28 de desembre del 2017

Retirada en marxa: els policies que van reprimir l’1-O se’n van de Catalunya. Resum de la seva estada.


 

Vinguts de tot l'estat espanyol per a evitar el referèndum, el pas d'aquests agents per Catalunya serà recordat per la brutalitat amb què van actuar l'1-O i per no haver pogut evitar la votació de més de dos milions de ciutadans 

(De l'Editorial de Vicent Partal) "El secretisme que ha envoltat la presència d'aquests policies als ports de Barcelona i Tarragona ha estat tan excepcional com injustificable. S'ha amagat, per exemple, el cost de l'operació, emparant-se en el secret d'estat per impedir les preguntes parlamentàries. El conseller Rull va denunciar temps enrere que només els vaixells costaven 300.000 euros el dia i s'ha calculat que l'estat espanyol s'havia gastat vuitanta milions d'euros en aquesta polèmica operació." ...
"Dit tot això, tingueu present la cosa més important: se'n van derrotats, després de perdre les eleccions il·legals que el mateix estat que els va enviar als nostres ports havia convocat per provar de guanyar-nos. Se'n van abatuts i desmoralitzats per unes croquetes que no els semblen adequades al seu perfil. Se'n van en silenci, sense himnes ni visques, en un contrast clamorós amb la manera com els acomiadaven quan venien. Se'n van, en fi, amb la sensació que la seua feina no ha servit de res i que tornem a ser allà on érem abans no arribassen. Vicent Partal)

 

27.12.2017

Més de tres mesos. Concretament, noranta-vuit dies. Aquest és el temps que ha durat la intervenció policíaca a Catalunya organitzada pel Ministeri d’Interior espanyol. La retirada d’efectius va començar dimarts i serà progressiva i esglaonada, de manera que dissabte ja no n’hi haurà cap, llevat de les patrulles habituals. Ho confirma el ministeri, que després de les eleccions del 21-D, en les quals l’independentisme va obtenir la victòria, han decidit de posar fi a una intervenció que no va poder evitar el referèndum.

Van començar d’arribar després del cop d’estat del 20 de setembre, quan la Guàrdia Civil va detenir quinze alts càrrecs de la Generalitat i va fer quaranta-un escorcolls en dependències públiques per a evitar el referèndum. L’endemà passat, el ministre espanyol José Ignacio Zoido activava una operació anomenada Copèrnic. Consistia a desplaçar unitats de reforç per a vigilar l’espai públic i actuar en cas que es mantingués el referèndum. Van centrar la intervenció exclusivament a provar d’evitar el referèndum fos com fos. Hi hagué desenes d’escorcolls per mirar de segrestar urnes, butlletes de vot i cartells i van fer diverses detencions.







El creuer que va allotjar els policies, conegut per ‘Piolín’, amarrat al port de Barcelona
 

Però, com que no van poder blocar la logística del referèndum, aquests sis mil agents –segons una dada publicada per El País que no s’ha confirmat, car el govern espanyol la manté com a secret d’estat– van ser utilitzats per a reprimir amb força els ciutadans que volien participar en la votació. 1.066 ferits i 52 atacs policíacs arreu del Principat. Aquestes xifres són la millor manera de resumir una jornada històrica i dramàtica. La majoria dels qui van ser ferits el dia del referèndum, el 82,5%, van tenir contusions o policontusions. Un 83% dels casos van rebre una diagnosi lleu.

L’1 d’octubre, des de primera hora del matí fins a migdia, la Guàrdia Civil i la policia espanyoles van provar de rebentar el referèndum amb una repressió sense precedents. La població va defensar pacíficament els centres electorals, però, així i tot, els cossos policíacs van emprar la força per entrar en alguns col·legis i segrestar urnes.


Després de la tempesta –així s’autoanomenen els policies– de l’1-O, els agents no se’n van pas anar i la repressió va continuar. La major part de les accions eren centrades a investigar presumptes delictes d’odi contra els seus cossos. Només a Reus, una jutgessa investiga treballadors públics, empresaris, regidors i veïns per un manifest en què van demanar que els agents se n’anessin de l’hotel Gaudí de la ciutat, on eren allotjats. D’aquí es deriva la detenció d’ahir dels dos regidors de la CUP, que no havien anat a declarar en les primeres dues citacions. La persecució ha arribat a límits gairebé desconeguts, com és el cas de l’actor que interpreta el senyor Bohigues al programa radiofònic ‘Versió RAC-1’, també investigat per una broma sobre la policia espanyola.

Els agents no tan sols han estat d’actualitat per la manera d’actuar. També s’han queixat de les condicions en què estaven allotjats en els dos vaixells del port de Barcelona, o fins i tot, del sopar de la nit de Nadal. Fora dels creuers, set policies van originar una batussa en un bar del Born que va obligar els Mossos a intervenir. Així ho explicava un dels cambrers del bar, que va rebre amenaces i una agressió dels agents. Tot amb tot, aquest incident no ha estat objecte de cap investigació judicial.

Les incògnites del desplegament
Tanmateix, restaran dues incògnites per resoldre. Quants efectius es van desplaçar en total i quin cost ha tingut aquest desplegament en les arques espanyoles? De resposta oficial, no n’hi ha ni n’hi haurà, perquè el govern espanyol ha catalogat l’operació Copèrnic de secret d’estat. Els Mossos van demanar de saber-ne les dades, però la informació els fou negada. També ho van sol·licitar els senadors Carles Mulet (PDECat) i Margarita Quetglas (Podem). La resposta fou, en tots els casos, la mateixa: el govern espanyol no n’informa perquè és secret d’estat.

Les estimacions, publicades per mitjans com El País, parlen de 5.500 a 6.000 efectius, una xifra lleugerament inferior a la de les plantilles estables de tots dos cossos a Catalunya. Tampoc no se’n sap el cost. Mitjans com El Español, el rotatiu de Pedro J. Ramírez, han publicat quantitats: només activar l’operatiu va costar trenta-dos milions d’euros, als quals s’ha d’afegir el sou dels agents durant tot aquest temps.

La Diputació Permanent aprovarà avui de presentar un recurs davant el TC contra l’aplicació del 155


La clau de la votació la tenen els dos diputats de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP), que segons ha pogut saber VilaWeb, en principi votaran a favor 

La Diputació Permanent, que és l’òrgan que pren decisions quan el Parlament de Catalunya està dissolt per unes eleccions, es reuneix avui per a decidir si porta al Tribunal Constitucional (TC) l’aplicació del govern espanyol de l’article 155 de la Constitució i que ha intervingut tot l’autogovern català. Tot i que la majoria que tenia el bloc independentista en la mesa, ara no la té en la Diputació Permanent, tot indica que el recurs prosperarà i es podrà denunciar al TC l’actuació del govern espanyol. La clau de la votació la tenen els dos diputats de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP), que segons ha pogut saber VilaWeb, en principi votaran a favor.

Fonts de Junts pel Sí també confien que el recurs prosperarà amb el suport de CSQEP. De fet, al congrés espanyol, la formació germana En Comú Podem ja va presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra l’aplicació de l’article 155 a Catalunya perquè considerava que sobrepassava les previsions de la constitució, ja que aquesta no permetia ni la dissolució del Govern català ni la convocatòria d’eleccions.

El mal del 155, quantificat: 251 destitucions, organismes eliminats, detencions…
Junts pel Sí va demanar al novembre un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries (CGE) sobre el 155 i l’òrgan consultiu de la Generalitat va fallar que era susceptible de ser recorregut perquè, per exemple, va sostenir que el cessament del govern que va imposar Rajoy no era una ‘mesura necessària o indispensable’.

Després de conèixer-se el dictamen del Consell, Junts pel Sí va decidir de demanar la convocatòria d’aquesta Diputació Permanent, que és qui tindrà l’última paraula sobre si es presenta el recurs.

La composició de la Diputació Permanent és encara la de la legislatura anterior, on Junts pel Sí i la CUP tenen una majoria de 72 diputats, i no la composició resultant de les eleccions del 21-D. Malgrat aquesta majoria en el ple, no la tenen en la Diputació Permanent, ja que als ‘cupaires’ no van substituir Eulàlia Reguant en aquest òrgan quan va deixar l’escó i només han conservat un diputat ––Gabriela Serra– dels dos que els pertocaven. De manera que el bloc independentista en suma onze, els mateixos que la resta de partits. Catalunya Sí que es Pot, amb dos –Lluís Rabell i Marta Ribas– decantaran el resultat.

Podeu seguir ací la sessió:

25 de desembre del 2017

25.12.2017 - Un altre mite destrossat: el vot independentista creix sobretot al Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès



El 2015, un mes abans de les eleccions, El Mundo publicava un article d’anàlisi on explicava que la baixa participació en les eleccions al Parlament de Catalunya beneficiava els partits sobiranistes.  Fins i tot, el candidat del PP, Xavier García Albiol, deia: ‘Amb un 72% o un 73% de participació global, als independentistes se’ls hi desmunta el xiringuito i se’ls acaba la broma.’ També recollien un informe de Societat Civil Catalana que mantenia que les possibilitats de majoria absoluta per als independentistes ‘serien mínimes amb un 75% o un 80%’ de la participació.

La teoria ja es va veure superada el 2015, quan, amb una participació del 77,55% a Catalunya, es va mantenir la majoria absoluta. Malgrat això, en aquestes eleccions del 21-D l’unionisme ha repetit el mateix missatge, insistint que la mobilització de la ‘majoria silenciosa’, principalment a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), pel simple fet de concentrar-hi una gran part de la població amb orígens a la resta de l’estat, comportaria un vot massiu a les formacions partidàries del 155 i, per tant, la fi del procés independentista. Amb un 82% de participació, però, tampoc no ha estat així. Ni de bon tros.



L’abstenció també suma independentistes
L’aplicació de l’article 155, amb més de 200 acomiadaments a l’administració catalana
, la detenció i persecució del govern català i les decisions partidistes de la Junta Electoral no han servit per a vèncer ni desmobilitzar l’independentisme, sinó que ha fet que s’hagi superat en 100.000 vots el resultat de fa dos anys, i que hagi obtingut més vots, fins i tot, que l’1 d’octubre.

Absolutament en totes les comarques de Catalunya han crescut els votants independentistes i, fins i tot, en set comarques l’independentisme ha ampliat l’avantatge i han guanyat més vots que Ciutadans, PP i PSC. El vot unionista ha augmentat, però trobem que els abstencionistes no eren només d’aquest perfil, sinó que un 38% d’aquests nous votants ho han fet per ERC, CUP o JxCat.

També trobem que, en set comarques, el creixement del vot independentista ha estat superior al creixement que han tingut Ciutadans, PSC i PP. Per tant, s’ha ampliat la diferència entre els dos blocs. Són l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Segrià –destaca Lleida ciutat, on s’ha superat per primera vegada el 50% del vot independentista–, l’Urgell,  el Moianès i, especialment, les Terres de l’Ebre: al Baix Ebre, el 80% de nous votants són independentistes, un 74% al Montsià i un 66% a la Ribera d’Ebre.

La capacitat –no tan sols de retenir els votants de la gran mobilització del 2015, sinó d’incrementar-los arreu– explica per què s’ha mantingut la majoria. Les enquestes apuntaven que JxCat, ERC i CUP podien perdre fins a tres escons a Barcelona i un o dos escons tant a Lleida com a Tarragona i a Girona. Finalment, només ha baixat un escó a Barcelona i Tarragona, i s’ha mantingut a Girona i Lleida, demarcació on les forces de la República han augmentat el percentatge de vot.

També hi ha hagut creixement allà on hi ha més població. Justament a l’AMB, que havia de servir d’ariet contra l’independentisme, és on s’ha aconseguit la majoria de nous votants independentistes, aquells que han permès de mantenir la majoria absoluta.

L’independentisme metropolità
En les nou comarques
on ha estat primera força Ciutadans, s’han guanyat 66.612 votants independentistes més que el 2015, més de la meitat dels nous vots aconseguits en total per les forces independentistes. Concretament al Barcelonès, al Baix Llobregat i al Vallès hi ha 52.613 nous vots.


Entrades relacionades amb les eleccions al Parlament de l'1 octubre 2017:


Cantades de nadales "per la llibertat dels presos polítics" arreu del país



 
A Barcelona s'han fet a la Presó Model. Arreu del país, devant de l'Ajuntament. Imatge: ccma.

A Lleida.


A Girona, a la Plaça del Vi. 


A Palma també han fet una cantada. Va apropar-se la policia per identificar un parell de persones, estem arribant a uns límits...





>> Nadales per reclamar la llibertat dels presos a diferents municipis catalans:

ERC denuncia a la Comissió Europea anomalies amb el vot exterior



Els eurodiputats Terricabras i Solé han fet una pregunta parlamentària sobre els catalans a l’estranger que no han rebut la documentació a temps i els problemes als recomptes 

 
Una urna a l’oficina consular d’Espanya a Brussel·les Foto: ACN.

Els eurodiputats d’ERC Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé s’han adreçat aquest dijous a la Comissió Europea per denunciar les anomalies amb el vot exterior pel 21-D. A través d’una pregunta parlamentària han demanat a la institució si considera que “s’ha vulnerat el dret a vot dels catalans residents a l’estranger”. En el text els parlamentaris han explicat que “s’han denunciat casos -a Mèxic, Equador i els Emirats Àrabs, i països europeus com Bèlgica i Luxemburg- on el material electoral s’ha rebut amb retard o fins i tot no s’ha rebut”.

A més a més, el document també recull que observadors electorals han denunciat que, en alguns casos, el recompte no s’ha pogut fer efectiu “atès que només s’ha pres nota del vot presencial”. En aquest sentit, Terricabras i Solé han preguntat a l’executiu comunitari quines accions durà a terme per investigar les anomalies i si “s’han donat les condicions necessàries per considerar que el procés ha estat transparent pel que fa al vot exterior”.

 Els voluntaris que s’han organitzat per fer supervisar el vot exterior als consolats d’arreu del món van denunciar dimecres que els catalans a l’exterior han trobat anomalies i dificultats a l’hora d’exercir el seu vot. Catalans al Món va especificar que és especialment en els països de fora de la UE que el retard en l’enviament del material electoral als votants està sent més rellevant.

Denuncien errors en actes d'escrutini del 21-D

actes escrutini 21 D   Mark Serra Twitter




Foto: Laura Gómez
Barcelona. Dissabte, 23 de desembre de 2017


El tuitaire Marc Serra ha denunciat en una publicació a Twitter errors en actes d'escrutini de les eleccions del 21-D: 


 actes escrutini2 21 D   Mark Serra Twitter    
Serra explica que en l'acta d'una mesa, de la qual ha publicat la foto, falten cent vots a Junts per Catalunya perquè indica que n'ha tret 155 i després només se'n comptabilitzen 55. De fet, el document assegura que en aquesta mesa han votat 749 persones, però quan se sumen els vots de cada partit en resulten 649. 

https://www.elnacional.cat/ca/politica/denuncien-errors-actes-escrutini-21d_224112_102.html# 


------------- 

Com a mínim 284 municipis de Catalunya presenten irregularitats segons el recompte paral·lel               

 

Imatge de Catalunya Lliure


23.12.2017
Segons el recompte paral·lel que està realitzant l’Assemblea Nacional Catalana, amb l’ajuda dels interventors de JxC, ERC i la CUP, 284 municipis de Catalunya presentarien irregularitats en les últimes eleccions.

Aquestes irregularitats inclouen des d’errors en el cens fins a recomptes incorrectes de vots a partits. Les dades (extretes el 23/12/2017 a les 20:45h), que afecten aquests 284 municipis, només són de 5.590 meses de les 8.247 que hi ha a Catalunya, així doncs, encara en podrien ser més els municipis afectats.

A continuació podeu veure les incongruències representades sobre el mapa. En vermell, els municipis que presenten aquestes irregularitats. Si hi feu clic, podreu veure en detall quina xifra no quadra i de quina mesa.

Cliqueu aqui per veure el mapa interactiu per municipis, i des d'alli, per meses: http://www.catalunyalliure.cat/2017/12/minim-284-municipis-catalunya-presenten-irregularitats-segons-recompte-paral%c2%b7lel/#