19 d’octubre del 2021

La Moncloa tanca la porta al traspàs de Rodalies i a un acord immediat pel català en l'audiovisual. -Això a les portes de la "negociació" dels Pressupostos Generals de l'Estat.

 

 

El govern espanyol tampoc contempla una entesa sobre el futur de la comissaria de Via Laietana abans del debat a la totalitat dels pressupostos generals de l'Estat

 

per NacióDigital, Barcelona, Catalunya |
15 d'octubre de 2021
 El govern espanyol tanca la porta per ara a un traspàs de les vies de Renfe –que són propietat d'Adif- així com de la comissaria de Via Laietana i també a un acord imminent pel blindatge del català a la llei de l'audiovisua estatal. Diverses fonts de la Moncloa han explicat aquest divendres que veuen impossible assolir una entesa amb ERC pel blindatge del català abans del debat i votació de les esmenes a la totalitat dels pressupostos generals de l'Estat, que tindrà lloc els dies 3 i 4 de novembre i on l'executiu de Sánchez necessitarà els vots dels republicans.

De fons existeix una discrepància del Ministeri d'Economia –que és qui pilota el projecte de la normativa audiovisual- amb el concepte de blindatge del català que reclamen els grups independentistes. Els ministeris eviten per ara fer cap cessió que permeti aplanar el camí dels suports d'ERC als pressupostos. Els 13 vots dels republicans són crucials i Gabriel Rufián va recordar aquesta setmana que un cop eliminat Cs de l'equació "agradi o no" l'acord passa per ERC.

Rufián evita posar terminis, però fonts d'ERC han apuntat aquesta setmana que aspiren a tancar un acord sobre la presència del català a la llei audiovisual que prepara el govern espanyol abans d'abordar a fons una eventual aprovació dels pressupostos generals de l'Estat per al 2021. La Generalitat va promoure ahir una reunió amb el sector per fer "front comú" de cara a la negociació amb el govern espanyol.

Aquest acord, segons el govern espanyol, no es produirà en cap cas abans de la votació de les esmenes a la totalitat dels comptes, els dies 3 i 4 de novembre, i existeixen dificultats serioses perquè es produeixi després, perquè el Ministeri d'Economia "té una altra concepció de la llei" i no vol parlar de cap "blindatge" del català.

Les mateixes fonts apunten que malgrat totes les dificultats ERC i PNB són socis prioritaris en aquests contactes de cara a l'aprovació dels pressupostos, i expliquen també que hi ha hagut contactes amb el conseller d'Economia, Jaume Giró, tot i que no veuen factible a hores d'ara que Junts acabi donant suport als comptes.

Altres fonts assenyalen també que malgrat les peticions de la Generalitat el traspàs de Rodalies no podrà incloure les vies i infraestructures d'Adif. És el que va apuntar la ministra Raquel Sánchez aquesta setmana a les Corts: una cosa és el servei i el finançament, que és el que es negocia ara, i una altra les infraestructures. Segons aquestes fonts el fet que les vies siguin utilitzades per altres serveis de llarg distància i mercaderies impossibilita que es pugui fer la transferència en el marc legal vigent.

Altres fonts del govern espanyol tanquen la porta també al traspàs de la comissaria de la Policia Nacional espanyola a Via Laietana. Una reivindicació que compta amb el suport del Govern i de l'Ajuntament de Barcelona però que topa amb el 'no' frontal del Ministeri de l'Interior. El ministre Marlaska ja va assegurar al Congrés que al seu entendre la feina diària dels agents ja "resignifica" democràticament la comissaria.
 
 
( L'ENGANYIFA DE LES LLEIS DE PRESSUPOSTOS.
Cal recordar que la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat que es 'discuteixen' cada atardor, NOMÉS dóna permís a l'executiu a fer les despeses que es pactin a la Llei.  L'executiu, en aquest cas el govern d'en Pedro Sánchez, té la facultat de decidir quines partides dels Pressupostos s'executen o no.  Aqui rau l'engany per tants de nosaltres!  Tenim la tendència a pensar que si una ampliació d'un hospital, o un tram de carretera, unes escoles...etc.,  han estat incloses als Pressupostos, donc estem salvats, allò és farà. I precisament no és així:  el 'Gobierno'  decideix què és fa o no. És a dir, fa servir el Pressupostos com arma política dues vegades com a mínim, una per incloure la partida, i segona per executar-la efectivament. 
 
Succeiex molt sovint que per exemple un tram de carretera -recordareu el de l'ampliació de la N II a l'entrada de Girona pel sur-,  s'arrossegui 10 anys als Pressupostos fins que per fi l'executin. També recordareu que els 4-5 alcaldes d'aquest tram es van negar a assistir a l'inaguració amb el ministre d'Obres Públiques, ben fet, dignitat! Cuca de Llum)
 
 
 
 
---

14 d’octubre del 2021

Puigdemont: "Si aguantem, cosa que no vam fer fa 4 anys, ens reconeixeran", entrevista a la TV belga

 


 

Núria Casas - El Nacional.            Foto: Captura de pantalla Les News 24 | Vídeo: @portet_bruguera

Barcelona. Dimecres, 13 d'octubre de 2021. 12:14


Cinquanta minuts d'entrevista li ha dedicat el primer canal líder en informació belga, LN24, al president Carles Puigdemont. A Bèlgica interessa el procés independentista català i el periodista Martin Buxant va voler repassar la història de Catalunya per entendre com s'ha arribat fins avui. Puigdemont parla de com esdevenir un estat independent: "Serà complicat, però serà l'inici del camí. No hi haurà reconeixement immediat, però si aguantem la posició, que no ho vam fer fa quatre anys, perquè vam prioritzar una altra visió, i mantenim una reacció no violenta i democràtica, tindrem opcions".
 
 '50 minutes avec Carles Puigdemont', així es va titular el programa on, a tall d'exemple, el dia anterior havien entrevistat el líder de l'esquerra francesa, Jean-Luc Mélenchon. Puigdemont compara la justícia espanyola amb la d'altres països de la Unió Europea: "A Bèlgica, a Alemanya i a Itàlia he sentit que hi havia una justícia independent, que es pot equivocar, que pot prendre les decisions que vulgui, però no hi ha un odi contra les meves idees. A Espanya no puc tenir un judici independent".
 
 I va subratllar la tasca en què ara està centrat: "Treballem perquè es confirmi la nostra immunitat. A partir d’aquest moment veurem si Espanya fa com Polònia o com la resta d’estats europeus". Per això, llança el mateix plantejament que el seu advocat, Gonzalo Boye, ja va plantejar la setmana passada: "Si tinc immunitat a 26 països i n’hi ha un on no, on és el problema? La UE ho ha d’arreglar."
 
  
 
El procés interessa a Europa. La cobertura informativa que va tenir ahir Puigdemont no s'ha vist mai ni al canal públic espanyol TVE, ni a La1 ni a La2, o el seu circuit de desconnexió català. Buxant va demanar que fos explícit i situés els espectadors. A tall d'exemple, el president va explicar que a Catalunya hi ha "quatre capitals" —Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona—, i en un to distès va assegurar que "Girona és una petita i bonica capital que representa tot un model de turisme per la seva qualitat i patrimoni". També va lloar la tasca de l'alcalde Xavier Trias al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona, abans que agafés el relleu l'alcaldessa Ada Colau i, fins i tot, va tocar la Transició: "Aquesta va venir després d'una repressió franquista i de l'assassinat del president Lluís Companys".
 
També va comparar l'autonomia catalana amb la basca, la qual va destacar que sí que "gaudeix d'independència fiscal" i va explicar que el component de solidaritat a Catalunya "sempre ha destacat", malgrat que això hauria de ser compatible amb un repartiment més equitatiu: "Tota aquesta riquesa que som capaços de produir amb el nostre esforç, no la podem retornar a la gent. Hi ha una quantitat de diners enorme que no podem decidir: el 8% del nostre PIB (uns 20.000M d'euros), que es perden i no es recuperen".
 
 Puigdemont continua representant l'independentisme a l'exterior i segueix llançant un missatge: "Espanya va enviar 6.000 policies amb la idea d'impedir el referèndum. Va ser un moviment de 2,3 milions de persones amb una xarxa de gent que va posar les urnes, els papers de votació i que va fer possible el referèndum. Va ser imparable". Unes declaracions que van ser seguides pel periodista que no parava d'insistir per conèixer el detall de tots els fets. Fins i tot va parlar de la figura de José María Aznar o la del president Artur Mas i com el no a un nou Estatut de Catalunya per part de l'Estat va encoratjar l'anhel de molts catalans a reivindicar la independència.
 

 

 

 

 

 

----

13 d’octubre del 2021

Barcelona capitula un 11 d'octubre de 1652, després d'un setge de 15 mesos

  

 
 
Un 11 d'octubre de 1652 Barcelona capitula davant els terços hispànics comandats per Joan Josep d'Àustria després d'un llarg setge de 15 mesos agreujat per una terrible epidèmia de pesta. L'endemà, mentre molts barcelonins -famolencs- surten al pla a buscar provisions, els soldats francesos que han participat en la defensa de la ciutat se’n retiren.

En saber-se que ha caigut Barcelona nombroses poblacions catalanes juren obediència al rei Felip IV, el sobirà contra qui havia esclatat 12 anys enrere el Corpus de Sang i la revolució dels Segadors. Tot i així, la guerra que enfronta la monarquia hispànica i França continua, i els francesos mantenen algunes posicions estratègiques a la meitat nord del Principat.

En aquest context, amb el conflicte encara obert, Joan Josep d'Àustria opta per apaivagar la situació a Catalunya concedint un perdó general si bé n'exclou a Josep de Margarit, el gran comandant de les forces catalanes, de qui s'havia posat preu pel seu cap en ser considerar l'ànima de la resistència.

També confirma les constitucions catalanes anteriors a 1640 però com a una "gràcia" concedida per la magnanimitat del rei, purga la llista de persones que poden sortir insaculats per a càrrecs de la Diputació del General i mana confiscar els béns d'aquells a qui es considera traïdors, dels quals molts ja es troben a l'exili. Entre aquests, Margarit, que ha aconseguit escapar de Barcelona i refugiar-se a Perpinyà, des d'on sosté la lluita contra els terços hispànics al costat dels francesos.

Arran d'aquesta derrota, Catalunya -que havia quedat sota protecció francesa després que la Junta de Braços instaurés la república el gener de 1641- torna a mans la monarquia hispànica. Tot i així, el conflicte entre Felip IV i Lluís XIV de França s'allarga i les negociacions de pau no es tanquen fins el 1659, quan el Principat de Catalunya sofreix la partició del seu territori, quedant el Rosselló i mitja Cerdanya en poder francès.

🎨 "Vista general del setge de Barcelona per les tropes de Joan Josep d'Àustria" (Pandolfo Reschi. Galeria Corsini, Florència)
· · · · ·
Si us agrada, compartiu-ho i seguiu l'Esguard Històric
> enllaç al blog: http://esguardhistoric.blogspot.com

8 d’octubre del 2021

Com creix el català

 

 

 

El català no creix als arbres, que creix parlant-lo i de cap manera més.
 
Marta Rojals (la Palma d’Ebre, Ribera d’Ebre 1975)
 
 
 ----

"Un cas molt sensible", el cas de Puigdemont, i com és tractat per l'Estat espanyol que es salta totes les normes. El "problema de les fotocòpies", per Elisa Beni



29.set.2021

M'ha trucat una enviada de premsa del Tribunal Suprem per renyar-me "per escriure falsedats", perquè diu que "he insinuat" en les meves intervencions i els meus tuits que a la Sala II estaven fent l'orni per impedir a la representació lletrada de Puigdemont d'accedir a la peça de situació personal. M'he emprenyat. Jo no escric coses falses mai, a tot estirar, equivocades i sense voler, i la insinuació, ja saben, no deixa de ser l'art que t'entenguin sense dir res. Ho dec haver fet bé, perquè fins i tot ells m'han captat.





El cert és que fins ahir, dimarts 28, al matí, des del despatx de Gonzalo Boye no van poder accedir a la peça de situació personal de l'expresident. Només a aquesta, perquè per veure la de la resta dels seus patrocinats hauran d'esperar. Tot era, em diuen oficialment, un problema de fotocòpies. Que si eren molts fulls, que si la causa era a reprografia, que si això i això altre... Ja sabeu. De vegades em sorprèn que no m'adoni de com d'empipadora pot ser la copisteria  al dret de defensa. Sí, fins i tot jo que he treballat per a ells, entenc que això de la fotocopiadora és un hàndicap insalvable, fins que un lletrat et diu dilluns al matí que serà un problema haver d'esgrimir davant el tribunal de Sàsser el dia 4 i davant el TGUE, a l'hora de presentar les cautelars, que no s'ha concedit aquest accés preceptiu i bàsic per al dret de defensa. Ha estat oli en un llum. L'endemà s'han pogut instruir sobre aquesta peça que recull tots els avatars pels quals ha passat la "situació personal" de Puigdemont, és a dir, les OEDE, els comunicats entre països i totes aquestes coses que tenen tan poca importància. Coses de la reprografia, ja se sap. Demano disculpes per haver pensat malament.





 

La peça conté les comunicacions d'Espanya a través del sistema Sirene (sol·licitud d'informació complementària a l'entrada nacional) que és la forma de comunicació entre estats Schengen per al compliment de les alertes d'OEDE. I hi ha coses curioses, que deixen clar que tant Àustria com Finlàndia, Lituània i Alemanya, per descomptat, i Bèlgica van demanar en el sistema informàtic de Schengen que se'ls posés un "flag" per a la petició de Puigdemont. Un flag és un "indicador de validesa" que converteix l'ordre de detenció en una simple ordre d'esbrinament de domicili, en cas que la persona entri al país. Així, Àustria ja va deixar dit al febrer d'aquest any que s'introduís un flag permanent "per ordre donada pel Ministeri Federal de Justícia"; el mateix que va fer Alemanya el febrer del 2020, per ordre del seu Ministeri de Justícia: "D'acord amb la nostra legislació nacional, serà molt poc probable mantenir aquesta persona en custòdia per a qualsevol procediment de lliurament". Lituània, "molt amablement", els diu que els posin el flag mentre es consulta al fiscal general si l'ordre de detenció "és executable segons la nostra legislació", i fins ara. També és revelador que en les comunicacions de la policia espanyola a altres països com Bèlgica s'arribi a demanar urgència, ja que “as you now this is a very sensitive case in our country”. Només els faltava la icona de les manetes.

 

 

També aquesta peça conté la comunicació Sirene de la detenció a Itàlia. La comunicació italiana es produeix oficialment a les 06 hores 40 minuts de la matinada del divendres 24. S'hi demana "la documentació habitual pels conductes habituals" i es notifica l'hora en què Puigdemont passarà davant el tribunal. Així que no, la policia espanyola no se'n va assabentar per Sirene, perquè a aquella hora de divendres ja tots sabíem que era a la presó i que passaria a disposició judicial aquell mateix matí. Segons les primeres declaracions de comandaments policials, hi va haver "una trucada" mentre Puigdemont estava encara volant que va posar tota la cúpula policial a seguir l'assumpte i posteriorment van dir a El Español que l'avís els va arribar a través de Sirene "a última hora de la tarda, el vespre" de dijous. Vaja, doncs això tampoc no quadra! Va ser la matinada de l'endemà, com resa al paper.

 
No són sinó més dades de tot el conjunt sísmic que va precedir la detenció de Puigdemont a Sardenya. La cosa és tan enrevessada que hi haurà preguntes parlamentàries. Al govern belga perquè els policies espanyols han afirmat públicament que va ser Bèlgica la que va introduir l'alerta i va avisar Itàlia quan Puigdemont va pujar a l'avió. Bèlgica, ja veuen, aquell país que té suspès el procediment i des del qual fa mesos que els polítics catalans volen a tot arreu. Aquell país del qual va sortir aquest estiu Ponsatí per viatjar a Itàlia sense que saltés res ni es detingués ningú. Els serveis de fronteres italians van dir a periodistes de La Repubblica que coneixien l'arribada de Puigdemont des del dia anterior perquè estava "monitorat". En què quedem? Amb tant tripijoc al govern espanyol li arribarà una bateria de preguntes parlamentàries perquè aclareixi quin va ser el recorregut exacte i la participació de la policia espanyola en aquest operatiu. Cosa gens difícil, ja que quan les coses són clares i estan documentades, no hi ha cap problema per explicar-les. El que és estrany és que la cúpula policial espanyola digui una cosa primer i una altra després i que aquesta no quadri amb la documentació del Suprem i que tot sigui un mar de soroll. En principi, no hi ha cap misteri per ocultar en una detenció dels sistemes de Schengen. Que es faci la llum.
 
 
3) També queda per aclarir quan ho va saber el ministre de l'Interior, que era amb els Reis a La Palma, i que diu que no va saber res fins que va aterrar a Madrid. Va ser, pel que sembla, l'últim en assabentar-se'n, perquè des de les nou de la nit els telèfons de la Moncloa treien fum amb trucades de periodistes. Una altra vegada els han aixecat la camisa? Ja saben la meva opinió: ni la justícia ni la policia ni l'estat espanyol s'haurien d'apartar un sol mil·límetre dels procediments en aquest, com ells diuen, "sensitive case", i em sap greu sospitar, però és el que s'està fent des del principi.
Segueixin el fil perquè d'això en sortirà un cabdell, segur.
 
 
 
 
 
 
 
 
----

5 d’octubre del 2021

(Sardenya) “Por de Boye i por d’Europa: la visió espanyola del fracàs de les euroordres”. Article de síntesi de les peripècies judicials del Pres. Puigdemont

 
 
 
05.10.2021 

El president Carles Puigdemont demanava dilluns, de l’Alguer estant, que l’estat espanyol ho deixés estar, que aturés la persecució. “Basta”, va exclamar, en italià. L’enèsim revés a les euroordres de Pablo Llarena, ara a Sardenya, es pot llegir com un fracàs de l’estratègia del Tribunal Suprem, i de l’estat espanyol, contra els exiliats. Perquè han topat amb diverses jurisdiccions, a Bèlgica, a Alemanya, a Escòcia, a Suïssa, i han rebut advertiments d’algunes altres. Però a Madrid hi ha poques veus que ho assumeixin i que facin una crítica oberta de Llarena. Gairebé quatre anys després l’enfocament continua essent el mateix: la culpa és dels altres, el sistema de les euroordres no és eficaç, la Unió Europea falla, la justícia espanyola és ferma i coherent… Hi ha excepcions, és clar, però la majoria de l’opinió publicada a Madrid i els moviments en la cúpula judicial van en aquesta línia. El president Carles Puigdemont demanava dilluns, de l’Alguer estant, que l’estat espanyol ho deixés estar, que aturés la persecució. “Basta”, va exclamar, en italià. L’enèsim revés a les euroordres de Pablo Llarena, ara a Sardenya, es pot llegir com un fracàs de l’estratègia del Tribunal Suprem, i de l’estat espanyol, contra els exiliats. Perquè han topat amb diverses jurisdiccions, a Bèlgica, a Alemanya, a Escòcia, a Suïssa, i han rebut advertiments d’algunes altres. Però a Madrid hi ha poques veus que ho assumeixin i que facin una crítica oberta de Llarena. Gairebé quatre anys després l’enfocament continua essent el mateix: la culpa és dels altres, el sistema de les euroordres no és eficaç, la Unió Europea falla, la justícia espanyola és ferma i coherent… Hi ha excepcions, és clar, però la majoria de l’opinió publicada a Madrid i els moviments en la cúpula judicial van en aquesta línia.

És prou revelador que l’endemà de la resolució del Tribunal d’Apel·lació de Sàsser que qüestionava la validesa de les euroordres del Suprem contra els eurodiputats exiliats, el Tribunal Constitucional espanyol s’hi pronunciï a favor. La justícia de Bèlgica va suspendre’n la tramitació quan va saber que el jutge Pablo Llarena mateix havia presentat unes qüestions pre-judicials sobre el marge de maniobra dels estats per a refusar les ordres de detenció europees; el Tribunal General de la UE va resoldre que havien restat suspeses d’ençà de la presentació d’aquestes prejudicials, i va dir a Puigdemont, Comín i Ponsatí que no havien pas de patir, que no serien detinguts per aquesta raó. I la justícia italiana ha agafat aquest argument per a suspendre el procediment d’extradició de Puigdemont. I tanmateix, el TC dictamina que les euroordres són plenament vigents, i que la decisió de Llarena de mantenir-les fou “respectuosa amb el dret de la tutela judicial efectiva” dels exiliats.

L’enfocament que fa el TC (tot esperant que es faci públic el text sencer de la resolució) és que són els altres que s’equivoquen. Talment va ocórrer quan Alemanya va refusar l’extradició per rebel·lió i sedició de Puigdemont; quan Bèlgica va posar pegues a l’euroordre contra els consellers exiliats i, sobretot, quan va desestimar de manera definitiva l’extradició de Lluís Puig. Quan Puigdemont va restar en llibertat després de la detenció a Slesvig-Holstein, l’abril del 2018, tant Llarena com la fiscalia mespanyola van començar a patir per si l’extradició finalment no reeixia. De manera que la fiscalia es va activar i va fer un intent desesperat perquè l’euroordre pogués tirar endavant: va demanar una reunió amb la fiscalia alemanya, que es va fer a l’Haia, als Països Baixos, a les oficines d’Eurojust, l’organisme de coordinació judicial entre estats membres de la UE. Aquella reunió fou tensa, segons les informacions que se’n van saber aleshores, per la pressió dels espanyols per a presentar unes suposades noves proves que havien d’incriminar Puigdemont. No se’n van sortir.

>>