26 d’octubre del 2021

24 d'octubre 1971, Pau Casals - Vídeo del seu parlament en ser·li entregada la Medalla de la Pau a l'ONU (7 min. subtítols en català) Aquest 2021 farà 50 anys.




24.oct.1971  -  Tal dia com avui de l'any 1971, a la seu de les Nacions Unides a Nova York, Pau Casals rebia la Medalla de la Pau. Aquí teniu sencer el seu gran discurs, quan encara Catalunya estava sota el jou franquista.



"Aquest és l'honor més gran que he rebut en la meva vida, perquè la pau ha estat sempre la més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig apendre a estimar·la. La meva mare, una dona excepcional, genial, quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres.  Per això les Nacions Unides que treballen únicament per l'ideal de la pau, estan en el meu cor.  Però deixim dir...

"Soc un català. Catalunya és avui una província d'Espanya. Però, què ha estat Catalunya?   Catalunya ha estat la nació més gran del món.  Us diré, us diré el perquè.  Catalunya va tenir el primer Parlament molt abans que Anglaterra!  Catalunya va tenir l'inici de les Nacions Unides.  Totes les autoritats de Catalunya al segle XI  es van trobar a una ciutat de França, en aquell temps Catalunya. Per parlar de Pau... Al segle XI!  

Pau al món, en contra, en contra, en contra de les guerres i de la inhumanitat de les guerres.  Això va ser Catalunya. 

Ara soc tant feliç, tant content tant emocionat de ser aquí!"

 ......



En reconeixement a l'actitud de Pau Casals en defensa de la pau, els Drets humans i la identitat dels pobles, el 1971 el secretari general de les Nacions Unides, U thant, li va lliurar la Medalla de la Pau. 
El discurs que Pau Casals va fer en agraïment a aquesta distinció consta com un dels testimonis més impressionants de la seva dimensió humana.

(Quina va ser aquesta reunió de Pau tant important? un model que es va estendre per tot Europa? Va ser l'implementació de la Treva de Déu que l'Abad Oliva va aconseguir l'any 1027. Cliqueu:   
> Com l'Abad Oliba cap el 1027 va saber formular la Treva de Déu i aconseguí que la respectèssin. Inici de pacificació a la societat feudal. Cuca de Llum)
.....
 
Aquest octubre del 2021 farà 50 anys d'aquest discurs de Pau Casals a l'ONU

El nostre homenatge a Pau Casals, compromès amb la pau i la llibertat, i que va morir fa 43 anys.

Recuperem un fragment d’una de les cartes que Casals, a l’exili des de 1939, va enviar al seu amic Andreu Claret el Nadal de 1947:

“Gràcies pel telegrama rebut ahir. Desitgem que les festes ho siguin una miqueta. Per a nosaltres la d’avui és cada vegada més trista car és en aquest dia que més es sent la nostàlgia de la família i de la pàtria.”
(“Pau Casals i Andreu Claret: correspondència a l’exili”. A cura d’Anna Dalmau i Anna Mora. 2009, Editorial Mediterrània).
....

La Vanguardia, Teresa Amiguet   25/10/2016


 Pau Casals interpreta a la Casa Blanca.

Pau Casals recibía la medalla de la paz otorgada por la ONU. En aquella histórica fecha, el músico interpretaba por vez primera en su sede central de Nueva York presentando el himno de la Organización. Su apoyo a la misma a la que había ayudado en varias ocasiones ofreciendo conciertos benéficos, e implicándose en acciones humanitarias, le habían hecho merecedor del encargo de su composición. 

Ese día por tanto, Casals era el protagonista de los actos de la ONU. El músico, compositor, violonchelista, y director catalán presentaba el himno de la misma, directamente ‘salido de su batuta’.


Al tiempo el artista, oriundo de El Vendrell, un pequeño pueblo de la provincia de Tarragona, era galardonado con la preciada distinción, merecida ‘por haber consagrado su vida a la belleza y a la paz, y ser por tanto un símbolo de los ideales de esta medalla’, según las palabras del birmano, U Thant, por entonces presidente de la orga- nización internacional.
’Éste es el mayor honor que he recibido en mi vida. La paz ha sido siempre mi mayor preocupación. Ya en mi infancia aprendí a amarla. Mi madre - una mujer excepcional, genial -, cuando yo era chico, ya me hablaba de la paz, porque en aquellos tiempos también había muchas guerras. Además, soy catalán. Cataluña tuvo el primer Parlamento democrático, mucho antes que Inglaterra. Y fue en mi país donde hubo las primeras naciones unidas. En aquel tiempo -siglo XI- se reunieron en Tolouges -hoy Francia- para hablar de la paz, porque los catalanes de aquel tiempo ya estaban en contra, en CONTRA de la guerra. Por ello, las Naciones Unidas, que trabajan únicamente por el ideal de la paz, están en mi corazón, porque todo lo referente a la paz le llega directamente (...) Hace muchos años que no toco el violonchelo en público, pero creo que debo hacerlo en esta ocasión. Tocaré una melodía del folclore catalán: ¨El cant dels ocells¨ (El canto de los pájaros). Los pájaros, cuando están en el cielo, van cantando:”Peace, peace, peace” (paz, paz, paz) y es una melodía que Bach, Beethoven y todos los grandes habrían admirado y querido. Y, además, nace del alma de mi pueblo, Catalunya’. 


En aquella señalada fecha el homenajeado interpretaba por primera vez en público tras muchos años de retiro escénico como protesta por la ausencia de democracia en España. El gesto del artista adquirió gran relevancia por la acertada elección del marco internacional en el que llevó a término su particular manifiesto, en un tiempo en el que el franquismo azotaba los nacionalismos. 

Exiliado en Prada de Conflent (Francia), tras la Guerra Civil española- y en San Juan de Puerto Rico en el ocaso de su vida- Casals había reducido al mínimo sus actuaciones desde la Segunda Guerra Mundial en un gesto de protesta contra el régimen franquista. Decepcionado ante la inoperancia de los aliados, que no hicieron nada por propiciar la vuelta de la democracia a España, el músico se había recluido en un doloroso silencio pese a ser uno de los artistas de más caché de la época. 

Dos años después el octubre de 1973 Pau Casals fallecía, a dos meses de cumplir noventa y siete años en San Juan de Puerto Rico.

En la actualidad, sus restos descansan en el cementerio de El Vendrell,

http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20161025/411244898204/pau-casals-catalan-ony-cant-dels-ocells.html?utm_campaign=botones_sociales&utm_source=facebook&utm_medium
=social 
 
 
 




 
---

“L'embolic en que el Tribunal Suprem ha enredat al poder legislatiu”, “El Tribunal Suprem ha mantingut una postura insòlita”, “La situació a la que s'ha vist avocat el diputat Alberto Rodríguez ...", El País

 
Imatge del web Cervantes virtual


Iu Forn
Barcelona. Dilluns, 25 d'octubre de 2021.
 
 (...) El cas que els/ens ocupa és el del ja exdiputat canari de Podemos Alberto Rodríguez, qui d'entre les coses que ha vist els últims dies i que mai podria haver arribat a imaginar, és que darrera del seu nom hi escriguin “el de les rastes”. Perquè es veu que amb el que hi posa al seu DNI no n'hi ha prou. Ara no explicaré tot el que ha passat en quatre dies, perquè és molt i molt complex, però si vol refrescar la memòria, aquí i en la resta d'enllaços ho té tot. I en aquest “tot” s'hi inclouen les giragonses que ha fet el cas i on s'ha situat ara mateix. D'una banda Podemos usant-lo per pressionar el PSOE en l'acord sobre la reforma de la reforma laboral i en d'altres qüestions relacionades amb els pressupostos. I en l'altra aquest PSOE que és i se sent més Estat que l'Estat i que no l'importa gens transmetre aquesta imatge que, casualment, podria obrir la porta a una solució temporal d'uns quants problemes. Seus i nostres.
 
 Però abans d'això, una prèvia. En aquest cas s'han forçat lleis, reglaments i atribucions legals. I dic “forçat” perquè avui m'he llevat més suau que l'habitual. I han fet exactament el mateix que des de fa cinc anys fan a Catalunya. I el que abans van fer a Euskadi. I recordar-ho no és melangia sinó fer memòria.
 
( .....) Home, és que fins i tot ho ha vist el diari El País, que en el seu editorial d'aquest dilluns hi ha escrit frases com: “L'embolic en que el Tribunal Suprem ha enredat al poder legislatiu”, “El Tribunal Suprem ha mantingut una postura insòlita”, “La situació a la que s'ha vist avocat el diputat Alberto Rodríguez és rocambolesca i injusta”, “L'actual ordenament jurídic permetia al Suprem eludir un resultat tan extravagant (...) de conseqüències manifestament desproporcionades” i “La dimensió política del cas debilita un cop més la confiança en la justícia”. 
 
Doncs bé, ara que cada cop més gent ho veu, aquest PSOE que tan convençut està de ser estat, i que ho és més que aquest PP que el considera la seva finca per anar a passar-hi l'estiu, té l'oportunitat de demostrar que realment vol salvar Espanya. No cal que negociï res, ni que s'assegui enlloc. Senzillament es tracta d'acabar amb l'Estat paral·lel que va a la seva i que, com que no s'atura davant de res, ves que no els acabi mullant també a ells. Perquè les onades que s'enduen un tros de platja se la poden endur tota. Perquè el mar sempre en vol més. 
 
Ara és moment que el PSOE demostri de veritat que es creu que Espanya té solució. Que ens demostri que, sí, que és un partit d'estat però d'un Estat amb plenes garanties democràtiques. I que hi vagi fins les últimes conseqüències. Perquè si no, el conflicte seguirà i continuarà donant munició electoral a una dreta que cada cop afegeix més l'adjectiu extrema a la seva definició. Que el PSOE demostri tenir realment sentit d'Estat i que faci net. Perquè si no, cada cop marxarà més gent d'aquest projecte que en cada bugada perd l'aixovar corresponent a sis generacions. I a veure si quan s'adonin que la realitat ja no els “pilla tan lejos”, ja estaran completament sols.
 
 
 
---


‘Lose-lose’: Espanya després de la inhabilitació d’Alberto Rodríguez




La pèrdua de l’escó d’Alberto Rodríguez, diputat canari de Podem, no és un afer qualsevol. Aparentment el règim l’ha resolt ràpidament; ni el seu partit no l’ha defensat per no xocar amb el PSOE. Però la càrrega de profunditat és de molt impacte.


No entraré en els detalls concrets del cas perquè m’agradaria fer una mirada llarga sobre això que ha passat aquest cap de setmana. Crec que tot plegat accelera la crisi de l’estat, encara que les aparences indiquen la contrària. Aquests darrers anys, en política, ens hem acostumat molt a parlar de win-win, aquesta posició en què sempre guanyes o en què tothom guanya. Però també hi ha el lose-lose, en què ja no resta cap opció per a guanyar. I Espanya va entrant de manera cada volta més irreversible per aquest camí.
 

M’han sorprès alguns comentaris sobre la guerra judicial (lawfare) que han arribat ara de veus i de posicions que no van fer res quan s’aplicava contra Catalunya o que fins i tot van provar d’argumentar-la, justificar-la. No hi tinc res a dir, ni cap declaració a fer. No compartesc aquesta posició de dir que ara què volen aquests, però tampoc no m’interessa gens reformar Espanya ni resoldre els seus problemes. Tanmateix, això no vol dir que no crega que el fet és significatiu. Perquè ho és molt. Avui, i això no passava la setmana passada, una part dels intel·lectuals o opinants espanyols de sobte han vist com s’acostava al seu país un futur a la brasilera. Una lawfare que, conduïda per l’extrema dreta judicial, no pot acabar de cap més manera que amb el poder legislatiu i executiu dirigit per l’extrema dreta política.


Entenc la preocupació del punt de vista espanyol, és clar que sí. Com entenc la preocupació brasilera, no faltaria sinó. Però, del punt de vista català, crec que l’única preocupació hauria de ser baixar del tren com més de pressa millor. I avui m’interessa remarcar que en el cas Alberto Rodríguez hi ha tres factors interessants que dibuixen aquest lose-lose de què parlava adés.


El primer és l’acceleració evident del pendent ferroviari, que ja ha sobrepassat, sense discussió possible, l’objectiu inicial que li havia estat encomanat: mirar d’aturar com fos la independència de Catalunya. Una volta has tret de la llàntia el geni del feixisme, és impossible que hi torne a entrar.









……

Polonia... "Las consecuencias de la sentencia del Constitucional polaco: ¿puede Polonia salirse de la UE?"



Las consecuencias de la sentencia del Constitucional polaco: ¿puede Polonia salirse de la UE?
 
Andrés Gil - Corresponsal en Bruselas —        
 
¿Se puede seguir en la UE sin cumplir las reglas de la UE? La sentencia del Tribunal Constitucional polaco desafía la arquitectura comunitaria y lleva al conflicto entre Bruselas y Varsovia a un callejón con pocas salidas 
 
 Es uno de los elementos fundamentales del funcionamiento de la Unión Europea. El Tribunal de Justicia de la UE está por encima de los órganos jurisdiccionales nacionales. Y las leyes europeas, así mismo, prevalecen sobre las estatales. Pero el Tribunal Constitucional de Polonia ha dictaminado este jueves que esto no es así, que hay artículos del Tratado de la UE que son inconstitucionales, que las leyes europeas no están por encima de las nacionales y, por tanto, saca al país del ordenamiento jurídico de la Unión Europea. 
 
 La decisión del Tribunal Constitucional, aplazada varias veces, considera que la Constitución tiene preeminencia sobre las leyes europeas, lo que supone la desvinculación judicial de este país de la legislación europea.
 

La cuestión tiene origen en una pregunta remitida por el primer ministro, Mateusz Morawiecki, en la que pedía que se aclarasen "dudas constitucionales de gran alcance y justificadas" acerca de posibles conflictos entre el Derecho nacional y el europeo. El gobierno ultraconservador de Ley y Justicia (PiS) está involucrado en una serie de disputas con la UE sobre temas que van desde los tribunales y la libertad de los medios de comunicación hasta los derechos LGTBIQ. El caso sobre el que ha fallado el tribunal se refiere a los cambios que el PiS realizó en el sistema judicial del país. 

 

"La primacía del derecho constitucional sobre otras fuentes del derecho se deriva directamente de la Constitución de la República de Polonia", ha tuiteado el portavoz del gobierno, Piotr Muller: "Hoy (una vez más) esto ha sido claramente confirmado por el Tribunal Constitucional".

 

"Tengo que leer la decisión antes de analizar todos los detalles", ha dicho el comisario de Justicia europeo, Didier Reynders, tras conocer la sentencia: "Es una situación que nos preocupa. Ya lo dije en los últimos meses: hay una serie de principios de la UE, que están en el núcleo creador de la UE, como las sentencias del TJUE, vinculantes para todos, que el derecho comunitario prima sobre el derecho nacional. Así que todo esto hay que tenerlo en cuenta y vamos a seguir usando todos los instrumentos a nuestro alcance para que se respete todo esto. Queremos ser firmes y utilizar todo lo que tenemos a mano para proteger nuestros principios, porque son el núcleo fundacional de la UE. Estamos discutiendo los fondos europeos y vamos a seguir con el proceso de condicionalidad. Quiero que quede claro que no queremos desviarnos en absoluto de estos principios".

 

El juez Marek Szydlo, que forma parte del panel de cinco magistrados constitucionales encargados de dictar sentencia, ya había dicho hacía unos días que en el fondo de la cuestión están "la manera en que afecta a la Constitución el derecho internacional, incluido el derecho de la UE, y el papel de la Constitución como ley suprema en Polonia", informa Efe.

 

Uno de los conflictos abiertos entre Polonia y el Tribunal de Luxemburgo radica en la legalidad o no de los nombramientos de jueces por parte del presidente polaco. 

 

Hasta tal punto hay un conflicto entre Bruselas y Varsovia, que Polonia tiene bloqueados los fondos europeos de recuperación –23.900 millones de euros– y los de cohesión en Bruselas por la cruzada de su Gobierno –comandado por el PiS, principal aliado europeo de Vox– contra los colectivos LGTBI y la independencia judicial. 

 

Hace exactamente un mes, el Ejecutivo comunitario dio un paso más en la medida en que el Gobierno polaco mantiene su asalto al poder judicial del país y a su desafío de la preeminencia de la legislación comunitaria sobre la estatal. 

 

Así, la Comisión Europea solicitó al Tribunal de Justicia de la UE que imponga sanciones económicas a Polonia para garantizar el cumplimiento de la orden de medidas cautelares del Tribunal, que se refería al funcionamiento de la Sala Disciplinar del Tribunal Supremo de Polonia y la suspensión de otras disposiciones de la legislación polaca que afectaban a la independencia judicial.

 

En segundo lugar, la Comisión también ha decidido enviar una carta de emplazamiento a Polonia por no haber adoptado las medidas necesarias para cumplir plenamente la sentencia del Tribunal de Justicia (de 15 de julio de 2021), que dictamina que la legislación polaca sobre el régimen disciplinario contra los jueces no es compatible con el Derecho de la UE.

 

"El Tribunal confirmó todas las reclamaciones presentadas por la Comisión. El régimen disciplinario polaco socava la independencia judicial de los jueces polacos y no asegura las garantías necesarias para proteger a los jueces del control político", dice Bruselas: "Si el Tribunal de Justicia determina que un Estado miembro ha incumplido una obligación en virtud del Tratado, el Estado está obligado a tomar las medidas necesarias para cumplir plenamente la sentencia del Tribunal de Justicia".


 
El dia 28 d'octubre 2021, 3 setmanes més tard d'aquesta notícia va caure la multa a Polònia per part del TJUE:

 
 
 
___

22 d’octubre del 2021

"Tres consejos para enseñar a nuestros hijos a escuchar con atención", por Pablo d'Ors vídeo.

 


 


 



Para ver el vídeo, clicad:


 
 
 
 
-----

El Tribunal de Comptes ordena l’embargament immediat dels represaliats per l’acció exterior

 

 

 


Els vint-i-vuit ex-alts càrrecs perseguits que es van acollir a l'aval de l'ICF hauran d'activar de seguida el pla B per a presentar la fiança de més de cinc milions que els van imposar
 
 
14.10.2021
 
El Tribunal de Comptes espanyol ha rebutjat l’aval de l’Institut Català de Finances a la fiança de 5,4 milions d’euros imposats a una trentena d’ex-alts càrrecs per l’acció exterior de la Generalitat entre el 2011 i el 2017. Entre els vint-i-vuit que es van acollir al fons de compensació creat pel govern, hi ha Carles Puigdemont, Artur Mas, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Andreu Mas-Colell i Albert Royo. La delegada instructora del Tribunal de Comptes, Esperanza García, no accepta aquesta fórmula perquè diu que implicaria un frau de llei perquè la legislació no preveu de cobrir suposades actuacions irregulars de responsables públics que actuessin amb “dol o negligència greu i amb ple coneixement de la improcedència de la despesa”.
 
 La decisió arriba després d’uns mesos en què la delegada instructora va provar de traslladar la decisió al govern espanyol, tot demanant en una decisió sense precedents a l’advocacia de l’estat que fes un informe sobre la legalitat d’aquest aval de l’ICF. L’advocacia no es va voler mullar i ara finalment el Tribunal de Comptes s’ha pronunciat.
 
 Els qui van presentar l’aval de l’ICF per a la fiança que els exigien tenen l’opció de presentar un recurs a la sala de justícia del tribunal, integrada per tres consellers: el president, José Manuel Suárez Robledano –proposat pel PP–, i María Antonia Lozano i Felipe García –aquests dos proposats pel PSOE. Però l’opció d’aquest recurs, que es pot presentar en un termini de cinc dies, no atura pas els embargaments, que el Tribunal de Comptes ha ordenat que siguin immediats. “Havent vençut en excés el termini atorgat per a dipositar o fiançar les presumptes responsabilitats comptables, procedeix l’embargament dels béns i els drets de les persones que, havent estat declarades presumptes responsables comptables, van aportar aquests avals”, diu Esperanza García en la seva resolució.
 

Per a evitar-los, els represaliats disposaven d’un pla B per a presentar els avals, que passa en part per posar-hi el patrimoni. És el cas d’Artur Mas, Francesc Homs i Jordi Vilajoana, a qui ja havien embargat béns en la causa pel 9-N al Tribunal de Comptes, van trobar la manera d’alliberar finalment els pisos que tenien blocats per a poder-los posar d’aval en aquesta nova causa. Aquests pisos van servir per a avalar, al començament de la causa contra el 9-N en aquest tribunal mateix, la meitat de la fiança de més de 5 milions que els exigien fins que la Caixa de Solidaritat va recollir tots els diners necessaris. Tot i que els propietaris en podien fer ús, els habitatges havien continuat embargats fins ara perquè el Tribunal de Comptes s’havia empescat uns interessos de nou-cents mil euros extraordinaris sobre els diners avalats. La campanya de la Caixa de Solidaritat per a recollir diners per a ajudar els perseguits pel Tribunal de Comptes va permetre de pagar aquests diners i desblocar els immobles de Mas, Homs i Vilajoana, de manera que poguessin servir novament d’aval. La resta de diners l’aportaran partits –tant ERC Junts– i alguns dels altres afectats. Els seus advocats es reuneixen tot al llarg del dia d’avui per a poder endreçar els avals i presentar-los ràpidament, abans no executin els embargaments.

 

Mas: “Som a la intempèrie”

El president Mas ha denunciat la situació d’”indefensió total i d’arbitrarietat”, en una compareixença als Jardins del Palau Robert. Ha dit que ja ha presentat el seu pis com a com a garantia, però no sap si el Tribunal de Comptes l’acceptarà pas: “No en sabem res. Som a la intempèrie”, ha denunciat. 

Just al mateix moment que s’ha fet pública aquesta decisió, el govern espanyol ha anunciat l’acord entre el PSOE i el PP per a renovar els càrrecs caducats de diversos organismes, com el Tribunal Constitucional i el Tribunal de Comptes mateix, els membres del qual fa tres mesos que tenen el mandat caducat.

 
 
 
 
 
 
 
----

21 d’octubre del 2021

Els Pressupostos que NO s'executen. El Parlament fa sessions de control dels Pressupostos??

 








( L'ENGANYIFA  DE  LES  LLEIS  DE  PRESSUPOSTOS.

Cal recordar que la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat  NOMÉS dóna permís a l'executiu a fer les despeses que es pactin aquell any.  L'executiu, en aquest cas el govern d'en Pedro Sánchez, té la facultat de decidir quines partides dels Pressupostos s'executen o no.  Aqui rau l'engany per tants de nosaltres!   
 
Tenim la tendència a pensar que si l'ampliació d'un hospital, o un tram de carretera, unes escoles...etc.,  han estat incloses als Pressupostos, donc estem salvats, allò és farà. I precisament no és així:  el 'Gobierno'  decideix què és fa o no. És a dir, fa servir el Pressupostos com arma política dues vegades com a mínim, una per incloure la partida, i la segona per executar-la efectivament. 
 
Succeiex molt sovint que per exemple un tram de carretera o de tren,  's'arrossegui' 10 anys als Pressupostos fins que per fi l'executin.   El  cas de l'ampliació de la N II a l'entrada de Girona pel sur-  va ser famós: cada any feien obres d'un tram petitíssim. Recordareu que els 4-5 alcaldes d'aquest tram: Caldes de Malavella, Franciach, Fornells, Aiguaviva... es van negar a assistir a l'inaguració amb el ministre d'Obres Públiques. Ben fet, dignitat! Cuca de Llum)



 
Post relacionats, per saber-ne més:
 
>>  La Comunidad de Madrid cobra l'impost de societats d'empreses que operen a tot Espanya,




__


---

20 d’octubre del 2021

Convoquen mani contra Colau el 21 d'octubre a Pl. de s.Jaume


Vuitanta entitats diuen prou a Colau i convoquen a Sant Jaume el dijous 21 d’octubre a les 7 de la tarda.

 

per Jordi Palmero
 L’actual situació de Barcelona, immersa en un període de degradació i desànim, que ha perdut pistonada com a referència europea i que compta amb un ajuntament que ha de destinar milions d’euros a resoldre els seus propis errors, ha provocat la reacció d’una vuitantena d’entitats barcelonines que s’han unit en un moviment que vol posar sobre la taula els problemes de la ciutat i que s’ha fixat com a objectiu recuperar el lideratge de la ciutat, amb una primera prova de foc, una mobilització a la plaça de Sant Jaume el dijous 
21 d'octubre a les set del vespre (...)

 

Manifestació el 21 d’octubre

Un cop fet públic el manifest, al qual ja hi ha adherides més de vuitanta entitats i associacions de tot tipus, el moviment ‘Barcelona és imparable’ es prepara per fer-se present al carrer amb una primera mobilització davant l’Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, convocada per al dijous 21 d’octubre a les set del vespre. Serà una primera prova de foc d’aquest moviment que neix amb la voluntat de dir prou a la deriva que ha pres la ciutat en els darrers mandats.

Aquesta serà la primera manifestació contra el govern municipal d'aquest nou moviment, però ja hi ha hagut precedents, com l'escridassada que diversos sectors de manifestants van fer contra l'alcaldessa el passat 23 de setembre coincidint amb l'inici de les festes de la Mercè, les xiulades que la mateixa Ada Colau va rebre en les festes majors de Gràcia i Sants, les protestes al districte de Sant Andreu contra el polèmic sistema de recollida de residus porta a porta i fins i tot convocatòries decididament 'antiColau' convocades per associacions de tot tipus. 

 

 

 

 

--