21 de setembre del 2013

La marea verde de Baleares llega a la Universidad. Se cumple la primera semana de huelga.



Se cumple la primera semana de huelga con bloqueo de la mayoría de escuelas públicas

- Palma de Mallorca - 19 SEP 2013

Recrece la marea verde que afloró con la huelga indefinida del sector de la educación primaria y secundaria de Baleares, iniciada el lunes 16 de septiembre. La comunidad universitaria se implicó este jueves con la protesta y mostró su solidaridad con la causa de los huelguistas, a favor de la escuela pública y en defensa de la lengua catalana. Una concentración masiva y ruidosa de unas 4.000 personas se desarrolló en el campus de la Universidad de les Illes Balears (UIB).

Durante tres horas –sin incidentes ni presencia policial-, alrededor del rectorado se clamó contra el Gobierno del PP y su presidente, José Ramón Bauzá, que evitó acudir e intervenir en la ceremonia oficial de apertura del curso. En pocas ocasiones, en los 35 años de vida de la única universidad de las islas, se había vivido una expresión crítica tan numerosa y diversa. Por la noche, en la Nit de l’Art de Palma, la fiesta de las galerías de arte, se repitió la presencia de ciudadanos movilizados con camisetas verdes, y se dieron así acciones artísticas de protesta, espontáneas. Tampoco acudió a la cita el presidente Bauzá.

Las ayudas cómplices a los huelguistas aumentan. 58.000 euros han entrado por donaciones la caja de resistencia abierta en Caixa Colonya para ayudar a profesores que puedan tener dificultades para llegar a fin de mes. El Gobierno descuenta 100 euros por día de huelga. Consta un donativo anónimo de 6.000 euros así como un ingreso de 1.000 de parte del exjugador del Barça y del Ajax Oleguer Presas, conocido activista.

El portavoz de la Asamblea de Docentes, Iñaki Aicart, señaló el jueves por la noche: “Esta protesta es muy fuerte, hemos llegado hasta el quinto día, con más del 55% de apoyos, hasta cerca del 90% en Ibiza y Formentera. Queremos seguir la semana próxima, parar la actividad en los centros”. Este viernes se cumple, sin negociación a la vista, la primera semana escolar del paro indefinido de profesores. La protesta se dirige contra los recortes y la aplicación acelerada y sin consenso del trilingüismo del TIL (Tratamiento Integral de Lenguas: castellano, catalán, inglés).

El Gobierno balear minimiza el impacto de la huelga, pero reconoce que 2.138 docentes (de 14.500) siguen sin trabajar, un 14%. Los trabajadores afirman que son 2.960 los huelguistas de los 5.341 profesores que podían participar en la reivindicación, porque se decretó un 30% de servicios mínimos obligatorios.

En la villa rural de Porreres, Mallorca, se mantiene en huelga el 100% de los 31 profesores de su instituto. No trabaja el 94,7% de la plantilla del instituto Madina Mayurka, en el ensanche de Palma, con 38 docentes en huelga o el 95% del centro Damià Huguet de Campos. En Menorca, se desarrolla un encierro de familias con los docentes. Allí prendió uno de las llamaradas del conflicto con la sanción de tres directores de instituto de Mahón/Maó que objetaron el plan del TIL.

La profesora universitaria jubilada de Educación Social y exconcejal de socialista de Palma Joana Gual retrató la marea de protestas en la que está comprometida: “Nunca pude imaginar que llegaríamos a una situación de tanta irracionalidad política y que personas con ideas tan diferentes, gente de derechas y de izquierdas, pudiéramos coincidir sobre y contra el desgobierno que vivimos”.

Un estudiante activistas de Mallorca, Carlos D. N., rebate las acusaciones gubernamentales sobre el sentido de sus actividades prohuelga: “No estamos manipulados. Usamos la cabeza para pensar y decidir. Apoyamos a los docentes en sus demandas, ya que se juegan su sueldo y su futuro por nosotros". Carlos D.N. fue uno los 35 alumnos detenidos por la Policía al iniciarse el paro laboral el pasado lunes. Denunció humillación y maltrato policial, con la imposición de grilletes. El Gobierno rechaza esa versión. Fue arrestado en un vestidor del El Corte Inglés de Palma, tras huir de una persecución policial en la calle. “No hicimos destrozos, como máximo, rotulamos un buzón”.

La consejera de Educación, Joana Maria Camps, dijo en el Parlamento que el grupo de Carlos "causaba destrozos en un instituto". No exhibió pruebas. Camps mandó ayer por Internet una carta a los 14.500 docentes baleares reclamando comprensión y colaboración ante el TIL. Joana Maria Camps, como Bauzá, evitó ir a la apertura del curso de la Universidad UIB. Acudió un cargo de tercer nivel, el director regional de Universidades, Miguel Deyá, que recibió la bronca de los manifestantes.

Al iniciar su discurso en nombre del Gobierno, Miguel Deyá –profesor universitario de Historia- sufrió el desplante de un grupo de profesores y catedráticos, uniformados y con birrete, que se levantó del aula magna y desfiló hasta el exterior del rectorado, donde la masa de manifestantes les jaleó. Algún docente mostró sobre la seda negra, a modo de bandera, la camiseta verde de la Crida.

Una plataforma a favor de la universidad pública (Pudup) había efectuado un llamamiento contra la imposición acelerada del trilingüismo en las escuelas y los recortes de salarios, plantillas y becas. Además, el rector de la UIB, Lloernç Huguet, que retorna al cargo, ofreció a la institución como mediadora en este conflicto. No tuvo respuesta de quien puede darla, el Gobierno Bauzá.

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/09/19/actualidad/1379618624_306518.html 

També a :  http://dbalears.cat/actualitat/balears/milers-manifestants-escridassen-govern-acte-inici-del-curs-uib.html 

 

CAIXA   DE  RESISTÈNCIA,  AIXÍ  SABRÀN QUE NO ESTÀN SOLS: 

Francisca Mas
Advocada. Membre Del Lobby de Dones de Mallorca. Exdirectora de l’Institut Balear de la Dona
Educació | 17-09-2013 

2056-0009-74-4102003418

Avui és un bon dia per fer un gest que tan sols ens ocuparà uns minuts, o bé per via electrònica o bé personalment, ordenar que de part nostra s'ingressi al compte que encapçala l'escrit, qualsevol quantitat de doblés; són per la caixa de resistència que l'assemblea de docents de les illes ha obert a la Caixa de Colonya.
Es veritat que feia moltes dècades que no sentíem parlar de caixes de resistència, i a primera vista sembla anacrònic però també és igualment cert que fa dècades que no ens trobàvem amb un atac tan directe al benestar i dignitat de les persones i amb un posat tan autoritari i cínic d'un govern.
Aquesta situació excepcional fa més evident que mai que tots estem obligats a implicar·nos en l'educació, de cap manera recau just en l'escola i els docents, però ara davant tanta barbaritat per part de la conselleria, ells han optat per la vaga indefinida i tenim l'obligació de fer el que pugem per donar suport. Anar o organitzar assemblees informatives, escriure cartes a la consellera, als diaris, informar a les nostres criatures del que passa, fer pancartes, procurar estar ben informats, ... tot això exigeix més temps, habilitats i compromís que el gest de donar alguna quantitat de doblés destinada a pagar les despeses que es generen de l'organització de la vaga, per assumptes legals o de defensa jurídica i per ajudes econòmiques a persones en vaga que ho necessitin.
Si durant dies es rep un degoteig continu de petites quantitats sabràn que no estan tots sols en les seves justes reivindicacions que es resumeixen en la defensa del dret a l'ensenyament públic de qualitat i en la defensa del català com eina de cohesió social i signe identitari.
Es tan delicat el que està en joc, que al manco facem aquesta mínima col•laboració.
A més les dones estem i estarem especialment afectades si guanya la conselleria, ja que sabem per experiència històrica que quan creix la desigualtat augmenten les patologies socials, entre elles els masclisme i la violència i que massa vegades son les esquenes femenines les que suporten les mancances dels serveis públics. Amb l'educació podrem garantir una ciutadania critica i autònoma que podrà encarar,se amb més valor a un futur molt incert. I també sabem que garantir una bona educació per tothom és el millor camí cap un viure bé, deslligat de connotacions materials, ja al segle XVIII, Gabrielle-Emilier le Tonelier de Breteuil, Mme du Chàtelet, aconsellava que “per raons d'independència, l'amor a l'estudi és de totes les passions la que més contribuirà a la nostra felicitat”. Aquesta passió comença a l' infància i les llargues hores passades a una escola com cal, ho pot fer possible.

avui  20 set 2013,   més notícies: 

Divendres  20.09.2013

Prop de cinc mil manifestants amb samarreta verda davant de la conselleria

Les protestes es concentren ara a la conselleria d'Educació
Prop de cinc mil manifestants s'han concentrat avui davant de la conselleria d'Educació a Palma en una nova i multitudinària protesta contra el polèmic decret del Tractament Integrat de Llengües (TIL). Les consignes, en forma de crits i pancartes, eren bàsicament contra del TIL i demanant la dimissió del president, José Ramón Bauzá, i de la consellera d'Educació, Joana Maria Camps.
Els manifestants, la majoria amb samarretes, han tornat a cantar l'Estaca, com ahir a la Universitat de les Illes Balears (UIB).

El Govern rebutja que el rector de la UIB faci de mitjancer en la vaga de docents

El Govern ha rebutjat avui l'oferiment del rector de la Universitat de les Illes Balears, Llorenç Huguet, per a fer de mitjancer entre l'Executiu i els docents en el conflicte educatiu. 'No necessitam mitjancers per negociar', ha deixat clar la portaveu Núria Riera, qui ha agraït l'oferiment del rector i ha recalcat que el problema no és aquest sinó que els docents, segons ella, no volen negociar sinó imposar.


Bauzá i Camps no assisteixen a la Nit d'Art de Palma per evitar ser escridassats

La tradicional Nit de l'Art de Palma, que artistes i expositors aprofiten per mostrar els seus treballs en una gran exposició nocturna i festiva amb les portes obertes, no ha estat enguany una nit normal. Tradicionalment, els màxims representants polítics de les Illes hi assisteixen i es barregen amb els ciutadans. Però ahir ni el president José Ramon Bauzá ni la consellera d'Educació, Joana Maria Camps, no van anar al Casal Solleric per evitar de ser escridassats pels centenars de ciutadans que els esperaven amb samarretes verdes de protesta, en plena vaga indefinida d'ensenyament i amb la tensió que puja com més va més. Al matí Bauzá no havia assistit a la inauguració del curs universitari pel mateix motiu. Però en l'acte universitari tots els representants del govern van ser estat escridassats i els manifestants van cantar 'L'Estaca' com a protesta (vídeo).

Sí que va assistir a la Nit de l'Art el batlle de Palma, Mateu Isern, que fou increpat amb crits de: 'No hi ha cultura, sense educació!' i 'Dimissió!'. Isern, de fet, no va poder entrar per la porta principal, sinó que hagué d'entrar per la del bar. El vice-president del Consell Insular de Mallorca, Joan Rotger, va haver de ser escortat per la policia quan va voler sortir del local.
També hi van assistir la presidenta del parlament, Margarida Duran; el tinent-batlle d'Economia de Cort, Julio Martínez; el tinent-batlle d'Urbanisme, Jesús Valls; la diputada del PP Ana Maria Aguiló; i el regidor de Cultura, Fernando Guillet. Tots foren fortament escridassats.


Dissabte  21 set 2013

Un centenar de persones es concentren a Olot en solidaritat amb els mestres de les Illes 

Un centenar de persones es van concentrar aquest divendres davant l’Ajuntament d’Olot en suport al col·lectiu docent de les Illes Balears, actualment en vaga indefinida en contra a les mesures imposades pel govern de Bauzá. A més de la CUP Garrotxa, també van convocar el sindicat CNT i l'organització juvenil Arran.

El portaveu de la CUP Garrotxa, Lluís Riera, va fer una crítica al model del govern del Partit Popular, que retalla en professorat, imposa el trilingüisme i l'elecció de llengua a costa de minoritzar el català, i amb el qual es prohibeixen llaços i s'expedienta docents. A més, va definiri la resposta de la comunitat educativa com "un clar exemple d'organització i pràctiques efectives i compromeses".

A més, va elogiar la tasca dels mestres, i va assegurar que "han donat una lliçó a les direccions dels sindicats majoritaris de l'ensenyament que s'han vist arrossegades per l'autoorganització del professorat de manera horitzontal i participativa".

"El PP no dista gaire de CiU"
Riera va denunciar també que les polítiques del govern de Bauzá a les Illes "no disten gaire de les del PP al País Valencià ni de les de CiU al Principat", basades en retallades laborals, precaritzacions, privatitzacions, implantació d'un model de gestió privada en els centres públics, atacs al català, augment de taxes i externalització de serveis. En definitiva, va dir, unes polítiques que constitueixen "la pèrdua deliberada per part dels governs capitalistes del dret universal a l'educació, des de l'escoleta a la universitat".

Al final de la concentració, es van recollir diners per a col·laborar amb la caixa de resistència dels docents de les Illes, en la qual es van recaptar 62,66 euros.

http://www.llibertat.cat/2013/09/un-centenar-de-persones-es-concentren-a-olot-en-solidaritat-amb-els-mestres-de-les-illes-23161.


Manifest d'artistes de suport a la lluita dels docents de les Illes

Miquel Barceló, Agustí Villalonga, Biel Mesquida, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Toni Catany, Carles Santos, Rossy de Palma...

Dissabte  21.09.2013 -
Una quinzena d'artistes han signat un manifest de suport a la lluita dels docents de les Illes, que ja porten una setmana de vaga indefinida, contra el polèmic decret del triligüisme imposat pel govern de Bauzà i que margina el català a l'escola. A més, alguns d'ells, com el pintor Miquel Barceló o la cantant Maria del Mar Bonet, han donat obres seves a la caixa de resistència per a pagar les despeses derivades de la vaga.

El manifest diu: 'Donam suport als docents de les Illes Balears en la seva lluita contra la imposició del TIL i a favor de la llengua i cultura catalanes i la qualitat de l’ensenyament públic'.

De moment ja l'han signat:
Lluís Llach, cantautor
Miquel Barceló, pintor
Maria del Mar Bonet, cantautora
Agustí Villaronga, director de cinema
Joan Valent, compositor
Toni Catany, fotògraf
Antoni Parera Fons, compositor
Miquel Adrover, sastre
Carles Santos, compositor
Dolores Sampol, pintora
Pedro Oliver, pintor
Rossy de Palma, actriu
Emili Manzano, escriptor
Biel Mesquida, escriptor
Antoni Aloy, director de cinema i pintor
Antònia Vicens, escriptora i vicepresidenta del Pen Català

Miquel Barceló dóna un gravat a la caixa de resistència; Maria del Mar Bonet, un dibuix; Toni Catany, una fotografia; Dolores Sampol, un gravat; Pedro Oliver, una obra; i, Antoni Aloy, un quadre.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4145293/20130921/manifest-dartistes-suport-lluita-docents-illes.htmlBiel Majoral: 'Els mestres han començat la quarta Germania contra l'abús de poder'

Informació relacionada:

El rector de la UIB s'ofereix com a mitjancer entre el govern i la comunitat educativa
Els directors d'escola balears i els inspectors demanen la mediació de la universitat 
El govern Bauzá, inflexible 'per molt que cridin al carrer'

La Via Catalana obre el reconeixement internacional per a Catalunya, comentaris per Vicent Partal, vídeo





Comentaris de la premsa internacional sobre la Via Catalana.

Gigafoto de la Via Catalana a 21.09.2013

Gigafoto TRAM  731, Barcelona, entre Passeig de Gràcia i Diagonal
Captura de pantalla. Cliqueu a sobre per veure·les a pantalla sencera.


Gigafoto TRAM 90 secció 21-40 (2 de 5)  Captura de pantalla


La gigafoto de la Via Catalana avança: ja hi ha molts trams visibles 


A poc a poc, es van trobant a la xarxa nombrosos trams de la gigafoto de la cadena humana de la Diada encarregada per l'ANC. Te'ls hem reunit aquí: vols buscar-t'hi?

TRAM 90   (1/5)   (Secció 1-20, per Joan Fibla)
TRAM 90   (2/5)   (El Perelló,Secció 21-40, per Joan Fibla)
TRAM 90   (3/5)   (Secció 41-60, per Joan Fibla)
TRAM 90   (4/5)   (Secció 60-80, per Joan Fibla)
TRAM 90   (5/5)   (Secció 81-end, per Joan Fibla)

TRAM 162   (Podeu veure gent de Tàrrega, Bellpuig i Anglesola, per Roc Baldrich)
TRAM 219   (La Canonja, per Ricard Casas)
TRAM 292   (per Jordi Santacana)

TRAM 403   (Sant Joan Despi i Sant Just Desvern, per Joan Carles Orengo)
TRAM 404   (Sant Just Desverm, de l'Esclat al Walden, per Miquel Amela)

TRAM 556   (Sils-Vidreres, La Selva, per Carles Carreras)
TRAM 633   (Vilademuls, l'Empordà, per Bernat Casero)
TRAM 660    (de Creu Coberta fins El Paralel/c. Lleida, per Lluis Bazan)
TRAM 699    (Capmany, per Carles Castellsagué)

TRAM 722     (ANC Perpinyà)
TRAM 731    (entre Passeig de Gràcia i Diagonal) 
TRAM 760    (de Creu Coberta fins El Paralel/c. Lleida, per Lluis Bazan)

Tram a La Selva, Girona. (Part 1/4) per Carles Carreras)
Tram a La Selva, Girona. (Part 2/4) per Carles Carreras)
Tram a La Selva, Girona. (Part 3/4) per Carles Carreras)
Tram a La Selva, Girona. (Part 4/4) per Carles Carreras)


http://www.ara.cat/viacatalana/Gigafoto-Via-Catalana_0_996500622.html


http://www.directe.cat/noticia/317370/viacatalana-noves-gigafotos-2.000.000


TRAM  633, Vilademuls
TRAM  633, Vilademuls

Link  amb el primer post de la Gigafoto de la Via Catalana, publicada a la Cuca de Llum:

La Gigafoto de la Via Catalana: primeres mostres a la xarxa

Relleu al Cercle Català de Negocis


Albert Pont substituirà Ramon Carner

El Cercle Català de Negocis (CCN) tindrà nou president i nova junta directiva el proper 26 de setembre. El substitut de Ramon Carner, fins ara màxim dirigent l'entitat, serà Albert Pont, al capdavant de l'única llista que s'ha presentat a aquestes eleccions.
Carner duia quatre anys de president, des del naixement de l'entitat. Segons ha assenyalat en una carta la junta sortint als socis del CCN, l'equip rector "ja ha assolit amb escreix els objectius inicials que s'havien marcat".

Una d'aquestes metes era "la necessitat que el país disposés d’una entitat empresarial que, amb la intenció de representar la petita i mitjana empresa catalana, es dediqués a difondre la necessitat social i econòmica que Catalunya assolís urgentment l’estatus d’Estat propi". 


Pont és especialista en Dret Internacional i és autor dels llibres Delenda est Hispania i Addendum. La junta entrant forma part de l'actual comitè executiu del CCN, on també estan integrats els caps d'àrea de l'organització empresarial sobiranista.
http://economia.e-noticies.cat/relleu-al-cercle-catala-de-negocis-79114.html

20 de setembre del 2013

La Via Catalana a la premsa extrangera del 14 al 20 de setembre 2013


COMUNITAT  EUROPEA:

La CE recalca ara que no té una posició oficial sobre el procés català

| Actualitzat el  18/09/2013  a les 14:15  -

Barnier ressalta que només la concretarà "quan se'ns presenti un escenari jurídic decidit"

L'any passat va qualificar Catalunya de ser "un dels principals territoris dinàmics de la UE"



El comissari de Mercat Interior i Serveis Financers, el francès Michel Barnier. Foto: CE.

La posició de la Comissió Europea (CE) envers la hipotètica independència de Catalunya no acaba de ser monolítica. Avui mateix, el comissari de Mercat Interior i Serveis Financers, el francès Michel Barnier, ha ressaltat que l'executiu comunitari només concretarà en quina situació es quedarà Catalunya respecte la Unió Europea en cas d'independència "quan se'ns presenti un escenari jurídic decidit". És a dir, quan algun estat membre de la CE els ho pregunti formalment, i els detalli en quins termes es produiria aquesta secessió. A més, ha reconegut que des de l'executiu comunitari s'està seguint el cas català "amb molta atenció".
Es dóna el cas que el propi Barnier, l'any passat, va qualificar Catalunya com "un dels principals territoris dinàmics de la UE". Segons Barnier, el creixement econòmic d'Europa serà mèrit de les petites i mitjanes empreses i dels territoris, entre els quals va citar explícitament Catalunya. Avui, preguntat per la cadena COPE sobre si veia un Estat català dins de la UE, ha respost que la Comissió "no especula amb els diferents escenaris possibles".
Havent deixat ben clar això, ha passat a reproduir el mateix missatge que dilluns ja van donar el comissari Joaquín Almunia i la portaveu, Pia Ahrenkilde: "Si una regió surt d'un estat membre de la Unió i esdevé independent, 'de facto' surt de la Unió Europea." Acompanyant a aquesta frase, ha emfasitzat que això era l'únic que podia dir "des del punt de vista del dret".
http://www.naciodigital.cat/noticia/59488/ce/recalca/ara/no/posicio/oficial/sobre/proc/catala?fb_action_ids=10201360079276372&fb_action_types=og.likes&fb_source=other_multiline&action_object_map={%2210201360079276372%22%3A625736504113199}&action_type_map={%2210201360079276372%22%3A%22og.likes%22}&action_ref_map=[]



CNN:

La CNN explica a los turistas que vayan a España que Catalunya podría independizarse


Los catalanes "reivindican independizarse de España, con un referéndum previsto para 2014, son buenos en la arquitectura, arte y comida", recoge el programa 'Partes Unknown'

19/09/2013   Redacción (Barcelona).- "Catalunya podría dejar de formar parte de España", de hecho "reivindica independizarse de España, con un referéndum previsto para 2014". Son las explicaciones que ofrece el programa de viajes de la CNN, 'Partes Unknown', de la estrella televisiva estadounidense Anthony Bourdain, un programa que dedicará a España el próximo capítulo y que se emitirá el domingo.

El contenido del programa, publicado ya en la web y difundido por Vilaweb, contiene las 'Once cosas que debes saber antes de viajar a España', un documento en el que, entre estas cosas, explican los posibles viajeros que vayan a España que "Catalunya podría dejar de formar parte de España", destacando la lengua propia y algunos referentes de cultura popular.

"Los catalanes hablan otro idioma, tienen su bandera, son fanáticos de los embutidos curados, alimentados por el 'showman-chef 'Ferran Adrià, hacen construcciones acrobáticas de pirámides humanas y, tradicionalmente, bailan despacio", comienza diciendo el texto del décimo punto de la lista. Y añade: "Reivindican independizarse de España, con un referéndum previsto para 2014. Son buenos en la arquitectura, el arte y la comida, elementos que se combinan con gracia deslumbrante en Barcelona".

En la lista de curiosidades se señala que "hay varias Españas", y que "durante las oscuras décadas en que el fascista Franco mandó las lenguas como el catalán, el gallego y el vasco fueron prohibidas en España". Y recuerda que el catalán se habla en Catalunya, las Islas Baleares y Valencia.


The Economist:

14.09.2013    "Res a perdre excepte les cadenes"

USA:

Harvard ‘apoya’ la independencia: la élite de economistas se suma al proceso


18.09.2013   Sostenía Max Aub que “uno es de donde hizo el Bachillerato”, y eso puede explicar mejor que ninguna otra cosa que detrás del proceso independentista catalán se encuentren muchos de los mejores bachilleres de Cataluña. No es un recurso literario ni una fanfarronada de los próceres de la secesión. Se trata de una constatación empírica. Algunos de los economistas más laureados del país -desde luego los que tienen mayor proyección internacional- avalan el proceso. Y lo hacen, sin duda, desde el conocimiento.

Ellos son quienes suministran un auténtico arsenal intelectual a la Generalitat catalana desde sus cátedras en Harvard, Stanford, Londres, Chicago, Columbia o la Pompeu Fabra. Y ellos son quienes sostienen que Cataluña tiene futuro al margen de España. Incluso un futuro brillante. Aunque en algunos casos se tengan que comer su propia ideología. Como el economista Xavier Sala i Martin, como buen liberal ortodoxo, firme partidario del sistema de capitalización de pensiones, pero que en su apasionada defensa de una Cataluña independiente suscribe un manifiesto del denominado Colectivo Wilson en el que se asegura que las pensiones catalanas son viables con un sistema de reparto: “Si Catalunya fuera independiente y decidiera mantener el sistema actual de reparto, los trabajadores catalanes cotizarían en la seguridad social catalana, y el dinero de estas cotizaciones serviría para pagar las pensiones de los catalanes”.

¿Y quiénes son los miembros del Colectivo Wilson (que toma su nombre de un presidente estadounidense que proclamó el derecho de autodeterminación de las naciones, pero que también intervino de forma arbitraria y abusiva en Latinoamérica al calor del principio "América para los americanos" -la célebre doctrina Monroe-? Pues ni más ni menos que la flor y nata de los economistas catalanes, que dicen estar preocupados porque “determinados partidos políticos, medios de comunicación y analistas hacen campañas de desinformación que tiene como objetivo atemorizar a los ciudadanos de Cataluña y evitar que ejerzan libremente su derecho a decidir”.





Además del citado Sala i Martín, forman parte de este colectivo Pol Antràs (el catedrático más joven de Harvard y doctorado en el MIT); Carles Boix (catedrático en la Universidad de Princeton con doctorado en Harvard); Gerard Padró (catedrático en la London School of Economics)  y Jaume Ventura (catedrático de la Pompeu Fabra y antiguo profesor del MIT). Además de Jordi Galí, probablemente el economista español con mayor proyección internacional. Como se ve, una delantera de lujo.

Galí, que se doctoró en el MIT bajo la dirección de Olivier Blanchard (economista jefe del FMI), es el actual presidente de la Asociación Europea de Economistas y hace pocos años se le llegó a proponer como premio Nobel de Economía. Es un neokeynesiano convencido, pero como en el proceso independentista catalán no hay un debate ideológico, sino sólo de carácter identitario, se ha volcado en el proceso. Y se lo cree a pies juntillas. Hasta el punto de que está convencido de que las pensiones en Cataluña serían “más generosas” si saliera adelante el proceso independentista.

Un Gobierno de concentración
Desde luego que los economistas del Colectivo Wilson no son los únicos. El Consell per a la Reactivació Econòmica i el Creixement es el otro gran soporte. Su presidente es Salvador Alemany (también presidente de Abertis), y como sostiene alguien que conoce al dedillo los entresijos de los economistas de Cataluña, su pronunciamiento, en un sentido o en otro, sirve de termómetro sobre lo que realmente pasa en la Generalitat. Alemany -hilo directo con Isidro Fainé (La Caixa) y el conde de Godó (La Vanguardia)- lidera un auténtico Gobierno de concentración en el que aparecen economistas que se han caído del caballo del PSC, como Germà Bel; Jordi Gual, jefe del servicio de estudios de La Caixa (Universidad de Berkeley); Joan B. Casas, decano del Colegio de Economistas de Cataluña; Eugènia Bieto, directora general de Esade o Guillem López Casasnovas, consejero del Banco de España. Además de otro de los ‘príncipes’ de la economía española, Xavier Vives,  premio Rey Juan Carlos de Economía y una de las trayectorias profesionales más brillantes de eso que Carlyle llamó la ciencia lúgubre. Junto a Jordi Galí es, probablemente, el economista más laureado.

Andreu Mas-Colell. (EFE)


No acaba aquí la musculatura intelectual de la vía catalana a la independencia. La vicepresidenta del Consell Assessor per a la Transició Nacional es Núria Bosch, catedrática de la Universidad de Barcelona y una de las mayores expertas del país en federalismo fiscal y saldos fiscales interterritoriales. Durante años ha estado a la sombra del anterior conceller de Economía de la Generalitat, Antoni Castells (PSC), pero ahora -como Germà Bel (antiguo diputado socialista en el Congreso)- ha abrazado las tesis independentistas y pone su currículo al servicio de la causa. Como en el caso del historiador económico Albert Carreras, antiguo decano de la facultad de Económicas de la Pompeu Fabra, y hoy número dos de Mas-Colell en el departamento de Finanzas

Y es que la influencia del actual conseller de Economía, Andreu Mas-Colell, parece ser determinante. Muy determinante. Durante mucho tiempo se le consideró el mejor economista de España, o al menos el de mayor proyección internacional. No en vano, ha sido durante 15 años catedrático de Harvard, lo que da idea de su talla como economista (también sonó para el premio Nobel). Otra cosa es como político. Pero lo cierto es que ha sido capaz de tejer una tupida red de economistas que avalan técnicamente la independencia con argumentos sólidos. O el Concierto a la vasca, según el momento histórico, utilizando para ello un instrumento administrativo bien engrasado económicamente, el Instituto de Estudios Autonómicos, convertido en un formidable aparato propagandístico puesto al servicio de la causa. 
http://www.elconfidencial.com/economia/2013-09-18/harvard-apoya-la-independencia-la-elite-de-economistas-se-suma-al-proceso_29589/

Plantejament del problema amb totes les dades: "Catalunya independent i la Unió Europea " article per Alfons López Tena

16.09.2013  Cap norma dels tractats de la Unió Europea no estableix expressament què passa quan una part d'un estat membre es constitueix en estat independent. Per tant, s'ha d'analitzar cada aspecte regulat en els tractats amb el mètode de Jack l'Esbudellador: anem per parts.

1. Euro
Cada estat pren com a pròpia la moneda que vol. Hi ha estats de fora de la UE que tenen l'euro (Montenegro, Kossove, Andorra, etc.), com hi ha estats de fora dels Estats Units que tenen el dòlar (l'Uruguai, Panamà, l'Equador, etc). Ningú no pot expulsar la Catalunya independent de l'euro; únicament no admetre-la al consell de direcció del Banc Central Europeu, on per cert Espanya no hi és: la seva plaça, la hi ha presa Luxemburg.


2. Mercat únic: la lliure circulació de mercaderies, capitals, serveis i persones 
Ara totes les empreses i ciutadans dels estats membres de la UE tenen aquests drets a Catalunya, que és part d'un estat membre. Certament, aquests drets els poden perdre, però tan sols si els vint-i-vuit estats membres prenen aquesta decisió per unanimitat. Si és el cas, les empreses alemanyes ja no podran exportar a Catalunya ni establir-s'hi lliurement, ni exportar a la resta de la UE allò que fabriquen a Catalunya; els treballadors romanesos necessitaraen permís de residència i de feina; les financeres britàniques no podran moure-hi capitals lliurement; ni els professionals italians prestar-hi serveis sense traves. 
Presa la decisió, per unanimitat dels estats membres, d'expulsar la Catalunya independent del mercat únic, l'estat català pot establir els requisits, imposts i aranzels que li plaguin, com ara gravar amb més imposts el BBVA que el Banc Sabadell, determinar que tota empresa a Catalunya ha de tenir un mínim del 51% de capital català, que per a vendre a Catalunya l'aranzel d'importació dels productes francesos és del 500% i els dels EUA o Rússia del 0%, expropiar sense indemnització com fan l'Argentina o Bolívia, etc. Si ens expulsen, mans lliures.


3. Institucions europees: la presència al consell, la comissió, el parlament, el TSJ, etc.
Per a integrar-hi la República de Catalunya cal una decisió dels vint-i-vuit estats membres per unanimitat. A parer meu, això no té gens d'importància, perquè hi tindríem un pes equivalent a Dinamarca, i ja se sap que la Unió Europea és com la granja d'Orwell: tots els estats són iguals, però els uns són més iguals que els altres.


4. Conclusions
L'endemà de la independència de Catalunya, tot continua igual quant a la moneda, i quant al mercat únic mentre no ens expulsin per decisió unànime dels vint-i-vuit estats membres; però els nostres president, ministres, directors generals, etc. no aniran a les reunions de la UE mentre no ho acordin per unanimitat els vint-i-vuit estats membres.
Els interessa a tots i cadascun dels vint-i-vuit estats membres d'arriscar les inversions i exportacions a Catalunya? Li interessa a França, amb més de 1.400 empreses a Catalunya? A Alemanya, amb més de 1.000? A Itàlia, amb més de 700? Al Regne Unit i els Països Baixos, amb més 500 empreses cadascuna? Només el 2012 van invertir 2.614 milions d'euros a Catalunya: els interessa que puguem blocar-los els capitals i beneficis? Volen un tracte privilegiat per a les 800 empreses americanes i 300 japoneses que hi ha a casa nostra, i discriminatori contra les empreses dels estats que no reconeguin la Catalunya independent?
Realment els interessa a tots els vint-i-vuit membres de la UE que un estat independent, amb 7,5 milions d'habitants i un PIB de 200.000 milions d'euros, sigui fora del mercat únic, amb plena llibertat fiscal, comercial, política i militar? Volen que siguem un 'free rider'? Volen un estat espanyol membre amb un deute del 100% del PIB i un estat català no membre amb un deute del 25% del PIB? 
No sembla que els altres vint-i-set hagin fet un pacte de suïcidi amb Espanya. Els estats no tenen amics permanents ni enemics perpetus: tenen interessos --aquests sí: permanents i perpetus--. No cal parlar de drets, democràcia i valors europeus. Parlem dels seus interessos, que és l'única cosa que els importa, i és l'única que ens hauria d'importar als catalans.
Per cert, ens interessa a nosaltres de continuar a la Unió Europea?
http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4144152/catalunya-independent-unio-europea.html 


(Annexe: avui 21 de setembre 2013 es confirma aquesta opció exposada per Alfons López Tena:
Confirmat des de la UE: Posició CAT respecte a Euro seria exactament la mateixa que fins ara: & Euro i sense veu ni vot

http://www.lavanguardia.com/20130921/54387838364/bruselas-avisa-que-catalunya-no-tendra-voz-ni-voto-en-el-euro-beatriz-navarro.html …   / Cuca de Llum)



Articles  relacionats, publicats a la Cuca de Llum:

Edward Hugh: “Els avantatges d'estar dins la UE no són tan grans” - (article del desembre 2012)

La 'Catalunya noruega' sí que fa por a Brussel·les, per Vicent Partal

 

Entrevista a l'escriptor Suso de Toro, que ha escrit l'article "Admiremos Cataluña", vídeo




Razona porqué es una ideología de la lengua en España és excluyente: excluye a los que no escriban en castellano para recibir el Premio Cervantes.  "Quién ha cuestionado eso ha sido Catalunya; y puedo decirlo porquè Uds son un televisión catalana, no podría en una estatal".  No oigo los autores de canciones en catalàn en esas cadenas. 

Extracto literal del vídeo:
< El gobierno actual y todo el "el sistema de poder político madrileño" (...) se basan en una conformación de la sociedad, tienen detrás al conjunto de la opinión pública española, ha sido conformada de este modo, ...generaciones nuevas de jóvenes..., con la ideología nacionalista españolista, y tienen detrás a la opinión pública española, y no van a ceder. (...) Es un Estado con una cultura no  democrática. 



L'article s'ha publicat el 12.09.2013 a  www.eldiario.es També publicat a la Cuca de Llum, clicar aquí per llegir·lo:

Admiremos a Cataluña, artículo impagable de Suso de Toro