Stegmann: «Madrid es queda els diners dels lectorats de català a Alemanya»

El catalanòfil alemany Til Stegmann Foto: JP/ND

Til Stegmann assegura que Merkel respetarà el resultat del 9-N

El catalanòfil alemany critica la reducció dels estudis de llengua catalana per la política del govern espanyol

Presenta el llibre autobiogràfic 'Ambaixador de Catalunya a Alemanya'

Especial: Universitat Catalana d'Estiu 2014

Til Stegmann (Barcelona, 1941), catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Frankfurt i fundador de la Biblioteca Catalana d'aquesta universitat, és un catalanòfil convençut des que el 1969 va retornar a la ciutat on va néixer i viure fins els 10 anys per descobrir el que havia ignorat durant la infantesa, que a Catalunya es parla català, ja que el fill del director del Col·legi Alemany de Barcelona va créixer en un ambient on només es parlava castellà i alemany.

Ara Stegmann recull la seva llarga trajectòria en defensa de la llengua catalana i en la promoció de la realitat nacional de Catalunya a Alemanya al llibre 'Ambaixador de Catalunya a Alemanya' (Pagès Editors, 2014), una obra en la qual el nucli del llibre és "la projecció de la cultura catalana a Alemanya" i que ha presentat a Prada (Conflent) en el marc de la 46a edició de la Universitat Catalana d'Estiu.

Presència de Catalunya als mitjans alemanys

L'autor, fundador de la biblioteca amb més fons bibliogràfic en català fora de Catalunya, recorda que va poder engruixir-la gràcies a la fira del llibre de Frankfurt, on va arribar "a un acord amb els editors", gràcies al qual li regalaven exemplars de les obres que duien a la ciutat alemanya. D'aquesta manera, la biblioteca compta ja amb 35.000 volums.

Coneixedor del procés sobiranista català, Stegmann ha centrat la seva acció com a activista en aconseguir que a Alemanya "distingeixin els catalans dels espanyols", i en aquest sentit afirma que la realitat catalana cada cop és més coneguda allà.

Pel que fa al procés, ha manifestat que anys enrere era complicada perquè depenia de l'activitat que els catalans projectaven a l'exterior i que en els darrers tres anys s'han multiplicat gràcies a la internacionalització del procés sobiranista.

 "Abans Catalunya apareixia als mitjans alemanys un cop al mes i ara surt deu vegades la setmana", apunta, per afegir que la postura dels polítics alemanys davant la possible independència encara és "refractària", principalment per fet que els corresponsals alemanys "estan a Madrid i difonen la visió d'allà", un punt de vista que intenta contrarestar "la territorial de l'ANC a Alemanya".

Reducció dels lectorats

Per això mateix és molt crític amb l'actual situació, ja que els lectorats -professors- de català  a les universitats alemanyes, "han passat de 33 a 26" -una xifra que de fet, és superior als estudis universitaris en català a l'Estat espanyol fora de l'àmbit lingüístic català-. La raó de la reducció, per Stigmann, s'ha de buscar en els diners que es queda l'Estat espanyol, "que treu diners a la Generalitat per fer projecció exterior a base de lectorats, perquè a Madrid es queden els diners que haurien de servir per pagar aquests lectorats", amb una actitud amb la qual "directament fan mal als estudis de català a les universitats alemanyes".

Pel que fa a la consulta del 9N, Stegmann considera que "és una decisió democràtica que s'ha d'acceptar", i que per tant, "la cultura democràtica europea l'acceptarà", al temps que descarta cap efecte dominó a Alemanya arran de la independència de Catalunya. "Si Baviera o Baden-Württemberg tenen alguna queixa, es parla amb els altres lander i se soluciona, perquè entra dins de les possibilitats constitucionals", assegura, mentre que a Espanya "no existeix una tolerància que accepti el diferencial de Catalunya i això és negar un comportament bàsic per a la convivència de les comunitats humanes".

http://www.naciodigital.cat/noticia/73040/stegmann/madrid/es/queda/diners/dels/lectorats/catala/alemanya

http://www.llibertat.cat/2014/08/til-stegmann-assegura-que-merkel-respetara-el-resultat-del-9-n-27382

'The Independent': “Madrid s'amaga al darrere de la Constitució perquè tothom sap que Catalunya probablement votarà per la independència”

...la diferència entre Cameron i Rajoy no és el tarannà democràtic, sinó les previsions de com votaran escocesos i catalans

ARA Barcelona | Actualitzada el 17/08/2014 

La Constitució espanyola no és més que una excusa del govern de Rajoy per impedir que Catalunya sigui independent. És la conclusió d'un reportatge del diari anglès 'The Independent', que compara els casos escocès i català i afirma que el contrast entre el president espanyol i el primer ministre britànic no està motivat per una diferent manera d'entendre la democràcia, sinó per un fet molt més senzill: Cameron ha acceptat que els escocesos votin perquè sap que guanyarà el no; Rajoy, en canvi, no accepta que els catalans s'expressin a les urnes perquè sap que guanyaria el sí. El que fa Rajoy és, segons el diari anglès, "amagar-se al darrere de la Constitució".

Tenint en compte les múltiples enquestes que s'han publicat fins ara, 'The Independent' dóna per fet que el resultat del referèndum d'Escòcia, el pròxim 18 de setembre, serà un 'no' clar a la independència, un fet que, considera, "tancarà el debat durant generacions". Però el rotatiu també considera que, en el cas català, tot fa pensar que en un referèndum la majoria de la població votaria a favor de la secessió. I apunta a la contradicció que significa que els que no volen independitzar-se de l'estat on viuen tinguin el dret d'anar a les urnes –els escocesos–, mentre que els que sí que ho volen ho tinguin prohibit –els catalans–. "Així és l'Europa del 2014", diu amb ironia el diari.

'The Independent' –que il·lustra la seva informació amb una imatge de l'acte unionista del passat 12-O a la plaça Catalunya de Barcelona– apunta que, mentre els escocesos vagin a les urnes per votar que 'no', a Barcelona "centenars de milers, potser fins i tot un milió" de catalans sortiran al carrer "per demanar que la seva veu s'escolti. I, tal com ha passat abans, el govern de Madrid els ignorarà".

Després d'apuntar que "a Barcelona David Cameron és considerat pràcticament com un heroi, com un autèntic demòcrata, per permetre als escocesos que votin", el diari assegura que "als escocesos els han permès votar perquè el govern de Westminster, favorable a la unió, no té cap dubte que no votaran a favor de la independència. A Barcelona, Rajoy no té la mateixa confiança en els catalans". Amb tot, el diari apunta: "Si una gran majoria dels catalans es pronuncien a favor de la separació la pressió sobre el govern de Madrid serà immensa. Després de tot, Espanya és una democràcia i no pot ignorar per sempre més la voluntat popular".

http://www.ara.cat/politica/catalunya-escocia-referendum-independencia_0_1195080676.html#.U_DaT3ItqBw.facebook

Bandera negra, per Quim Torra

Bandera negra

La Bandera Negra és la bandera que s'hissa per informar a l'enemic que no esperi rebre quarter. D'acord amb les lleis de la guerra, si un enemic es rendeix, ha de rebre quarter, és a dir, ser tractat amb respecte. El simbolisme de les Banderes Negres és clar, no es faran presoners i es lluitarà fins a la mort.

Durant la revolta dels Segadors, l’any 1640, aquesta costum és recuperada. Fins i tot, apareix en el nostre himne nacional, a la versió antiga“

-Ont es vostre capità?
Aont es vostra bandera?
Varen treure´l bon Jesus
Tot cobert ab un vel negre.
-Aquí es nostre capità
aquesta es la nostra bandera.
A les armes, catalans
Qu’ens han declarat la guerra

El pintor Antoni Estruc realitzà, l’any 1907, l‘emblemàtica pintura ”Corpus de Sang”, en la qual els segadors porten el Sant Crist cobert amb un vel negre. Fou durant la Guerra dels Segadors quan Pau Clarís proclamà la República Catalana. En aquests versos de Els Segadors, en la versió del segle XVII, trobem la identificació de la bandera negra com ensenya de combat fins la mort.

Als inicis de la Guerra de Successió, l’any 1705 fou hissat a la muntanya de Montjuïc, a Barcelona, un estendard negre amb la inscripció “Mort o els nostres privilegis conservats”, i a Cardona, els regiments reclutats duien banderes negres amb la llegenda “Viurem lliures o morirem" 

El 12/23 de juliol de 1713, quan la ciutat de Barcelona, decideix lluitar a Ultrança, els consellers canvien la seva gramalla (túniques que donaven rang d'autoritat) porpra per gramalles negres, era tot un signe de que la lluita sols era possible a victòria o mort. Un dia abans d’ésser treta la Bandera Gran (la de Santa Eulàlia) per a convocar la guerra, trobem els diferents consellers portant gramalles negres, les gramalles eren unes túniques que identificaven els consellers i normalment eren de color porpre.

Quan les tropes borbòniques entren per les escletxes obertes en les muralles de Barcelona l’11 de setembre de 1714, durant tot el setge banderes negres o senzills mocadors del mateix color quan ja no resten ni els esquinçalls de les quatre barres i tota la Nació és un munt de cadàvers, prenent el mocador negre d’una dona o una camisa amb la sang ennegrida, s’hissà als llocs de resistència la Bandera Negra.

Font: en Ricard Vidal al FB,  18.08.2014

Ara que ja sabem què vol dir bandera negra, l'article:

11/08/14 - QUIM TORRA - Els almogàvers a Grècia, els segadors per Corpus, els cardonins pel setge de 1711, els barcelonins i catalans a les muralles de la capital de Catalunya en el darrer alè de llibertat del nostre poble. La bandera negra està profundament arrelada a la història del país. Una bandera de combat, de lluita, de resistència, de llibertat. La tradició diu que es plantà en la bretxa reial, dies abans de l'envestida final de les tropes francoespanyoles de l'11 de setembre, amb la calavera pintada al damunt. Voltaire ho recollí i Balaguer, romànticament, n'exaltà el fet. Encara més: esgotats els draps negres, els combatents de la ciutat es posaven mocadors cordats al cap, ennegrits pel sutge o per la sang. “Viurem lliures o morirem”, tal com Manuel Desvalls, el gran coronel del castell de Cardona, com recorda Jordi Santasusagna, cridava a la seva gent en aquells desesperat setge que va patir la fortalesa mai vençuda. “Aquesta és la nostra bandera”, van respondre els segadors en un Corpus de Sang –que no en va vessar massa–, que acabaria portant-nos a la primera República dels catalans.

Fa unes setmanes, els infatigables amics Joan-Marc Passada i Oriol Falguera, de la Fundació Reeixida (ex-Comissió 100 anys estelada) presentaven, avalats pels experts en vexil·lologia més solvents, una interpretació actual de la bandera negra, afegint dos elements a la bandera original: la creu de Santa Eulàlia, en memòria dels caiguts a Barcelona fa tres segles, i una estrella, per connectar amb les actuals reivindicacions del país, amb la voluntat que sigui present en el proper 11 de setembre. Avui la bandera negra torna amb la mateixa força que el 1714. El combat continua essent el mateix: el de la llibertat, la lluita que han menat tots els pobles del món que ha volgut ésser. “Si som, siguem i, si no som, deixem-nos de somnis, de records i de follies.” Sempre m'han agradat aquests versos de Climent Forner, del seu Plany per Catalunya, i em semblen avui més vigents que mai.

Mig amagada en la sentència del TC que tombà la declaració de sobirania del Parlament, hi ha la clau de tot plegat, quan els magistrats d'aquest tribunal van afirmar: autonomía no es soberanía. I jo afegiria, autonomia no és llibertat. Qualsevol hipòtesi que busqui un encaix en la Constitució és continuar promovent el provincialisme en el seu estat més pur i obscè. La via constitucional s'ha quedat, a Catalunya, sense relat, per més que els autodefinits com a moderats ens pintin un escenari futur digne de l'Harmagedon. Tan moderats, ells, però que quan es tracta de preveure què passarà es transvesteixen d'Aramis Fuster apocalíptica. Ara bé, no cal preocupar-se massa, és la conseqüència de trobar-se en fals, d'haver-se quedat sense arguments.

Si som, siguem, i sortim de la immensa teranyina constitucional. Ens hem de convèncer que anem a declarar la independència i no a regular la pesca de l'anxova; hem de pensar fredament, maquiavèl·licament, perquè la propera jugada pugui ser escac i mat. L'autonomía no es soberanía. Per això, ara és l'hora, que passa, inexcusablement, per una manifestació històrica el proper 11 de setembre. Amb la senyera, l'estelada i la bandera negra (i jo hi afegiria la de Santa Eulàlia). Amb totes les banderes i amb tota la gent. Amb l'alegria de voler vèncer la història, de guanyar-nos el futur.

Fins Al 9-N ens cal una cadena ininterrompuda d'èxits. Per tant, oblidem-nos ara de la consulta i concentrem-nos en l'11-S. Aquesta és ara la cita més important. I el repte és d'una envergadura colossal. Estimat lector, ja t'has inscrit a la manifestació? De tu depèn que ho aconseguim. Ha arribat un moment, vist el que hem de veure cada dia, que, com diu l'amic David de Montserrat, seguir a Espanya un dia més és una falta de respecte amb nosaltres mateixos. Però coneixem la sortida de la gàbia, hi ha un camí, el dret a decidir. El moment de la ruptura és a prop, i caldrà no vacil·lar. La millor manera d'assegurar el 9-N és amb l'èxit de l'11-S. Bandera negra. Viurem lliures.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/767135-bandera-negra.html?dema=1&tmpl=component&print=1&page

El joc de la consulta, per Pilar Carracelas

13 agost de 2014

...Si les mobilitzacions massives apunten que una part molt important de catalans aposten per la independència, els partits, com a agents interessats i egoistes, intenten convergir amb les preferències d’aquesta massa electoral per guanyar el màxim número de vots possible. I això és fonamental per forçar les forces polítiques a ser clares en el seu programa de cara a unes eventuals eleccions plebiscitàries. Si tenen vocació de govern, no buscaran atraure la minoria. Per això la “V” de l’11 de setembre sí pot influir, i molt, en política, combreguem més o menys amb les iniciatives de l’Assemblea, al contrari del que molts afirmen sobre les formes no electorals de participació.

Dit tot això, no veig motius per afirmar a dia d'avui que no hi haurà consulta. I menys encara, per castigar els polítics abans d’hora. Tenim temps. Artur Mas sap perfectament que, després del desgast al Govern, l’únic que separa Convergència i Unió d’una esfondrada històrica és la celebració de la consulta. Té el vot condicional de molta gent que confia en la seva persona com a idònia per liderar el procés. Unes plebiscitàries serien la ratificació del desastre. I, sincerament, resulta difícil de creure que un polític amb la seva intel·ligència i el seu ego es conformi amb acabar essent l’Ibarretxe català, el llegat del qual quedi en un mediocre “apoyaré”, i portar a la ruïna el seu partit, quan té davant la oportunitat de portar els catalans a una fita històrica.

Publicat per Pilar Carracelas 

http://oficideperiodista.blogspot.com.es/2014/08/el-joc-de-la-consulta.html

El Parlament britànic ja fa informes sobre la independència catalana

El Parlament britànic. Foto d'El Singular Digital.

La Casa dels Comuns publica un estudi que reconeix que des del 2012 el sobiranisme és majoritari

Lluís Bou

El Parlament britànic s'ha pres molt seriosament la possibilitat d'una Catalunya independent, i n'ha elaborat un detallat estudi intern, per a ús dels diputats. L'anàlisi al qual ha tingut accés El Singular, de 7 pàgines i molt documentat, remarca que des del 2012 l'independentisme és majoritari al país, segons les enquestes.


"A grans trets, Catalunya ha vist que augmentava el suport a la independència en els últims anys. Els arguments econòmics ocupen un lloc destacat en el moviment independentista: pel fet que una de les regions més riques d'Espanya es veu sovint obligada a "pagar la factura" per la disbauxa d'altres regions. El 2008-2009, la decisió del govern espanyol de vendre l'empresa elèctrica estatal a una firma italiana [Endesa], en comptes d'un postor català rival [Gas Natural], va provocar un considerable recel a Catalunya. L'amplitud del sentiment independentista es va fer evident l'11 de Setembre de 2012, quan una marxa a gran escala va tenir lloc als carrers de Barcelona. La marxa va ser descrita com "una proposta positiva i de bon to, que va purgar els factors més estridents anti-espanyols en l'independentisme tradicional", apunta.


L'estudi repassa la composició del Parlament de Catalunya, i descriu la majoria sobiranista, mentre també recorda que s'ha convocat una consulta pel 9 de novembre. També descriu que aquesta compta amb l'oposició frontal del govern espanyol i del PSOE. El text no fa cap valoració, i es limita a aportar dades. Entre elles hi ha el redactat de la doble pregunta acordat per CiU, ERC, ICV i la CUP.


Segons l'informe, la majoria dels independentistes catalans són europeïstes. I explica en aquest sentit el debat que s'ha generat entre els polítics catalans i els espanyols sobre si Catalunya seria expulsada de la UE en cas d'esdevenir un Estat.

http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/07/el_parlament_britanic_fa_un_informe_sobre_la_possible_independencia_catalana_101801.php

__________

Si voleu descarregar-vos el document complet adreçat al Parlament britànic, està aquí http://www.parliament.uk/briefing-papers/SN06933/debate-on-possible-independence-of-catalonia-key-issues

__________

ARA Barcelona|Actualitzada 13/07/2014 - El Parlament britànic ha emès un informe de set pàgines per explicar als seus diputats el procés sobiranista de Catalunya. El document explica que el suport a la independència ha crescut en els últims anys, i remarca que "els arguments econòmics ocupen un lloc destacat en el moviment independentista". El Parlament britànic, que ha publicat aquest document a través de la Biblioteca de la institució, qualifica Catalunya com una "regió pròspera al nord-est d'Espanya" que sovint "ha de pagar la factura pel malbaratament d'altres regions". 

El document classifica els partits de l'arc parlamentari segons si estan a favor o no de la independència. CiU, ERC i la CUP els agrupa a les formacions "exclusivament o predominantment a favor de la independència", que "tenen majoria al Parlament", mentre que ICV, PSC, Ciutadans i PP estan "exclusivament o predominantment en contra de la independència". L'informe matisa que alguns d'aquests partits són explícitament independentistes, "com ERC", alguns són explícitament anti-independència, "com Ciutadans", i d'altres "mantenen una posició més ambigua". D'aquest grup posa d'exemple el president de la Generalitat i "líder de CiU", a qui qualifica com un "convers bastant recent a la causa independentista", ja que "històricament preferia més autogovern".

L'informe emès explica que "la majoria dels partidaris de la independència" són "fortament pro-europeus": "la marxa de l'11 de setembre del 2012 es va dur a terme sota el lema: "Catalunya, nou estat d'Europa", resa el document, que reconeix "el temor" que una Catalunya independent no podria ser admesa a la UE, ja que es necessita "la modificació del Tractat de Lisboa, que requereix l'aprovació unànime de tots els estats membres ( entre ells Espanya )" .

L'informe del Parlament britànic informa de la postura que pren Madrid. "Els dos principals partits espanyols s'oposen a la independència", i especifica que "l'oposició socialista està més oberta a un major autogovern" que no pas el govern "de centre-dreta del PP". Aquestes explicacions que s'han fet arribar als parlamentaris detallen també els plans de la consulta: els partits que li donen suport, la data i les preguntes, i també s'hi explica que té el suport del Parlament, que el Tribunal Constitucional va declarar que el referèndum és "inconstitucional" i que el Congrés va "rebutjar la petició del Parlament per permetre un referèndum vinculant".

Aquest document adjunta un sondeig de La Vanguardia on el suport a la independència arribava al 48%. S'hi explica també el paper de les consultes populars, i en concert, es posa èmfasi en què el 10 d'abril del 2011, el 90% dels votants no recolzaven l'status quo, "tot i que la participació va ser només del 21%", matisa l'informe.

http://www.ara.cat/politica/Parlament-constata-creixement-lindependentisme-Catalunya_0_1174082803.html

 

Veremonte aplaza tres meses la compra de los terrenos de BCN World

(Amb una mica de sort, amb la sort que ens mereixem..., aquests terrenys no seràn comprats i ens lliurarem de Veremonte i els seus 6 casinos:  aquest NO és el nostre model de Catalunya. I no soc l'unica que ho pensa!!   Cuca de Llum)

El grupo inversor lo ha acordado con La Caixa mientras esperan que se aprueben cambios urbanísticos

VIERNES, 25 DE JULIO DEL 2014 - 21.09 H

El grupo inversor Veremonte, promotor del macrocomplejo de ocio BCN World, ha pactado con La Caixa alargar tres meses el plazo para ejercer la opción de compra sobre los terrenos donde se ubicará BCN World, situados junto a Port Aventura, en Vila-Seca y Salou (Tarragona).

Así lo han asegurado a Efe fuentes conocedoras de la negociación, que han precisado que el precio pactado por estos terrenos es prácticamente el mismo negociado inicialmente, y que será ligeramente superior a los 377 millones de euros acordados. Según estas fuentes, la opción de compra vencía el 6 de septiembre, y ahora se alargará tres meses. Esta prórroga se produce mientras Veremonte está pendiente de que se aprueben los cambios urbanísticos en la zona que permitan aumentar la edificabilidad.

Veremonte, grupo propiedad del empresario Enrique Bañuelos, ha solicitado esta prórroga para tener garantías suficientes de que el plan director urbanístico comienza a modificarse antes de adquirir estos terrenos, cuyo propietario es la sociedad Mediterránea Beach & Golf Community.

Fuentes de Veremonte han asegurado a Efe que en ningún caso esta prórroga responde a falta de financiación para asumir la compra de los terrenos, y han precisado que Xavier Adserà, presidente de BCN World, ha cerrado este viernes con esta entidad bancaria los últimos flecos pendientes esta prórroga.

A pesar de que Veremonte ya cuenta con el compromiso de tres grupos internacionales, entre ellos Melco, Hard Rock y Caesars Entertainment, para operar otros tantos casinos en BCN World y de que el Parlament ha aprobado la ley para encajar este macrocomplejo de ocio, la Generalitat debe autorizar de entrada los casinos solicitados antes de adentrarse en la compleja planificación urbanística de este proyecto.

http://www.elperiodico.com/es/noticias/sociedad/veremonte-aplaza-tres-meses-compra-los-terrenos-bcn-world-3409343


Per saber.ne més. Publicat a la Cuca de Llum:
> Les condicions laborals a BCN World, la feina com a xantatge 
> Efectes del joc a llarg termini a dues societats que el legalitzaren. A Slovènia fa 35 anys i a Las Vegas fa 70 anys.
>  Eurovegas-BCN World

Efectes del joc a llarg termini a dues societats que el legalitzaren. A Slovènia fa 35 anys i a Las Vegas fa 70 anys.

Compareu les dades dels efectes a les societats que legalitzaren el joc. Veieu què passa després de 35 anys a Slovènia, i què passa després de 70 anys a Las Vegas. Dues entrades curtes de la blog: 

>>  35 anys a Slovènia:

DADES PER A FER·SE UN CRITERI SOBRE BCN-WORLD (1)

>>  70 anys a Las Vegas: 

DADES PER A FER·SE UN CRITERI SOBRE BCN-WORLD (2) Estadístiques amb dades de la societat de Las Vegas 70 anys després. (BCN World = Eurovegas) Això és el model de país que volem? Ja hem dit que no, però ni cas. Per ara...