Los catalanes pagan a España 37.179 MILLONES de euros en impuestos. Los vascos 956 millones...

mayo 04, 2017

Los datos son los  2015 porque estamos en mayo y España todavía no le ha dicho a la Generalitat lo que recaudó en Catalunya el 2016...
Al haber crecido un 3,5% es posible que la cantidad de 2016 sea más alta (unos mil millones más...).

 Los catalanes pagamos (pagaremos) 39 veces más que los vascos teniendo una población 3,5 veces superior...

Vale, vamos a ser legales y lo que realmente hay que contar es la cantidad que sale de restar la financiación del estado a esos 37.179 millones.

En los presupuestos de la Generalitat de 2017, el gobierno central nos enviará (poco a poco, vía "brestretes"...) 17.974 millones.  

Y no hay nada más que contar ya que a los vascos, de esos 956 millones, les devolverán parte de esa cantidad (o todo) vía inversiones...

Así que, el ejecutivo central roba a los catalanes 19.205 millones...
Eso son 20 veces más que a los vascos...

Posiblemente a usted le quede la pregunta ¿quién se queda el IVA del País Vasco?
Evidentemente las provincias vascas. Je, je... a eso le llamo unidad de mercado...

Y la otra cuestión es ¿cuánto recaudan los vascos para sí mismos?   Unos 13.000 millones de euros (ver aquí).

Por lo tanto, redondeando, tenemos que España se queda de los catalanes el 52% de lo que recaudan.
Y de El País Vasco el 7%...

Es que, con el mismo tipo de expolio que sufren los catalanes (más del 50% de IRPF + IVA y el 100% del impuesto de sociedades), los vascos deberían darle a España 6.300 millones de euros.

Un dinero que los españoles ahora no tienen (pero que a nadie parece que le importe...).

Los números son así de secos y aplastantes, solo plasman la realidad, la verdad.

Y, si usted quiere que esos agravios hacia Catalunya continúen, no vote independentismo.

http://spaincrisis.blogspot.com/2017/05/los-catalanes-pagan-espana-37179.html?spref=fb

El Tribunal Supremo español avala la legitimidad de la escuela diferenciada

La disputa de la Junta de Andalucía con varios colegios de educación diferenciada de la comunidad viene de antiguo, pero la argumentación expuesta en una sentencia recién dictada podría suponer un hito importante a favor de este tipo de colegios. Siempre que el Tribunal Supremo mantenga una línea coherente a partir de ahora, algo que no ha ocurrido anteriormente.

actualizado el 29-05-2017

FERNANDO RODRÍGUEZ-BORLADO - 25.MAY.2017

Las dos sentencias se refieren a los colegios Altair y Ribamar (Sevilla), de chicos y chicas respectivamente, aunque se pueden extrapolar a los demás centros. Aún no han sido publicadas en la web oficial del Tribunal Supremo, donde hasta ahora solo ha aparecido una nota de prensa. No obstante, el periódico Magisterio permite leer la segunda, en la que la ponente transcribe tal cual todos los fundamentos jurídicos de la primera. Llama la atención la contundencia con que los jueces rebaten los principales argumentos aducidos por la Junta de Andalucía para negar el concierto a varios centros de educación diferenciada; los mismos que ya desestimó el Tribunal Superior de Justicia de Andalucía en una decisión de 2015, contra la cual la Junta había presentado el recurso que ahora el Supremo ha rechazado.

La sentencia explica que la igualdad entre chicos y chicas no queda menoscabada por la existencia de centros diferenciados, como ya señaló la Unesco en 1960.

Un año antes, la administración andaluza denegó varios conciertos a colegios de enseñanza diferenciada argumentando que no admitir alumnos de ambos sexos suponía violar el artículo 14 de la Constitución, así como la Ley Orgánica de Educación y la Convención de la Unesco relativa a la Lucha contra las Discriminaciones en la Esfera de la Enseñanza (1960).

La sentencia del Supremo contradice las tres afirmaciones, y ordena el reembolso de los conciertos deducidos a los colegios Altair y Ribamar. Los fallos explican que la actual redacción de la LOE –es decir, la LOMCE–, que permite a los centros diferenciados acceder al sistema de conciertos en igualdad de condiciones con los mixtos, es “plenamente conforme” con el principio de igualdad consagrado en el mencionado artículo 14 de la Constitución, pues el modelo mixto “es un medio, no el único, de promover la eliminación de aspectos de desigualdad por razón de sexo”. Así pues, la sentencia no solo desmiente a la Junta en cuanto a la supuesta ilegalidad, respecto de la norma educativa vigente, de subvencionar a colegios diferenciados, sino que da por sentada la constitucionalidad de la LOMCE –hay un recurso pendiente, interpuesto precisamente por la Junta de Andalucía–; y lo que es más importante: al señalar que “no se puede asociar la enseñanza separada con la discriminación por razón de sexo” desbarata la crítica de fondo que suele hacerse a este modelo de educación.

También se hace referencia a la Convención de la Unesco aludida por la Junta de Andalucía. Como explica el fallo, este texto obliga a los Estados firmantes a eliminar los obstáculos que impidan a un sexo participar en igualdad de condiciones en la educación, pero esto no exige “que sean los centros los que deban ofrecer tales condiciones de acceso equivalentes para ambos sexos”. De hecho, el artículo 2 de la Convención, en su apartado A, señala directamente a la educación diferenciada entre las situaciones que “no serán consideradas constitutivas de discriminación”.

Punto y…

Así pues, hay motivos para esperar que este fallo suponga un hito en la consideración legal de los centros diferenciados. Hasta ahora, el TS ha dado algunos bandazos. Como recientemente explicaba Alejandro González-Varas en Aceprensa, hasta 2008 la jurisprudencia había mantenido una posición coherente a favor de que estos colegios pudieran recibir conciertos. Sin embargo, a partir de entonces, y especialmente desde 2012, algunas sentencias empezaron a señalar que este modelo educativo era “legítimo”, “no discriminatorio”, y sin embargo podía ser excluido “conforme a derecho” del sistema de financiación pública; lo que, en la práctica, suponía situar a las familias que lo deseen para sus hijos en inferioridad de condiciones respecto a las demás, pues solo lo podrían elegir si tenían dinero para sufragar un centro privado.

Para evitar que el futuro de estas escuelas dependa de la ley educativa en vigor, sería importante que el TC aclarara si es legal discriminar económicamente a unos colegios por motivos pedagógicos

De ahí la importancia de la reciente sentencia. La frase de que “no se puede asociar la enseñanza separada con la discriminación por motivo de sexo” señala un límite a posibles leyes educativas futuras, y crea jurisprudencia.

No obstante, a pesar de la contundencia de algunos fragmentos sueltos, sería precipitado considerar esta sentencia como una solución definitiva a la incertidumbre legal en que la escuela diferenciada lleva años moviéndose. El hecho de que el fallo sea una contestación a un recurso hace que los jueces se limiten a valorar los motivos concretos aducidos por la Junta. Es cierto que hay en el texto frases “de peso” sobre este modelo educativo; pero podría ocurrir que, como ya ha sucedido anteriormente, un cambio en la normativa nacional al estilo de la redacción original de la LOE –es decir, que obligara a los colegios a admitir alumnado de ambos sexos para obtener subvenciones públicas– provocara que el TS volviera al argumento de que el gobierno tiene derecho a denegar conciertos a la diferenciada a pesar de que esta opción sea legítima.

La futura sentencia del TC respecto de la LOMCE podría añadir luz al tema. Parece claro que el fallo reafirmará la constitucionalidad de la ley aprobada por el PP, pero está por ver cuáles son los argumentos, y si se entra al asunto de fondo. En definitiva, se trata de juzgar dos casos de posible discriminación: una por motivo de sexo, la que experimentarían los chicos o las chicas por la existencia de centros diferenciados subvencionados; y otra por motivos pedagógicos, la que sufren estos colegios –por tanto, las familias– cuando se les impide acceder a la financiación pública. Si los jueces aclararan definitivamente qué límites tiene la Administración para denegar conciertos (es decir, para limitar la oferta educativa al alcance de la ciudadanía), probablemente evitarían que haya que estar litigando cada vez que se aprueba una nueva ley educativa. La hacienda pública y los padres se lo agradecerán.

http://www.aceprensa.com/newsletter-article/el-tribunal-supremo-espanol-avala-la-legitimidad-de-la-escuela-diferenciada/

 

Otros artículos relacionados:

>>  L’Estat paga el doble per un alumne de l’escola pública que per un de la concertada

>>  El ahorro de tener escuela concertada

>>  España: Colegios católicos ahorran al Estado unos 3.500 millones de euros

>>  Enseñanza concertada: cuando la demanda no basta

 

Otras fórmulas de cuentas de ahorro educativo. Otros métodos para favorecer la libertad de elección de escuela con financiación pública.

En EE.UU. la fórmula del cheque escolar ha estado sometida a distintos avatares, al compás de decisiones judiciales que en algunos estados la han permitido y en otros no. Pero los legisladores han intentado también otros métodos para favorecer la libertad de elección de escuela con financiación pública.

IGNACIO ARÉCHAGA  -  22.MAY.2017

Uno de estos programas son las Education Savings Accounts (ESA), una fórmula parecida a la de los cheques, pero en la que el dinero aportado por el Estado puede ser empleado por los padres no solo para la educación de sus hijos en escuelas privadas sino también para para otros fines educativos.

Arizona fue el primer estado que utilizó esta fórmula en 2011, después de que el Tribunal Supremo del estado anulara el cheque escolar. Las familias que renuncian a la educación de su hijo en la escuela pública, reciben del estado una cantidad correspondiente al 90% del coste escolar en una cuenta que pueden utilizar para distintos fines educativos: la matrícula en una escuela privada, enseñanza en casa (home schooling), clases de refuerzo, material escolar y otros gastos educativos aprobados por el estado.

El programa se había limitado a una minoría de alumnos (unos 3.300), principalmente los que tienen necesidades especiales o provienen de escuelas por debajo de los estándares educativos. Pero ahora los legisladores de Arizona han extendido esta posibilidad a todos los alumnos. Cada estudiante de secundaria podrá acogerse al sistema, aunque para las nuevas inscripciones habrá un tope de 5.000 al año.

En la cuenta se depositará un importe de 5.600 dólares, que se estima sería suficiente para cubrir la matrícula en la mitad de las escuelas privadas de Arizona. La ley impone medidas de control, que incluyen que el alumno se someta a tests estandarizados y que se publiquen los resultados del conjunto.

La fórmula de las cuentas de ahorro educativo se está aplicando también en otros estados. Florida, Mississippi y Tennessee han establecido ESA para estudiantes con necesidades especiales. Nevada aprobó una legislación para ampliar la fórmula a todos los alumnos, pero el mecanismo de financiación de la ley fue rechazado por el Tribunal Supremo del estado, si bien reconoció su constitucionalidad. Más de 8.000 padres se habían apuntado al programa, pero ahora hace falta que el gobernador republicano del estado convenza a la cámara legislativa que hoy es de mayoría demócrata.

http://www.aceprensa.com/articles/la-formula-de-las-cuentas-de-ahorro-educativo/

 

El discurs íntegre de Puigdemont: ‘L’estat espanyol no té tant poder per a impedir tanta democràcia’

Recupereu aquí la conferència sobre l'última oferta de diàleg amb Madrid

 

Junqueras, Puigdemont i Romeva, a Madrid | TV3

 

El president de la Generalitat fa una conferència a la Caja de Música de Madrid per instar el Govern espanyol a pactar el referèndum  

 

19:03	Fins aquí la conferència de Puigdemont, que ha durat exactament una hora. Moltes gràcies per seguir-nos.
19:01	Acaba Puigdemont la seva conferència insistint amb l'oferta de diàleg del govern català i amb una advertència: Catalunya votarà, vulgui o no vulgui l'Estat.
19:00	Puigdemont: "Esperarem fins a l’últim minut de la pròrroga. Però si no és així, el compromís del govern amb els ciutadans de Catalunya és inviolable”
18:59	Puigdemont: "El diàleg s'ha de restablir sense restriccions"
18:57	Puigdemont: "L'oferta de diàleg és permanent"
18:57	Puigdemont: "Mai renunciarem a que els catalans votin si el govern espanyol diu que “no” a tot"
18:56	Puigdemont: "Desitjem que el referèndum a Catalunya sigui pactat amb el govern espanyol. Estem disposats a parlar de tot"
18:54	Puigdemont: "Vam prendre consciència de que vertaderament mai havíem pintat res"
18:53	Puigdemont: "No som un desafiament, no som un suflé"
18:52	Puigdemont: "Els que estem aquí davant de vostès l'únic que volen és saber què volen els catalans pel seu futur. I en democràcia l'única manera de saber-ho és un referèndum, acordat i homologat internacionalment".
18:52	Puigdemont: "L'Estat espanyol no té tant de poder per impedir la democràcia"
18:50	Puigdemont: "El veritable propòsit de la majoria dels catalans és poder votar, més enllà del sentit del vot"
18:49	Puigdemont: "Catalunya és una societat inclusiva i plural de la qual ens en sentim molt orgullosos”
18:48	Puigdemont: "Els catalans volen que l'Estat sigui part de la solució, i no del problema".
18:47	Puigdemont: "Res és per sempre, res és immutable".
18:47	Puigdemont: "No ens rendim en l'exploració del diàleg, perquè és el que ens exigeix la ciutadania catalana".
18:44	Puigdemont: "S'ha de dialogar sobre l'important, l'essencial, el fonamental. Un bon començament seria compartir la idea que el sentit de la democràcia és donar la veu al poble".
18:43	Puigdemont: "Si hi ha voluntat polític es troben els canals per acordar"
18:42	Puigdemont apel·la a la "legimitat republicana" per fer el referèndum
18:41	Puigdemont: "Anar al Congrés com a coartada per difuminar l'absència de voluntat política és un error en el qual no volem participar".
18:40	Puigdemont: "No es tracta de liquidar Espanya ni de negar-la. Es tracta del dret a l’autodeterminació de Catalunya”.
18:38	Puigdemont, sobre l'oferta d'explicar-se al Congrés: "La nostra demanda té cabuda en l'ordenament constitucional. Són majoria els que assenyalen que amb voluntat poítica tot és possible. Existeix voluntat política per atendre la demanda catalana?"
18:37	Puigdemont: "Els governants tenim l'obligació de no mirar cap a una altra banda quan identifiquem un problema".
18:36	Puigdemont critica al govern de Rajoy d'irresponsable per "no fer res".
18:35	Puigdemont: "Ens van dir que el Senat no era per nosaltres, que la Cambra de Representació Territorial era un eslògan".
18:34	Puigdemont: "La nostra intenció era dirigir-nos al Senat, perquè era l'escenari ideal. Però no va ser possible".
18:33	Puigdemont agraeix a Manuela Carmena el seu oferiment per fer la conferència.
18:32	Tot seguit és el torn del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.
18:31	Junqueras: "No renunciarem a l'exercici democràtic més fonamental que és el dret a vot"
18:30	Junqueras: "La nostra voluntat és tenir la millor de les relacions possibles amb el nostre entorn. I la millor relació que podem tenir és una relació entre iguals, una relació fraternal".
18:29	Junqueras: "Quan algú diu als ciutadans que no pot votar, el que els està dient és que no els importa la seva opinió"
18:28	Junqueras: "El referèndum és un instrument extraordinari perquè permet fer a la ciutadania una pregunta clara que té una resposta concreta".
18:28	Junqueras: "Aquesta voluntat i aquest convenciment va molt més enllà de possibles inhabilitacions, querelles o condemnes de qualsevol tipus. Estem en política de pas".
18:27	Junqueras: "Amb els que votin que "no" ens uneix la voluntat democràtica de votar".
18:26	Junqueras: "El millor instrument que tenim és la democràcia, i això implica el vot"
18:26	Junqueras: "El que volem és que a tot el nostre entorn, amb tots aquells que compartim vincles, els vagi sempre el millor possible" (referint-se als espanyols)
18:24	Junqueras: "Som una societat oberta i acollidora que ho demostra cada cada dia. Aquesta societat oberta vol decidir-ho tot".
18:23	Junqueras: "Volem disposar de les millors eines per afrontar els reptes de futur. Volem tenir tota la responsabilitat"
18:22	Junqueras: "Volem ser responsables del nostre present i del nostre futur, dels nostres encerts i dels nostres errors".
18:21	Junqueras: “Les dades econòmiques conviden a l’esperança però també conviuen amb reptes de futur que generen una enorme preocupació"

 

18:19	Junqueras: "L'atur és la més important de les nostres prioritats".
18:18	Junqueras: "El creixement de Catalunya és un creixement sòlid i diversificat".
18:16	Romeva: "Aquesta mà estesa de diàleg ha de ser interpretada com una oportunitat per a Catalunya, Espanya i Europa".
18:16	Romeva: "No ho feu per Catalunya, feu-ho per Espanya". Així acaba la seva intervenció Raül Romeva. Tot seguir parla Oriol Junqueras.
18:13	Romeva: "Espanya ha d'actuar de manera diferent a com ho ha fet en els darrers tres segles. Ha de trencar amb la llògica històrica de desavinences".
18:13	Romeva: "Avui Espanya té un problema, es juga la seva democràcia a Catalunya".
18:11	Romeva: "El que proposem no és un plantejament maniqueu, no es tracta d'anar uns contra altres. Catalunya no va en contra de ningú. Es tracta de determinar com volem que siguim les nostres relacions i com afrontem les nostres discrepàncies"
18:10	Romeva valora els llaços familiars que uneixen Catalunya amb els espanyols.
18:09	Romeva: "Si en alguna qüestió hi ha una amplíssima coincidència és amb la voluntat de fer un referèndum".
18:06	El primer a parlar és Raül Romeva. "Catalunya té una societat heterogènia i plural. També ho és l'actual Govern. Aquesta plural·litat ens enriqueix"
18:04	A punt per començar la conferència. Tots tres ja estan preparats.
18:01	Pablo Iglesias, per cert, és l'únic líder d'un partit polític espanyol que assistirà a la conferència d'aquest dilluns a Madrid.
17:58	A la conferència també hi participaran el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i el conseller d'Exteriors, Raül Romeva.
17:53	El president de la Generalitat s'ha reunit, prèviament a la conferència, amb el líder de Podemos, Pablo Iglesias, i amb l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena.
17:36	La Caja de Música de Madrid acollirà, a partir de les 18 hores, la conferència de Puigdemont. És el darrer intent del president de la Generalitat per acordar el referèndum amb l'Estat.

http://elmon.cat/noticia/201760/recupereu-aqui-la-conferencia-sobre-lultima-oferta-de-dialeg-amb-madrid#.WSMedwxq2XI.facebook

..............

El cap de l'executiu català ha ofert diàleg permanent amb l'estat espanyol, però ha avisat que el govern mai no renunciaria a posar urnes 

Ha estat una de les frases de la intervenció que ha fet el president de la Generalitat a l’Auditori Caja de Música de Madrid. Puigdemont ha ofert diàleg permanent amb l’estat espanyol, però ha avisat que el govern mai no renunciaria al fet que els catalans votin el seu futur polític perquè és un compromís democràticament inviolable. I ha donat per fet que després del referèndum es tornaria a formular una proposta de negociació a l’estat per a aplicar-ne el resultat.

El podeu veure en vídeo a la part superior de l’article 

( >> http://www.vilaweb.cat/noticies/el-discurs-integre-de-puigdemont-lestat-espanyol-no-te-tant-poder-per-a-impedir-tanta-democracia/)

o llegir-lo ací:

(al mateix web en format  similar a pdf on line) 

........

Més d’una vintena de diplomàtics segueixen en directe la conferència de Puigdemont

 

Entre els assistents no hi havia cap representant del govern espanyol, però si polítics com ara Pablo Iglesias o Aitor Esteban 

La conferència que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva han ofert a Madrid ha omplert totalment l’auditori de l’Ajuntament de Madrid on ha tingut lloc, amb prop de tres-cents assistents entre els quals hi havia representants d’una vintena d’ambaixades, dels sindicats, de la patronal i del món universitari. També hi havia portaveus de diverses forces, entre els quals es destacava la presència del líder de Podem, Pablo Iglesias, i el secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez. No hi ha assistit cap representants del PP, ni del PSOE ni de Ciutadans. La conferència –com també la reunió de Puigdemont, Junqueras i Romeva amb la batllessa de Madrid, Manuela Carmena– ha despertat l’interès dels mitjans, que hi ha enviat una cinquantena de periodistes.

La conferència que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras i el conseller Raül Romeva han ofert a Madrid ha omplert totalment l’auditori de l’Ajuntament de Madrid on ha tingut lloc, amb prop de tres-cents assistents entre els quals hi havia representants d’una vintena d’ambaixades, dels sindicats, de la patronal i del món universitari. També hi havia portaveus de diverses forces, entre els quals es destacava la presència del líder de Podem, Pablo Iglesias, i el secretari general de la UGT, Josep Maria Álvarez. No hi ha assistit cap representants del PP, ni del PSOE ni de Ciutadans. La conferència –com també la reunió de Puigdemont, Junqueras i Romeva amb la batllessa de Madrid, Manuela Carmena– ha despertat l’interès dels mitjans, que hi ha enviat una cinquantena de periodistes.

(llegir·ho tot a:  http://www.vilaweb.cat/noticies/la-conferencia-de-puigdemont-reuneix-representants-dambaixades-dels-agents-socials-i-de-la-universitat/

"Operació Catalunya" veieu el programa "30 minuts"

  LES  COSES,  LA GUERRA BRUTA  CONTRA CATALUNYA  ARRIBA A LÍMITS  INCREÍBLES:

Operació Catalunya                                              21.05.2017

Anatomia d'una conspiració: una policia política?

Per veure el vídeo cliqueu:
http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/2024/Operacio-Catalunya

O bé: http://www.tv3.cat/videos/5668500

Martí i Pol i els impossibles

"Tot està per fer i tot és possible"

 

MARTÍ  I  POL 

"Auca d'una resposta del senyor Gaudí" Josep Carner

A Carlota Campins

1 Tothom n'ha sentides dir

d'aquest gran senyor Gaudí

2 que cada hora -¿no s'hi val!-

fa una cosa genial.

3 i no deixa viure en pau

l'home savi ni el babau.

4 Ell alçava amb ferro vell

l'alta gàbia d'En Güell.

5 Arma un temple a Sant Martí

que mai més no tindrà fi.

6 Ningú diu de can Calvet

que no fa calor ni fred.

7 En un Parc posa En Gaudí

l'Orient a l'estil d'ací.

8 La gran Seu dels mallorquins,

l'esbotzà de part de dins.

9 Amb la casa d'En Batlló

burxa el neci espectador,

10 I amb la casa d'En Milà

es pot dir que el va aixafar.

11 Ara ha fet una maqueta

d'una església "maqueta".

12 És el temple i cada altar

tot de fil d'empalomar.

13 Però l'èxit d'En Gaudí

ve d'allò del violí.

14 Per cinc cèntims ho sabreu

(de les auques és el preu).

15 Dona O Comes i Abril

va guarnir un saló d'estil.

16 L'estil era... no ho sé pas.

Un Lluís que no ve al cas.

17 Ella té un oncle segon

que ha rodat per tot el món.

18 Un matí que era al Midi,

se li ocorre de venir.

19 Mes s'atura: -A la neboda

dec encar present de boda.

20 Què li duc, què no li duc...,

convindrà que hi tingui lluc.-

21 Vol quelcom de faramalla,

i de sobte deia: -Calla!

22 De petita l'he sentit

fent escales dia i nit,

23 que eren, ai, per "desiguales",

la terror de les escales.

24 Un piano li daré;

tant se val que quedi bé.-

25 I ja posa un telegrama:

-Cua Erard per una dama.-

26 Ell arriba (per Cerbère)

i el piano ja l'espera.

27 Envers la senyora Comes

el duu un "pessetero" amb gomes,

28 i mant camàlic que sua

puja el piano de cua.

29 Per sorprendre-la era un dia

que la senyora tenia,

30 alleujant la consciència,

"cine" de beneficència.

31 Porten, amb emoció,

el gran fòtil al saló.

32 La neboda va arribar:

-Oncle! -Noia! (Allò que es fa.)

33 En mirar el present novell

dona O no cap en pell.

34 Però fa un veí subtil:

- ¡El piano no és d'estil!

35 -¿Com ho fem? ¡I el vull lluir!

Ja veurà, crido En Gaudí.-

36 Ell, molt fi, ve de seguida.

-¿Què volia, si es servida?

37 -Ja coneix -diu ella humil-

que el saló tot és d'estil.

38 Sense fer cap dany a l'art,

¿on posem aquest Erard?-

39 En Gaudí mira el saló

amb aquella atenció.

40 Ressegueix tots els indrets

i mesura les parets.

41 D'un brocat alça les gires

i separa cinc cadires.

42 I aleshores, somrient,

va movent el cap d'argent.

43 La senyora esperançada,

va a saber-li l'empescada.

44 -¡Tanmateix, senyor Gaudí!

Digui, digui, ja pot dir.-

45 Don Antoni, amb la mà dreta,

es rascava la barbeta.

46 -¿És vostè -diu molt atent-

qui es dedica a l'instrument?-

47 La senyora que li explica:

-Oh, veurà. Toco una mica.-

48 I va dir el senyor Gaudí:

-Miri, toqui el violí.

Josep Carner: "Auca d'una resposta del senyor Gaudí"

Publicat per primer cop a la Cuca de Llum el 12.02.2010