d’un contracte programa entre la Generalitat i Renfe durant l’última dècada”. I això és el que provoca que no es pugui establir “el nivell de qualitat del servei que requereixen els usuaris, ni tampoc oferir una base prou sòlida a l’operador per planificar i portar a terme les seves inversions, com per exemple la compra de trens". L’ens cameral també assenyala que cal que Moncloa i Palau treballin pel “traspàs íntegre dels serveis i, en una fase posterior, de les infraestructures”. A hores d’ara, amb l’acord de traspàs de l’any 2009, la Generalitat només és capaç de fixar tarifes, horaris i establir amb l’operador un compromís de servei.

Això és vist com a insuficient pel Govern. I queda clar que un dels grans objectius del vicepresident Jordi Puigneró en aquesta legislatura és aconseguir que Rodalies acabi en mans catalanes de totes totes. De fet, la Cambra de Barcelona assenyala que en tots aquests anys s’ha produït un “traspàs incomplet que no ha permès a la Generalitat establir el model de servei que els usuaris mereixen”. “En tots aquests anys el govern espanyol ha executat només una mínima part de les actuacions previstes en el Pla de Rodalies 2008-2015 (segons la Generalitat, la inversió executada ha estat del voltant del 14% dels 4.000 milions d’euros previstos)”, assenyala la corporació; a més de dir que és per aquest motiu que “ens trobem al davant d’una xarxa ferroviària de Rodalies clarament deficitària, davant d'una demanda de viatgers que ha continuat creixent”. Ara bé, la directora d’Infraestructures de l’ens cameral sí que assenyala que en el nou Pla Rodalies (2020-2030) sí que sembla que “s’hagin posat més les piles” i “hi ha més motius per veure el got mig ple”.


Aeroport del Prat
Tot va esclatar el passat mes de setembre. Després de llargues setmanes de discussions i malentesos, el govern espanyol va decidir suspendre l’ampliació de l’aeroport del Prat. Es tractava d’una inversió de 1.700 milions d’euros que finalment no arribaran a l’aeroport de Barcelona i que, en canvi, sí que s’invertiran a l’aeroport de Madrid. El vicepresident Puigneró havia pactat aquesta ampliació amb la ministra de Transports, Raquel Sánchez, però finalment la Moncloa va decidir fer-se enrere argumentant que al Palau de la Generalitat hi havia posicions massa diverses entre consellers de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Això, des d’Espanya, es veia com un risc. O això és el que va manifestar Madrid. 

El gran punt de discòrdia era l’ampliació de la tercera pista, que segons el projecte hauria d'envair l'espai natural protegit del delta del Llobregat, punt on no estaven d'acord ni el Govern ni Unidas Podemos, soci al govern espanyol. El projecte que tenia Aena per a l'ampliació de l'aeroport contempla l'ampliació de la tercera pista i envairia l'espai natural de La Ricarda i el delta del Llobregat. Com a mínim així ho especifica el Document d'Ordenació i Regulació Aeroportuària (DORA) 2022-2026 d'Aena i, precisament, aquesta era la línia vermella del Govern, l'estany de la Ricarda.

“És un tema molt polititzat”, afirma Amorós. Segons el president de Ferrmed, la seva associació és “una abanderada de la defensa del medi ambient”, però veu “absurd” no ampliar l’aeroport del Prat per culpa de la Ricarda: “És artificial i es pot moure i traslladar a un altre lloc”. A més, assegura que a l’aeroport hi ha falcons que es mengen els ocells perquè no entrin als motors dels avions i que, per tant, si es traslladés la Ricarda a un altre lloc “encara hi hauria més diversitat d’ocells”. “No ampliar l’aeroport del Prat és ridícul”, insisteix. Però alhora vol deixar clar que s’ha de generar un escenari en el qual viatjar en avió sigui l’última de les decisions: “Amb un bon sistema d’alta velocitat, https://bit.ly/3JpyAgH estarien connectades en només quatre hores, i tothom hauria d’anar fins a la capital de França en tren”. A més, demana que aquest aeroport sigui gestionat per la Generalitat. “A la resta del món, els aeroports es gestionen des de les cambres de comerç o des dels governs d’aquell territori”, afirma el president de Ferrmed. Denuncia també que El Prat és “un millor hub” que Barajas: “Però l’Estat espanyol és un cas a part”.


 
 
__

6 d’abril del 2022

TJUE, arriba el dia de la vista per resoldre les prejudicials del jutge Llarena

 

Veieu el vídeo amb les declaracions d'en Gonzalo Boye, advocat del Pres. Puigdemont:
 
 
 
 Entrevista a G. Boye, on parla de la vista:


 
___

Túnel de la pl. de les Glòries: Ada Colau y el PSC recomiendan no utilizarlo de 7 a 9:30h, después de 7 años de obras, surrealista



Deia l’estimat Oriol Bohigas que un dels errors més importants del pla Cerdà era la plaça de les Glòries, perquè tres avingudes de la ciutat confluint en el mateix sistema de circulació modern no funcionen.

O sigui que admetem que la plaça és un trencaclosques, passem per alt que el penúltim disseny, el tambor del 92, només va durar 20 anys, i oblidem que l’actual remodelació ha trigat set anys a acabar-se, però el que ja no sembla admissible és l’avís que ha fet l’Ajuntament de Barcelona, que preveu que l’obertura del túnel en sentit entrada a la ciutat provocarà “un increment de les retencions” durant l’hora punta els dies feiners. De debò? Acabades les obres, ¿hi haurà més retencions? Aviam, no s’entén si vol dir que aquestes retencions seran temporals per la falta de costum dels conductors als nous itineraris o si seran estructurals perquè dels tres carrils que entraran a Barcelona, regulats amb un semàfor, un serà per al transport públic, l’altre haurà de girar per Padilla i només un podrà continuar per la Gran Via, però això és de rècord.

¿Ens estan dient que hem estat set anys d’obres i gastant milions d’euros per acabar circulant pitjor que abans? Si les retencions són estructurals, deu ser la primera vegada que se circularà pitjor després d’acabades unes grans obres del que s’ha circulat mentre han durat les obres. Perquè si es tracta de dissuadir d’agafar el cotxe per entrar a Barcelona, el mètode resulta caríssim. Esperem explicacions dels responsables.

 

 

 


Una buena parte de los ciudadanos de Barcelona se han encontrado este lunes con un tremendo colapso de tráfico al ir a trabajar.
 
Era el primer día laborable donde se podía pasar por el túnel de Glorias, una obra que se ha tardado en acabar aproxima-damente unos diez años, y ante su puesta de largo el consistorio de Ada Colau y el PSC ha recomendado a los ciudadanos que no lo usen, tal y como leen.
 
El gobierno de Barcelona pidió que no se utilizará entre las 7:00 y las 9:30 horas, justo la hora donde los ciudadanos acuden a sus puestos de trabajo, surrealista. El caos circulatorio ha sido tremendo, y la indignación entre los barceloneses ha sido muy importante.
 
El ex jugador del Espanyol Moisés Hurtado ha explicado de forma muy concisa la nueva chapuza de Ada Colau. A través de sus redes sociales ha afirmado que «han tardado en hacer un túnel más de diez años -no quiero saber lo que nos ha costado a los barceloneses- por el que, una vez acabado, recomiendan no pasar en horas puntas. No es fake«.



3 d’abril del 2022

La protesta contra la reforma de la inmersió aplega milers de persones a Barcelona

 


 


 

Aquesta horabaixa ha començat a la plaça de Sant Jaume de Barcelona la manifestació en suport de l’educació en català i en contra de la modificació de la llei de política lingüística pactada pel govern de la Generalitat de Catalunya. La mobilització, que ha començat a les 18.00, ha sortit de la plaça de Sant Jaume, davant el Palau de la Generalitat, i s’ha dirigit fins al Parlament de Catalunya. La intenció era d’anar fins al parlament per fer-hi sentir la veu en defensa de l’escola en català.

 


Aquestes dues manifestacions s’emmarquen dins la nova jornada de manifestacions per la defensa del català. Amb el lema “Prou! Tenim dret a viure en català”, la plataforma Enllaçats per la Llengua, que agrupa entitats socials, culturals i sindicals de tot el país, ha escollit el 2 d’abril per a mobilitzar-se perquè va ser la data en què Lluís XIV va prohibir l’ús de la llengua a Catalunya Nord l’any 1700. Els manifestants han pronunciat proclames en contra del govern –com ara “Esquerra i Junts per Cat, la paciència s’ha acabat”– i el conseller González-Cambray, de qui n’han demanat la dimissió. Els manifestants també han cantat himnes a favor de la llengua, com ara “ahir, avui i demà, l’escola en català.”
 

 Es tracta de la tercera mobilització d’avui d’Enllaçats per la Llengua, que aquest matí ha convocat una protesta a la plaça del Tub de Palma i una protesta al Tribunal Superior de Justícia de València per a reivindicar l’educació en català, en una nova mobilització de país per la llengua.
 
 

 
 
 
 
 
 
 
---

Aflora cruament la guerra oberta contra el catalá, en motiu de la sentència del TSJC fent obligatòri un 25% del temps de docència en castellà. Afloren les deficiències no corregides ni públicament acceptades, les retallades no revertides i moltes més reclamacions: els professors d'institut estan fent moltes vagues i tenen raó.



 

 

 El català i l'ensenyament a Catalunya: Enric Canela ens deixa aquest missatge a Facebook:

 

 

Hem conquerit el Turó de l’Home
El món de l’educació està revoltat. Es barregen moltes coses. Les més evidents són les que tenen a veure amb els recursos i les retallades de fa més deu anys encara no revertides i la incomoditat amb la que el professionals de l’educació ho viuen, una programació dels recursos desastrosa a causa de substitucions i interinatges de darrera hora que impedeixen una bona programació, un plantejament de currículums poc adequat, i una desconnexió absoluta entre el departament, els representants sindicals i els centres. A més, cal sumar el tema de la llengua i els tribunals que comentaré a banda.

No pretenc fer una anàlisi del sistema educatiu català, no en sabria. Soc crític, això sí. Crec que fa molts anys que va perdre el nord i que està en un pendent que ens porta a l’abisme. Jo no discutiré de si cal treballar per competències, si cal o no la memòria, etc., per a mi és un debat estèril i ho faria malament. Jo em guio pels indicadors més elementals. Els indicadors no són els mètodes, són els resultats. Una vegada, parlant d’indicadors, em va dir una persona: si vols saber si el nen s’engreixa, no comptis els biberons ni els mil·lilitres de llet que ingereix, el peses. És una evidència, però les coses van per aquí. Encara veus rànquings d’escoles que mesuren pels aparells d’aire condicionat que tenen (no em refereixo a Catalunya).

 
En el món de l’educació fa molts anys que se’ns vol fer viure en una ficció. Per eliminar el fracàs escolar és fa una cosa molt senzilla, que es titulin encara que suspenguin. Brillant. L’altra solució, més implantada a tot el sistema inclosa la universitat és: com que venen mal preparats, baixem el nivell. Des del primer govern de Felipe González, amb el Pla Maraval, que s’està baixant el nivell. Ja queda poc per baixar. El sistema d’enrasar i posar-ho tot al nivell més baix no funciona. Només serveix per crear un país d’incompetents. Els millors es fastigueixen i res no va bé. Es vol un sistema més just, però la realitat és que l’escola concertada, tot i haver baixat de nivell amb els anys, no pateix tant d’aquests mals. Les diferències socials per educacions desiguals s’incrementen. No ho diguem gaire alt no sigui que algun responsable d’educació tingui una idea i proposi baixar el nivell de la concertada.
 
 
De tot es treuen estadístiques per fer-nos contents. Aquest any han aprovat tants més que... No diuen que només han preguntat si els cogombres són insectes. Un percentatge apreciable no sabia què és un cogombre. Feu la prova.

 
Amb la llengua catalana passa exactament igual. Estem en una ficció. Durant la meva llarga carrera he corregit milers de documents redactats per estudiants dels darrers cursos universitaris. Redacten millor i fan menys faltes d’ortografia els que escriuen en espanyol. Només cal escoltar els locutors de ràdio o els presentadors de televisió. La seva feina es basa en la llengua i l’han de dominar. Han de ser un model. No ho són.

Tant discutir sobre el 25% i amb certesa, sabem que s’imparteix molt més del 25% en espanyol de mitjana a Catalunya. Si això li sumem que un munt només parla a català les hores de classe i que quan traspassen la porta de l’aula ja canvien... Ben bé no sé que és llengua vehicular a Catalunya. Seria bo que fos llengua d’ús.
 
 
Jo comprenc que els directors de centre no vulguin tenir problemes judicials, puc entendre que els responsables polítics tampoc. Hi ha una diferència, però, un responsable de centre no té l’obligació de complir un programa polític. Un conseller sí.
Hi ha una dita que diu: si no vols pols no vagis a l’era. En el moment actual complir els programes electorals independentistes vol dir problemes judicials. Si no vols enfrontar-te amb decisions injustes, plega. Ningú hauria de criticar que algú renunciï per no voler afrontar problemes judicials i espoli d’algun tribunal inquisidor.
Poc abans del referèndum, alguns consellers van dimitir, no van voler assumir la ruïna, com va dir un d’ells al que tinc un gran respecte.

El que no admeto és el que tan bé retrata Clara Posatí en el seu llibre "Molts i ningú". Referint-se a la no investidura de Carles Puigdemont a causa de l’actuació de Roger Torrent i referint-se a ell diu: “Només em va caldre sentir com defensava que no podíem permetre que ningú més anés a la presó. Això només és un argument per rendir-se. Si el risc d’anar a la presó ens frena, no farem mai res. I ja està. S’acabava de comprar un abric i estava encantat d’haver-se conegut i trobar-se tan guapo.”

La Clara Ponsatí és mordaç i dura. El comentari que fa, s’apliqui a qui s’apliqui, és cert. Cal ser conscient que des d’aquest escrit o ds de qualsevol xarxa podem ser molt valents, però l’acció política, la responsabilitat s’individualitza i és molt diferent.

La meva crítica és que no és pot posar en un programa el que no s’està disposat a fer i que tothom té dret a empipar-se pels incompliments o per l’engany. Jo diria que tothom sap on som. No perdem temps en bajanades. Si l’opció governamental és renunciar, no cal seguir enganyant la gent. Per recuperar l’estació meteorològica del Turó de l’Home no ens cal invertir en taules de diàleg ni comissions bilaterals.

El pacte que ens volen vendre amb la reforma de la llei de Política Lingüística fa fàstic.
 
 
 
 (Celebro que més ciutadans se sumin al -diguem-ne-, "mètode Ponsatí",  que consisteix en avaluar i dir les coses com son, tal com raja. Ho sé, és difícil viure en un país ocupat, però és molt sa  saber verbalitzar la situació tal i com es presenta. Sinó vivim dins una ficció i en la podríem creure de debó. Aigua "Clara". Cuca de Llum.)
 __
 

1 d’abril del 2022

Xerrada de Vicent Partal a Molins de Rei: "El procés d'independència, on som?" 17 oct 2021

 


https://youtu.be/2w4b27JdXac

 


 Xerrada:

1- Breu resum històric del desvetllament de l'independentisme 

2-  Avui (donc la data en què està celebrar la conferència de V. Partal), hem sapigut que la Comissió  Europea havia preparat un document en que proposava fer d'àrbrit entre Catalunya i Espanya; va ser enviada una persona des de Madrid, i va lograr que aquest document no fossi publicat.

3- Hagués estar possible ser independents si haguèssim resistit la violència de l'Estat espanyol.