Espanya sempre s'ha negat a negociar independències

Foto de portada: el vaixell espanyol Reina Mercedes, enfonsat per l'armada nord-americana el 1898. Foto: US Navy.


Gustau Nerín
Foto: US Army
Barcelona. Dissabte, 14 d'octubre de 2017

Espanya a principis del segle XIX tenia un ampli imperi americà. Al llarg del segle XIX va perdre'l sencer. En cap dels casos la descolonització va ser fruit d'un procés negociador. Entre finals del segle XIX i principis del segle XX, Espanya va construir un petit imperi africà. De les seves quatre colònies només una va obtenir la seva independència a través d'un procés pactat amb els independentistes.

 

 Les colònies espanyoles d'Amèrica del Sud van començar a viure un procés revolucionari en temps de la Guerra del Francès. A poc a poc, a través d'un conjunt de batalles, les forces secessionistes van anar desplaçant els exèrcits reialistes. Amb derrotes espanyoles com les de Carabobo, Boyacá i Ayacucho es van proclamar les diferents repúbliques llatinoamericanes, als anys 1820. Va ser un procés eminentment militar. Però Espanya no acceptaria fàcilment la derrota i es negaria a acceptar alguns pactes, com el Tractat de Córdoba de 1821, a través del qual es donava la independència a Mèxic. Espanya no normalitzaria les seves relacions diplomàtiques amb Colòmbia fins al 1881. En realitat, el 1861 Espanya va intentar annexionar-se de nou l'actual República Dominicana, que havia estat sota domini haitià, però davant la resistència dels dominicans, les forces espanyoles van acabar per retirar-se el 1865.

Després de la pèrdua de la majoria de les colònies americanes continentals, la presència espanyola es va concentrar a Cuba i a Puerto Rico, a Amèrica, i a les Filipines, a Àsia. De 1868 a 1878, Espanya es va haver d'enfrontar als nacionalistes cubans durant la Guerra dels Deu Anys. Els espanyols van obtenir la victòria militar, però els cubans seguirien descontents i hi hauria una nova guerra el 1880. Alguns diputats espanyols van proposar atorgar una àmplia autonomia a Cuba, però no van ser escoltats, i el 1895 es desencadenaria una nova guerra. El 1898 els Estats Units es ficarien dins aquesta guerra després de la voladura del Maine. La superioritat militar de l'armada nord-americana va provocar la ràpida derrota dels espanyols, a les batalles de Santiago (a Cuba) i Cavite (a les Filipines). A les Filipines el moviment secessionista del Katipunan va topar amb una ferotge resistència de les autoritats colonials, que van executar el seu líder, José Rizal; a partir de 1896 els independentistes filipins iniciarien una guerra contra el domini espanyol. L'Estat espanyol mai no va donar la independència a Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Pels acords de París, va cedir als Estats Units Cuba, Filipines, Puerto Rico i Guam. I les petites colònies que tenia Espanya al Pacífic, les Carolines i les Marianes, no es van descolonitzar, sinó que es van vendre a Alemanya.

http://www.elnacional.cat/ca/politica/espanya-independencies-negociacio_201936_102.html 

Lo que se oculta detrás del 155... por Jordi Mas Font

Tal y como he comentado en mis posts, España está condenada a pactar con Catalunya, debido a su situación macroeconómica.

Desde 2015, a pesar de que el PP ha sabido vender que se había mejorado, la situación macroeconómica de España, como estado ha ido a peor.

Y esto lo han escondido manipulando la información a la gente de la calle, a quien decirle que se incrementa el PIB y hay menos paro ya les parece un signo de mejora, pero escondiendo la realidad del estado... Y si éste está en quiebra, todos los españoles deberán pagar, de una forma u otra.

La realidad es que, la segunda parte, la oculta, ha sido toreada por el BCE quien, de forma completamente artificial ha mantenido la credibilidad de la deuda española con el objetivo de evitar el rescate de España y otros países que ellos mismos llaman PIGS ( cerdos por vivir del subsidio y ser incumplidores).

Desde 2015, el BCE injecta 60.000 millones de euros mensuales para evitar que países como España paguen más por su deuda y tengan que ser rescatados.....

Pero ya se ha llegado al límite... El 26 de Octubre se anuncia, después de una semana muy turbulenta financieramente, donde el BCE ha tenido que inyectar dinero a expuertas para evitar el desmadre de la prima de riesgo española, que ya no puede más.... Que ya no podrá adulterar la realidad de la deuda de estos países.

Y en una situación en la que ya hemos visto que sólo había un actor, en todo el mundo, comprando deuda española... El BCE... Nadie más compra deuda española.
 

Ésa es la intervención de la UE en el conflicto entre Catalunya y España... Y no es poca.

Pero vamos al art. 155, sea por parte de Rivera pidiéndolo como si le fuera la vida en ello, ya sea por parte de los socialistas aunque cínicamente hablen de diálogo (deben ser masoquistas ya que el 155 es una agresión y con agresiones no hay diálogos que valgan), o por parte del tranquilo Rajoy, quien no se altera a pesar de estar en el precipicio.

Para tramitarlo, primero se le piden explicaciones a Puigdemont, que deberá contestar el lunes... Creo que la respuesta irá en la linea de "Hemos suspendido la Declaración de Independencia para negociar", con lo que, cualquier ataque implica un ataque del estado español a la intención de negociar, lo cual afectará a la prima de riesgo española.

Se debe efectuar un Consejo de Ministros... Como muy urgente se puede celebrar el martes, siendo lo normal el viernes... Donde se aprobarán las medidas a "aplicar" a Catalunya... De ahí al Senado.

En el Senado lo admitirá (debo utilizar la palabra "presumiblemente" o no hace falta?) a trámite y lo remitirá a la Comisión General de Comunidades Autónomas... Y, según el reglamento, esta comisión debe solicitar a Puigdemont que haga alegaciones...

En resumen, antes del día 26 de Octubre no hay 155...

Es decir que el 26 de Octubre, España se encuentra sin nadie que disimule su situación real y con una deuda que necesita maquillar.... Con sólo una solución... Que alguna alma caritativa, se quede parte de su deuda y, por medio de España, se la devuelva a corto plazo, mientras España la devuelve a largo (CATALUNYA)... Evitando el más que evidente rescate, algo que no interesa a España, a los españoles, ni a la UE.

Podemos entender la tranquilidad de los miembros del Govern?...

Lo desconozco pero intuyo que los puentes de negociación, con dos personas de la Generalitat, dos del estado español, y alguien que modere, empezarán esta semana que viene, con lo que el día 20 O ( pago de impuestos de las empresas) ya habrá negociación y nadie tendrá que hacer campaña para que le paguen a uno u otro.

Si os fijáis y leéis mis posts de hace dos años, todos iban por la misma linea.. Bloomberg ( https://www.bloomberg.com/news/articles/2017-10-12/spanish-bonds-face-turbulent-weeks-on-catalan-standoff-ecb-meet) ya lo anunciaba... No se han acabado las turbulencias con la deuda española.

Esta vez, la escenificación política, por fin, ayuda a los catalanes y a la democracia.

PD: Os puedo dar datos a nivel macroeconómico de lo que sucederá, pero es imposible que os pueda decir si será un día u otro (sólo si hay reuniones) y algunos detalles que, tan sólo podría tener una intuición... Lo digo porque llevo, desde el lunes, recibiendo un mínimo de 350 mensajes privados haciéndome preguntas en esa linea... Y no soy la bruja Lola.

Igualmente, gracias por los ánimos por parte de todos, y los que amenazan que tengan en cuenta que no me preocupan en absoluto.

Jordi Mas Font

Els dubtes de Ramón Cotarelo que es pugui aplicar el 155

El Nacional
Barcelona. Dimecres, 11 d'octubre de 2017

El politòleg Ramón Cotarelo ha posat en dubte en un tuit que el govern espanyol pugui realment aplicar l'article 155 de la Constitució a Catalunya, si aquesta ha fet una declaració d'independència. 

Cotarelo ha considerat una jugada mestra la decisió del president Carles Puigdemont de fer la declaració d'independència i després ajornar-ne els efectes per a un intent de negociació. El politòleg creu que el president hauria d'enviar com a resposta al requeriment del govern espanyol, la transcripció del seu discurs al Parlament.

 

http://www.elnacional.cat/ca/politica/dubtes-ramon-cotarelo-aplicar-155_200994_102.html 

 

10.oct.2017 - Anàlisi de la decisió de Puigdemont de postposar els efectes de la declaració d'independència, per Josep March

Hem de fer una lectura diferent a la pregunta de l'1-Oct. Quedar-se només amb el resultat i aplicar-ho no tenia sentit. 

La forma, els afaires ocorreguts, el resultat, l'il.legalitat, els 2.2 milions de votants, el ressó mundial i l'inestabilitat política i econòmica ens han dut fins aqui, un camp desconegut que s'ha de saber gestionar i que el què és important no és l'independència en si per la brava, sinó la pressió de la EU sobre Rajoy i Puigdemont per a seure en una taula i iniciar un diàleg. Potser no serà Puigdemont..., seran un mediadors pero s'ha d'arribar a un consens i uns pactes per sortir d'aquest enrocament del "gobierno".

Si ells fan malament la jugada, es negen a parlar ens apliquen el 155 (resultat desconegut, no s'ha aplicat mai), el TC suspén l'autonomia i no paren de fer burrades, ells ens donaran la independència.

Això és el que penso.

Josep March Xalabarder 

Quatre escriptors valencians deixen 'El País' pel seu tractament de Catalunya. Igualment l'historiador Joan B. Culla i l'escriptor Francesc Serés. S'hi afegeix en John Carlin.

Quatre escriptors valencians deixen 'El País' pel seu tractament de Catalunya

 

El Nacional
Foto: ACN -  Barcelona. Dilluns, 9 d'octubre de 2017

Amb motiu del 9 d'Octubre, la Diada Nacional del País Valencià, els escriptors Joan Francesc Mira, Enric Sòria, Martí Domínguez i Manuel Baixauli han anunciat que deixaven de publicar a les pàgines d'El País. El motiu: el tractament informatiu que el diari està fent de la qüestió catalana. Ho han fet a través d'una nota difosa a les xarxes socials.

Els escriptors recorden que, "durant molts anys", han publicat columnes a l'edició valenciana d'El País, i durant els darrers dos anys a l'edició catalana. No obstant això, ara estan "profundament decebuts amb el tractament que està fent el diari de l'actualitat política i social a Catalunya". La decepció ha arribat fins a tal punt que se senten "tan incòmodes, tan a contrapeu", que han pres la decisió de no col·laborar-hi més.

La setmana passada ja va haver-hi baixes, en aquell cas a Catalunya. L'historiador Joan B. Culla i l'escriptor Francesc Serés anunciaven que deixaven de col·laborar amb el diari madrileny per "censura ideològica", segons van denunciar els mateixos autors.

http://www.elnacional.cat/ca/politica/escriptors-valencians-el-pais-independencia_200079_102.html 

 ............

'El País' despide también a John Carlin por salirse de la línea editorial

 

Antoni Maria Piqué
Foto: Sitgesinfoguia
Barcelona. Miércoles, 11 de octubre de 2017

John Carlin no escribirá más en El País. El periodista británico ha sido despedido este miércoles, según ha confirmado él mismo al ilustrador Oriol Malet. Hasta ahora publicaba dos columnas semanales, una de fútbol y otra más bien política.

Carlin mantenía una posición divergente de la línea editorial del diario madrileño respecto al conflicto catalán, aunque ha declarado que no es independentista. Así lo ha demostrado, a veces entre líneas, en las columnas del diario y, sobre todo, en un ensayo publicado en The Times de Londres el pasado sábado día 7 y titulado: "Independencia de Catalunya: la arrogancia de Madrid explica este caos".

El ensayo es muy claro y muy duro con la cultura política española (que define, con expresión de Unamuno, "de cuartel y sacristía"), con el Rey y Rajoy, y más bien compasivo con la suerte de los catalanes en España.

Para hacerse una idea, dos catas. "Nunca he olvidado una conversación que tuve hace 15 años con un hombre que es todavía un pilar del establishment [madrileño]. 'No puedo soportar a los catalanes', se exclamaba. 'Siempre quieren pactar. ¡No tienen principios, por el amor de Dios! ¡Son gente sin principios!'". La última frase del ensayo dice: "Rajoy acusa a Puigdemont de traidor, pero si el conflicto acaba en violencia generalizada y Catalunya consigue finalmente su independencia, la historia recordará que el gran traidor fue Rajoy".

Alusiones

Su última columna en El País se ha publicado este mismo miércoles. Con el subtítulo ya paga: "Los independentistas no habrían conseguido ni la mitad de sus objetivos sin la ayuda del PP y de sus correligionarios en los medios". Quizá en El País se han dado por aludidos.

De su ironía entre líneas es muestra la penúltima columna. Con el título y subtítulo basta para saber cuál es el mensaje escondido: "Piqué presidente. La mejor solución para la crisis en la que se encuentra hoy España es que el central asuma el mando".

Carlin también es conocido aquí por ser el autor del libro El Factor Humano (Playing the Enemy) sobre cómo Nelson Mandela consiguió unir blancos y negros en Sudáfrica con ocasión del Mundial de Rugby de 1994. En ese libro se basa la película Invictus.

Hijo de padre escocés y madre española, Carlin escribía en El País desde 2004. Su firma ha aparecido en el Financial Times, New York Times. Wall Street Journal, New Statesman, New Republic, The Observer, The Guardian y The Daily Mail. También ha trabajado en documentales de televisión para la BBC, PBS, ESPN, Canal Cuatro y Canal+ España.

El País ha perdido por censura ideológica al historiador y catedrático de la UAB Joan B. Culla, un colaborador de 30 años, y al columnista Francesc Serés. El 9 de octubre, los escritores Joan Francesc Mira, Enric Sòria, Martí Domínguez y Manuel Baixauli también abandonaron ese diario por el tratamiento informativo de la cuestión catalana.

http://www.elnacional.cat/es/politica/john-carlin-el-pais-despedido_201039_102.html 

 

Artículos relacionados, publicados en esta blog:

>> Independencia de Catalunya (2010/15) Relatos del proceso. -1-"Desmadre a la catalana" por John Carlin - Elecciones del 27S. v.2

>>  Llibres, història i assaig del s. XX- (John Carlin entre d'altres autors)

>>  Com es forma una nació. Cita de Joan Francesc Mira.

L'ANC convoca una concentració demà a les sis de la tarda davant del Parlament, al passeig dels Til·lers i a el passeig Lluís Companys.

 11.set.2017  Foto: ANC

El Nacional
Foto: Sergi Alcàzar  -  Barcelona. Dilluns, 9 d'octubre de 2017

L'ANC ha convocat una concentració al passeig dels Til·lers i a el passeig Lluís Companys per aquest dimarts a les sis de la tarda. Convoquen a la ciutadania per donar suport al Govern i al Parlament en defensa de la declaració d'independència, que veuen com l'única sortida. La concentració coincidirà amb l'hora en què està previst que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, comparegui al ple del Parlament.

Cal recordar que la Junta de Portaveus del Parlament ha fixat la compareixença de Puigdemont per a dimarts a les 18:00 hores, després que el president hagi demanat comparèixer a petició pròpia per informar sobre la situació política actual.

Un dia abans que el president del Govern comparegui, l'ANC ha enviat un mail en què el seu president, Jordi Sànchez, vaticina que els catalans escoltaran aquesta setmana "més mentides, més amenaces, més rumors i intoxicacions" per fer-los sentir sols, i veus que els preguntaran què esperen després de l'1-O.

Segons Sànchez, a aquestes veus cal recordar-los "que el poble català ha parlat i ha dit sí a la independència, que les peticions catalanes i internacionals de diàleg són moltes i totes xoquen amb la intransigència de l'Estat".

"Les sancions exorbitants i les peticions de presó, així com la repressió de la nostra llibertat política, converteixen la declaració d'independència en l'única sortida", afegeix.

Per això demana que, faci el que faci el govern central, es respongui només amb el civisme i el coratge dels que volen construir una Catalunya justa i deslliuri, alçada sota les bases de la democràcia i la pau, diu.

"Determinació, dignitat i civisme per avançar al costat de les nostres institucions!", i reclama mobilitzacions pacífiques i massives per les llibertats dels catalans.

Segons la seva opinió, la setmana passada va ser victoriosa democràticament, i determinant per assolir la independència, en considerar que han guanyat el reconeixement de l'opinió pública internacional i que hi ha moltes veus internacionals rellevants crítiques amb el govern espanyol "pel seu immobilisme i l'ús de la repressió".

També ha afirmat que la credibilitat de les institucions catalanes en el trajecte cap a una república és tan alta que el Govern espanyol "ha cremat els seus últims cartutxos forçant el canvi de seu social de grans empreses fora de Catalunya per intimidar".

http://www.elnacional.cat/ca/politica/anc-manifestacio-parlament-declaracio-independencia_200184_102.html 

Les raons d'Alemanya que apel·len a escoltar els sentiments de Catalunya

El Nacional
Foto: ACN - Barcelona. Dilluns, 9 d'octubre de 2017

Les crides apel·lant al diàleg per buscar una sortida al pols entre l’Estat i Catalunya es multipliquen en l’àmbit internacional. En aquest escenari, el protagonisme de la política alemanya apareix amb especial contundència. El darrer a pronunciar-s'hi ha estat el president alemany, Frank-Walter Steinmeier, que ha assenyalat la necessitat d’escoltar els sentiments dels ciutadans a Europa, i s’ha referit específicament a Catalunya. “De Gran Bretanya a Catalunya a Polònia i Grècia”, ha reclamat.

“Els sentiments i l’actitud interior mai són secundaris”, ha advertit el president alemany. Ho ha fet des de Roma, on avui s’entrevistarà amb el Papa Francesc, durant una intervenció en una església protestant de la capital italiana.

Steinmeier ha retret que durant el procés de construcció europea es va subestimar el sentir de la gent, atès que els sentiments tenen les seves raons, i ha advertit que aquest projecte només pot tenir èxit a llarg termini “si hi ha cors i ànimes”.

La intervenció d'Steinmeier és altament significativa, atès que, com a exministre d'Exteriors, és un molt bon coneixedor de la política internacional, però a més perquè malgrat que a Alemanya el president té un paper representatiu conserva un important protagonisme en política exterior. De fet, en assumir el passat mes de febrer la responsabilitat de president, com a abanderat de l’antipopulisme, Steinmeier es va comprometre a treballar per “la democràcia, la pau i l’estabilitat a Alemanya, Europa i el món”.

El president no és l’únic dirigent alemany que ha mostrat la preocupació en relació a la reivindicació catalana, que ja ha provocat una conversa telefònica divendres de la cancellera Angela Merkel amb el president de la Comissió Europa, Jean-Claude Juncker, de la qual va informar dissabte l’agència Reuter. Merkel va abordar també telefònicament la situació amb el president espanyol, Mariano Rajoy, segons ha confirmat avui el portaveu de la cap de l'executiu alemany.

Tot plegat es produeix en un moment en què Merkel ha obert converses per a la formació del nou Govern amb el liberals del FDP i els Verds, un cop els socialdemòcrates han expressat la negativa a reeditar la gran coalició.

Precisament, l’eurodiputada dels Verds alemanya Ska Keller va expressar la setmana passada davant del ple del Parlament europeu el malestar amb la repressió violenta que el govern de Mariano Rajoy va fer del referèndum i va reclamar que la Comissió Europea “prengui cartes en l’afer”.

http://www.elnacional.cat/ca/politica/alemanya-catalunya-steinmeier-merkel-keller-independencia_200154_102.html#