14 de gener del 2018

Identifiquen els responsables operatius de les càrregues policíaques de l’1-O a Girona

Foto de Vilaweb



Els advocats es mostren 'satisfets' amb la instrucció del jutge però lamenten les reticències del Ministeri d'Interior espanyol a l'hora d'assenyalar els agents que van actuar 

14.01.2018
Els advocats que representen més de 200 afectats per les càrregues de l’1-O en col·legis gironins han aconseguit identificar una trentena de policies espanyols i guàrdies civils, a partir de les diligències que han sol·licitat al jutjat d’instrucció que s’ha fet càrrec de les denúncies. Es tracta dels responsables operatius de cada comandament, a més d’alguns agents concrets com el qui portava la càmera Go pro abans de l’operatiu al Col·legi Verd. Els lletrats es mostren satisfets amb la instrucció que està duent a terme el jutjat que ha agafat la causa, i consideren que el procediment és ‘pioner a Catalunya’. Tot i això, lamenten l’actitud ‘reticent’ del Ministeri d’Interior espanyol a l’hora d’identificar els agents antiavalots i de policia judicial que van actuar a les ordres dels responsables operatius.

La querella que agrupa més de 200 denunciants per les càrregues de l’1-O a Girona segueix endavant. Després que tots els afectats hagin passat el reconeixement mèdic davant dels forenses, ara s’ha aconseguit identificar una trentena dels policies que van estar en l’operatiu. Les diligències demanades pels lletrats doncs, segueixen donant fruits. De fet, un dels advocats voluntaris l’Albert Carreras assegura que ‘el procediment està sent normal’ i no contempla ‘en cap cas’ un arxivament de la causa.

El problema però, explica Carreras és que s’estan identificant només els responsables operatius. En concret, el Ministeri d’Interior ha respost a les diligències que ha requerit el jutjat, però els lletrats critiquen les ‘reticències’ a dir quins eren els agents que van actuar. ‘El què hem de fer és demanar el nom de l’agent a partir del número d’identificació policial de cadascun d’ells que veiem a través de les imatges’, subratlla Carreras.

Tot plegat fa que el procés sigui més lent del que s’esperava. El govern espanyol no diu quins agents estaven destinats a cada col·legi, sinó que només facilita la identitat dels tres màxims responsables i la procedència de la unitat. ‘Per exemple, els policies que van actuar al Col·legi Verd sabem que són de Saragossa, però només estan identificats tres caps operatius’, concreta Carreras.

Per això, els lletrats demanen que el ministeri doni més informació dels policies actuants, ja que d’aquesta manera s’estalviaria temps. En qualsevol cas, Carreras deixa clar que els agents que es van sobrepassar en les seves funcions poden ser identificats a través dels recursos gràfics, especialment les imatges que també s’incorporen a la causa.
L’objectiu final, explica l’advocat, és saber ‘qui va donar les ordres’ i si cal demanaran que s’investigui als caps del dispositiu, siguin policials o polítics. ‘Volem arribar a saber qui va ordenar i què va ordenar’, assenyala Carreras.


Amnistia Internacional ‘hi està a sobre’
Els advocats han explicat que un dels avantatges que tenen en aquesta causa és la implicació que ha mostrat Amnistia Internacional. L’organització humanitària està en contacte amb els lletrats i fa informes en relació a l’actitud del govern espanyol a l’hora de donar la informació que se li requereix.

En aquest sentit, Carreras destaca que el fet que Amnistia estigui ‘fent seguiment estret’ del paper la fiscalia i el ministeri, ‘els ajuda’ a que el govern espanyol accedeixi a facilitar la informació. ‘Ells estan vetllant pel compliment de les obligacions legals del Ministeri’, ha conclòs.

Reconeixement mèdic i declaracions
En els últims mesos, els diferents afectats per les càrregues han anat passant pel metge forense per tal de certificar les lesions que denunciaven. Aquest tràmit – imprescindible per donar continuïtat al procés judicial – s’ha allargat per la gran quantitat de persones que s’han adherit a la denúncia troncal presentada pels advocats voluntaris.

Està previst que el mes de febrer, els primers afectats comencin a passar per davant del jutge instructor per tal de donar la seva versió dels fets. Amb tot, els lletrats reconeixen que es tracta d’un procediment que serà ‘llarg i complex’, si bé estan satisfets de com avança la causa.

13 de gener del 2018

Referèndum 1-Octubre 2017. Llistat dels 56 articles publicats a la Cuca de Llum. (20 set - 12 oct 2017)

Portades de molts diaris el 2 oct. 2017


Visió general de la jornada del referèndum de l'1 Oct 2017:




(1 Oct - 12 Oct)  La jornada del referèndum de l'1-Octubre 2017: defensa de les urnes pels ciutadans devant la repressió policial,  vaga general del 3-Oct com protesta

>> 1.Oct.2017 - Defensa de les urnes a l'Escola Industrial de Barcelona. Les nostres imatges.




(21 Set - 30 Set) Dies previs a l'1-Oct 2017: intervenció del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya- confiscació de paperetes -arribada d'uns 10.000 policies i guàrdia civils allotjats a barcos del port de Tarragona i Barcelona:

>> 29.09.2017 - Google elimina l'app per saber on votar l'1-O per ordre del TSJC
>> 29.09.2017 - Ordre als Mossos de desallotjar col·legis abans de les sis sense utilitzar la força
>> 29.09.2017 - La Guàrdia Civil es presenta al CTTI, el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat
>> 28.set.2017 - L'ONU exigeix a Espanya que respecti els drets fonamentals a Catalunya
>> 28.09.2017 - La Guàrdia Civil confisca a Igualada 2,5 milions de paperetes i 4 milions de sobres
>> 28.09.2017 - Sindicatos y entidades civiles constituyen la Taula per la Democràcia en defensa del 1-Oct
>> 27.09.2017 - El TSJC pren el control de la Fiscalia: demana als Mossos precintar locals i requisar el material per poder fer la votació l'1 d'octubre.

11 de gener del 2018

11.01.2018 - Forn, Sànchez i Cuixart renuncien a la via unilateral en la declaració al Suprem espanyol




Els candidats de Junts per Catalunya han dit que deixarien l'acta de diputats si durant aquesta legislatura es retornava a la unilateralitat 

11.01.2018
Front comú del conseller Joaquim Forn, l’ex-president de l’ANC Jordi Sànchez i el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, al Suprem espanyol. Tots tres han declarat davant el jutge Pablo Llarena que renuncien a la via unilateral per aconseguir la independència. En concret, Sànchez i Forn, candidats de Junts per Catalunya, han dit que deixarien l’acta de diputats si en la nova legislatura es transgredia el marc constitucional espanyol. A més, l’advocat de Forn, David Pérez, ha explicat que el seu client no volia tornar a ser conseller.

Els tres empresonats han dit al jutge que el referèndum del primer d’octubre s’havia fet fora de la legalitat espanyola i que no tenia cap efecte legal. També han declarat que una consulta organitzada pel govern espanyol era l’única manera possible d’aconseguir la independència. L’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, ha explicat que el seu client no considerava cap més via ‘després de la reacció contra l’1-O’.

Per una altra banda, Forn ha defensat l’actuació dels Mossos d’Esquadra durant l’1-O i els dies previs. El conseller ha negat passivitat en l’actuació dels agents i ha dit que mai no els havia posat al servei de la causa independentista. ‘Ha explicat la diferència entre el compromís polític amb el referèndum i les actuacions encomanades als Mossos’, ha dit el seu advocat.


Les manifestacions del 20 de setembre
Sànchez i Cuixart han reiterat davant Llarena les seves conviccions pacifistes i han insistit a dir que la manifestació del 20 de setembre davant el Departament d’Economia no tenia per objectiu coaccionar l’estat espanyol. Per aquests fets, són acusats d’un delicte de sedició. Tots dos han negat que hi hagués violència durant la concentració, però han dit que sí que s’havien comès actes vandàlics contra cotxes de la Guàrdia Civil.

Jordi Pina, advocat de Sànchez, ha explicat que el seu client i l’ANC no havien convocat mai manifestacions violentes. ‘És un home de pau’, ha afegit. L’advocada de Cuixart ha aportat material gràfic que demostra que el seu client va fer crides a la calma per evitar avalots el 20 de setembre.


Les defenses presentaran escrits davant el Suprem
Les defenses de Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart presentaran escrits davant el jutge per demanar-ne la llibertat. Els lletrats aprofitaran el contingut de les declaracions d’avui per argumentar per escrit per què consideren que el jutge ha d’aixecar la mesura cautelar de presó preventiva. En el cas de Sànchez i Forn –escollits diputats–, el calendari juga en contra seu, perquè el govern espanyol ha fixat el ple de constitució del parlament el 17 de gener. Per això han comunicat que registrarien els escrits de seguida (a tot estirar, demà al matí). En canvi, la defensa de Cuixart no té tanta pressa; la seva advocada ha dit que no el registraria fins la setmana vinent i que aportaria més documentació i vídeos, sobretot centrats en els fets del 20 de setembre.

A les declaracions també hi havia el lletrat de l’acusació popular, exercida pel partit d’ultradreta VOX. En sortint, ja ha avançat que demanaria al jutge que els mantingués a la presó.

Quan el jutge Llarena tingui els escrits sobre la taula, demanarà a la fiscalia que també prengui posició sobre les peticions de llibertat i, més endavant, emetrà una resolució amb la decisió. Per tant, passaran encara uns dies abans de saber si Sànchez, Cuixart i Forn surten de la presó.

11.01.2018 - Jordi Sànchez declara al jutge que deixarà l’escó si s’opta per la via unilateral


Una furgoneta de la policia espanyola sortint del Suprem amb Jordi Sànchez. Imatge de Vilaweb.


Sànchez ha demanat al jutge que el deixi en llibertat i Llarena l'ha emplaçat a fer-ne la sol·licitud en un escrit 


11.01.2018
L’ex-president de l’ANC Jordi Sànchez ha declarat davant el magistrat instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena durant prop de dues hores i mitja, i segons que ha pogut confirmar VilaWeb, ha dit que no era partidari de la via unilateral cap a la independència. I s’ha compromès a deixar l’escó de diputat a la cambra catalana si el parlament i el govern escollissin la via unilateral.

Sànchez ha exposat que sempre havia estat un ‘home de pau’ i que no havia incitat mai a la violència. Tampoc durant els fets del 20 de setembre, pels quals és acusat de sedició. També ha dit al jutge que ni la declaració d’independència ni el referèndum de l’1-O no van tenir validesa.

Sànchez ha demanat al jutge que el deixi en llibertat, i Llarena l’ha emplaçat a fer-ne la sol·licitud en un escrit. L’equip de l’advocat de Sànchez, Jordi Pina, preveu de presentar un escrit demanant-ne la llibertat provisional aquesta mateixa tarda.