26 de juliol del 2011

AVEs, aeropuertos,Autopistas y tranvías. La cleptocracia arruina España.



Plano con las líneas en funcionamiento y en construcción en 2010.  Fuente, diario ARA

Un artículo muy completo sobre el despilfarro de dinero público en España construyendo infrastructuras no rentables. Siendo como somos, un país pobre, no es por nada que el catedrático Germà Bel, pide que paren de construirlas y transfieran más dinero a las autonomías para sanidad y educación.  
A ver si aprendemos a exigir al gobierno, a no tolerar estas corrupciones - exigir dimisiones, por ejemplo- Del blog: dfc-economiahistoria


http://dfc-economiahistoria.blogspot.com/2011/08/aves-aeropuertos-autopistas-y-tranvias.html


Otras entradas publicadas en la Cuca de Llum sobre despilfarro de dinero público en los siguientes tags:


"AVE: la ruïna de l’Estat"" article de l'AVUI




 (TOT L' AVE espanyol està subvencionat perquè NO es rentable)  


(Article publicat inicialment a la Cuca de Llum el 6-2-2011, però l'AVUI el va publicar al maig 2010)
L’Estat ha gastat 50.000 milions en projectes que no tindran prou viatgers per pagar el manteniment de les línies · Els Estats Units o França, molt més poblats, han descartat el model espanyol d’alta velocitat
Quim Torrent - Barcelona  - Ult. Act. 23/05/2010 -
El tren torna a estar al centre de les nostres vides, diu un dels nous anuncis de Renfe. I també en el centre del nostres problemes, s’hi podria afegir. L’empitjorament de la crisi ha agafat amb el peu canviat el govern espanyol, que, fins no fa gaires dies, presumia de ser el govern que més inverteix en ferrocarril d’alta velocitat del món. Però per molt que brillin els rails per on circulen els trens a 300 km/h cada vegada són més els que discuteixen que  l’AVE sigui una bona inversió, tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista social.


 Plano del diari ABC. Clicar a sobre per a veure'l a pantalla complerta.

La despesa en línies d’alta velocitat que ha fet l’Estat ha estat estratosfèrica. Actualment Espanya té 1.800 quilòmetres d’aquestes línies en servei i 2.200 en construcció, molt per davant de la resta de països europeus. De fet, només la Xina, amb 10.000 quilòmetres en construcció, supera ara mateix la inversió espanyola. Tant França com Alemanya van descartar una inversió semblant a l’espanyola perquè la consideraven insostenible econòmicament. I això que Alemanya té un PIB de 3,2 bilions de dòlars i una població de 82 milions de persones i a França n’hi viuen 65 milions que sumen un PIB de 2,8 bilions.

Espanya, en canvi, amb 46 milions i la meitat de PIB que França, s’ha permès el luxe d’haver gastat ja més de 50.000 milions d’euros la retallada pel dèficit és de 15.000 milions en ferrocarril d’alta velocitat. I ho ha fet ajudat pels fons europeus de cohesió, la majoria dels quals provinents de França i Alemanya. No és estrany, doncs, que aquests països hagin reclamat a Zapatero que s’estrenyi el cinturó perquè ells ni tan sols s’han plantejat obres d’aquest calibre.

Pocs passatgers
L’economista  Germà Bel  ho té clar: “l’AVE ha estat el prototip dels anys meravellosos d’Espanya.  És una inversió política, sense cap sentit des del punt de vista econòmic ”. Bel, un dels principals especialistes en infraestructures del país, considera que ni tan sols les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona són prou grans perquè la inversió tingui sentit. “L’alta velocitat només té sentit en ciutats molt poblades, com París o les ciutats japoneses”, assenyala Bel.

En aquest sentit, les comparacions són sagnants. Potser la dada que més bé il·lustra el perquè l’AVE pot acabar sent una inversió ruïnosa  és el nombre de passatgers per quilòmetres de línia . Les últimes dades oficials de la UIC –l’òrganització mundial de les companyies de ferrocarril– il·lustren la diferència entre els models d’Espanya i França. Mentre la ràtio de passatgers per quilòmetre és de 2,8, a França arriba a 41,5. 




Trobar veus crítiques en un sector molt endogàmic com el de la construcció no és fàcil. Pocs volen parlar i alguns dels que ho fan demanen no publicar el seu nom. Un dels problemes, segons explica un exassessor del ministeri de Foment, que ha revisat diferents projectes d’AVE , és el poc rigor dels estudis, tant els que preveuen el cost de la infraestructura com els que avaluen la demanda de viatgers. “A Anglaterra, on tenen la xarxa col·lapsada des de fa anys, encara s’estan pensant un TGV entre Londres i Birmingham perquè no estan segurs que els surtin els números”, assenyala ell.

L’anglès és un cas semblant a l’americà. Fa uns mesos el secretari de Transports nord-americà, Ray LaHood, va visitar Espanya per veure in situ els fantàstics trens que hi ha a la península. El polític nord-americà es va mostrar encantat fins que li van ensenyar la factura. Un dels que van ser presents en aquell viatge explica el que LaHood li va dir a Blanco: “Vostès són rics, nosaltres això no ens ho podem permetre”.


 Descartat als EUA
Als Estats Units una infraestructura ha de demostrar que serà rendible per poder ser finançada amb diner públic. Per això, l’Estat de Califòrnia ha desestimat, de moment, una línia d’alta velocitat entre San Francisco i Los Angeles, dues ciutats separades per 600 quilòmetres i amb àrees metropolitanes que sumen  19 milions d’habitants, gairebé tres vegades la suma de Madrid-Barcelona.  

Però el cost de construcció  no és l’únic que cal comptabilitzar a l’hora de construir alta velocitatEl cost de manteniment de cada quilòmetre de línia , també segons dades de la UIC,  és d’entre 28.000 i 33.000 euros per any . Una xifra molt allunyada de les que manté Foment, que assegura que el manteniment costa 10.000 euros per quilòmetre i any –20.000 si és en túnel–  ja que només compta el manteniment de via. Cal afegir-hi el manteniment de l’electrificació, la senyalització i les telecomunicacions . Això vol dir que quan s’acabin els 2.200 quilòmetres que hi ha en obres, la factura de manteniment de l’AVE pujarà a més de 120 milions d’euros anuals.

L’exdirector de projectes del Banc Europeu d’Inversions (BEI),  Mateu Turró, salva pels pèls les línies de Madrid i Barcelona perquè són les úniques que poden pagar una part del manteniment. “La resta –lamenta Turró– caldria replantejar-se-les”. El problema, però, és que és molt difícil tornar enrere. Hi ha fins i tot qui parla de fer-ho aplicant la teoria de costos submergits. Això vol dir que encara que es descomptés la despesa feta en AVE –30.000 milions si no comptem el Sevilla-Madrid-Barcelona– molts dels projectes que s’han de pagar a partir d’ara no val la pena fer-los perquè ni descomptant la inversió feta seran rendibles.

Un exemple claríssim són les línies que uniran Madrid amb el Cantàbric i Galícia. El tram  entre Madrid i Valladolid només té 174.000 viatgers anuals d’AVE . Si hi sumem la resta de trens s’arriba a 1,5 milions de viatgers, tot i que amb un bitllet més barat. Perquè una línia d’AVE financi com a mínim els costos de manteniment ha de passar dels sis milions de passatgers. Madrid-Barcelona en suma cinc  i  Madrid-Sevilla amb prou feines passa dels tres . L’AVE és més ràpid i confortable que l’avió, però el Concorde també ho era respecte a l’aviació tradicional i va acabar desapareixent pels elevats costos econòmics que tenia.

http://www.avui.cat/cat/notices/2010/05/ave_la_ruina_de_l_8217_estat_99347.php


..............................

(Per soportar tantes males notícies la Cuca de Llum recomana una selecció de llibres d'humor, bon estiu! ) 

España derrocha con el AVE, ¿necesitará ser rescatada?

25 de juliol del 2011

La ruïna de l'AVE, informe del diari ARA



L'alta velocitat espanyola ha costat 97.000 milions d'euros, una desena part del PIB. Només la Xina té més TGV però, en canvi, la mitjana de passatgers per quilòmetre (a Espanya) és la més baixa d'Europa



L'alta velocitat ferroviària a Espanya serà una llosa pesant en forma d'hipoteca per a les futures generacions. Així ho explica aquest diumenge l'ARA en un informe publicat a l'edició paper.
Segons l'informe Auge i esplendor de la alta velocidad en España dels professors de la Universitat de Barcelona Germà Bel i Daniel Albalate, "en el desenvolupament de l'AVE s'han defugit els criteris d'eficiència econòmica". En una entrevista a l'ARA, Bel conclou: "L'AVE és un càncer".


El tren dels 97.000 milions


El final de l'excavació del túnel



 Imatge de El Periódico. Fan un dibuixos excel·lents.


Concretament han estat 16 mesos. El talp mecànic va començar el seu camí el 26 de març del 2010 al pou de Mallorca-Biscaia i sortirà el 26 de juliol a Provença-Entença, davant de la presó Model. El túnel entre la Sagrera i l'estació de Sants té 5,6 quilòmetres de longitud, dels quals els cinc centrals s'han excavat amb la tuneladora Barcino. Pel camí, el pas a prop de la Sagrada Família (amb les urgències de la visita del Papa del mes de novembre incloses), la Pedrera i altres edificis modernistes o la delicada Torre del Fang. Tot sense que la cota del centre del carrer s'hagi enfonsat més d'un mil·límetre, quan la responsable dels treballs, Adif (Administració d'Infraestructures Ferroviàries), encaixava que en podia baixar fins a tres sense cap risc.
A mesura que la tuneladora ha anat avançant, per sota del nivell freàtic i també per sota de fins a set túnels ferroviaris de diferents transports, la mateixa màquina ha anat col·locant les anomenades dovelles, que són les peces corbes de formigó que formen l'estructura circular del túnel. I si el més habitual és un control de les obres bastant fidel, en el cas d'aquesta ha estat superlatiu. Ni un dubte.

CONTROL "ABSOLUT" (...ara no volem recordar els nyaps, dos edificis amb unes esquerdes estructurals tremendes al c/Valencia devant del 1er pou de Mallorca-Trinxant...Prou triomfalisme.-La veu en off de la QK de Llum)
Prismes, inclinòmetres, regletes, electronivells, piezòmetres, fites, estacions de monitorització de vibracions, teodolits... Són alguns dels dispositius de seguretat que s'han instal·lat al llarg del traçat perquè el control fos absolut. Aquesta sensibilitat a flor de pell dels responsables d'executar el túnel també ha comportat molta desinformació sobre la situació exacta de la màquina. Només quan la sortida en un dels vuit pous (des d'on entra el talp o des d'on se'n fa el manteniment) feia inviable ocultar on era la tuneladora, Adif optava per admetre-ho. Però els anuncis d'apocalipsi que sempre havien acompanyat el projecte havien fet preferible donar el mínim de detalls possible. De fet, la finalització del túnel entre la Sagrera i Sants s'havia calculat per a finals del mes que ve, al setembre, o fins i tot més endavant. Tot eren comptes aproximats, perquè el responsable de l'execució només segueix donant la data de finals de l'any que ve per completar tot el projecte. I d'aquí no el mouen.
És més que probable que demà, seguint la tradició, el ministre de Foment sigui qui autoritzi el conductor de la tuneladora de 105 metres perquè acabi finalment amb el malson. Tal com ja va fer després del triomfal pas a prop del temple de la Sagrada Família, José Blanco recordarà que hi va haver qui va vaticinar poc menys que una catàstrofe, tot i que en cap moment la màquina ha passat per sota de cap edifici, sinó pel centre dels carrers Mallorca, Diagonal i Provença. Alguns d'aquells heralds de l'apocalipsi formaran part demà de la comitiva: els mirarà i els recordarà que no ha passat res de  dolent.
 
Tot plegat malgrat que els detractors del túnel, que preferien que l'AVE passés pel Vallès, van arribar fins a l'Audiència Nacional. I en cinc ocasions se'ls va negar la suspensió cautelar dels treballs. L'alt tribunal va resoldre a finals del mes de juny que definitivament la perforació era correcta i s'havia realitzat tal com tocava. Tot això després de gairebé quatre anys de plets. ¿Quant ha costat tot plegat a les arques públiques?

COMPROMÍS "BLINDAT"
El que sí que està quantificat pressupostàriament són els 179,3 milions d'euros que ha costat l'obra, que es va adjudicar a la unió temporal d'empreses (UTE) formada per Sacyr, Cavosa i Scrinser. Una quantiosa però petita part de tot el projecte de l'AVE entre Barcelona i la frontera francesa que, segons un portaveu del ministeri, «és un compromís pressupostari blindat». (Han hagut d'afegir molts milions d'€ per afegir la pantalla de la Sagrada Família que no entrava en aquest pressupost i que ha costat uns 6 milions€ (1000 milions Ptas) Sobre la marxa han afegit la de La Pedrera i la de Diagonal-Provença. El Periódico ara vol que ens en descuidem... -La veu en off de la QK de Llum)
És tot un descans en temps d'estretors per a l'obra pública i quan precisament s'ha posat en qüestió la finalització d'algunes línies d'alta velocitat. El túnel ja està.


(EL NOSTRE COMENTARI:  El Periódico sempre ha estat completament a favor del túnel. No l'actual director, sino el d'abans era germà el Conseller Quim Nadal, en quin mandat es van començar les obres)

El trazado del AVE en Catalunya estará acabado a finales del 2012



 Estado de las obras de la nueva linea AVE de Barcelona a Figueras a fecha 25-7-2011. Plano de El Periódico; como todos los anteriores, un plano excelente. Clicar sobre el mismo para verlo a pantalla completa.

Un total de 75 de los 131 kilómetros hasta Figueres ya funcionan desde diciembre    /   Ahora queda una única tuneladora perforando el subsuelo en Montcada



Lunes, 25 de julio del 2011 - Una vez la Barcino deje de horadar mañana el subsuelo de la capital catalana, solo habrá una tuneladora destinada al trazado del AVE en Catalunya. Es la que trabaja en el tramo entre el Nus de la Trinitat y Montcada i Reixac (Vallès Occidental). Únicamente le quedará medio kilómetro, aunque va a buen ritmo, sobre todo si se tiene en cuenta que los otros topos que están bajo tierra en estos momentos -- los de la línea 9 del metro y los de las prolongaciones de Ferrocarrils de la Generalitat de Terrassa y Sabadell (Vallès Occidental)-- no le hacen demasiado la competencia porque tienen poca actividad.


Pero además de esa perforación en Montcada, el resto de la línea de alta velocidad entre Barcelona y Figueres (Alt Empordà) también va cumpliendo los plazos previstos. Cada vez que se le pregunta al respecto al ministro de Fomento, José Blanco, o a cualquiera de los responsables del proyecto, responde categóricamente que el tren veloz cruzará todas las provincias catalanas antes de que acabe el año que viene. Las experiencias desagradables como la atropellada llegada del AVE a Barcelona en el 2008 supusieron un antes y un después a la hora de dar fechas para las inauguraciones. Desde entonces, el ministerio es reacio a concretar más. No obstante, los trabajos de obra civil permiten ser optimistas respecto al calendario. Además, de los 131 kilómetros de trazado del AVE que quedan por acabar, ya hay 75 que están en funcionamiento desde diciembre del año pasado.


ÚTILES MERCANCÍAS
 Clicar sobre la imagen para verla a pantalla completa

Este tramo es el que va del nudo de Mollet del Vallès hasta la estación de mercancías de la entrada de Girona. Se puso en servicio siete meses atrás y de momento lo utilizan cinco servicios semanales de mercancías que viajan desde el puerto de Barcelona hasta Lyon y Milán. En breve está previsto que se sumen nuevos transportes de mercancías hasta Toulouse.

Todo este movimiento es muy positivo para el recorrido en ancho internacional ya que es la mejor forma de comprobar la infraestructura. Aparte, estos trenes pasan también por el tramo internacional, los 44 kilómetros entre Figueres y Perpinyà que incluyen el túnel de El Pertús, con lo que los estados español y francés pudieron dejar de pagar la indemnización que desembolsaban a la concesionaria TP Ferro desde febrero del 2009.


MONTAJE DE VÍA 
El recorrido de alta velocidad, aparte de esos 75 kilómetros, donde probablemente es más visible el buen ritmo de la obra es entre Girona y Figueres. El túnel de la capital gerundense se caló el pasado 7 de julio, otro de los momentos culminantes del proyecto de la línea. Según fuentes de Adif, que ejecuta los trabajos, ya se ha montado la vía en 16 de los 35 kilómetros que hay entre estas dos ciudades. Después será el turno de la electrificación y del balasto, entre otros aspectos. Con tiempo de sobras hasta diciembre del 2012.
DE: EL PERIÓDICO

El Constitucional bendice la competencia estatal para limitar el gasto


 Gràfico de El País

Madrid   /  27-7-2011
La facultad estatal de limitar el gasto de las comunidades autónomas es parte de su competencia de dirección de la actividad económica general que le atribuye de forma exclusiva la Constitución. Así lo mantiene el Tribunal Constitucional en una sentencia hecha pública hoy, antes de la celebración del Consejo de Política Fiscal y Financiera.
La sentencia resuelve un recurso de inconstitucionalidad presentado por el Parlamento catalán contra la Ley de Estabilidad presupuestaria. El Parlament consideraba que la obligación de mantener el equilibrio presupuestario o el superávit impuesta por esa ley vulneraba las competencias económicas recogidas en su Estatuto, pero el alto tribunal lo niega.

Los magistrados recuerdan que esa potestad del Gobierno central se fundamenta en dos razones. En primer lugar, en el objetivo de lograr la estabilidad económica y “la gradual recuperación del equilibrio presupuestario” de todas las Administraciones públicas. “Nada cabe objetar a que el Estado adopte esta decisión [el principio de estabilidad presupuestaria] en la Ley de Presupuestos” sobre todo, porque, como recuerda la resolución, esta previsión “opera como un vehículo de dirección y orientación de la política económica que corresponde al Gobierno”.

Además, el Constitucional establece que esa capacidad limitadora del gasto exclusiva del Estado también está amparada por los límites que la norma fundamental impone a la autonomía financiera de las comunidades al tener que coordinarse con el Ejecutivo. Estas, según el tribunal, deben acomodarse “a las medidas oportunas que adopte el Estado tendentes a conseguir la estabilidad económica interna y externa”, ya que es este último el responsable de garantizar el equilibrio económico general.

Por tanto, continúan los magistrados, “cabe justificar que el Estado acuerde una medida unilateral (…) susceptible de incidir en las competencias autonómicas en materia presupuestaria, siempre que aquella tenga una relación directa con los mencionados objetivos de política económica”, que corresponde fijar al Ejecutivo central.
La sentencia no solo consagra la facultad de limitar el gasto autonómico. También los mecanismos para imponerlo en caso de incumplimiento previstos en la ley complementaria a la Ley General de Estabilidad presupuestaria, es decir, los planes de saneamiento. Los magistrados recuerdan que cuando las comunidades no atiendan a dicha estabilidad al aprobar sus presupuestos o se compruebe que no lo han hecho una vez liquidados, el Gobierno podrá imponerles “un plan económico-financiero de corrección del desequilibrio”. El motivo es que, de no existir esos planes “quedaría sin efecto el objetivo de estabilidad” y por tanto, la competencia exclusiva del Estado para fijarlo.

Esos planes de saneamiento, además, pueden ser enviados al Consejo de Política Fiscal y Financiera, el órgano en el que se ejerce el deber constitucional de coordinación entre el Gobierno y las comunidades en este campo, según la sentencia. Y es así porque la idoneidad de estos planes “tienen necesaria repercusión en la estabilidad presupuestaria del propio Estado y de las restantes autonomías”. Si no, esa estabilidad podría quedar dañada.
http://politica.elpais.com/politica/2011/07/27/actualidad/1311768804_679856.html

La versión de La Vanguardia es algo más completa:http://www.lavanguardia.com/politica/20110727/54192263543/el-tc-dictamina-que-el-estado-puede-imponer-a-las-objetivos-de-deficit-a-las-autonomias.html


(NUESTRO COMENTARIO:  la sentencia que faltaba para que algunos se enteren de la NO independencia de jueces y poder ejecutivo.  Esto en un país normal no pasa)