Honorable Sra.
Consellera d’Educació Govern de les
Illes Balears
Esporles, 30 de gener de 2014
En referència la preocupació
per la Llaçada pintada a la façana del CP Gabriel Comas i Ribas,
d’acord amb l’entrada en vigor de la Llei de símbols, vull manifestar-li
que aquesta llaçada va ser pintada per la Delegació de l’Obra Cultural
Balear a Esporles, amb la corresponent autorització per part d’aquest
equip govern, i que, de moment, NO FEIM COMPTES RETIRAR-LA. Precisament
la llaçada amb la senyera (que forma part del nostre escut, per cert)
representa la lluita per aconseguir un ús regular de la nostra llengua
dins tots els àmbits de la nostra societat; no perquè considerem que
sigui millor o pitjor que les altres, sinó perquè és la nostra, la dels
nostres pares i mares, la dels nostres padrins i padrines, la dels
nostres avantpassats, en definitiva. I si no ho feim nosaltres, qui creu
que ho farà Sra. consellera, els andalusos? els murcians? els
castellans? És massa demanar que els mallorquins i mallorquines tenguem
el dret a poder expressar-nos en qualsevol àmbit de la nostra societat
en la nostra llengua? O, fins i tot, és massa demanar que els
mallorquins i mallorquines ens puguem expressar? De totes maneres,
senyora consellera, aquest no és el problema de la nostra escola. El
problema principal que tenim a dia d’avui és que mai havíem tengut tants
d’alumnes amb tants pocs professionals. Mai no havíem tengut tants de
casos d’integració amb tants pocs educadors
especialitzats per poder-los atendre. En lloc d’ampliar-ne el nombre
-la plantilla existent ja era deficient-, heu fet el contrari: minvar-la
i retallar-la fins a 6 places. A més a més, hem d’afegir que no es
cobreixen les baixes laborals si no és després dels 30 dies, o que
envien substituts a partir dels quinze dies. En termes d’inversió per a
la millora de les instal·lacions, l’aportació de la Conselleria ha estat
totalment nul·la tot i les mancances dels nostre centre que prou bé
coneixeu perquè han estat comunicades a la Conselleria en reiterades
ocasions. Les aportacions de la Conselleria d’Educació a l’Escoleta
Infantil Municipal són gairebé ridícules, la qual cosa provoca que els
pares i mares, i el mateix ajuntament, hagin de suportar damunt la seva
esquena gairebé la totalitat del seu cost..... I com a Esporles,
m’imagin la resta de centre escolars de la resta de pobles i de Ciutat.
No debades, seguim essent una de
les comunitats amb un índex estrepitós de fracàs i abandonament escolar
i, francament Sra. consellera, crec que poc té a veure amb les
llaçades, i molt amb què no hi destinen els recursos que realment serien
necessaris. Per tant, Sra. consellera, li deman, des de la
responsabilitat que el fet de ser el batle m’exigeix, que deixi de
perdre el temps i els recursos en polèmiques totalment absurdes i
estèrils, que no ens faci perdre el temps a nosaltres, que prou feines
tenim, que deixi de cercar la provocació constant amb els docents, que
els deixi fer feina tranquils i que es posi, d’una vegada per totes,a
fer feina per solucionar els problemes REALS que tenim als nostres
centres.
ISLANDIA: No hay que olvidar que han encarcelado a les tres banqueros responsables, que han llevado a los tribunales a su ex Primer ministro, que 25 ciudadanos no políticos han redactado una nueva Constitución, que a fecha de hoy febrero de 2014 , están creciendo a un 2-3%... Su caso ha sido silenciado para que NO cunda el ejemplo...
Un comentario de FB que me ha gustado: ""Andrea Mara Rispotampoco
olvidemos que viven 320mil personas y la escala de complejidad de las
cosas se aminora enormemente cuando todo un país es tan pequeño... igual
la cultura nórdica es de las menos corruptas en todo el mundo, así que
bravo por ellos""
Sean Fitzpatrick, ex director de finanzas, al salir de la corte en Dublín / Bloomberg.
Foto de El País.
Judici històric a Irlanda contra tres banquers acusats de delictes relacionats amb la crisi del 2008
Tres directius de l'Anglo Irish Bank, que va ser rescatat amb 30.000 milions d'euros públics, estan acusats de frau
EFE Dublín |
Actualitzada el 05/02/2014 - ARA.CAT
Tres alts càrrecs de l'Anglo Irish Bank (AIB) acusats de
frau han comparegut aquest dimecres davant d'un tribunal de Dublín,
entre gran expectació i fortes mesures de seguretat, en la primera
sessió d'un judici històric contra alguns dels presumptes responsables
de la crisi econòmica de l'any 2008.
Els acusats, entre els quals hi ha l'exdirector de l'entitat, són els
primers banquers de renom que s'asseuen davant d'un tribunal a Irlanda
per delictes relacionats amb la crisi que travessa el país des de l'any
2008. El col·lapse d'AIB va obligar el govern irlandès a
nacionalitzar-lo l'any 2009 i va invertir més de 30.000 milions d'euros
en el seu rescat. Un any després, sense poder fer front al deute,
Irlanda va haver de demanar un rescat a la Unió Europea i al Fons
Monetari Internacional de 85.000 milions d'euros, que es va donar per
acabat el mes de desembre passat.
L'exdirector del banc Sean FitzPatrick, l'exdirector de finances William
McAteer i l'exdirector general de préstecs Patrick Whelan s'han
declarat innocents dels 16 càrrecs que pesen sobre ells per haver fet
"prestacions il·legals d'assistència financera" amb l'objectiu de
revaloritzar de manera fraudulenta les accions d'AIB. El delicte està
penat a l'illa amb un màxim de cinc anys de presó i una multa mínima de
3.100 euros.
El judici ha generat
tanta expectació que les autoritats han habilitat una altra sala del
complex judicial per poder seguir el procés a través de pantalles de
televisió. El cas serà jutjat per un jurat popular i comptarà amb uns
800 testimonis i 24 milions de documents.
L'AIB va
ser un dels bancs més actius durant la bombolla immobiliària irlandesa i
va donar moltes facilitats per obtenir crèdits d'alt risc. FiztPatrick,
McAteer i Whelan van concedir préstecs presumptament fraudulents per
valor de 451 milions d'euros a un grup de persones conegut com a Maple
10. Entre els integrants del grup hi ha sis membres de la família de
Sean Quinn, considerat durant anys l'home més ric d'Irlanda i ara en
fallida. L'AIB li reclama un deute de 3.000 milions d'euros.
Com a part de la reestructuració del sistema bancari irlandès, Dublín
va fusionar l'any 2011 els bancs Anglo Irish Bank i Irish Nationwide.
Tots dos van ser finalment tancats l'any passat a través d'una entitat
bancària anomenada Irish Bank Resolution Corporation.
La
Caixa de Resistència de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears presenta el balanç dels primers quatre mesos
691.000 € de suport en més 5.600 donacions fetes per desenes de milers de persones en solidaritat amb la causa dels docents
La
Caixa de Resistència de l'Assemblea de Docents de les Illes Balears ha
arribat a ingressar 691.000 € en el que es considera una immensa mostra
de solidaritat de la societat civil envers els docents. Desenes de
milers de persones han volgut manifestar el suport a la causa dels
docents mitjançant les múltiples accions de suport que hi ha hagut
durant aquests darrers quatre mesos, que en aquest cas han tengut una
materialització econòmica.
Els docents qualifiquen d'històrica la gran operació de solidaritat que representa la Caixa de Resistència No
de bades, en aquests més de quatre mesos que fa que s'ha incrementat el
conflicte entre el món educatiu i el Govern, hi ha hagut un total de
5.615 donacions que han servit el col·lectiu docent per poder mantenir
viva la lluita després de 18 jornades de vaga i un seguiment massiu i
sense precedents.
Es
fa difícil quantificar el nombre total de les desenes de milers de
persones que s'han solidaritzat amb els docents a través de la Caixa de
Resistència per la gran diversitat d'aportacions que hi ha hagut. D'una
banda, 117 entitats del món associatiu, cultural, federatiu... han
aportat a la caixa 117.000 €. De la mateixa manera, més de cinquanta
activitats organitzades per apimas, Conservatori, professors... que es
dugueren a terme durant les tres primeres setmanes de vaga. Per una
altra banda, hi ha hagut concerts imponents com el de Porreres, que
coincidia amb la decisió de tornar a les aules, de dia 4 d'octubre de
2013; el concert dels músics a l'Auditòrium de Palma amb un ple
històric, actes que aportaren uns 35.000 €. També s'ha duit a terme una
subhasta històrica amb més de 200 obres i més de 100.000 € d'aportacions
a la Caixa. Destaquen, així mateix, les 5.285 aportacions particulars
que arriben a sumar una quantia d'uns 400.000 €.
Quant
a les sortides, s'han seguit els criteris marcats per l'assemblea:
accions encaminades a mantenir viva la protesta (11.700€); cobertura
jurídica (7.566€) i sol·licitud d'aportacions als docents (249.440€ a
data de 31 de desembre).
S'ha
de dir que l'Assemblea té contractats els serveis d'un gabinet jurídic,
que ha fet aportacions per a la defensa dels directors de Menorca i
també pel judici contra un grup d'estudiants multats durant la vaga. I
per una denúncia contra el diputat Antoni Camps, el qual amenaçava amb
l'obertura de llistes negres, les quals sabem que ja circulen i que
s'han cobrat víctimes tant en personal docent que treballava a
Conselleria, com també entre personal de l'escola concertada i privada,
que ha perdut la plaça pel fet d'exercir el dret de vaga.
El balanç 2013 de la Caixa de Resistència garanteix la continuïtat de la mobilització Les
jornades de vaga que es tenen comptabilitzades des de l'Assemblea són
de més de 41.000, xifra inferior als resultats reals. Per això, es
calcula que els professors han deixat de guanyar uns cinc milions
d'euros aquests 4 darrers mesos. D'aquestes 41.000 jornades de vaga, els
docents han demanat ajuda per uns 2.391 dies, un 5% del total. També
cal destacar que molts dels docents han prescindit d'usar la caixa de
resistència i que, de la resta, la majoria just ha sol·licitat un dia. Així, unes 1.800 persones de 181 centres educatius de les Illes Balears
han pogut acollir-se a la caixa per tal de poder resistir un poc mésen
aquest conflicte que sembla lluny d'acabar.
De
la mateixa manera, també s'ha de dir, que el romanent previst a la
Caixa de Resistència aquest més de gener serà d'uns 330.000 €, després
que s'hagin fet efectius els pagaments per valor de 68.000€.
A
més a més, durant aquest més de gener hi ha previst que es paguin prop
de 20.000 € d'IVA cultural per la subhasta Artistes i mestres van
plegats. S'ha de recordar, també, que les accions culturals de suport
als docents han tributat un 21% d'IVA, la qual cosa suposa una aportació
a les arques de l'Administració superior als 30.000 €. http://assembleadocentsib.blogspot.com.es/2014/01/691.html#more
(La
Caixa de Resistència entrarà a la història de la cultura en català com
un exemple de la creativitat per resistir embats. Quin suport popular
ha aconseguit!, és inèdit!, un exemple. Moltes gràcies a tots els
docents de Balears!! "Illes Balears: L'Assemblea presenta el balanç
dels primers quatre mesos de la Caixa de Resistència" Cuca de Llum)
El president de la Comissió Europea
José Manuel Durão Barroso, i l'economista i professor de Columbia Xavier Sala i Martín. Foto Vilaweb.
Fou en un sopar privat a Davos amb empresaris, economistes i funcionaris
Diumenge02.02.2014
L'economista i professor de Columbia Xavier Sala i Martín ha explicat en un apuntament
del seu bloc què va dir exactament al president de la Comissió Europea,
José Manuel Durão Barroso, sobre la independència de Catalunya, en un
sopar privat el dia 23 de gener a l'Hotel Intercontinental de Davos, on
aquells dies es feia el Fòrum Econòmic Mundial. Ahir el diari El Mundo va revelar la topada dialèctica que havien tingut, però Sala i Martín ha volgut puntualitzar la informació i ampliar-la.
Aquell
sopar havia de servir per a parlar de la UE i hi havia economistes,
inversors i empresaris, a més de funcionaris dels Estats Units i fins i
tot la ministra de Finances de Noruega, Kristin Halvorsen, segons que
explicava El Mundo.
Sala i Martín explica que efectivament Barroso va començar parlant
del 'renaixement d'Europa': 'Fa un any tothom es pensava que Europa
seria més petita perquè hi hauria països com Grècia que en sortirien i,
en canvi, és més gran perquè hi han entrat països com ara Croàcia i, uns
altres, com Sèrbia, són a punt.'
Després fou el torn de Sala i Martín, que va parlar de crisi
econòmica i competitivitat, però va voler aprofitar la part final del
seu discurs per dir això:
'Senyor Durão Barroso, aplaudeixo i comparteixo el vostre discurs
sobre les bondats de la democràcia a Europa i entenc que us sentiu
orgullós de l'èxit del procés d'ampliació a països com Croàcia i Sèrbia.
És molt important que Europa sigui cada vegada més gran, tingui cada
vegada més ciutadans i sigui cada dia més democràtica. Però hi ha una
cosa que no entenc. Croàcia i Sèrbia han aconseguit la independència per
mitjà de guerres sagnants, amb abundants crims contra la humanitat que
són jutjats pel tribunal de l'Haia. Com vós sabeu (perquè ens coneixem),
encara que jo sigui a la delegació nord-americana sóc originari de
Barcelona. Us esmento aquest detall perquè els meus compatriotes
catalans demanen un referèndum que els permeti de decidir si volen
continuar a Espanya o prefereixen anar per un altre camí. Enmig d'aquest
procés, vós, senyor Barroso, heu dit que si els catalans voten a favor
de la independència, automàticament quedaran fora d'Europa. Jo no tinc
res contra els ciutadans dels Balcans, però us pregunto: "De debò que
l'Europa democràtica de la qual us sentiu tan orgullós és una Europa que
celebra la incorporació de països que aconsegueixen la independència a
través de cruentes guerres, però amenaça amb l'expulsió aquell qui busca
això mateix a través dels vots?"
I Barroso li va respondre: 'Estimat Xavier, tu saps que jo estimo
Catalunya i els catalans. I crec que els catalans també ho saben. L'únic
que he dit és que la UE és una unió d'estats i qui forma part dels
tractats és l'estat espanyol; per la qual cosa si Catalunya passés a ser
un estat diferent d'Espanya no podria formar part automàticament de la
UE.' I va afegir: 'La majoria d'institucions internacionals, com les
Nacions Unides, també són acords entre estats i, per tant, tenen el
mateix problema.'
Sala i Martín va tornar a agafar la paraula: 'Senyor president, teniu
raó: la UE no és l'única institució internacional que té aquest
problema. És veritat que tots els països que s'han independitzat
violentament acaben formant part de les Nacions Unides amb tota
normalitat. Però això no hauria de ser motiu d'orgull sinó de vergonya,
no tan sols per a la UE sinó per a tota la humanitat. No comença a ser
hora que, com a éssers humans lliures i democràtics, rebutgem les
fronteres traçades amb sang i violència i acceptem les que es dibuixen
amb els vots dels ciutadans? Jo crec que sí. Encara més, penso que com
en tantes altres ocasions en el curs de la història, aquest procés
hauria de ser liderat per Europa. Aquesta podria ser una de les bases
sobre les quals es fonamentés el nou renaixement d'Europa.'
I finalment va afegir: 'Dit això, és veritat que la UE és una unió
d'estats, però els tractats no són escrits en pedra. Encara més, darrere
aquests estats hi ha les persones i ara hi ha set milions de ciutadans
europeus, que tenen un passaport on a la coberta hi ha escrites les
paraules Unió Europea, i que vós amenaceu d'expulsar. Quan aquests
ciutadans us preguntin: "Per què em preneu la ciutadania europea i la
doneu a serbis i croats?", els haureu de respondre: "És que vosaltres
vau tenir la gosadia de votar i això, els tractats europeus no ho
toleren!" I quan ho feu, com creieu que la resta del món valorarà els
valors democràtics de la nova Europa de la qual us sentiu tan orgullós?
És aquesta l'Europa que feu renéixer? Perquè si ho és, el primer que no
vol ser europeu sóc jo.' Sala i Martín diu, finalment: 'El públic va
guardar un incòmode silenci fins que la moderadora no va donar pas al
ponent següent.'
Dos dies més tard, avui dimarts 4-02-2014 al programa El Matí de Catalunya Ràdio, el Prof. Sala i Martín ha explicat en primera persona aquest fet. L'argument de Sala i Martín és imbatible. Adjuntem el podcast. Interessant, val la pena:
'Escrache' en la vivienda de Soraya Sáenz de Santamaría. / ULY MARTÍN. Foto de El País.
Antes al contrario, los jueces consideran que la citada concentración
debe entenderse como un mecanismo ordinario de participación democrática
de la sociedad civil y expresión del pluralismo de los ciudadanos.
El escrache que sufrió el 5 de abril de 2013
la vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría debe
entenderse como “un mecanismo ordinario de participación democrática de
la sociedad civil y expresión del pluralismo de los ciudadanos”. Así lo
afirma la Sección 16 de la Audiencia Provincial de Madrid, que ha
desestimado el recurso de apelación de la fiscalía contra el archivo del
Juzgado de Instrucción nº 4 de Madrid sobre la manifestación ante la
vivienda particular de la vicepresidencia convocada por la Plataforma de
los Afectados por la Hipoteca.
Según fuentes jurídicas, los magistrados de la
Audiencia Provincial de Madrid entienden que si bien se produjo en ese
lugar una concentración numerosa de personas convocada por la Plataforma
de los Afectados por la Hipoteca que no fue comunicada previamente,
también es cierto que no hubo en los veinte minutos que llegó a durar
incidentes violentos más allá del vocerío de consignas y el agitar de
pancartas. Antes al contrario, los jueces consideran que la citada
concentración debe entenderse como un mecanismo ordinario de
participación democrática de la sociedad civil y expresión del
pluralismo de los ciudadanos
Los jueces explican que en los hechos denunciados
no se aprecia el delito de amenazas, ya que no se recogen ni se refieren
por los denunciantes en ningún momento actos o expresiones por parte de
los denunciados que pudieran ser indicativas de la intención de causar
algún perjuicio a la vicepresidenta del Gobierno. Tampoco observan
delito de coacciones, porque nada en lo ocurrido avala la tesis de que
la finalidad perseguida por los ciudadanos concentrados fuese la de
quebrantar la voluntad política de los denunciantes.
Además, los magistrados de la Audiencia Provincial
de Madrid estiman que la falta de coacciones leve también queda
descartada, ya que la conducta de los concentrados no fue violenta ni
hay indicios de que la finalidad perseguida fuera la de impedir que la
familia de la vicepresidenta pudiera salir de casa.
Por último, los jueces concluyen que tampoco se
aprecia la comisión de los delitos de desórdenes públicos ni de
manifestación ilegal, en el primero de los casos porque no se trató de
una injerencia grave y en el segundo porque desatender el requisito de
comunicar previamente la concentración no constituye en sí mismo
infracción penal.