Amat defensa que seria un estat "completament viable", tot i admetre
que les despeses de la Generalitat creixerien un 127% en assumir
funcions estatals
ELENA FREIXA / Barcelona
| Actualitzada el 30/10/2012
El catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat
Pompeu Fabra Oriol Amat ha defensat aquest dimarts la viabilitat
financera de Catalunya com a estat independent. Ha calculat que,
comparant ingressos i despeses, Catalunya tindria "un guany net de
13.618 milions d'euros" separada d'Espanya, una xifra equivalent al 7,1%
del PIB.
La xifra positiva, ha explicat Amat, s'obtindria de la
diferència entre els 49.018 milions d'ingressos addicionals que tindria
Catalunya recaptant el 100% dels impostos i els 35.400 milions de
despeses addicionals que suposaria assumir les competències estatals,
com ara Defensa o Hisenda.
En una conferència al Col·legi de
Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, Amat ha conclòs que amb
les xifres a la mà, "Catalunya és completament viable com a estat
independent pel que fa a la seva Hisenda".
Fent un repàs a les
xifres ja conegudes del dèficit català amb l'Estat, de 16.000 milions
d'euros (el 8,4% del PIB), els nivells estan molt per sobre dels que mai
han tingut altres regions com ara Flandes, que ha arribat al 4,4% de
dèficit, ha explicat el catedràtic.
La clau del model de
finançament actual espanyol, punt específic de la seva "inviabilitat"
futura, rau en el principi d'ordinalitat, que fa que Catalunya, tot i
ocupar el lloc número quatre al rànquing autonòmic en termes de renda
per càpita, davalla fins al lloc número 9 un cop aplicada la solidaritat
amb la resta de comunitats.
"Les enquestes diuen que tothom a
Catalunya veu bé un cert repartiment, però hi ha grans contradiccions,
perquè la taula mostra que hi ha cinc comunitats que tot i aportar
menys, acaben rebent més recursos", ha explicat Amat.
Els possibles boicots
El
catedràtic de la UPF ha aportat dades sobre l'efecte que tindria un
hipotètic boicot d'Espanya contra un futur estat català. Tenint en
compte el creixent pes que ha pres el mercat internacional en detriment
del mercat espanyol, una empresa fabricant de béns podria veure
afectades "una tercera part de les vendes en un suposat boicot".
Citant
un estudi de la mateixa universitat, Amat ha defensat que perquè el
boicot arribés a nivells de greuge similars a l'actual dèficit català
−del 8,5% del PIB−, hauria de passar que el 70% dels consumidors
espanyols i la meitat de les empreses deixessin de comprar del tot a
Catalunya, una situació extrema poc probable, si es tenen en compte
ruptures d'estats anteriors, com la separació de Txèquia i Eslovàquia.
L'economista
ha advertit, però, que les despeses de la Generalitat actuant com a
administració estatal creixerien "un 127%". Pel que fa al sistema de
pensions, ha reconegut que amb els nivells actuals d'atur a Catalunya,
del 22,56%, també seria deficitari i necessitaria "retocs", si no es pot
reduir a nivells raonables del 2008 la xifra de desocupació.
Un
cop repartida la part del deute espanyol que tocaria a Catalunya tenint
en compte el seu PIB, l'endeutament públic català seria del 75,8%. Això,
matisat pels guanys nets que tindria el nou estat, situaria la prima de
risc catalana a nivells molt baixos, de 140 punts, segons Amat.
