13 de febrer del 2014

Classe d'economia amb Xavier Sala i Martin: diferència entre balances fiscals i comptes públics regionalitzats ( 29/01/2014) (vídeo, 23 min)




Conceptes explicats:  balances fiscals, què son.
Els dos mètodes per calcular les balances fiscals; responen a preguntes diferents.
Discussió sobre l'opinió de l'ex-ministre Borrell sobre com calcular les balances fiscals.
Discussió del mètode de càlcul proposat pel ministre Montoro: "comptes públics regionalitzats"

12 de febrer del 2014

Carta memorable del Batle d'Esporles a la Consellera d'Educació del Govern Balear


Honorable Sra. Consellera d’Educació Govern de les Illes Balears 
                                             Esporles, 30 de gener de 2014 


En referència la preocupació per la Llaçada pintada a la façana del CP Gabriel Comas i Ribas, d’acord amb l’entrada en vigor de la Llei de símbols, vull manifestar-li que aquesta llaçada va ser pintada per la Delegació de l’Obra Cultural Balear a Esporles, amb la corresponent autorització per part d’aquest equip govern, i que, de moment, NO FEIM COMPTES RETIRAR-LA. Precisament la llaçada amb la senyera (que forma part del nostre escut, per cert) representa la lluita per aconseguir un ús regular de la nostra llengua dins tots els àmbits de la nostra societat; no perquè considerem que sigui millor o pitjor que les altres, sinó perquè és la nostra, la dels nostres pares i mares, la dels nostres padrins i padrines, la dels nostres avantpassats, en definitiva. I si no ho feim nosaltres, qui creu que ho farà Sra. consellera, els andalusos? els murcians? els castellans? És massa demanar que els mallorquins i mallorquines tenguem el dret a poder expressar-nos en qualsevol àmbit de la nostra societat en la nostra llengua? O, fins i tot, és massa demanar que els mallorquins i mallorquines ens puguem expressar? De totes maneres, senyora consellera, aquest no és el problema de la nostra escola. El problema principal que tenim a dia d’avui és que mai havíem tengut tants d’alumnes amb tants pocs professionals. Mai no havíem tengut tants de casos d’integració amb tants pocs educadors especialitzats per poder-los atendre. En lloc d’ampliar-ne el nombre -la plantilla existent ja era deficient-, heu fet el contrari: minvar-la i retallar-la fins a 6 places. A més a més, hem d’afegir que no es cobreixen les baixes laborals si no és després dels 30 dies, o que envien substituts a partir dels quinze dies. En termes d’inversió per a la millora de les instal·lacions, l’aportació de la Conselleria ha estat totalment nul·la tot i les mancances dels nostre centre que prou bé coneixeu perquè han estat comunicades a la Conselleria en reiterades ocasions. Les aportacions de la Conselleria d’Educació a l’Escoleta Infantil Municipal són gairebé ridícules, la qual cosa provoca que els pares i mares, i el mateix ajuntament, hagin de suportar damunt la seva esquena gairebé la totalitat del seu cost..... I com a Esporles, m’imagin la resta de centre escolars de la resta de pobles i de Ciutat. No debades, seguim essent una de les comunitats amb un índex estrepitós de fracàs i abandonament escolar i, francament Sra. consellera, crec que poc té a veure amb les llaçades, i molt amb què no hi destinen els recursos que realment serien necessaris. Per tant, Sra. consellera, li deman, des de la responsabilitat que el fet de ser el batle m’exigeix, que deixi de perdre el temps i els recursos en polèmiques totalment absurdes i estèrils, que no ens faci perdre el temps a nosaltres, que prou feines tenim, que deixi de cercar la provocació constant amb els docents, que els deixi fer feina tranquils i que es posi, d’una vegada per totes,a fer feina per solucionar els problemes REALS que tenim als nostres centres. 
Miquel Ensenyat Riutort, Batle d’Esporles

6 de febrer del 2014

Islandia, su método original inédito para salir de la crisis bancaria del 2008


ISLANDIA: No hay que olvidar que han encarcelado a les tres banqueros responsables, que han llevado a los tribunales a su ex Primer ministro, que 25 ciudadanos no políticos han redactado una nueva Constitución,  que a fecha de hoy  febrero de 2014 , están creciendo a un 2-3%...   Su caso ha sido silenciado para que NO cunda el ejemplo...

Un comentario de FB que me ha gustado:  ""Andrea Mara Rispo tampoco olvidemos que viven 320mil personas y la escala de complejidad de las cosas se aminora enormemente cuando todo un país es tan pequeño... igual la cultura nórdica es de las menos corruptas en todo el mundo, así que bravo por ellos""

Judici històric a Irlanda contra tres banquers acusats de delictes relacionats amb la crisi del 2008

Sean Fitzpatrick, ex director de finanzas, al salir de la corte en Dublín / Bloomberg.
Foto de El País.

Judici històric a Irlanda contra tres banquers acusats de delictes relacionats amb la crisi del 2008

Tres directius de l'Anglo Irish Bank, que va ser rescatat amb 30.000 milions d'euros públics, estan acusats de frau

 
EFE Dublín | Actualitzada el 05/02/2014 - ARA.CAT

Tres alts càrrecs de l'Anglo Irish Bank (AIB) acusats de frau han comparegut aquest dimecres davant d'un tribunal de Dublín, entre gran expectació i fortes mesures de seguretat, en la primera sessió d'un judici històric contra alguns dels presumptes responsables de la crisi econòmica de l'any 2008. 

Els acusats, entre els quals hi ha l'exdirector de l'entitat, són els primers banquers de renom que s'asseuen davant d'un tribunal a Irlanda per delictes relacionats amb la crisi que travessa el país des de l'any 2008. El col·lapse d'AIB va obligar el govern irlandès a nacionalitzar-lo l'any 2009 i va invertir més de 30.000 milions d'euros en el seu rescat. Un any després, sense poder fer front al deute, Irlanda va haver de demanar un rescat a la Unió Europea i al Fons Monetari Internacional de 85.000 milions d'euros, que es va donar per acabat el mes de desembre passat.

L'exdirector del banc Sean FitzPatrick, l'exdirector de finances William McAteer i l'exdirector general de préstecs Patrick Whelan s'han declarat innocents dels 16 càrrecs que pesen sobre ells per haver fet "prestacions il·legals d'assistència financera" amb l'objectiu de revaloritzar de manera fraudulenta les accions d'AIB. El delicte està penat a l'illa amb un màxim de cinc anys de presó i una multa mínima de 3.100 euros. 
 
El judici ha generat tanta expectació que les autoritats han habilitat una altra sala del complex judicial per poder seguir el procés a través de pantalles de televisió. El cas serà jutjat per un jurat popular i comptarà amb uns 800 testimonis i 24 milions de documents.
L'AIB va ser un dels bancs més actius durant la bombolla immobiliària irlandesa i va donar moltes facilitats per obtenir crèdits d'alt risc. FiztPatrick, McAteer i Whelan van concedir préstecs presumptament fraudulents per valor de 451 milions d'euros a un grup de persones conegut com a Maple 10. Entre els integrants del grup hi ha sis membres de la família de Sean Quinn, considerat durant anys l'home més ric d'Irlanda i ara en fallida. L'AIB li reclama un deute de 3.000 milions d'euros.  

Com a part de la reestructuració del sistema bancari irlandès, Dublín va fusionar l'any 2011 els bancs Anglo Irish Bank i Irish Nationwide. Tots dos van ser finalment tancats l'any passat a través d'una entitat bancària anomenada Irish Bank Resolution Corporation. 

5 de febrer del 2014

Illes Balears: L'Assemblea presenta el balanç dels primers quatre mesos de la Caixa de Resistència


La Caixa de Resistència de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears
presenta el balanç dels primers quatre mesos


691.000 € de suport en més 5.600 donacions fetes per desenes de milers de persones en solidaritat amb la causa dels docents


La Caixa de Resistència de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears ha arribat a ingressar 691.000 € en el que es considera una immensa mostra de solidaritat de la societat civil envers els docents. Desenes de milers de persones han volgut manifestar el suport a la causa dels docents mitjançant les múltiples accions de suport que hi ha hagut durant aquests darrers quatre mesos, que en aquest cas han tengut una materialització econòmica.


Els docents qualifiquen d'històrica la gran operació de solidaritat que representa la Caixa de Resistència

No de bades, en aquests més de quatre mesos que fa que s'ha incrementat el conflicte entre el món educatiu i el Govern, hi ha hagut un total de 5.615 donacions que han servit el col·lectiu docent per poder mantenir viva la lluita després de 18 jornades de vaga i un seguiment massiu i sense precedents.

Es fa difícil quantificar el nombre total de les desenes de milers de persones que s'han solidaritzat amb els docents a través de la Caixa de Resistència per la gran diversitat d'aportacions que hi ha hagut. D'una banda, 117 entitats del món associatiu, cultural, federatiu... han aportat a la caixa 117.000 €. De la mateixa manera, més de cinquanta activitats organitzades per apimas, Conservatori, professors... que es dugueren a terme durant les tres primeres setmanes de vaga. Per una altra banda, hi ha hagut concerts imponents com el de Porreres, que coincidia amb la decisió de tornar a les aules, de dia 4 d'octubre de 2013; el concert dels músics a l'Auditòrium de Palma amb un ple històric, actes que aportaren uns 35.000 €. També s'ha duit a terme una subhasta històrica amb més de 200 obres i més de 100.000 € d'aportacions a la Caixa. Destaquen, així mateix, les 5.285 aportacions particulars que arriben a sumar una quantia d'uns 400.000 €.

Quant a les sortides, s'han seguit els criteris marcats per l'assemblea: accions encaminades a mantenir viva la protesta (11.700€); cobertura jurídica (7.566€) i sol·licitud d'aportacions als docents (249.440€ a data de 31 de desembre).

S'ha de dir que l'Assemblea té contractats els serveis d'un gabinet jurídic, que ha fet aportacions per a la defensa dels directors de Menorca i també pel judici contra un grup d'estudiants multats durant la vaga. I per una denúncia contra el diputat Antoni Camps, el qual amenaçava amb l'obertura de llistes negres, les quals sabem que ja circulen i que s'han cobrat víctimes tant en personal docent que treballava a Conselleria, com també entre personal de l'escola concertada i privada, que ha perdut la plaça pel fet d'exercir el dret de vaga.

El balanç 2013 de la Caixa de Resistència garanteix la continuïtat de la mobilització

Les jornades de vaga que es tenen comptabilitzades des de l'Assemblea són de més de 41.000, xifra inferior als resultats reals. Per això, es calcula que els professors han deixat de guanyar uns cinc milions d'euros aquests 4 darrers mesos. D'aquestes 41.000 jornades de vaga, els docents han demanat ajuda per uns 2.391 dies, un 5% del total. També cal destacar que molts dels docents han prescindit d'usar la caixa de resistència i que, de la resta, la majoria just ha sol·licitat un dia. Així, unes 1.800 persones de 181 centres educatius de les Illes Balears han pogut acollir-se a la caixa per tal de poder resistir un poc més en aquest conflicte que sembla lluny d'acabar.

De la mateixa manera, també s'ha de dir, que el romanent previst a la Caixa de Resistència aquest més de gener serà d'uns 330.000 €, després que s'hagin fet efectius els pagaments per valor de 68.000€.

A més a més, durant aquest més de gener hi ha previst que es paguin prop de 20.000 € d'IVA cultural per la subhasta Artistes i mestres van plegats. S'ha de recordar, també, que les accions culturals de suport als docents han tributat un 21% d'IVA, la qual cosa suposa una aportació a les arques de l'Administració superior als 30.000 €. 
http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2014/01/691.html#more


( La Caixa de Resistència entrarà a la història de la cultura en català com un exemple de la creativitat per resistir embats. Quin suport popular ha aconseguit!, és inèdit!, un exemple. Moltes gràcies a tots els docents de Balears!! "Illes Balears: L'Assemblea presenta el balanç dels primers quatre mesos de la Caixa de Resistència"  Cuca de Llum)

4 de febrer del 2014

Sala i Martín revela com va acorralar Barroso sobre la independència de Catalunya

El president de la Comissió Europea José Manuel Durão Barroso, i  l'economista i professor de Columbia Xavier Sala i Martín.  Foto Vilaweb.


Fou en un sopar privat a Davos amb empresaris, economistes i funcionaris

Diumenge  02.02.2014
L'economista i professor de Columbia Xavier Sala i Martín ha explicat en un apuntament del seu bloc què va dir exactament al president de la Comissió Europea, José Manuel Durão Barroso, sobre la independència de Catalunya, en un sopar privat el dia 23 de gener a l'Hotel Intercontinental de Davos, on aquells dies es feia el Fòrum Econòmic Mundial. Ahir el diari El Mundo va revelar la topada dialèctica que havien tingut, però Sala i Martín ha volgut puntualitzar la informació i ampliar-la.

Aquell sopar havia de servir per a parlar de la UE i hi havia economistes, inversors i empresaris, a més de funcionaris dels Estats Units i fins i tot la ministra de Finances de Noruega, Kristin Halvorsen, segons que explicava El Mundo.

Sala i Martín explica que efectivament Barroso va començar parlant del 'renaixement d'Europa': 'Fa un any tothom es pensava que Europa seria més petita perquè hi hauria països com Grècia que en sortirien i, en canvi, és més gran perquè hi han entrat països com ara Croàcia i, uns altres, com Sèrbia, són a punt.'

Després fou el torn de Sala i Martín, que va parlar de crisi econòmica i competitivitat, però va voler aprofitar la part final del seu discurs per dir això:
'Senyor Durão Barroso, aplaudeixo i comparteixo el vostre discurs sobre les bondats de la democràcia a Europa i entenc que us sentiu orgullós de l'èxit del procés d'ampliació a països com Croàcia i Sèrbia. És molt important que Europa sigui cada vegada més gran, tingui cada vegada més ciutadans i sigui cada dia més democràtica. Però hi ha una cosa que no entenc. Croàcia i Sèrbia han aconseguit la independència per mitjà de guerres sagnants, amb abundants crims contra la humanitat que són jutjats pel tribunal de l'Haia. Com vós sabeu (perquè ens coneixem), encara que jo sigui a la delegació nord-americana sóc originari de Barcelona. Us esmento aquest detall perquè els meus compatriotes catalans demanen un referèndum que els permeti de decidir si volen continuar a Espanya o prefereixen anar per un altre camí. Enmig d'aquest procés, vós, senyor Barroso, heu dit que si els catalans voten a favor de la independència, automàticament quedaran fora d'Europa. Jo no tinc res contra els ciutadans dels Balcans, però us pregunto: "De debò que l'Europa democràtica de la qual us sentiu tan orgullós és una Europa que celebra la incorporació de països que aconsegueixen la independència a través de cruentes guerres, però amenaça amb l'expulsió aquell qui busca això mateix a través dels vots?"

I Barroso li va respondre: 'Estimat Xavier, tu saps que jo estimo Catalunya i els catalans. I crec que els catalans també ho saben. L'únic que he dit és que la UE és una unió d'estats i qui forma part dels tractats és l'estat espanyol; per la qual cosa si Catalunya passés a ser un estat diferent d'Espanya no podria formar part automàticament de la UE.' I va afegir: 'La majoria d'institucions internacionals, com les Nacions Unides, també són acords entre estats i, per tant, tenen el mateix problema.'

Sala i Martín va tornar a agafar la paraula: 'Senyor president, teniu raó: la UE no és l'única institució internacional que té aquest problema. És veritat que tots els països que s'han independitzat violentament acaben formant part de les Nacions Unides amb tota normalitat. Però això no hauria de ser motiu d'orgull sinó de vergonya, no tan sols per a la UE sinó per a tota la humanitat. No comença a ser hora que, com a éssers humans lliures i democràtics, rebutgem les fronteres traçades amb sang i violència i acceptem les que es dibuixen amb els vots dels ciutadans? Jo crec que sí. Encara més, penso que com en tantes altres ocasions en el curs de la història, aquest procés hauria de ser liderat per Europa. Aquesta podria ser una de les bases sobre les quals es fonamentés el nou renaixement d'Europa.'

I finalment va afegir: 'Dit això, és veritat que la UE és una unió d'estats, però els tractats no són escrits en pedra. Encara més, darrere aquests estats hi ha les persones i ara hi ha set milions de ciutadans europeus, que tenen un passaport on a la coberta hi ha escrites les paraules Unió Europea, i que vós amenaceu d'expulsar. Quan aquests ciutadans us preguntin: "Per què em preneu la ciutadania europea i la doneu a serbis i croats?", els haureu de respondre: "És que vosaltres vau tenir la gosadia de votar i això, els tractats europeus no ho toleren!" I quan ho feu, com creieu que la resta del món valorarà els valors democràtics de la nova Europa de la qual us sentiu tan orgullós? És aquesta l'Europa que feu renéixer? Perquè si ho és, el primer que no vol ser europeu sóc jo.' Sala i Martín diu, finalment: 'El públic va guardar un incòmode silenci fins que la moderadora no va donar pas al ponent següent.'

http://www.vilaweb.cat/noticia/4170825/20140202/sala-martin-revela-acorralar-barroso-independencia-catalunya.html 


Dos dies més tard, avui  dimarts  4-02-2014  al programa El Matí de Catalunya Ràdio, el Prof. Sala i Martín ha explicat en primera persona aquest fet. L'argument de Sala i Martín és imbatible. Adjuntem el podcast.  Interessant, val la pena:


El escrache a Santamaría fue un medio de “participación democrática. (Queda archivada la causa contra la concentración de Afectados por la Hipoteca)

'Escrache' en la vivienda de Soraya Sáenz de Santamaría. / ULY MARTÍN. Foto de El País.



Antes al contrario, los jueces consideran que la citada concentración debe entenderse como un mecanismo ordinario de participación democrática de la sociedad civil y expresión del pluralismo de los ciudadanos.


  Madrid   4 FEB 2014
El escrache que sufrió el 5 de abril de 2013 la vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría debe entenderse como “un mecanismo ordinario de participación democrática de la sociedad civil y expresión del pluralismo de los ciudadanos”. Así lo afirma la Sección 16 de la Audiencia Provincial de Madrid, que ha desestimado el recurso de apelación de la fiscalía contra el archivo del Juzgado de Instrucción nº 4 de Madrid sobre la manifestación ante la vivienda particular de la vicepresidencia convocada por la Plataforma de los Afectados por la Hipoteca.

Según fuentes jurídicas, los magistrados de la Audiencia Provincial de Madrid entienden que si bien se produjo en ese lugar una concentración numerosa de personas convocada por la Plataforma de los Afectados por la Hipoteca que no fue comunicada previamente, también es cierto que no hubo en los veinte minutos que llegó a durar incidentes violentos más allá del vocerío de consignas y el agitar de pancartas. Antes al contrario, los jueces consideran que la citada concentración debe entenderse como un mecanismo ordinario de participación democrática de la sociedad civil y expresión del pluralismo de los ciudadanos

Los jueces explican que en los hechos denunciados no se aprecia el delito de amenazas, ya que no se recogen ni se refieren por los denunciantes en ningún momento actos o expresiones por parte de los denunciados que pudieran ser indicativas de la intención de causar algún perjuicio a la vicepresidenta del Gobierno. Tampoco observan delito de coacciones, porque nada en lo ocurrido avala la tesis de que la finalidad perseguida por los ciudadanos concentrados fuese la de quebrantar la voluntad política de los denunciantes.
Además, los magistrados de la Audiencia Provincial de Madrid estiman que la falta de coacciones leve también queda descartada, ya que la conducta de los concentrados no fue violenta ni hay indicios de que la finalidad perseguida fuera la de impedir que la familia de la vicepresidenta pudiera salir de casa.

Por último, los jueces concluyen que tampoco se aprecia la comisión de los delitos de desórdenes públicos ni de manifestación ilegal, en el primero de los casos porque no se trató de una injerencia grave y en el segundo porque desatender el requisito de comunicar previamente la concentración no constituye en sí mismo infracción penal.